CAPÍTOL
2
Els escuts de babord del Mon Mothma es van esfondrar, i el plasma
va travessar el casc com un puny que travessa plastifí. En el punt d'impacte la
matèria es va convertir en ions, i les microgotes supersòniques del metall fos
del casc van travessar les quatre cobertes següents, arribant abans del seu so
o de les vibracions de l'impacte i destrossant les fràgils formes vives que hi
havia a l'interior abans que els seus sistemes nerviosos haguessin tingut temps
d'advertir que alguna cosa anava malament. Després d'allò va arribar una ona expansiva
d'aire sobreescalfat, amb una fúria que els escuts blindats es van doblar i es
van deformar, i el front de l'ona va escombrar les cobertes d'un costat a un
altre abrasant tot el que trobava. Dos-cents éssers sensibles es van apagar en
un instants, i altres cent més en les zones pròximes van caure perforats,
cremats o ambdues coses alhora.
Després, com un gegant que cobra alè,
l'espai ho va absorbir tot a través de l'ample forat, deixant rere seu el buit
i el silenci.
En els comandaments del destructor
estel·lar no hi havia silenci, ni molt menys. Les sirenes sonaven amb estrèpit,
i els oficials joves, aterrits, intentaven seguir els procediments
d'emergència. La gravetat simulada va desaparèixer, i algú va deixar anar un
xiscle.
Wedge Antilles tancà els ulls quan la
il·lusió del pes s'esvaïa i tornava a aparèixer.
«Què cansat estic d'això», va pensar.
Va obrir els ulls i va veure un
bombardeig de trets de plasma menors apuntats directament a la seva cara, o
això semblava, mentre un esquadró de coralites yuuzhan vong en feien una
passada directament cap al pont de comandament. Els turbolàsers van reduir a
tres a fragments. Els altres es van desviar a l'últim moment per no impactar
contra els escuts del pont, que encara funcionaven.
En Wedge no va pestanyejar si més no.
El problema que tenien en aquell moment no eren els coris. El problema era
l'anàleg a dreadnought yuuzhan vong que acabava de materialitzar-se i els havia
obert un forat al costat.
-Vint graus a estribord i dotze sobre
l'horitzó -va manar en Wedge-. Ja. Que comenci el foc.
Es va tornar cap al tinent del lloc
tàctic.
-Qui més s'ha sumat a la nostra
festeta? -li va preguntar.
-Quatre anàlegs de fragata, senyor
-li va dir el tinent.
-Coralites... Encara no sabem ben bé
quants grups. I, és clar, el dreadnought. Senyor, jo diria que els reforços
dels yuuzhan vong ja han arribat.
-Sí. Esperarem una mica a veure si n'hi
ha més. Comunica al Memòria d'Ithor
que vigili la nostra banda ferida. Hem de lluitar de ferm.
La perspectiva li produïa tremolors
d'impaciència. Wedge, de cor i per instint, era pilot de caça de combat. Sí, un
navili capital com aquell tenia molta potència de foc, però les seves maniobres
eren tan lentes... Ell se sentiria molt més a gust als comandaments d'un Ala-X.
Se sentiria millor sense carregar amb el pes dels tripulants morts. Ja era
bastant dur perdre a un company de vol. Perdre a dos-cents...
Però no anava als comandaments d'un
Ala-X, i quan va tornar del seu retir per exercir de general sabia en el que
s'estava ficant. Per això va contemplar, estrenyent els llavis, com es feia
visible la nau ovoide monstruosa, mentre els turbolàsers del Mothma dirigits contra el corall Yorik
retornaven flors de plasma. La majoria dels làsers sortien en línia recta però
es desviaven bruscament en girs marcats i desapareixien quan les petites
singularitats que projectava el navili yuuzhan vong arrossegaven cap a elles la
llum. Però de l'ordre d'un tret de cada tres aconseguia passar i traçava línies
vermelles ardents sobre el casc de corall.
-Senyor, el Memòria és incapaç d'acudir a ajudar. Està combatent a una de les
fragates, i ho està passant malament.
-Bé, doncs poseu aquí a algú. No
podem deixar-los que ens assolin de nou per aquesta banda.
El controlador va aixecar la vista
des del seu lloc.
-Senyor, l'Esquadró Duro sol·licita
l'honor de protegir la nostra banda.
En Wedge titubejar lleugerament.
L'Esquadró Duro era més aviat una incògnita; es tractava d'una col·lecció de
pilots, alguns amb experiència militar, altres sense, dedicats a l'alliberament
del seu sistema d'origen.
El fet que estiguessin lluitant
precisament en aquell mateix sistema podria donar problemes per diversos
motius.
Però no semblava que li quedés cap
altra opció.
-Els has de dir que sí, amb el nostre
agraïment -va dir en Wedge.
-Han aparegut tres naus més, senyor
-li va informar la tinent Cel, amb la veu una mica vetllada, potser per un
indici de pànic.
-Això serà tot -va dir en Wedge-. O
serà millor que ho sigui. Posa-me'n amb el general Bel Iblis.
Un moment més tard va aparèixer un
holograma de l'ancià general.
-Han arribat els reforços -va dir en
Wedge-. Els llocs d'escolta informen que han passat per la Dorsal Corelliana,
de manera que el més probable és que siguin els nostres amics.
-Són massa per fer-se càrrec d'ells,
general Antilles? -va preguntar en Bel Iblis.
-Espero que no, senyor. Està llesta
la vostra força?
-Estem de camí. Bona sort, general.
-Igualment.
La imatge es va esvair. En Wedge
arrufà els llavis amb gest seriós, observant els comunicats sobre la batalla.
Ja havien passat un dia estàndard
sencer de durs combats, obrint-se pas a través de les defenses exteriors del
Sistema Duro en qüestió d'hores. El sistema interior s'havia defensat més, però
havien estat a punt de donar per conclòs el combat quan van arribar els
reforços yuuzhan vong.
Wedge havia estat esperant els
reforços... havia comptat amb ells, en realitat; però havien arribat amb molta
força.
Reavaluant la situació, l'avantatge
semblava lleugerament a favor dels yuuzhan vong, cosa que tampoc li prenia per
sorpresa.
Tampoc importava; no havien anat a
vèncer; però tampoc podien anar-se'n encara.
-Prepareu la interdicció -va dir en
Wedge.
Quatre fragates yuuzhan vong van
saltar al Sistema Duro, desequilibrant encara més les forces.
-Senyor?
-Interdicció -va dir en Wedge.
Els generadors de pous de gravetat de
la gran nau es van activar, així com els del Memòria d'Ithor i l'Olovin.
En les posicions que ocupaven,
envoltant a la força yuuzhan vong, impedirien que els vong marxessin d'aquell
sistema, almenys fins que el perímetre d'interdicció quedés reduït a pols.
Naturalment, tampoc podia sortir cap
de les naus de l'Aliança Galàctica.
-Deixeu l'atac i formeu en posicions
de contenció -va dir en Wedge amb calma-. No vull que cap d'aquestes naus aconsegueixi
l'hiperespai.
-I què hi ha de Duro, senyor? -va
preguntar la Cel.
-Duro ja no és problema nostre,
tinent.
-Sí, senyor -va dir la Cel, clarament
desconcertada.
Allò era bo. Si deixava confosa fins i
tot a la seva pròpia tripulació, quant més als vong.
Les naus de l'Aliança van deixar
d'avançar cap al planeta i van retrocedir fins a prendre posicions en una
àmplia zona hemisfèrica, deixant a la flota yuuzhan vong entre ells i el
planeta i tornant-los l'avantatge defensiu del qual els havia despullat l'avanç
anterior d'en Wedge, però deixant-los també més atrapats en aquell sistema
solar.
-Manteniu les posicions actuals -va
ordenar en Wedge-. Aquí ens quedem.
Aquella disposició tan dispersa
atorgava als yuuzhan vong un avantatge evident; però semblava que les naus vong
titubejaven, tement potser una nova trampa com tantes en què havien caigut
últimament.
Malgrat tot, la cautela no era una de
les tendències innates dels yuuzhan vong, i aquesta vegada estava clar que
comptaven amb un avantatge numèric. Diversos destructors van començar a formar
per llançar un assalt contra el mur que havien aixecat els de l'Aliança
Galàctica.
-Ells tenen interdictors propis? -va
preguntar en Wedge.
-No, senyor.
-Bé.
-Sí, senyor. Senyor, el comandant
Yurf Col demana comunicació.
En Wedge va contenir un sospir.
-Passa'l.
Un moment més tard va aparèixer el
comandant dels duros. El seu rostre pla era inescrutable en termes d'expressió
humana; però Wedge havia tractat prou amb els duros per saber que estava
irradiant una fúria freda.
-Comandant -va dir en Wedge amb una
inclinació de cap.
El duro va anar directament al gra.
-Què raigs còsmics estàs fent,
general Antilles? Avui he perdut a bons pilots, i ara sembla que tu has renunciat
al nostre objectiu.
-Estic segur que ets tan conscient
com jo de la situació, comandant -va dir en Wedge-. Amb els seus reforços,
resulten impracticables nous atacs.
-Llavors, per què estàs fent
interdicció? Això no té sentit. Jo sé que tenim el doble de naus en servei. Crida-les,
i acabem amb això.
«Paciència», va pensar en Wedge.
-Potser no siguis conscient que els
yuuzhan vong tenen mitjans per interceptar les nostres comunicacions -va dir
amb suavitat-. Potser no se t'ha acudit que potser acabis de passar una dada
important a l'enemic.
-Si aixafem en aquest enemic, no
tindrà més importància del que s'hagin assabentat. No sé per què vols
mantenir-los aquí. Encara no compten amb un avantatge decisiu... podem vèncer
aquesta batalla, si ataquem en lloc de... fer el que estàs fent, sigui el que
sigui. I amb uns pocs reforços, és segur que podríem imposar-nos-en.
-Comandant, comprenc que aquest és el
teu sistema d'origen. Comprenc que aquesta batalla té una importància personal
per a tu. Més concretament, aquest és un dels molts motius pels quals estic jo
al comandament d'aquesta operació, i no tu. Vas accedir a lluitar sota el meu
comandament, i ho faràs. Entesos?
-El que entenc és que has portat
malament tot això des del primer moment. Podríem haver vençut en poques hores
si haguessis seguit els meus consells.
-Aquesta és la teva opinió -va
respondre en Wedge-. No és la meva, i la que compta ara mateix és la meva.
El duro va aclucar els ulls.
-Quan això hagi acabat, Antilles...
-Et recomano que et preocupis pel
present, comandant. Els vong estan intentant obrir-se pas en dos fronts. Si ho
aconsegueixen, les nostres possibilitats futures quedaran reduïdes
considerablement.
-Ets tu qui estàs limitant les
nostres possibilitats. Dues fragates més...
En Wedge el va interrompre.
-Fica't això al cap, comandant, i
fica-t'ho ara mateix -va dir-. No hi ha reforços. Ni tampoc estic disposat a
abandonar aquest sistema. Tu fes el que et correspon, comandant, i tot sortirà
bé.
En Col seguia sense estar convençut.
-T'ho adverteixo, general Antilles
-va dir amb to tallant- si no em dónes una explicació d'això, hauré de prendre
mesures.
-Obeiràs les teves ordres, i punt -va
replicar en Wedge.
-General... -va començar a dir el duro;
però Wedge va tallar la connexió amb un moviment de la mà i es va posar a
estudiar els comunicats. Semblava que aquell atac era un conat perquè ell
concentrés les forces en un costat mentre ells atacaven en un altre. Però on?
Els ordinadors de combat es van posar
a buscar la resposta. Segons els càlculs d'en Wedge, llevat que els yuuzhan
vong fessin una jugada increïble, seria capaç de contenir-los durant quatre o
cinc hores sense pèrdues significatives. Amb allò n'hi hauria prou. Va estudiar
la carta del sistema que anaven traçant els seus sensors. Al cap i a la fi, els
yuuzhan vong l'havien ocupat durant més de dos anys estàndard, i per tant la
informació d'en Wedge sobre el mateix estaria una mica desfasada, com a mínim.
El que menys li convenia en aquell moment era trobar-se amb una sorpresa
desagradable.
Quan va arribar la sorpresa, no va
sortir de cap trampa oculta dels yuuzhan vong, sinó de dins de les seves
pròpies files.
-Senyor -li van informar des de
control-, el Dpso, el Cor Vermell i el Coriolis han trencat la formació, i tot l'Esquadró Duro també.
-No em diguis -va dir en Wedge,
respirant a fons-. Torna a posar-me immediatament amb Yurf Col.
L'holograma del duro va tornar a
aparèixer als pocs moments.
-Comandant -va dir en Wedge,
procurant parlar amb tranquil·litat-, deu haver-se produït un error de
comunicació. Sembla que esteu formant una falca d'atac, quan se us va ordenar
que mantinguéssiu les posicions.
-He deixat d'estar a les teves
ordres, general Antilles -va respondre en Col-. No consentiré que els meus
estiguin mà sobre mà en el seu propi sistema, sense una bona explicació. T'has
negat a donar-me-la -. Si no estàs disposat a donar suport a la reconquesta de
Duro, em veig obligat a emprendre-la pel meu compte.
-Estàs cometent un suïcidi, i posant
en perill tota la missió.
-No serà així si em segueixes.
-No ho faré.
-Llavors, les nostres morts cauran
sobre el teu cap.
-Parlo de debò, comandant Col.
-Segueixo el curs que has marcat,
Antilles.
-Comandant...
-Abans em vas tallar la comunicació.
Ara et torno el favor. Em segueixis o no.
La comunicació va cessar, i en Wedge
va veure amb impotència que les naus durosianes abandonaven el perímetre,
formaven i es llançaven de front contra la major concentració de naus
enemigues.
-Senyor -va dir la Cel-, les naus durosianes
estan rebent un foc nodrit.
-Ja ho veig -va respondre en Wedge.
-Senyor, què estan fent?
-Estan intentant forçar-me a atacar
-va dir en Wedge.
-Llavors, és un farol senyor?
S'havia desencadenat una tempesta
entre les naus durosianes i l'avantguarda dels yuuzhan vong.
-No -va dir-, no és un farol.
Es va tornar cap al lloc de control.
-Que ningú més surti de la formació
-va dir-. Ningú.
-Els massacraran, senyor.
-Sí -va dir en Wedge, malhumorat-.
Això faran.
Al llarg de les hores següents, les
naus durosianes van anar desapareixent una a una en explosions de plasma. Tres
hores després que hagués desaparegut l'última, va arribar un altre missatge pel
tauler de comunicacions. En Wedge va donar l'ordre d'interrompre la
interdicció, i les naus de l'Aliança Galàctica van tornar a saltar a
l'hiperespai, deixant de nou a Duro en mans dels yuuzhan vong.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada