El Rival Fosc (XII)

Anterior

CAPÍTOL  12

Tenim una última missió -va ser tot el que en Yoda va permetre que Qui-Gon li digués a Xànatos-. I després et convertiràs en un Cavaller Jedi...

* * *

Si Treemba no sabia res. Clat'Ha va dir que s'havia adormit i, en despertar, va veure com uns guàrdies d'Offworld s'emportaven a Obi-Wan. L'aprenent de Jedi estava inconscient. A Qui-Gon li va donar una bolcada el cor en conèixer aquesta notícia.

Encara que en Si Treemba no havia vist ningú que s'assemblés a Xànatos, el Cavaller Jedi sabia que estava implicat. Havia estat fora de Bandor, i segur que no era coincidència. SonTag havia informat ja de la seva tornada.

Yoda li havia dit que no s'enfrontés a ell directament. Però això va ser abans de saber que havien raptat a Obi-Wan. Les regles del joc havien canviat.

Per descomptat, havia de contactar amb Yoda, informar-lo, esperar instruccions del Consell Jedi. Però no ho faria.

Estava cansat que juguessin amb ell. Això no era només un joc. Xànatos estava provocant-lo, desafiant-lo a una confrontació clara, i ara havia implicat al noi. El principal defecte d'en Xànatos com a aprenent havia estat el seu excés de confiança. Esperava que continués sent-ho.

* * *

En Qui-Gon sabia que Xànatos supervisava les operacions de la major mina d'atzurita que tenia Offworld als afores de Bandor. Va esperar al vespre.

Va veure a Xànatos deixar el petit i atapeït edifici administratiu que s'ocupava de la mina i de la planta de refinat adjacent. Acabaven de canviar el torn, i la zona estava lliure de miners. Tots els administratius s'havien anat, tal com esperava Qui-Gon Jinn.

Piles d'escombraries envoltaven el pati. Offworld mai es molestava a netejar la zona de restes. El cel era gris fosc tirant a negre, però encara no havien encès els llums del pati, segurament per estalviar diners. Tot el qui arribés tard al seu torn havia de trobar el camí a la mina palpant.

Qui-Gon va esperar que Xànatos creués el pati. Llavors va sortir entre les ombres de la pila d'escombraries per interposar-se en el seu camí.

Xànatos es va aturar. No hi havia sorpresa a la seva cara. Mai es permetria aparentar-ne, ni tan sols en un pati desert gairebé de nit, quan el seu major i més antic enemic apareixia com sortit del no-res.

El Cavaller Jedi no esperava una altra cosa.

-Si tens plans per Bandomeer, hauries de saber que he vingut aquí a detenir-te.

Xànatos va apartar un dels costats de la seva capa, i va posar amb gest casual la mà al mànec d'un sabre làser. Xànatos havia trencat una regla solemne en conservar-lo després d'abandonar als Jedi. Li va donar uns copets.

-Sí, encara el tinc. Després de tot, em vaig entrenar durant molts anys amb ell. Per què anava a renunciar al meu sabre com un lladre, quan em mereixo tenir-lo?

-Perquè ja no t'ho mereixes. L'has tacat.

El rubor va apuntar a la cara d'en Xànatos. El comentari havia donat en el blanc. Però després es va relaxar, somrient.

-Veig que segueixes sent un home difícil. Hi va haver un temps en què això em preocupava. Ara em diverteix -va respondre, mentre caminava en cercle al voltant del Jedi-. Al final vam ser amics, molt més que Mestre i aprenent.

-Sí, ho vam -va dir en Qui-Gon, seguint-li amb els ulls, movent-se amb ell.

-Més raó encara perquè em traïssis. L'amistat no significa res per a tu. Vas gaudir amb el meu sofriment.

-La traïció va ser teva. Com ho va ser el fet de gaudir del sofriment aliè. Allò va ser el que vas descobrir a Telos. Yoda s'havia adonat d'això. Per això va saber que fracassaries.

-Yoda! -Xànatos va escopir el nom-. Aquest troll nan! Creu que té poder. Quan ni tan sols ha somiat amb la desena part del poder que jo tinc!

-Què tu tens? Com pots tenir aquest poder, Xànatos? No dius ser un simple gerent d'una corporació, al qual s'envia per fer la voluntat de la seva directiva?

-Jo només faig la meva voluntat.

-Per això ets aquí? És que Bandomeer és una prova per a les teves habilitats?

-Jo no faig proves. Jo faig les normes. Bandomeer és meu. L'únic que he de fer és allargar la mà i agafar-lo.

Es va acostar més encara, la seva capa s'agitava fregant al Cavaller Jedi.

-És un planeta petit. Galàcticament insignificant. Però m'omple de riqueses. I podria fer el mateix amb tu si oblidessis les pesades regles dels Jedi. Però no, Qui-Gon és massa bo. No sent aquesta temptació. Mai sent la temptació.

-Bandomeer no és de la teva propietat -va respondre, apartant-se a un braç de distància del seu contrincant-. Sempre et vas confiar massa. Aquesta vegada has anat massa lluny.

-No. Ara és quan he anat massa lluny -va dir en Xànatos amb ulls brillants, traient el seu sabre làser.

Una fracció de segon després el sabre làser d'en Qui-Gon brunzia cobrant vida. Quan Xànatos va saltar per fer el primer cop, el Jedi ja es movia per bloquejar-lo. Els sabres entrexocaren i crepitaren. Qui-Gon va sentir pujar per la seva espatlla la força del cop d'en Xànatos.

Aquest no havia perdut la seva habilitat en el combat.

S'havia fet més fort, i es movia amb destresa i gràcia. El seu sabre làser centellejava, colpejant una vegada i una altra, sempre en un gir o una direcció sorprenent.

En Qui-Gon es va moure a la defensiva. Sabia que no podria cansar al seu adversari, un mètode habitual en l'estratègia Jedi. Aquest tenia de la seva part una mica més que fortalesa, i el Cavaller sentia el poder de la seva ment. Xànatos seguia en contacte amb la Força. Emprava l'energia del Costat Fosc, no la del Lluminós.

Va saltar a un costat per evitar un altre envit. Xànatos va llançar una riallada. Era el moment de canviar les normes del combat. S'ha acabat l'actuació a la defensiva.

Qui-Gon es va llançar contra Xànatos, amb el seu sabre làser brunzint i centellejant. Va llançar un cop i un altre, que va parar el seu rival. El fum i la calor omplien l'aire. Xànatos va tornar a riure.

El Jedi va emprar una encegadora sèrie de moviments per posar al seu contrincant contra la paret de l'edifici, però aquest va saltar fins a la pila d'escombraries, va fear una tombarella a l'aire i va aterrar a l'altre costat d'en Qui-Gon.

-Vas destruir tot el que estimava -li va acusar Xànatos, atacant amb el sabre làser l'espatlla del Cavaller i fallant per tan poc que li va tocar la tela de la túnica-. Aquell dia em vas destruir, Qui-Gon. Però jo vaig renéixer més fort i savi. T'he superat.

Els seus sabres van tornar a creuar-se, brunzint furiosament. El Jedi va sentir la descàrrega al braç, però no va titubejar. El seu adversari va intentar donar-li una puntada de peu, però l'esperava i es va apartar. Xànatos va perdre l'equilibri. Va estar a punt de caure, però es va recuperar a temps.

-El teu joc de cames sempre va ser la teva debilitat -va dir en Qui-Gon descarregant un cop contra l'espatlla d'en Xànatos. Aquest es va apartar, però no sense fer una ganyota de dolor-. Si m'has superat, només ha estat en la teva ment.

Potser va ser la broma, potser el fet que en Qui-Gon li havia fet mal de veritat, però el cas és que Xànatos es va posar a l'esquena l'altre costat de la capa. En la seva altra mà va aparèixer un segon sabre làser.

Qui-Gon, sorprès, va perdre la concentració per un instant. Aquest sabre làser només podia pertànyer a una persona.

- On és el teu nou aprenent? -va dir en Xànatos burleta.

Així que ell era el responsable de la desaparició de l'Obi-Wan. Ara ho sabia amb seguretat.

Xànatos va amenaçar un cop per l'esquerra, per atacar per la dreta abans de tornar a fer-ho per l'esquerra. Qui-Gon recordava aquest moviment de la seva estada al Temple i va bloquejar fàcilment el cop.

Estava combatent el passat. El seu passat. Potser pogués derrotar a Xànatos, però així no guanyaria la batalla. Ja només importava el futur. I el futur era Obi-Wan. El passat podia esperar.

Qui-Gon va fer una pausa, sabent que el seu enemic estava disposat a passar a un altre nivell de la baralla, disposat a propinar un cop de mort, si podia.

Tot d'una, Xànatos va fer mitja volta i, amb tres llargs passos sobre la pila d'escombraries, es va propulsar volant per l'aire amb els dos sabres làser movent-se cap el cavaller Jedi amb cada múscul preparat per donar el cop definitiu.

Només van trobar l'aire. Qui-Gon es va apartar, arrencant el sabre làser de l'Obi-Wan de la mà desprevinguda d'en Xànatos.

I llavors, per primera vegada a la vida, Qui-Gon va fugir d'un combat. Havia de trobar al jove Kenobi. El vent fred va xiular a les seves orelles quan creuava el pati a tota velocitat.

Va poder sentir la veu d'en Xànatos entre la boirina.

- Fuig, covard! Però no podràs escapar de mi!

- Sembla que ja ho he fet!

La rialla d'en Xànatos va ser esgarrifosa.

-Només per ara, Qui-Gon. Només per ara.

Següent