CAPÍTOL 11
En Qui-Gon va estirar les cames al seu llit. Sentia que
el cor li colpejava al pit i tenia cada múscul en alerta. Però, per què?
Estava descansant quan hi havia sentit un seriós perill
a prop; però ell no estava en perill...
Tot d'una, va reconèixer el sentiment. Ho havia
experimentat abans. Els Jedi perceben quan un altre Jedi, proper a ells, està
en perill. A vegades, fins i tot poden veure una vaga escena del que pot estar
passant. Qui-Gon va fer un esforç mental, però no podia veure res clar. Només
boirina.
-Obi-Wan -va murmurar.
Havia de ser el noi. Qui-Gon va lluitar contra el
sentiment. Era ridícul, absurd. El noi no era el seu padawan. Per què hauria
d'haver una connexió tan forta entre ells?
No obstant això, l'havia. Yoda estaria encantat.
Qui-Gon va remugar. Ell no ho estava.
On sigui que hi anava, el noi apareixia. Hi havia curat
encantat les seves ferides, però rebutjava ser el responsable del seu benestar.
Si el noi s'havia ficat en alguna classe de problema, havia de trobar per si
mateix la manera de sortir-ne.
Qui-Gon es va estirar una altra vegada al llit, però,
aquest cop, encara que va poder relaxar el seu cos, no va aconseguir fer el
mateix amb la seva ment.
* * *
El temps semblava avançar molt a poc a poc mentre l'Obi-Wan
anava desesperadament a la recerca d'en Si Treemba. Havia d'arrossegar-se per
terra a través del conducte d'aire, passar d'amagatotis sobre les habitacions
dels miners i contenint la respiració, mirar a través de les seves reixetes. El
verrim cobria les seves mans i en remoure la brutícia que portava anys
acumulant-se allà, la grava se li ficava als ulls i a la boca.
Per fi, quatre pisos més avall, prop de la panxa de la
nau, va trobar a Si Treemba. Havien construït una habitació dins d'una
improvisada cel·la. En algunes circumstàncies, durant algun dels trajectes a
bord de la Monument, sorgia la
necessitat d'empresonar a algú. Considerant el passatge que portava aquesta
vegada, Obi-Wan no es va sorprendre.
El jove aprenent va mirar cap avall a través del
respirador. Si Treemba havia estat encadenat a la paret per un turmell. Estava
estirat a terra, amb els braços oberts. A una distància fora del seu abast, hi havia
tirats alguns vidres grocs d'amoníac. Només mitja dotzena de passos més enllà,
un hutt i dos whíphids guardians jugaven a les cartes en una taula de metall
sòlidament construïda.
El noi arcona semblava haver estat colpejat i ferit,
però hi havia alguna cosa que semblava pitjor que una simple pallissa. El seu
color havia passat d'un saludable gris verdós a un to demacrat. L'Obi-Wan veia
que la força vital de l'arcona era feble i estava disminuint. Però, per què? Si
Treemba havia ingerit el seu suplement d'amoníac abans de començar la recerca,
per què s'havia afeblit tan ràpidament?
El hutt va lliscar per sobre d'en Si Treemba i va
somriure mirant cap al captiu. L'Obi-Wan el va reconèixer. Era el hutt que li
havia colpejat el dia anterior.
- Disposat a parlar ara? -va preguntar el hutt - No
vols aquest dàctil? Podria donar-te uns quants vidres.
Si Treemba el va mirar en silenci. Fins i tot des de
dalt, Obi-Wan podia veure que el menyspreu del seu amic cap als hutts no
ocultava la seva por.
El hutt es va acostar a Si Treemba, balancejant el seu
enorme cap davant d'ell.
- Què estaves fent en els nostres respiradors? Qui et
va manar a espiar-nos?
Feblement, Si Treemba negà amb el cap.
-No tens bon aspecte -el hutt va somriure
despectivament-. T'hem posat sal suficient en aquesta injecció per contrarestar
tot l'amoníac que hi ha al teu cos.
Es va tirar enrere i va riure alegrement.
-Així que, per què no ens dius el que volem saber?
Moriràs. Algú estava amb tu. Qui era? Els arcones mai van sols.
Si Treemba va tornar a negar amb el cap. Aquest va
caure cap enrere i es va colpejar la galta contra el terra.
La frustració envaïa a Obi-Wan. Havia de fer alguna
cosa. Va agafar la reixa i la va aixecar. Es va introduir per l'obertura i,
d'un salt mortal, va caure a terra. En un instant, empunyà el sabre làser.
- Només et fiques amb els febles i desarmats, hutt? -va
preguntar.
Durant un moment, el hutt estava tan sorprès que
simplement va mirar a l'Obi-Wan. Després, va començar a riure.
-Atrapeu-lo -va dir improvisadament als guardians whíphids.
L'Obi-Wan havia comptat amb la lenta reacció dels whíphids.
Li miraven amb les boques obertes, ensenyant els ullals.
L'Obi-Wan va saltar cap a ells i va brandar el seu
sabre làser cap a la pesada taula. L'arma va tallar les gruixudes potes i, amb
un gran estrèpit, la taula es va ensorrar a sobre dels whíphids. Els fràgils
tamborets sobre els que estaven asseguts els éssers es van trencar pel pes,
fent-los caure a terra. Els whíphids van cridar per la sorpresa i el dolor.
-Em sap greu espatllar-vos el joc -va dir l'Obi-Wan.
Sense perdre de vista al sorprès hutt, el noi va
allargar la mà per sobre de la taula i va agafar la clau de les manilles. El
grilló era un tros de metall vell amb un pany simple. L'Obi-Wan va llançar la
clau a Si Treemba.
El hutt es va dirigir a ell.
-Així que, jove Jedi, encara no has après la lliçó? Com
t'atreveixes a desafiar el poderós Grelb?
-Ei, vaig aprendre alguna cosa -va dir l'Obi-Wan, que
mantenia el sabre làser preparat per la lluita-. Que vius a costa dels febles.
Ara estic preparat per lluitar amb tu, covard.
En Grelb va mirar l'espasa de llum amb menyspreu.
- Amb això?
L'Obi-Wan va veure a Si Treemba darrere del hutt. L'arcona
se les havia apanyat per alliberar-se i havia engolit ràpidament tots els dàctilus
que hi havia pel terra. Llavors, el seu color va començar a brillar.
Quan el hutt, amb els seus enormes punys aixecats, es
va dirigir cap a l'Obi-Wan, aquest es va ajupir i va exercitar una maniobra
clàssica de defensa Jedi. Quan el hutt va passar pel seu costat, va donar un
cop amb el sabre làser en el costat de l'ésser i va sentir com es socarrimava
la carn.
En Grelb cridà furiós mentre trontollava cap enrere. A
causa del seu enorme volum, els seus moviments eren maldestres, el que el va
fer caure d'esquena sobre de la taula, aixafant encara més les cames dels whíphids.
Aquests van cridar de dolor i van començar a copejar-li amb els seus punys.
-Dóna't pressa, Si -li va urgir Obi-Wan.
Mantenint-se entre Si Treemba i Grelb, el jove aprenent
va esperar fins que l'arcona arribés a la porta. Llavors, mentre Grelb tractava
d'aixecar-se, va córrer darrere d'ell. Els hutts tenien força, però no eren
precisament molt ràpids de moviments.
- No t'escaparàs d'això impunement, Jedi! -va vociferar
en Grelb-. Aquest arcona és un espia! Això és la guerra!
L'Obi-Wan va ignorar i va dur a Si Treemba avall a
través del passadís. Per sort per a ells, el nivell inferior no era molt
transitat i van poder arribar al límit del territori arcona sense més trobades.
Mentre creuaven cap al costat arcona de la nau. Obi-Wan
va veure a dos guàrdies de frontera arcones que corrien. Sabia que anaven a
alertar la Clat'Ha que ells dos havien tornat del territori d'Offworld.
Això significaria, per descomptat, que en Qui-Gon
descobriria que l'Obi-Wan havia desobeït la seva ordre.
Si Treemba es va parar i es va girar cap a l'Obi-Wan
amb els seus lluminosos ulls brillant una altra vegada amb la mateixa llum
càlida.
-T'ho agraïm. Obi-Wan. Et devem la vida.
-També a mi em deus la teva captura -va contestar l'Obi-Wan
penedit-. Ho sento, Si Treemba.
-Però una altra vegada més la teva valentia ens ha
salvat -va dir Si Treemba agafant-li per l'espatlla.
- I què hi ha de la teva valentia? -va respondre l'Obi-Wan
-. Pensa-ho. Estaves a punt de morir i no em vas delatar. Li vas plantar cara a
un hutt!
Si Treemba esbossà lentament un ampli somriure.
-Ho vam fer -va dir encantat-. Ho vam fer.
-Tranquil -li va dir l'Obi-Wan i sospirà-. Hem de donar
la cara davant Clat'Ha i Qui-Gon. A ells no els hi agradarà molt tot això.
* * *
Tan aviat com Obi-Wan i Si Treemba se'n van anar, Grelb
es va dirigir a Jemba i li va explicar tot el que havia passat.
L'enorme hutt amenaçava a Grelb, panteixant d'ira.
Jemba era centenars d'anys més vell que en Grelb, i també molt més gran.
-Així que... -va vociferar en Jemba, mirant al voltant
de la seva sala d'estar amb ràbia-. Ho sabia. El Cavaller Jedi i el seu jove
pupil s'han unit als arcones per anar en contra meva!
-Era inevitable, oh, Gran Senyor -va dir en Grelb -. No
els hi agraden els de la nostra espècie.
- És culpa teva! -va dir en Jemba -. Hauria de tallar-te
la cua i servir-la com a sopar.
El cor d'en Grelb va començar a accelerar-se per la por
i immediatament va enrotllar la seva cua al costat del seu cos. Jemba va
continuar:
-Si anaves a sabotejar les tuneladores, hauries d'haver
esperat a arribar a Bandomeer.
En Grelb intentà semblar ferit per l'acusació, però
Jemba no es va deixar enganyar. L'enorme hutt el bufetejà prou fort com perquè
aquest pensés que el seu cervell s'havia convertit en gelatina.
Després d'aixecar-se del sòl, Grelb va dir:
- Mai t'havies queixat abans dels meus mètodes!
El robatori, el sabotatge i l'assassinat eren els
mètodes utilitzats per Grelb, que, a més, s'assegurava que la Companyia Minera
d'Offworld tragués benefici d'ells.
- Però aquest cop tenim als Jedi rondant per aquí! -va rugir
en Jemba.
-No sabia que el noi era un Jedi quan li vaig donar la
primera pallissa -es va disculpar en Grelb-. Si ho hagués sabut, ara estaria
mort. Ho prometo, la propera vegada...
Jemba l'apuntà amb un immens dit.
-El noi ja no forma part dels teus plans. No hi haurà
una propera vegada. Deixa que jo m'ocupi d'això!
-Com vulguis -va dir en Grelb. Es va tornar i va sortir
lliscant de l'habitació. Quan la porta es va tancar darrere seu, en Grelb va estrènyer
els punys, imaginant-se que estava retorçant la gola de l'Obi-Wan.
Per descomptat que
hi haurà una propera vegada, es va prometre a si mateix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada