Reunió (XIII)

Anterior

XIII

Tot estava llest. Havien ficat una llançadora proporcionada pels imperials dins de la destrossada nau Yorik-stronha, un anàleg de fragata que un cop es va anomenar Hrosha-Gul-a, nom que la Tahiri sabia que significava «preu del dolor». En assumir el control, la Jaina l'havia rebatejat immediatament com a Col·laborador.

La Tahiri estava aturada al mig de les restes del que una vegada va ser un pont de comandament, meditant en el que li implicava aquest nom per al seu futur. Les coses semblaven anar bé en la seva ment, però estava alerta a qualsevol indici de pertorbació. Tot i que la part que una vegada va ser la Riina tenia reserves en el fet d'atacar als yuuzhan vong, no s'oposava al pla concebut per la Tahiri.

«La part que una vegada va ser...». Aquestes paraules li van resultar estranyes, irrellevants. Ara pensava amb una sola ment, no amb dues. Els seus pensaments eren seus, i el temps en què el seu cos carregava tant amb la Tahiri com amb la Riina poc més que un mal somni progressivament distant. El coneixement compartit no acudia a ella amb paraules, com si nasqués de ments diferents. Era més com si conversés amb una consciència, una part del seu ésser. Tot semblava normal.

«Els yuuzhan vong em van fer això -es va dir-. Fos llavors Tahiri o Riina, van violar la meva ment i em van abandonar al meu patiment. I després em van treure a l'Ànakin. Lluitaré contra ells encara que només sigui per això».

Abans havia localitzat les restes d'un cor de víllips. Després de connectar-los a una primitiva alimentació de nutrients, havia aconseguit convèncer-los d'arribar a una cosa semblant a la funcionalitat. No sabia fins a quin punt funcionarien, però per descomptat podrien transmetre, i possiblement també rebre. El segon depenia del molt que s'hagués malmès el casc de corall de la fragata. En el corall Yorik s'entreteixia l'equivalent a una antena en forma de fibres en espiral sintonitzades amb les subtils vibracions del sistema de comunicacions dels yuuzhan vong.

La Tahiri va respirar fondo i va connectar els víllips. Podia sentir la mirada dels altres participants de la missió, guardant silenci i alertes a la filera de víllips. En aquell moment, tot depenia d'ella.

Els víllips es van replegar cap a fora i els dos transmissors supervivents van tremolar cobrant vida.

-Jo, Riina del Domini Kwaad, desitjo humiliar-me davant el comandant B'shith Vorrik -va dir en llenguatge yuuzhan vong, amb veu alta i clara.

Els víllips es van sacsejar com criatures aquàtiques que s'alimenten d'una marea nova. Estranyes pautes aletejaren pel camp de visió del cor, insinuant però sense arribar a assumir una forma coherent. Una veu líquida, amb molta estàtica, intentava parlar amb ella, però només es deixava sentir amb aspres vocals.

Va tornar a intentar-ho.

-Sóc Riina del Domini Kwaad, cridant des del valent casc del Hrosha-Gul-a. Humilio el meu indigne ésser esperant que em concedeixi una audiència. El meu servei a la gloriosa causa dels yuuzhan vong no ha conclòs encara.

Més sons estridents, i de sobte una veu gutural i ronca es va concretar entre el soroll.

-El comandant no desitja perdre temps amb Dominis fracassats.

-El Domini Kwaad no va fracassar. Sóc Riina, una guerrera, nascuda per obeir. Escolteu si voleu que lliuri als vostres enemics.

-Les teves paraules són mentides, i les teves mentides buides.

-Les meves úniques mentides són les dels nostres enemics comuns. És a ells a qui envio a la mort.

Hi va haver una lleugera pausa. I llavors, després d'un període de temps suficient per ser un insult, una nova veu li va rugir:

-Parla, ésser feble.

-Tinc l'honor de gaudir de l'atenció del comandant?

-No. Ets indigna de viure en el mateix univers que ell. Parla!

-Tinc informació sobre els moviments de l'enemic. Els infidels em tenen en la seva confiança. Trairé la seva conspiració per augmentar la glòria del comandant Vorrik.

-I qui ets tu per prometre aquestes coses?

-Sóc Riina del Domini Kwaad. Sóc la que van donar forma els cuidadors.

Una altra pausa.

-He sentit parlar d'aquesta heretgia. Ets una abominació Jeedai.

-Sóc l'orgull de Yun-Harla. Els cuidadors em van fer per obeir. I ara m'humilio en l'esperança que em permeteu complir amb el meu sagrat deure, i així poder tornar al si dels poderosos yuuzhan vong.

Una altra pausa, aquesta vegada més que l'anterior. Sospitava que l'estaven passant amb algú en un rang major dins de la jerarquia. Per tant, quan el silenci es va trencar, la veu era d'un altre guerrer.

-Les teves afirmacions ofenen les meves orelles. Et concedeixo el temps que em portaria deixar sense sang a un heretge perquè em convencis de no abatre del cel la teva vida sense valor.

I així va continuar. El procés era laboriós, però necessari. Els caps yuuzhan vong usaven aquest procés de prova a través de subordinats per assegurar-se que el que finalment arribava fins a ells era digne d'escoltar-se. Si no ho era, ho pagava car fins l'últim dels subordinats de la cadena, i ells ho sabien. Però després de cada subordinat que convencia, la Tahiri estava cada vegada més segura que aviat parlaria amb el mateix comandant, i que el podria convèncer com havia fet amb els seus subordinats.

Per fi, des del danyat cor de víllips li va parlar la veu més aspra i desagradable de totes. Els seus insults reflectien el contingut dels quals ja havia sentit, però el to era infinitament més malvat.

-La teva cara ofèn als meus ulls -va dir ell a poc a poc, amb precisió, gotejant verí per cada síl·laba-. La teva mateixa existència és una ofensa a l'ordre de l'univers. A la primera oportunitat t'oferiràs com a sacrifici a Yun-Yammka per assegurar-te que cap altre intenta el que van intentar els heretges de Kwaad.

La Tahiri va abaixar la mirada. S'esperava una cosa així.

-Obeiré, el meu senyor comandant. L'Aniquilador podrà acabar amb mi a través de les vostres mans, si així ho desitgeu. Un cop us lliuri la victòria sobre els infidels, ja no tindré motius per continuar vivint.

Això va semblar complaure'l, parcialment.

-Parla, doncs, i digues com es pot assolir aquesta victòria.

-He convençut els Jedi que poden confiar en mi, i que puc proporcionar-los accés segur a la superfície del planeta Esfàndia. Pagaré la seva confiança, i la vostra ajuda per facilitar-nos el pas, traint-los a la menor oportunitat i revelant-vos la localització de la base de comunicacions que busqueu.

-Com sé que puc confiar en tu? Parles com un yuuzhan vong, però la teva aparença és d'infidel!

-Tan bé em pot veure, comandant?

-La imatge és dolenta, però prou clara com per provocar-me fàstic.

-Així ha de ser, comandant. Si no anés a ser sacrificada, suplicaria als cuidadors que em donessin un cos més apropiat per servir a Yun-Yammka -respirà profundament i es concentrà-. Només desitjo provar la meva dedicació als Déus. Sóc fidel servidora de Yun-Harla. La Deessa Oculta m'ha protegit entre els infidels. Ha mantingut oculta la meva veritable cara. Però segueix aquí, sota aquest rostre impur. Li demanaré un senyal que provi la meva lleialtat. Suplico a la Mentidera una última oportunitat per a netejar-me de la taca de l'abominació!

La Tahiri va inclinar el cap cap enrere. Les velles cicatrius del seu front van cremar quan va enviar la Força a ella. Les hi havia produït la cuidadora Mezhan Kwaad quan li va implantar la Riina, i les havia conservat com a recordatori del que havia sofert. Ho havien acabat simbolitzant tot, des de la pèrdua de la seva persona a Yavin IV fins a la mort de l'Ànakin, i ara jugarien un paper molt més important.

La seva voluntat va fer que les profundes ferides tornessin a obrir-se. La sang li va córrer per temples i rostre en obrir-se i pelar-se-li la pell. Va tenir molta cura de no mostrar cap altre emoció que no fos la de l'alegria, concentrant-se en la Força en comptes del dolor. El víllip li ho mostraria tot al comandant Vorrik. Qualsevol indici d'humanitat i ell sabria que estava mentint.

-Prou -va dir al final Vorrik-. Se't donarà l'oportunitat que demanes.

La Tahiri va inclinar el cap cap endavant. La sang li regalimava de la barbeta al pit, però no va fer cas.

-No sóc digne, comandant.

-Abominació, avui et somriu Yun-Harla. Amb això en tinc prou. Es permetrà que el Yorik-stronha que pilotes entri en l'atmosfera del planeta. Però qualsevol altra nau que intenti escortar-te serà destruïda.

-Sí, gran senyor. Aquesta nau semblarà baixar sense control i cremant. Els infidels imperials la ignoraran com ignorarien qualsevol altra resta de deixalles espacials. Només demano que vós també la ignoreu.

-Així es farà. Esperarem el teu senyal. No em fallis, Riina del Domini Kwaad, o aquest serà només el principi del teu turment.

La Tahiri va fer una reverència.

-No fallaré. Comandant.

La Tahiri es va redreçar i va acariciar el nòdul de control del cor de víllips. Els organismes amb forma de bola es van revertir amb un sospir, com si sabessin que s'havien excedit en la seva utilitat i que ja podien morir en pau. La Tahiri es va permetre relaxar-se quan va estar segura que el cor havia deixat de transmetre.

-Hu-Carjen tok! -va cridar quan va sentir el dolor de les seves ferides reobertes.

La Jaina va sortir del seu amagatall per calmar-la.

-No necessitaves fer això -va dir-. Et trobes bé?

La Tahiri va assentir, però no va discutir la necessitat. Hi havia tingut poca opció. Ja no era la petita Tahiri, era algú nou, i aquest algú no es retreia davant el que havia de fer-se.

En Jag la mirava com mai ho havia fet abans, gairebé com si reavalués la seva opinió d'ella.

-Començarem el descens en cinc minuts -va continuar dient la Jaina, aplicant sintecarn en les ferides del front de la Tahiri-. Això et dóna una hora perquè entris en un tràngol curatiu. I et mano que ho facis, entesos? Vaig a necessitar en el pont a tots els que estiguin disponibles.

La Tahiri va assentir. Era una guerrera i una Jedi, i ambdues parts del seu ésser sabien acatar ordres que tenien sentit. Després de rebre un nebulitzador hipodèrmic calmant, es va trobar a un seient al final de l'espai buidat i va tancar els ulls.

* * *

El Falcó Mil·lenari semblava buit sense Droma i en Han. La Leia tenia poc a fer a part d'esperar que el pla es posés en marxa. L'expedició al transponedor de comunicacions havia sortit dues hores abans. La Leia havia estat present quan Han es va posar el vestit aïllant i va provar els controls de la motojet.

-Segur que no vols venir? -li havia preguntat, amb la veu apagada darrere del visor transparent del vestit aïllant. Ell va somriure irònic i va afegir- fins i tot podria ser romàntic, els dos sols separant-nos dels altres per admirar una mica el paisatge.

Ella s'havia rigut davant d'això.

-Admirar el paisatge en un planeta amb una atmosfera de metà i hidrogen? Crec que passo, però gràcies de totes maneres.

Els vestits estaven dissenyats per mantenir a ratlla el fred extrem d'Esfàndia, a més de per proporcionar la barreja atmosfèrica adequada per a diverses espècies. Podien adaptar-se a diferents tipus de cossos, la qual cosa era una sort en vista dels participants de la missió. Amb Han anaven un altre humà tècnic en comunicacions, Eniknar, el cap de seguretat noghri, «per poder-lo tenir controlat» havia dit en Han, un corpulent klatooinià guàrdia de seguretat, i en Droma, que portava la cua ficada en un camal del vestit.

-A més, algú ha de quedar-se aquí vigilant la nau -li havia dit quan el dispar grup feia els preparatius per sortir.

Ell no va poder discutir aquest argument. Era prou pràctic com per reconèixer la importància que algú vigilés el seu vaixell de càrrega, malgrat el molt que li hauria agradat tenir a la Leia al seu costat.

Ella li havia fet un petó al visor i desitjat sort. Un cop fora de la base i dels confins dels túnels de la plana de niuada, les cinc motojet mantindrien un estricte silenci en les comunicacions. La menor transmissió delataria el seu parador a les patrulles yuuzhan vong de terra. Era improbable que els descobrissin si mantenien el silenci i es desplaçaven enganxats a terra, tret, és clar, que tinguessin la mala sort de topar-se de front amb una d'aquestes patrulles.

La comandant Ashpidar havia ofert a la Leia prendre un refrigeri al seu despatx, i ella havia acceptat. Havien parlat durant mitja hora de qualsevol cosa menys de la situació i la Leia no va poder deixar de pensar si la sensible gotal no estaria intentant distreure-la de les seves preocupacions. L'Ashpidar li va parlar de la vida a Antar IV, on havia conegut a un intèrpret comercial i pensava criar una família. Però el seu company havia mort en un accident miner i la pena li havia impulsat a deixar el seu planeta i explorar la galàxia. Això havia estat vint anys estàndard abans, havia dit, i mai ho havia lamentat.

-Parla'm dels éssers freds -va dir la Leia, emprant la forma en què la pròpia comandant havia anomenat a l'espècie de vida intel·ligent indígena d'Esfàndia, una mica considerablement més fàcil de pronunciar que brrbrlpp-. Quan se'ls va ensenyar a parlar trinari? I qui va ser?

-Va ser l'anterior comandant de la base -va replicar l'Ashpidar-. Abans que hi arribés jo. El tràfic de comunicacions era llavors menor i, per tant, hi havia menys personal. El comandant Si era un gran a l'exili, i se sentia sol. Estudiava als éssers freds en les seves hores lliures i va desxifrar els seus crits, descobrint una cosa que ningú més havia descobert: que malgrat l'absència física d'eines, era evident que les criatures tenien una cultura. Per demostrar-ho, els va ensenyar a parlar trinari, que és molt més fàcil d'entendre que la seva llengua nativa. Ara es comuniquen amb nosaltres exclusivament en aquest llenguatge, mantenint-nos informats dels seus moviments, per què coneguem el seu parador en tot moment.

La Leia va assentir molt seriosa.

-Així eviteu morts accidentals com les que vam causar nosaltres.

-Exacte.

-Es comuniquen sovint?

L'Ashpidar va estar el més a prop de somriure que havia vist la Leia, però el seu to va seguir sent monòton i sense vida.

-Als éssers freds els hi encanta parlar. Les seves crides se senten a grans distàncies. De vegades el planeta sencer sembla viu amb les seves xerrades.

-Són molts?

-No són una espècie molt pròdiga, i mai ho ha estat. Calculem la seva població en milers.

-No és molt.

-No, però Esfàndia tampoc és la classe de món que pot mantenir una ecosistema gran i variat. I els nínxols disponibles es redueixen a mesura que es redueix la temperatura dels vents principals. Que no hi hagi marees o estacions acostuma a implicar que una única espècie es propagui per tot el planeta. Ara mateix Esfàndia està en una mena d'equilibri. En termes relatius, els éssers freds són com els rancors, al capdamunt de la cadena alimentària, que es mengen tot el que poden portar-se a la boca. Tenen grans plantacions que es prolonguen durant quilòmetres, i ramats d'insectes voladors que intercanvien per minerals que filtren l'aire. És un sistema complex que està involucionant molt a poc a poc, però que de moment els hi val.

-I ara arriben els yuuzhan vong per alterar-ho tot.

L'Ashpidar fer que sí amb el cap banyut.

-Les explosions i l'estela dels vehicles afecten molt a la biosfera. Per això es va dissenyar aquesta base com un transport armat tot terreny, un AT-AT. Potser amb el temps, aquesta influència energètica en el sistema propiciï el creixement en algunes zones, però de moment només causa destrucció. Vaig suggerir als éssers freds que es refugiessin a les planes de niuada fins que passés aquesta crisi, però és una espècie curiosa. Molts d'ells, sobretot els joves, es posen en perill alegrement per tal d'aconseguir una mica d'excitació en la seva vida.

Més tard, un cop al Falcó, va ser en aquestes paraules en les que va pensar la Leia. Els seus propis fills no es diferenciaven molt dels dels éssers freds, i tampoc eren molt diferents a com ho havia estat ella a la seva edat. Què tenia la joventut, es va preguntar, que empeny a fer aquestes aventures extremes a la recerca d'un mateix i d'experiències? De què servia descobrir qui és un si això significa morir en el procés?

-He d'estar-me fent vella, 3PO -va dir al droide daurat.

-Això tots, mestressa -grallà pesarós en resposta.

* * *

L'ambient era fosc i tancat quan van arribar al fons de la vall. Jacen mirà al seu voltant amb precaució, en sentir hostilitat però ser incapaç d'identificar l'origen. Lianes i arrels com cordes, que brollaven de les esquerdes de la pedra com si fossin serps, ocultaven l'escarpada V de la vall. A les altures, les denses copes dels arbres formaven un distant sostre del que queia incessant la pluja. Se sentia com si hagués entrat en una vasta càmera subterrània.

El seu destí no estava molt lluny. Un estret riu que fluïa sorollosament al fons de la vall havia quedat bloquejat per una allau de roques, formant una presa al voltant de la qual creixia un massís de boras. Els arbres s'obrien pas a través de les parets i el terra de pedra de la vall, amb troncs que s'enroscaven amb els altres, entreteixits en un dens i sinistre mantell. En Jacen va sentir un forcejament furiós atrapat en la postura dels arbres, com si els boras s'haguessin quedat immobilitzats quan s'intentaven devorar uns als altres. Les extremitats estranyament mòbils dels gegantins arbres es balancejaven i espetegaven entre els troncs, tan atemoridores com els tentacles d'un sarlacc a la recerca de presa.

-Anem allà? -va preguntar a la ferroana que tenia davant.

-Sí -va replicar ella, de forma tan tallant com les altres vegades que havia respost a les seves preguntes.

-T'importa dir-me per què?

-Ho sabràs de seguida.

El caràpode que portava la Danni seguia caminant pesadament darrere d'ells. En Jacen va sentir una estranya excitació en la ment de la criatura, com si reconegués el lloc, però no va aconseguir treure-li res més. Tenia la pell gruixuda com la d'un bantha, i estranyament rica en metalls que relluïen ocasionalment en l'escassa llum.

En Senshi va detenir la partida al límit del massís de boras. Els ferroans que muntaven els caràpodes van desmuntar ràpidament, i van descarregar les lliteres en els que anaven la Danni i la Jabitha.

-Caminarem la resta del camí -va dir en Senshi.

-Espera un moment -va dir en Jacen, obrint-se pas entre el grup de segrestadors fins al seu cap-. No m'agrada l'aspecte d'aquest lloc.

En Senshi va arronsar les espatlles.

-Això no m'incumbeix. Vas triar acompanyar-nos, i és aquí a on venim. Pots venir amb nosaltres o anar-te'n. L'elecció segueix sent teva.

-Hi ha una tercera opció -va xiuxiuejar la Saba amenaçadora.

En Jacen posà una mà al braç d'ella per aplacar qualsevol acte hostil. Podia sentir sota les escates dels músculs com filferros supertensos.

-Anirem amb tu -va dir en Jacen-. Però si feu qualsevol intent de perjudicar...

-Què? -el va interrompre Senshi tallant-. Què faràs, Jedi? Només sento paraules buides. Compleix les teves amenaces o no et posis en el meu camí!

Sense dir una altra paraula, els segrestadors van seguir cap al massís de boras. La seva silenciosa acceptació posava a Jacen tan nerviós com el seu destí. En Senshi semblava tenir-los hipnotitzats a tots.

Van envoltar el fangós llac i van arribar a la presa natural que el creava. Era com una cicatriu al fons de la vall, de deu metres d'alt, bloquejant el riu. Cataractes queien en l'altre extrem de la presa, creant una sèrie de rierols que s'unien més endavant a la vall. El massís de boras que s'alçava sobre ells era allà més dens. Els seus troncs es fusionaven i s'unien en un lloc concret, aïllant una ennegrida fossa amb terra de pedra. Tentacles socarrimats s'alçaven de la vora com fum congelat.

En Jacen va mirar nerviosament al seu voltant mentre el grup continuava amb el seu descens. La Saba i ell es van mantenir enrere, trepitjant amb cura d'una arrel a una altra per baixar l'empinat vessant. L'aire que els envoltaven feia olor de carbó humit, com si allà s'haguessin encès i apagat incomptables focs al llarg dels anys.

Els segrestadors van tornar a aturar-se al fons de la fossa. En Senshi va ordenar que es diposités al terra de pedra la llitera de la magistrada, i la Danni al seu costat.

-Aquezta eztà preocupada -va mussitar la Saba a Jacen, mentre estudiava la foscor-. L'energia vital d'aquí éz... retorçada. Totz correm perill.

En Jacen no li ho pensava discutir; ell tenia les mateixes reserves. Es va enfrontar a Senshi amb les seves preocupacions.

-Què és aquest lloc, Senshi? Per què som aquí?

-Els boras tenen un cicle vital complex -va dir el cap dels segrestadors-. És una espècie magnífica en tots els aspectes. Les seves llavors són més animals que plantes. Canalitzen els raigs per alimentar processos orgànics molt complexos en la profunditat dels seus troncs. Les seves arrels s'uneixen i fusionen en una xarxa de comunicacions que abasta el planeta sencer. Cohabitem amb els boras la superfície de Sekot, i respectem les diferències de l'altre.

El sòl semblava tremolar sota els seus peus.

-Tal com passa amb tots els sistemes orgànics -va continuar en Senshi-, pot tenir ferides, malalties, càncers. Això és el que passa en aquest lloc, on la pauta natural de Sekot s'ha bloquejat, retorçat. Hi ha boras malvats, com hi ha gent malvada. En el seu conjunt, els boras són completament inofensius, tret que pertorbis els seus planters, és clar, en aquest cas es corre greu perill.

En Jacen es va sentir impel·lit a preguntar, encara que una part d'ell ja coneixia la resposta.

-I on són aquests planters?

Un sobtat remolí d'antipatia els va embolicar, procedent dels boras.

En Senshi va somriure.

-Estem aturats a sobre d'ells.

La Saba ja n'havia tingut prou. Va agafar el sabre làser del seu costat i el va encendre amb un toc en el seu botó activador. Tots els qui eren a la fossa es van tornar per mirar-la, la cara pintada amb la brillant llum vermella de la seva fulla.

El gest va semblar sumir als malèvols boras en un nou nivell d'excitació. Quan els tentacles dels arbres es van agitar sobre els seus caps, crepitant i petant com en un furiós incendi, la Saba va sentir tremolors subsòniques que passaven per les seves urpes fins als coixinets dels peus.

-Saba, espera! -va exclamar en Jacen.

-No podem eztar aquí -seguia mirant fixament a Senshi mentre parlava-. No éz zegur. I la Danni necezzita curez! Aquezta t'ordena que enz treguiz d'aquí ara mateix.

Va flexionar els músculs per afegir el seu considerable pes barabel a la petició.

-No -va respondre en Senshi, impassible a les seves paraules i gestos.

-Tranquil·la, Saba -va dir en Jacen, apropant-se a ella i fent-li un senyal perquè baixés l'arma.

Ella el va mirar, confusa. És que no veia el perill en què estaven? No podia sentir en la Força que alguna cosa estava malament en aquest lloc?

-Si us plau -l'urgí ell-. Confia en mi.

Malgrat les seves reserves, ella va desactivar el sabre làser i el va baixar com li demanava. Ell va assentir en agraïment, i va mirar a Senshi.

-Si us plau, abans que algú surti ferit, pots explicar-nos què passa? Què esperes aconseguir portant-nos aquí?

-Això depèn del que feu al respecte.

-Què significa això? -va dir en Jacen, clarament exasperat-. No ho entenc.

-Aviat ho entendràs.

-Gran és el Potentium... -un cant greu va néixer de les veus combinades dels que els rodejaven-. Gran és la vida de Sekot.

La Saba va sentir que l'energia dels boras s'acumulava. Els troncs es van estremir i es van estirar, com buscant el cel. Va sentir que un gran potencial es congregava en l'aire augmentant a cada segon. El que fora a passar, passaria aviat.

-Tot serveix i és servit -cantussejà el grup-. Tot s'uneix al Potentium!

La Jabitha va gemegar. I abans que la Saba pogués reaccionar, en Senshi ja era a terra al costat de la magistrada, envoltant-li el coll amb una mà mentre pressionava un dels bàculs orgànics contra el seu front.

-Moveu-vos i la mataré -va dir als sorpresos Cavallers Jedi.

La Saba es va quedar gelada, el polze titubejant sobre el botó d'activació del sabre làser.

-No m'esperava això -va dir la magistrada, amb ulls que pestanyejaven i es van obrir per mirar els reunits al seu voltant.

-Aquesta era la idea -va xiuxiuejar en Senshi, arrossegant-la a ella i la llitera més a prop de la vora de la fossa-. I ara què, Jedi? -li va preguntar a Jacen-. I ara què?

* * *

-Ara ho sabrem -va murmurar la Mara quan Darak va tornar a l'habitatge, i en Luke va esperar que ho fes amb l'anàlisi de les anormalitats gravitatòries de la tercera lluna de Mobus.

La Darak va dir alguna cosa a Rowel en un llenguatge que en Luke no va poder entendre. Llavors els dos es van tornar per mirar-lo.

-Els nostres sensors no detecten anormalitats gravitatòries -va dir en Rowel.

-Què? -va dir la Mara-. Dius que no detecteu res?

En Rowel va assentir.

-Els teus camarades han hagut d'equivocar-se en les seves lectures.

-O això o intenteu enganyar-nos -va afegir la Darak.

-O podeu equivocar-vos vosaltres -va dir la Mara furiosa.

-Fa dècades que estem estudiant aquest sistema -va dir en Rowel, reaccionant a la defensiva-. Coneixem les seves llunes a fons. No podem equivocar-nos.

-Potser us han mentit -va dir en Luke, intentant apaivagar la creixent tensió-. Digueu-me d'on procedeix la vostra informació.

-De Sekot, per descomptat, a través de la xarxa de boras -va replicar en Rowel amb un to que suggeria que en Luke era idiota només per preguntar-ho-. A Zonama tot comença i acaba amb Sekot.

En Luke va assentir per deixar clar que l'entenia i es va emportar el comunicador als llavis.

-Capitana Yage, vull que enviï una patrulla de TIE a investigar l'anomalia.

-Tinc una a l'espera, senyor -va respondre la Yage immediatament, captant immediatament el to formal en la veu d'en Luke-. Trencaran formació en deu segons.

-Què...? -La Darak va fer un pas endavant amb una expressió d'alarma a la cara.

En Luke no li va fer cas, i va seguir parlant amb la Yage.

-Bon treball, capitana. Pot autoritzar-los a usar força destructora de ser necessari.

-No poden fer això! -va protestar la Darak acalorada-. No tenen autorització per maniobrar en el nostre veïnat, molt menys per prendre mesures agressives!

-Si vosaltres no esteu preparats per fer el necessari, ho faré jo per vosaltres -va dir en Luke amb suavitat.

-Això és inacceptable! -va exclamar en Rowel-. Fes tornar immediatament aquests caces o...

La Mara es va posar dreta i va posar reptadora dues mans als malucs.

-O què, exactament?

-No m'intimideu -va dir en Rowel, encara que la tremolor de la seva veu desmentia les seves paraules-. Ni intimideu a Sekot! Recordeu que només esteu aquí per la seva bona voluntat. Forceu massa aquesta bona voluntat i tindreu el mateix destí que els Forasters Remots!

-T'agradaria, oi? -va dir la Mara-. Potser és per això pel que ens mentiu, pel que ens provoqueu perquè li caiguem malament al vostre planeta!

-Això és ridícul! Per què anàvem a complicar tant les coses...?

-Això digues-m'ho tu -va dir la Mara, envoltant la taula per enfrontar-se a Rowel.

Aquest va retrocedir, obrint molt els ulls.

-Gran és el Potentium -va xiuxiuejar precipitadament, com si recés-. Gran és la vida de Sekot!

En Luke va enviar un apunt mental a la Mara, i ella va retrocedir.

-No som aquí per amenaçar-vos -va dir a la Darak-. Només volem ajudar.

-Sekot és l'única ajuda que necessitem -va replicar en Rowel.

-De veritat? -va dir en Luke-. Imagina que una de les naus dels Forasters Remots va sobreviure a l'atac que vam veure, què creus que passaria si el pilot d'aquesta nau sortís de la vostra bombolla de seguretat i informés als seus superiors del que ha trobat aquí? Abans que us donéssiu compte, tindríeu aquí una flota deu vegades més gran que la que vau veure ahir. Podria Sekot defensar-vos d'això?

-Fàcilment -va dir la Darak.

-I la flota que vindria després d'això?

-I tant!

-I la què vindria després? -va pressionar.

Aquesta vegada ella va dubtar, en apuntar darrere de la seva façana de confiança el concepte d'atacs reiterats.

El comunicador d'en Luke brunzí abans que algú pogués tornar a dir alguna cosa.

-Sí? -va contestar a la trucada.

-Els caces s'acosten a la lluna -va informar la capitana Yage-. Transmetré en directe la telemetria a l'Ombra de Jade. La Tekli pot passar-vos la informació des d'allà.

Hi va haver una demora de dos segons abans que se sentís per la línia la veu de la chadra-fan.

-Faré el que pugui per descriure el que passa -va dir-. Tres TIE s'acosten a l'origen de les ones gravitacionals.

-Insisteixo que els ordenis tornar -va dir en Rowel.

Una mirada de la Mara, i el ferroan va callar i va sortir de l'habitació.

-La font és constant -va continuar la Tekli-. És una pulsació regular procedent de M-Tres.

-Coincideix amb les pautes conegudes de dovin basal?

-No, no s'assembla a res que haguem vist abans. Podria ser una balisa, o l'ona de llarg abast d'alguna classe de transport -hi va haver una lleugera pausa. Els TIE estan realitzant una exploració preliminar de la lluna. És vella amb una superfície rugosa i plena de cràters. Freda i profunda, ideal per amagar-se. Sembla haver-hi indicis de vols recents.

-Solem excavar aquesta lluna buscant seleni -va dir la Darak quan la Mara la va mirar inquisitiva.

-Recentment?

-No, però...

-Han trobat la font -va dir la Tekli-. És una profunda fossa a la cara oculta. Molt profunda, la veritat. Un d'ells baixarà a investigar.

-Els has de dir que vagin amb compte -va dir en Luke.

-Estan prenent tota mena de precaucions -li va assegurar la Yage per la línia-. Segueixen procediments d'exploració estàndard. Dos es queden enrere mentre un estudia el lloc. Si veuen alguna cosa, tornaran immediatament a informar. Segons les dades...

La Yage es va interrompre de cop.

En Luke es va encarcarar, sentint una premonició en la Força.

-Capitana Yage? Tekli? Informin?

-Les emissions han augmentat -va dir la Tekli al cap d'uns segons de silenci-. Per descomptat aquí hi ha alguna cosa. Sigui el que sigui, ha reaccionat en apropar-se el caça. El TIE farà una altra passada. Les ones de gravetat estan per tot arreu i hi ha vibracions sísmiques...

La transmissió es va tornar a interrompre a mitja frase. Només va ser durant dos segons, però al Luke li va semblar més llarg.

-Ha sortit! -va cridar la Tekli-. L'han fet sortir! Sembla un coralita, i intenta fugir!

En Luke va parlar ràpidament pel comunicador.

-No podem permetre que aquesta nau abandoni el sistema! Capitana Yage, desplegui totes les forces disponibles per interceptar-la. Cal detenir-la, passi el que passi!

-No hi ha cap nau -va exclamar furiosa la Darak mentre sortia precipitadament de l'habitatge-. Això només és un truc per mobilitzar les vostres forces contra nosaltres!

-Comproveu els vostres sensors si seguiu sense creure'ns -li va cridar la Mara mentre se n'anaven. No podeu deixar de captar això.

-L'Enviduadora ha desplegat tots els seus TIE i abandonat l'òrbita per situar-se en la vora del sistema. Els tres TIE que el van trobar el segueixen el millor que poden.

-S'escaparà? -va preguntar en Luke.

Va haver-hi una altra pausa.

-Pot.

En Luke podia sentir com la Mara feia petar les dents per la tensió nerviosa.

-Res d'això seria un problema si tinguéssim l'Ombra de Jade.

La Darak tornà amb Rowel, seguits per un petit contingent de guàrdies ferroans.

-Els nostres sensors no capten res -va dir en Rowel-. El sistema està buit! Heu traït la nostra confiança com sabíem que faríeu!

-Agafeu-los! -va dir la Darak, assenyalant, i els guàrdies van anar a pel Luke, la Mara i la Dra. Hegerty.

La Mara va estar dempeus com el raig, sabre làser en mà. En Luke es va unir a ella, posant la seva fulla verda davant seu i de la doctora, aquesta fora de perill darrere seu.

Els guàrdies van titubejar i, en el breu silenci que va regnar abans que algú parlés, Luke es va preguntar amb pesar com podia acabar així la recerca de Zonama Sekot. Fos el que fos el que pretengués la Vergere a enviar-los-hi, semblava que anava a ser per a res.

-Això no resoldrà res -va dir la Hegerty-. Ha d'haver una explicació per al que passa!

-Dóna'm una que no impliqui la vostra hipocresia -es va riure la Darak.

-Biopantalles -va suggerir ràpidament l'anciana científica-. Potser alguna cosa dels yuuzhan vong que interfereix amb els vostres sensors però no amb els nostres. Podrien portar anys espiant-vos sense que ho sabéssiu, fins que nosaltres vam arribar i els vam sorprendre.

-Si hi ha intrusos en el nostre sistema, Sekot s'ocuparà d'ells -va dir la Darak-. No necessitem la vostra ajuda.

-Com esperes que ho faci ell si nosaltres no podem agafar aquesta cosa? -va dir la Mara.

-Sekot té poders que superen en molt als vostres. Si ho desitgés, podria apagar la vida d'una sola cèl·lula a l'altra banda d'aquest sistema -llavors, amb una expressió sinistra, va afegir- podria esterilitzar la vostra Enviduadora amb només pensar-ho.

En Luke va sentir que la seva dona es tensava davant l'amenaça. Encara dubtava de l'afirmació de la Darak, li posava malalt la idea que matessin la Yage i la seva tripulació.

-Si insistiu en què hi ha alguna cosa en el nostre sistema que evadeix els nostres sentits -va continuar la Darak-, Sekot podria decidir destruir tot el que hi ha en aquest sector, només per si de cas.

La Mara mirà al Luke.

-I tant això arreglaria el problema. Hauríem de dir-li a la Yage que tregui aquests TIE d'aquí i deixar que se n'ocupi Sekot.

-No dic que vagi a fer-ho -va dir la Darak-. Sekot pren les seves pròpies decisions. Això no depèn de vosaltres o de mi.

La Mara mirava atentament al Luke, esperant la seva decisió. Però ell no tenia paraules a oferir, ni ordres que donar. Tenia la ment ocupada pensant en com podria actuar Sekot a tan gran distància amb la rapidesa necessària per aturar el coralita en fugida. Les armes convencionals no servirien de res, ho sabia, i, per descomptat, la Força no funcionava contra els yuuzhan vong. I en cas que funcionés...

«Gran és el Potentium -havia dit en Rowel-. Gran és la vida de Sekot».

El Potentium era un enfocament inusual de la Força que al Luke li costava conciliar. Els seus ensenyaments no admetien l'existència del Costat Fosc. La Jabitha li havia explicat que considerava la intenció darrere de cada acte més important que la forma en què s'executava aquest acte. En altres paraules, el mateix argument que havien defensat altres en els primers dies de la guerra contra els yuuzhan vong. Les fins justificaven els mitjans. Però el Costat Fosc corrompia i tornava contra aquells als que pretenia defensar a tothom que el feia servir.

«Ànakin va matar amb la ment. Fins aquell moment no havíem sabut que tal cosa fos possible».

-Sekot no ha d'actuar -va dir al final en Luke.

-Què? -van dir la Mara i la Darak al mateix temps.

-Cancel·la-ho -va insistir-. Tant me fa com ho facis, però Sekot no ha d'atacar aquest coralita.

Una sospita renovada omplia els ulls de la Darak.

-Només diries això si haguessis estat mentint des del principi. No hi ha cap coralita, oi?

En Luke no tenia temps per defensar el seu cas amb el tossut ferroan. Va tancar els ulls, buscant inspiració i forces per fer el que l'instint li dictava que havia de fer.

Va agafar el comunicador i va contactar amb l'Enviduadora.

-Capitana Yage, feu tornar als TIE i que tornin a l'òrbita. No han de provocar a Sekot sota cap circumstància.

Hi havia inseguretat en l'instant de silenci que hi va haver abans que la Yage parlés.

-Entesos.

-Els TIE tornen -va confirmar la Tekli uns segons després-. El cori té el camí lliure fins a la vora del sistema.

La Mara mirava al seu marit com si hagués perdut el cap.

-Luke, si aquest cori s'escapa...

-Ho sé, Mara. Confia en mi.

«És preferible que el coralita escapi i li digui als yuuzhan vong on està Sekot -va pensar a dintre seu-, al fet que Sekot es passi al Costat Fosc».

Li pertorbava la idea d'un planeta vivent al servei de les forces de la destrucció i el terror, el mateix planeta que simbolitzava l'ocupació yuuzhan vong de la galàxia. Només es necessitaria un pas en la direcció equivocada perquè Sekot iniciés la seva llarga i inevitable caiguda. I aquest pas podia ser una cosa tan simple com la destrucció del cori...

-Al coralita -va dir la Tekli pel comunicador, interrompent els seus pensaments-. Li passa alguna cosa!

 Següent