El Ressorgir de la Força (XIII)

Anterior

CAPÍTOL 13

En Qui-Gon va córrer cap al pont, descendint pels passadissos principals. Obi-Wan, Si Treemba i Clat'Ha el seguien corrent a tota velocitat. Per tota la nau, els arcones gemegaven aterrits, llançant aquest estrany xiuxiueig que emetien els de la seva espècie. S'amagaven a les seves habitacions i les tancaven amb clau.

A través de les obertures que hi havia sota el terra, Qui-Gon podia sentir el cruixit dels generadors a muntar els escuts deflectors de la nau. Mentrestant, el soroll provocat per l'impacte dels trets de les pistoles làser continuava ressonant.

El Mestre Jedi va creure saber el que passava. De vegades, els pirates minaven les rutes de les naus. Quan alguna xocava contra una mina, es perdia la hipervelocitat i la nau podia ser enviada fora de l'hiperespai.

Després, els pirates començaven a disparar per destrossar les armes i els motors, tan ràpidament, que els viatgers desprevinguts poques vegades tenien temps de reaccionar.

Després, els pirates enviaven a membres de la seva tripulació per saquejar tot el que poguessin de les seves víctimes.

Un transportador de miners com la Monument no portava molt que meresqués ser robat, però els pirates no ho sabien, almenys fins que haguessin volat la nau en trossos i comencessin a rebuscar entre la runa.

El sòl va retrunyir com a conseqüència de l'impacte d'un altre tret. Quan la nau es va bolcar cap a un costat. Qui-Gon va rodar fins a una cantonada. Davant seu hi havia una finestra a través de la qual es podien veure cinc naus de guerra togorianes totes amb la forma d'una au de presa vermella. Dues d'elles van passar brunzint prop de la finestra. Des de les naus de guerra van sorgir trets làser de color verd dirigits contra la Monument. El metall va grinyolar a manera de protesta. Els passadissos es van omplir de fum espès.

Les armes de la Monument van quedar en silenci. Ara, Qui-Gon podia veure per què, les torretes dels canons làser havien estat volades. Trossos de runa cremant lluïen com estrelles brillants just en el lloc en el que abans estaven les torretes.

La Monument surava a la deriva en l'espai. Encara que havien sonat les alarmes d'incendi, ningú al pont de comandament donava ordres. Ara, un creuer togorià es dirigia a gran velocitat cap a la nau.

En Qui-Gon romania dempeus, mirant impotent al creuer que s'aproximava. Hi havia moments en què desitjava no estar sol, no haver perdut al seu últim padawan, Xànatos.

-Obi-Wan -va cridar en Qui-Gon.

Tot i que no tenia una confiança total en el noi, no tenia altra alternativa. Necessitaven algun pla, i tots havien de treballar junts si volien sobreviure.

-Els pirates s'estan preparant per a l'abordatge -va dir secament-. Intentaré detenir-los. Vés-te'n al pont de comandament i comprova que la tripulació està viva. Si no és així, vull que pilotis la nau fora d'aquesta zona.

En Qui-Gon va mirar fixament i seriosament al noi. Sabia que demanava molt d'ell. Com a estudiant Jedi, Obi-Wan hauria conduït algunes naus en proves de simulació i, probablement, com gairebé tots els altres alumnes, també hauria portat alguns cotxes núvol de doble baina voltant de Coruscant. Però mai havia dirigit una nau com aquesta, i enmig d'una batalla.

-Puc lluitar al teu costat -va protestar l'Obi-Wan.

Qui-Gon es va girar i va agafar el noi per les espatlles.

-Escolta'm. Has d'obeir aquesta vegada. Confia en les meves decisions. Jo puc contenir als pirates, però morirem tots si la nau continua a la deriva per l'espai. No et preocupis pel rumb que posis. Simplement vola cap a algun lloc. Una vegada que els pirates ens abordin, els seus companys no dispararan per por de matar els seus líders. I ara vés-te'n. Pilota la nau.

L'Obi-Wan va afirmar amb el cap. Qui-Gon podia veure la inseguretat que reflectia la mirada del noi. Qui-Gon tampoc estava massa segur que l'Obi-Wan pogués fer-se càrrec de la nau.

Ni que ell només pogués contenir als pirates.

L'Obi-Wan va afirmar amb el cap.

-No et defraudaré.

En Qui-Gon va mirar com l'Obi-Wan corria cap al pont seguit per Si Treemba. Tot d'una, el noi semblava tan jove...

Durant un segon, Qui-Gon va estar temptat d'anar-se'n darrere d'ell i deixar els pirates per als whíphids i els arcones, però els miners no els hi durarien un assalt als togorians. Havia de confiar en l'Obi-Wan.

Qui-Gon va sentir el rugit llunyà dels petits làser. Només podia significar una cosa: els pirates ja estaven a bord. Els arcones havien triat amagar-se per evitar la lluita, però els miners d'Offworld estaven combatent.

Per descomptat, els pirates anaven a enviar alguna cosa més que una simple patrulla d'abordatge. Qui-Gon va decidir deixar que els miners d'Offworld es defensessin sols i va baixar corrent per un passadís lateral, cap al moll. La Clat'Ha corria darrere d'ell.

Van girar una cantonada. Un enorme pirata togorià, amb els ulls llambregant com brases verdes sobre la pell fosca de la seva cara, s'interposava en el seu camí.

El togorià allargà les seves enormes urpes per apartar a Qui-Gon del seu camí, però Qui-Gon era un Mestre Jedi. La Força ja li havia posat sobre avís. Es va retorçar sota dels braços del pirata, anticipant-se al seu moviment, i va agafar el sabre làser que portava penjat del cinturó. El tall va sorgir netament i va tallar al togorià a l'altura dels genolls. L'ésser va rugir de dolor.

Darrera el pirata caigut, més togorians giraven la cantonada i corrien cap a ells. Clat'Ha, encegada pel terror, va agafar la seva arma i va obrir foc. Un togorià va cridar en ser encertat, ensenyant els ullals i la sang de les ferides.

Tots els togorians van respondre obrint foc amb les seves armes. Qui-Gon va esquivar dos rajos làser, i després va usar el seu sabre per rebutjar altres tres més.

Clat'Ha baixà la freqüència dels seus trets, cridant de ràbia. Era una bona guerrera, però lluitaven en una proporció d'un contra vint. Qui-Gon va resar perquè ella no perdés la vida.

* * *

La porta del pont de comandament estava segellada i cremava. Obi-Wan va poder sentir la calor que irradiava quan va intentar obrir-la. Hi havia foc a l'altre costat. El jove va ignorar el dolor i va tractar de ficar els dits en una esquerda per empènyer-la i així obrir la porta.

-És inútil -va dir en Si Treemba-. És una porta contra incendis. Es tanca si hi ha foc al pont.

L'Obi-Wan es va tirar cap enrere. El pont havia d'haver rebut un impacte directe de la nau togoriana, però la descàrrega d'un potent canó làser, o d'un torpede de protons, hauria fet alguna cosa més que causar un incendi. Probablement hauria obert un forat al casc.

Seria perillós obrir la porta. Potser només hi hagués foc, però podria ser pitjor si l'aire havia escapat del pont.

Es va recordar de la mirada d'en Qui-Gon quan el Mestre Jedi li va demanar ajuda. No podia decebre'l aquesta vegada.

Amb cura, Obi-Wan va intentar calmar-se per poder usar la Força. Podia endevinar el mecanisme d'obertura i moure'l només li costaria un petit esforç.

Però, després, què. Si l'obria, podia ser arrossegat cap a l'espai; o el fum tòxic podia estendre's pel passadís, asfixiant-los; o el foc podia augmentar...

No tenia elecció. Va concentrar la seva atenció i la porta va començar a lliscar.

Immediatament, un fort vent va colpejar l'esquena de l'Obi-Wan i el jove aprenent es va quedar sense respiració. L'aire de l'interior de la nau va passar al seu voltant i el va succionar cap al buit de l'espai. L'Obi-Wan es va agafar al marc de la porta per evitar ser llançat a l'exterior. Era tot el que podia fer per resistir. Darrere d'ell. Si Treemba va aconseguir agafar-se a un panell de control.

Estava clar que el pont de comandament havia estat encertat. L'aire s'escapava a través d'un petit i rodó forat a sobre de la pantalla de la nau.

- He de tancar aquesta obertura! -va cridar Obi-Wan a Si Treemba.

Però abans que l'Obi-Wan pogués tan sols moure¡s. Si Treemba es va tirar a terra i es va arrossegar de nansa en nansa. L'únic que podia fer l'Obi-Wan era romandre penjat del cèrcol de la porta i observar. No podia ajudar a Si Treemba, ni tampoc aquest a ell.

L'arcona va agafar una brúixola esfèrica, un objecte rodó de metall que reemplaçava a l'ordinador principal de navegació quan estava trencat o danyat. Lluitant contra el vent que passava xiulant al seu costat, Si Treemba es va dirigir amb prou feines cap al nucli i va deixar la brúixola a prop del forat. El buit la va succionar i el corrent d'aire va cessar immediatament.

- Bon treball! -va cridar Obi-Wan mentre corria cap a la consola del pilot.

El capità i el seu copilot, que romanien subjectes als seus seients pel cinturó, s'havien desmaiat a causa de la falta d'aire. Un minut més i s'haguessin asfixiat. De moment, seguien inconscients. A l'habitació feia molta calor. Els trets havien travessat el terminal de navegació i les restes de metall s'amuntegaven per qualsevol lloc. Però com havia tan poc aire a l'estada, el foc s'havia apagat.

L'Obi-Wan va desencadenar al capità i el va tombar a terra. Després va mirar el tauler de control. Tenia moltes llums i botons. Es va quedar quiet un moment, sense saber què fer, i va alçar la mirada cap a la pantalla.

Diverses naus de guerra togorianes volaven al voltant de la Monument. Un pesat creuer estel·lar que havia estat transformat en una nau armada s'acostava cada vegada més. Els seus escuts deflectors havien d'estar baixats per poder mantenir aquesta distància.

Un llum vermell parpellejava constantment a la consola de l'Obi-Wan. Atordit, el jove es va adonar que els llançatorpedes de protons davanters estaven carregats i preparats per disparar. Era l'equip de defensa estàndard per a les naus de transport que viatjaven per aquesta regió. L'ordinador d'objectius no funcionava, però ell va apuntar a la nau sense la seva ajuda.

El seu cor bategava. Tenia por del que estava fent. Esperava que Qui-Gon tingués raó i que els pirates no tornessin a obrir foc amb els seus homes dins. Perquè, si ho feien, utilitzarien la seva artilleria pesada.

- Què faràs, Obi-Wan? -va preguntar Si Treemba, agafant-se a la consola del pont.

-Enviar un missatge als togorians -va contestar l'Obi-Wan seriosament -. Encara no estem morts!

Es va inclinar sobre la consola i va llançar els torpedes de protons.

* * *

Els trets de pistoles làser il·luminaven els passadissos plens de fum de la Monument i encegaven a Qui-Gon, que els esquivava i rebutjava les ràfegues. Els togorians morts cobrien els passadissos que deixaven enrere, i els vius obstruïen els que tenien davant. Els seus rugits ressonaven a través de les parets. Durant un moment, el Mestre Jedi va quedar atrapat darrere dels cadàvers i va desitjar tenir algun reforç, però els d'OffWorld estaven lluitant en un altre front.

- On són els teus arcones? -va cridar a la Clat'Ha-. Ens podrien ajudar.

- Els arcones no lluiten! -va cridar la Clat'Ha cap enrere, alhora que disparava a un togorià-. Probablement estaran tancats a les seves habitacions!

- I què hi ha dels homes d'en Jemba? -va preguntar Qui-Gon-. Potser tu podries parlar amb ells perquè ens ajudessin!

-No vindrien -va dir la Clat'Ha tristament -. Em temo que haurem de lluitar tu i jo sols, Qui-Gon.

Un capità pirata togorià es va abalançar passadís avall, trencant la cortina de fum. Era enorme, gairebé el doble d'alt que un humà. La seva armadura negra tenia els senyals i els cops de mil batalles. Portava una calavera humana subjectada per una cadena que penjava del seu coll. La seva pell era tan fosca com la nit i els seus ulls verds lluïen amb crueltat.

Portava una enorme destral vibratòria en una mà i un escut en l'altra: i tenia les orelles punxegudes, planes, tirades cap enrere i pegades al cap. Avançava cap a Qui-Gon.

- Ha arribat l'hora de la teva mort. Jedi! -va rugir el pirata togorià-. Ja he caçat abans a algun de la teva espècie, i aquesta nit rosegaré els teus ossos!

Tot d'una, Qui-Gon es va adonar que els pirates que estaven darrere del seu capità es retiraven cap al forat. Per allà no hi havia cap sortida, excepte si trobaven un altre túnel d'accés. Els pirates, possiblement, els estaven intentant envoltar.

La Clat'Ha es va precipitar cap al togorià i va disparar la seva arma. El pirata va aixecar l'escut i va rebutjar els trets fàcilment. Després va hissar la seva destral mortal. Amb el més mínim frec, l'arma podia tallar el cap d'un home. Qui-Gon es va dirigir cap a ell amb un moviment lleuger del seu sabre làser.

-No dubto que hagis matat abans -va dir en Qui-Gon suaument-, però no rosegaràs cap os aquesta nit.

El Mestre Jedi va saltar cap al pirata togorià. El pirata va rugir i va balancejar la seva destral.

* * *

Una espurna encegadora, tan brillant com una flamarada solar, va il·luminar l'espai quan els torpedes de protons van encertar la nau togoriana. Obi-Wan es va protegir els ulls de la intensa llum i en Si Treemba va cridar.

La meitat de la nau es va desintegrar, llançant amb força les seves restes a l'espai. Una segona detonació va seguir a la primera i l'arsenal de la nau va explotar.

Diversos trossos de metall van caure sobre la Monument, i una enorme secció de la nau destruïda impactà sobre una altra togoriana.

L'Obi-Wan no podia esperar la resposta dels pirates i mentre reaccionaven, va prémer un botó per carregar més torpedes.

Amb la consola de navegació espatllada només es podia pilotar manualment. Obi-Wan va agafar els comandaments de control i tirà d'ells cap enrere amb força. Va sentir el so grinyolant del metall estripant-se. Hi hauria trencat els motors?

Ràpidament, va consultar els terminals i va mirar la font del so. En disparar, Obi-Wan s'havia desfet dels dos creuers togorians acoblats a la Monument i, al mateix temps, hi havia destruït el tancament que segellava les comportes que donaven als molls. L'aire de l'interior de la nau començava a sortir a l'espai.

En Qui-Gon s'havia dirigit a detenir l'abordatge dels pirates.

L'Obi-Wan va serrar les dents, pregant ferventment perquè l'únic llançat a l'espai juntament amb les restes fossin els pirates.

Davant seu, una nau de guerra togoriana va obrir foc.

* * *

El capità pirata s'acostava i el terra retrunyia sota els peus d'en Qui-Gon. L'enorme togorià pesava quatre vegades més que un humà.

Fins i tot en circumstàncies normals, Qui-Gon no hagués pogut fer altra cosa per rebutjar l'atac del pirata. Va tractar d'equilibrar-se alhora que parava els cops del monstre.

El pirata gairebé va caure, però es va recuperar a temps d'aixecar la seva destral vibratòria. El cop del tall va encertar de ple l'espatlla dreta d'en Qui-Gon i el va llançar a terra.

El Cavaller Jedi va fer un crit ofegat provocat pel dolor. La seva espatlla li cremava com si s'estigués cremant. Va intentar aixecar el braç, però va ser inútil.

Darrere del pirata, Qui-Gon va sentir el so del metall trencant-se. El tancament que segellava les comportes estava desprenent-se. El vent udolava pels passadissos a mesura que l'aire de la nau s'escapava d'ella. Qui-Gon va veure com gotes de la seva pròpia sang sortien acomiadades com la pluja en una tempesta.

Els trossos de metall arribaven xiulant per l'aire del passadís, juntament amb les armes i els cascos dels togorians morts, i volaven cap l'enorme pirata, que va aixecar el seu escut per rebutjar l'atac.

Qui-Gon va deixar que el vent li empenyés i va lliscar pel passadís cap al buit de l'espai, en direcció al capità pirata.

Si havia de morir, s'emportaria al monstre amb ell.

* * *

Els potents trets dels canons làser estripaven el casc de la Monument. Una nau de guerra togoriana apuntava al pont de comandament, però els seus sobtats moviments indicaven que els trets havien arribat a la part posterior de la corbeta.

L'Obi-Wan, que no volia pensar en qui havia pogut morir durant l'atac, va retornar els trets.

La següent pluja de projectils procedent de la nau de guerra va errar el blanc i no va aconseguir el seu objectiu. Obi-Wan va apuntar els seus torpedes de protons en una mil·lèsima de segon i els va llançar cap al centre de la nau enemiga.

* * *

Mentre era succionat cap al buit de l'espai, Qui-Gon es va passar el sabre làser a la mà esquerra i va dirigir un cop cap als peus del capità pirata. El togorià es va enganxar a un agafador i, donant un gran salt, va evitar l'estocada i va aterrar amb les seves botes just a sobre del braç esquerre d'en Qui-Gon.

Lluitant contra el dolor, Qui-Gon va tractar d'aixecar el seu sabre làser, però l'enorme togorià el tenia subjectat. El Mestre Jedi es retorçava desesperadament, però no podia escapar. Amb el seu braç esquerre atrapat i el dret greument ferit, Qui-Gon poc podia fer per lluitar contra el monstre.

El capità pirata va rugir triomfal com un boig, i el vent, que corria pels passadissos igual que un tornado, va semblar rugir amb ell. Qui-Gon amb prou feines podia respirar.

Tot d'una, el cap del pirata va desaparèixer. L'enorme togorià va ser llançat veloçment cap a l'espai, arrossegat per la fúria del vent.

Qui-Gon va mirar a l'altra banda del passadís. Clat'Ha estava ajupida a terra, subjectant-se desesperadament amb una mà al pom d'una porta tancada, i agafant amb l'altra la seva pesada arma.

En el fragor de la batalla, el pirata togorià s'havia oblidat per complet de la dona.

Al final del passadís hi havia una porta interior que s'hauria d'haver tancat automàticament amb la pressió de l'aire, però, pels danys que presentava la nau, no era d'estranyar que el mecanisme de tancament no hagués funcionat.

Qui-Gon estava sagnant abundantment i amb prou feines podia respirar. Encara que estava feble, va fer un esforç suprem i, ajudat per la Força, va aconseguir agafar-se a un tros de metall per arribar als controls de la porta i aconseguir que aquesta es tanqués. Quan el vent va deixar de xiular a través de la nau, tot va quedar en un silenci sepulcral.

Qui-Gon només podia sentir els batecs del seu propi cor i la Clat'Ha panteixant per aconseguir aire.

* * *

La nau de guerra togoriana va explotar amb un esclat de llum.

Si Treemba treballava a la consola de comunicacions, enviant missatges de socors. Una nau de la República Galàctica podia trigar dies a respondre, o potser segons. Era impossible determinar el volum del trànsit en les rutes estel·lars.

Tot d'una, les naus de guerra togorianes es van allunyar. Dues d'elles havien estat destruïdes, i el creuer i una segona barcassa d'abordatge havien estat arrencats del casc de la Monument. Podien veure pirates morts surant en l'espai.

Ni l'últim dels pirates llançats a l'hiperespai podia imaginar que havia estat derrotat per un nen de dotze anys.

L'Obi-Wan pilotava la Monument entre les lluents estrelles. Les sirenes d'alarma sonaven per tot arreu. Els monitors mostraven la descompressió de l'aire per una dotzena de forats.

-És com si la nau s'estigués desintegrant -va dir Obi-Wan a Si Treemba.

Aquest va afirmar amb el cap triangular, mostrant preocupació.

-Hem d'aterrar, Obi-Wan.

- Aterrar? On? -va preguntar Obi-Wan, que mirava al voltant i l'únic que veia era l'espai buit.

Si Treemba es va inclinar sobre l'ordinador de navegació.

-No funciona -va dir.

-Ho sé -va contestar l'Obi-Wan -. Per això estic pilotant manualment. On és la tripulació? Per què no ve ningú a ajudar-nos?

-Probablement estiguin curant els ferits, o ells mateixos estiguin ferits. -Si Treemba va mirar a la llunyania a través de la pantalla- Espera! Allà!

L'Obi-Wan només va poder entreveure el planeta que tenia davant. Era una esfera blava del color de l'aigua, sobre la qual destacava el blanc dels núvols.

- Com sabem si podrem respirar l'aire? -va preguntar l'Obi-Wan -. L'atmosfera podria estar enverinada o ser un planeta hostil.

-Ha de ser millor que respirar en el buit -va suggerir Si Treemba.

Els ulls de l'arcona es van trobar amb els de l'Obi-Wan. L'enorme nau va retrunyir i un altre monitor d'alarma va deixar de funcionar, el que significava que la pressió de l'aire estava disminuint.

-Crec que no tenim elecció -va dir Si Treemba suaument.

* * *

En Grelb i els seus homes van córrer pels passadissos cap a la secció arcona de la nau. Els miners hutts d'en Jemba havien lluitat bé contra els pirates en el seu costat de la nau, però dotzenes de corpulents hutts i whíphids havien mort.

Era una bona oportunitat perquè també haguessin mort nombrosos arcones. En Grelb esperava obtenir un gran botí de les víctimes.

Però quan van arribar a les portes del costat arcona, van descobrir que no havien lluitat. En comptes d'això, havien deixat que la seva mascota Jedi els protegís.

En Grelb va mirar darrere d'una cantonada i va veure a la seva odiada Clat'Ha ajudant a Qui-Gon a aixecar-se de terra. El Jedi tenia una profunda ferida al braç dret i l'esquerre estava inflat i masegat.

El hutt va somriure i, perquè ningú el veiés, va amagar el seu cap darrere del revolt del passadís. Després va xiuxiuejar als whíphids que tenia a l'esquena:

-Aneu i digueu-li a Jemba que els arcones són tots uns covards que no s'han atrevit a sortir de les seves habitacions per lluitar. I que el seu preciós Jedi és viu de miracle. És un bon moment per donar el cop!

* * *

L'Obi-Wan va sobrevolar la superfície d'un món aquàtic i va passar de la llum del dia a la foscor, a una nit il·luminada per cinc llunes brillants que penjaven al cel com pedres multicolors. Sota ell, enormes criatures volaven en grans esbarts. Semblaven platejades causa de la llum de les llunes, amb cossos llargs en forma de projectil i ales poderoses. Tenien l'aspecte d'alguna espècie estranya de peix volador amb unes ales que haguessin evolucionat fins a una grandària destacable. Les criatures obrien les seves ales, mig adormides, quan volaven bressolades pel vent. Alguns d'ells miraven cap a la nau amb curiositat.

Sense deixar anar els controls manuals, i amb la nau accelerant i fent sorolls de moviment, Obi-Wan només veia oceà per tot arreu. Per fi va poder entreveure a l'horitzó una illa rocosa, amb les onades trencant a la costa.

L'Obi-Wan va dirigir la nau cap a les roques, agafant fortament els controls, i va grunyir per l'esforç que li va suposar intentar frenar la caiguda de la corbeta.

 Següent