CAPÍTOL 9
Qui-Gon es va adonar
del seu error. Havia estat cec als defectes d'en Xànatos. Consentia al noi.
L'acceptava sense veure. Era un fracàs com a Mestre, ja que confiava massa en
el seu aprenent. Havia deixat que el seu orgull li encegués davant el que havia
d'haver vist des del principi.
* * *
Després d'un temps de reflexió, Qui-Gon va decidir
preguntar a SonTag i VeerTa si havien vist una caixa com la descrita per l'Obi-Wan.
Les dues havien visitat moltes vegades les Zones d'Enriquiment dels Cossos
Agrícoles. Potser hi havia una explicació molt senzilla al que havia trobat l'Obi-Wan.
Qui-Gon va descriure la caixa i la VeerTa va assentir.
-He vist una caixa així.
-Jo també -va dir la SonTag, pensativa-. A la Zona d'Enriquiment
de l'oest. He estat allà fa poc.
-Jo crec que vaig veure una a la Zona del nord. Estava
amb altres caixes d'equip. Contindrà instrumental dels Cossos Agrícoles.
Era just la resposta que esperava Qui-Gon. La caixa no
havia de ser important. Estava a simple vista en altres zones.
Per què estava preocupat, doncs?
Potser perquè estava al costat d'equip miner d'Offworld.
Sentia curiositat per la posició que tenia Xànatos en la Corporació. El seu
antic aprenent havia estat estranyament discret al respecte. Si tenia un càrrec
important, per ventura no hauria presumit del seu títol?
En Qui-Gon va examinar els registres de la companyia.
No va poder trobar cap menció al nom d'en Xànatos. Què significava això? O bé
havia mentit sobre la seva implicació, o bé la seva posició dins de la
companyia era secreta. Però, per què?
Va prémer unes quantes tecles més. El propietari de la
companyia era anònim, però va trobar un llistat dels membres del comitè
directiu. Va reconèixer la majoria dels noms, eren governants de mons que
estaven pràcticament controlats per Offworld. Testaferros tots.
No hi havia aconseguit res... encara. Però tenia una
idea d'on buscar.
Anava sent hora de fer una visita a les oficines d'Offworld.
* * *
La companyia no havia intentat adornar la seva sucursal
de Bandomeer. L'edifici era un bloc negre i sense finestres que recordava les
dures mines que l'envoltaven.
Qui-Gon va entrar al vestíbul central de parets empedrades
amb atzurita. Aquest mineral era l'única decoració. Un guàrdia de seguretat
hutt s'asseia davant d'un cub negre que feia de taula. El seu cos rodava fora
de les vores de la taula. Va enfocar en el Jedi els seus ulls morts.
-Vinc a veure a Xànatos -va dir en Qui-Gon.
-Fora, desgraciat -va replicar, avorrit, el hutt-.
Acudeix al teu supervisor immediat amb les teves vils queixes. De totes
maneres, aquí no hi ha ningú. Xànatos està inspeccionant el quadrant de la mina
del nord.
El hutt va treure una pistola làser. Visca la
hospitalitat corporativa. El Cavaller Jedi no va moure ni un múscul. Es va
concentrar a la greixosa ment del hutt, extraient energia de la Força.
-Potser hauria d'esperar al seu despatx privat.
-Vostè ha d'esperar al seu despatx privat -va repetir
el hutt en to monocord-. Prengui l'ascensor privat fins a l'Horitzó Trenta.
-Haurien d'anul·lar els controls de seguretat.
-Tots els controls de seguretat seran anul·lats.
En Qui-Gon va entrar a l'ascensor amb el cartell de
PRIVAT. Només hi havia un indicador per a l'Horitzó Trenta. L'ascensor va
arribar al pis en segons. El passatger va sortir d'ell per trobar-se en una
zona de recepció. Els seients eren de pedra. La taula cúbica estava buida.
No hi havia cap porta que conduís a una altra sala;
només una paret llisa i blanca.
Una paret blanca...
Posà la mà contra la paret. En apartar-la, va veure una
fluctuació momentània que la feia transparent.
La descripció de l'Obi-Wan estava fresca a la memòria d'en
Qui-Gon. Havia llegit sobre els avenços tecnològics de Telos, el planeta natal d'en
Xànatos. Últimament havien aconseguit cobrir l'acer transparent amb una capa
especial que el tornava opac. La paret recuperava la seva transparència normal
amb un impuls termoelèctric.
Va pressionar la paret amb tot el seu cos i aquesta es
va tornar transparent. Podia veure l'oficina que hi havia a l'altre costat.
Però, on era la porta?
En Qui-Gon va invocar a la Força i la va sentir
desplaçar-se en el seu interior com una onada. La paret sencera es va tornar
transparent. La porta oculta es va obrir. El mur va tornar a fer-se opac quant
va estar dins.
Era un sistema enginyós, va pensar mentre caminava cap
a l'enorme escriptori de pedra. Xànatos podia controlar la transparència de la
zona de recepció, veure l'interior del seu despatx abans d'entrar-hi. Si un
intrús aconseguia superar els controls de seguretat, seria incapaç d'amagar-se
al despatx.
Què propi d'en Xànatos. Una cosa que oculta alhora que
descobreix. Havia oblidat com d'hàbil que era el seu aprenent amb els secrets.
Et revelava alguna cosa, fent-te creure que t'ho havia explicat tot. Però el
que deia sempre era banal, i li servia per mantenir ocults els seus majors
secrets.
L'únic mobiliari del despatx era la taula de pedra.
Qui-Gon va prémer un botó, i de la seva superfície va brollar un datapad. Va
entrar en el sistema d'arxius. Era hologràfic, com sospitava.
Els arxius van aparèixer davant seu. Va repassar el
directori. No estava segur del que buscava. Hi havia un arxiu sobre la Mina del
Planeta Natal, i el va obrir. No va trobar res important, només contenia un
llistat dels diners i els androides prestats arran de l'explosió. El va tancar.
Llavors va veure un directori sense nom. Una icona
surava on havia d'estar l'etiqueta. Dos cercles trencats superposats l'un a
l'altre. Al Jedi se li va accelerar el cor. Els dos cercles trencats podien
llegir-se també com lletres: C i O.
Companyia d'Offworld.
En Qui-Gon va accedir al directori, però va aparèixer
un llum vermell d'avís.
-Contrasenya, si us plau -va dir una veu.
En Qui-Gon va titubejar. Coneixent Xànatos, només tenia
una possibilitat d'encertar. I segur que Xànatos hauria preparat l'holograma
per avisar si algú intentava accedir-hi.
Era un risc. Però havia d'assumir-lo.
-Crion -va dir, usant el nom del pare d'en Xànatos.
El directori es va obrir, i va repassar la llista de
fitxers. Per al seu pesar, tots estaven escrits en clau. Mai tindria temps de
desxifrar-ho. I Xànatos sabria que havia estat allà, si copiava un document.
Però, de totes maneres, havia aconseguit el que
buscava. Qui-Gon va tancar pensatiu el sistema d'arxius. Els dos cercles
trencats formaven les inicials de la Companyia d'Offworld. Potser altres
consideressin això una coincidència, però ell sabia que res era casual amb Xànatos.
Els seus instints li deien que havia trobat a la persona que controlava
Offworld. Potser fins i tot al seu fundador. Per què voldria mantenir-ho en
secret? Per poder actuar amb més facilitat, es va dir. Xànatos sempre havia
actuat de forma furtiva i amb estratagemes per aconseguir els seus objectius.
La qüestió era: què volia Xànatos?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada