CAPÍTOL 16
En Qui-Gon va mirar els controls.
-Ens apropem al port de Bandor.
-Hem d'aconseguir els transmissors. Li ho vaig prometre
a Guerra -va dir l'Obi-Wan.
El Cavaller Jedi va assentir i es va dirigir cap al
moll de càrrega d'Offworld. Amarrà la hidronau i es van dirigir a l'oficina de
seguretat de la Companyia.
- Tens algun pla? -va preguntar l'Obi-Wan.
-No hi ha temps per a plans -va contestar el Mestre
Jedi, obrint la porta d'una puntada.
Tres guàrdies imbat van alçar la mirada sorpresos. El
sabre làser xiulà en l'aire abans que poguessin agafar les pistoles làser. Les
tres pistoles van ressonar a terra mentre els guàrdies s'agafaven els seus
canells i udolaven de dolor.
-Els transmissors, si us plau -va demanar amablement en
Qui-Gon.
Quan van titubejar, va descarregar amb gest casual el
sabre làser contra la terminal energètica. Aquesta va emetre un xiuxiueig i es
va ensorrar en un munt de metall fos.
Els tres guàrdies van intercanviar mirades espantades.
A continuació van llançar els transmissors i van sortir corrent per la porta.
-Què agradable és quan resulta tan fàcil -va comentar
el Jedi.
Es va ajupir i va recollir els tres transmissors. Va
tornar al moll i va llançar dos al mar. A continuació va prémer el botó del
tercer.
-Guerra és lliure. Ara vegem si podem treure't aquest
collaret.
Qui-Gon va passar les seves grans mans pel collaret del
noi, buscant un tancament o una escletxa. No va poder trencar-lo, ni
arrencar-lo. Graduà el sabre làser a baixa potència i va intentar tallar-lo,
però no li va ser possible.
-Necessitaria posar-lo a màxima potència, però et
feriria d'aquesta manera.
-O em tallaries el cap -va comentar alegrement l'Obi-Wan.
-S'haurà de buscar la manera de treure-te'l a Bandor
-va dir el Cavaller amb un breu somriure, abans de llançar-li el transmissor al
noi-. Serà millor que guardis això fins que te'l traguem.
- I ara què? -va preguntar el jove Kenobi, introduint
l'aparell en una butxaca interior de la túnica.
-Xànatos -va dir. El nom sonava en els seus llavis com
una maledicció-. Hem de tornar a Bandor.
Qui-Gon va pujar al seient del conductor d'un lliscant
de seguretat d'Offworld. Va posar en marxa el vehicle, i Obi-Wan va pujar a
bord. El vehicle va rugir en direcció a la ciutat que s'alçava en la llunyania.
El cel gris era fosc i pesat, i les torres mineres es
retallaven contra ell com si fossin teranyines, creixent de mida a mesura que
s'apropaven a Bandor. En arribar als afores de la ciutat, Obi-Wan va veure una
mota a l'horitzó.
-Algú ve cap aquí -va dir.
Qui-Gon va assentir. L'havia vist. Obi-Wan va sentir
alguna cosa fosca en la Força. Va mirar al seu Mestre.
-Jo també ho sento -va murmurar aquest.
Una moto es va acostar a ells en pocs minuts. No van
necessitar veure la capa negra per saber qui la conduïa.
-Agafa't -va dir el Jedi-. No crec que Xànatos estigui
d'humor per a xerrades.
- Té canons làser!
Una descàrrega del canó els va fallar per centímetres,
fent caure sobre ells una dutxa de terra i grava.
-Ja ho veig.
Va desviar el lliscant, girant a la dreta quan una altra
descàrrega xiulà al costat d'ells.
Els sabres eren inútils, i no tenien pistoles làser.
Havien de confiar en la perícia del Cavaller Jedi, que, mentre conduïa,
recorria a la Força per anticipar-se als trets.
Terra i pols esquitxaven els seus rostres mentre
Qui-Gon derrapava, accelerava, retrocedia i frenava per evitar el mortífer canó
làser. Xànatos tenia una major maniobrabilitat per anar en moto, i la va usar
per moure's al seu voltant, i disparar bruscament des de l'esquerra. La
descàrrega gairebé llança a l'Obi-Wan fora del lliscant.
- Agafa't! -li va dir el seu Mestre.
Aquest va accelerar, mantenint tan enganxat al sòl com
podia. D'aquesta manera aixecava la pols que tenien sota, la qual va formar un
núvol espès, encegant a Xànatos.
Això els hi va fer guanyar segons preciosos, res més.
El Jedi va reconèixer les torres mineres que tenia davant. Era la Mina del
Planeta Natal. Allà trobaria amics, armes. Clat'Ha era una gran lluitadora; ja
li havia salvat abans la vida.
Va entrar al pati, però no hi havia ningú a la vista.
Tothom estava dins de la mina, treballant en les reparacions. No hi havia temps
de cridar la VeerTa o la Clat'Ha. Ja sentien el rugit de la moto d'en Xànatos
entrant al pati.
Qui-Gon va saltar del lliscant, demanant a Obi-Wan que
fes el mateix.
Xànatos es va dirigir a tota velocitat contra ells. El
Cavaller Jedi desembeinà el sabre làser i va colpejar al seu antic deixeble amb
ell quan aquest va passar al costat d'ells. Però l'impacte el va llançar cap
enrere, i va sentir com la seva espatlla cedia adolorida. No podria lluitar
contra el seu antic aprenent mentre seguís en aquest vehicle.
Aquest va donar mitja volta i va tornar a llançar-se
contra ells. No els hi va quedar més remei que entrar a la mina. Tot just ho
van fer, Qui-Gon va tenir un pensament esgarrifós que li va arribar en una
fogonada reveladora.
Estaven fent exactament el que Xànatos havia planejat.
Li estaven seguint el joc.
El Jedi va conduir a l'Obi-Wan dins del túnel. Es
bifurcava en diverses direccions, i va intentar recordar per quina d'elles el
va guiar la VeerTa fins a l'ascensor. Va deixar que la Força li dirigís, que es
fes càrrec d'ell. Va córrer pel túnel de l'esquerra, amb l'Obi-Wan trepitjant-li
els talons. L'ascensor els esperava al final del túnel. Van entrar d'un salt i
ell va prémer el botó del nivell més profund, el Nucli 6.
Els llums brunzien quan van sortir al túnel. Qui-Gon es
va dirigir a l'esquerra.
-Cap a on anem? -va preguntar l'Obi-Wan amb un murmuri.
-Hi ha un altre ascensor. Xànatos no pot saber que ja
ha d'estar arreglat. Podrem donar la volta i atacar-lo des d'una altra
direcció, o fins i tot sortir de la mina. És preferible això a combatre aquí.
Obi-Wan va fer que sí; sempre era millor lluitar en un
lloc on el teu oponent no pogués acorralar-te.
Però aquest no era l'únic motiu pel qual Qui-Gon volia
sortir de la mina. El seu enemic els havia conduït fins allà amb una fi. Havien
de frustrar aquest pla. Un temor indefinit es va apoderar d'ell, dient-li que
en aquest lloc hi havia alguna cosa al que no desitjava enfrontar-se.
S'internaren al túnel. El Jedi va arrufar les celles en
mirar cap endavant. La VeerTa va dir que la galeria estava completament
bloquejada. Per què...?
De sobte, una ombra es va separar de la paret del
corredor. Xànatos estava davant seu.
-Comets massa errors, Qui-Gon. M'estranya que encara
segueixis amb vida. Primer desactives els transmissors perquè jo sàpiga
exactament on ets. Després entres a la mina, que és exactament el que jo volia
que fessis, i a continuació pressuposes que jo no sabia res de l'ascensor del
nord.
El Cavaller va sentir darrere seu el brunzit del sabre
làser de l'Obi-Wan.
- A quin de vosaltres he de matar primer? -va murmurar Xànatos-.
A tu, o al negat del teu noi?
El jove Kenobi es va llançar cap endavant. Va pujar a
una vagoneta de la mina que va rodar cap a Xànatos. Va saltar d'ella en l'últim
moment, en direcció a Xànatos, descarregant al mateix temps un cop amb el sabre
làser.
Qui-Gon va sentir com es cremava la carn de la mà d'en
Xànatos. Aquest va llançar un udol de dolor i va estar a punt de deixar caure
el sabre làser, però el va agafar amb l'altra mà.
-No em diguis negat -va respondre l'Obi-Wan, aterrant
darrere d'en Xànatos.
Aquest va atacar-lo, girant amb tanta rapidesa que en Qui-Gon
Jinn tot just va veure el moviment. El noi va retrocedir, alhora que traçava un
arc amb el sabre làser. L'atac d'en Xànatos no li havia encertat per un sospir.
Qui-Gon entrava ja en competició i Xànatos es va tornar per bloquejar el cop.
Els dos sabres làser es van trobar i entrexocaren, crepitant. El fum es va
alçar al túnel.
Xànatos va retrocedir, saltant més enllà de l'Obi-Wan,
i els dos Jedi van perseguir-lo túnel avall. El sòl va començar a baixar mentre
corrien. El Cavaller Jedi es va adonar que baixaven a una altra galeria.
En girar una cantonada, van tenir el temps just de
veure a Xànatos desaparèixer per un passadís més petit que es desviava del
principal. Van accelerar el pas. El túnel lateral era fosc i estret; els llums
eren menys lluminosos en ell. El sòl descendia bruscament. I Xànatos havia
desaparegut.
-Espera, Qui-Gon -va panteixar l'Obi-Wan-. Segur que l'hem
de seguir?
- Per què no? -va preguntar Qui-Gon impacient. El sabre
làser li bategava calent a la mà.
-Perquè vol que el seguim.
-Ja és massa tard. És cert, ell ha triat el camp de
batalla. Però podem derrotar-lo.
Qui-Gon es va girar i va córrer cap al passadís túnel avall.
Obi-Wan el va seguir. Es mantindria al seu costat fins al seu últim alè.
Estaven en el més profund de l'escorça del planeta,
prop del seu nucli. La calor era intensa. Qui-Gon va veure davant seu un senyal
que brillava feblement. Nucli 5. O la VeerTa li havia mentit, o no coneixia
l'existència d'aquest túnel.
El corredor donava pas a un altre lleugerament més
ample. Els llums eren més brillants en ell. Tot just van deixar el passadís, un
panell ocult va lliscar per tancar-lo.
Estaven atrapats.
Van caminar en cercle, lentament, amb els sabres làser
preparats. No hi havia senyals d'en Xànatos.
Llavors els llums es van apagar.
De la foscor va sorgir una veu burleta.
-Espero que tingueu temps per a un exercici del Temple.
Tot d'una, la brillantor vermella d'un sabre làser es
va allargar en la foscor.
Qui-Gon no va esperar l'atac d'en Xànatos. Es va moure
en la negror en direcció a la lluentor. No podia veure, va deixar que la Força
li guiés. Podia sentir al seu contrincant, sentir les fosques ones de la seva
maldat. Va atacar.
-Has fallat. Sempre vaig ser el millor en la lluita amb
el sabre làser, tenint els ulls embenats, recordes? -va dir en Xànatos.
Obi-Wan es va desplaçar a la dreta, esperant poder-lo
atrapar en un moviment de pinça, conjuntament amb el seu Mestre. Però, llavors,
el sabre làser es va desplaçar en l'aire, tallant en la seva direcció. Va
retrocedir just a temps. Havia passat tan a prop que va notar en l'aire l'olor
a l'electricitat d'un llampec.
La lluita era molt difícil, havien de deixar-se portar
per l'instint i amb només la Força per ajudar-los. Xànatos era un adversari
fort i astut. Atacava i retrocedia amb un ritme febril, més de pressa que
qualsevol altre lluitador amb el qual s'hagués enfrontat l'Obi-Wan. L'agilitat
i força d'en Qui-Gon resultaven impressionants cada vegada que el seu sabre
làser trobava el d'en Xànatos, protegint-se a si mateix i a l'Obi-Wan dels
cops.
Aquest es va llançar a terra, esperant tallar les cames
de l'enemic i enderrocar-lo. Però Xànatos el va esquivar i saltà per sobre d'ell.
Va notar el batec de l'aire al seu pas.
Obi-Wan va intentar contenir la seva ira i usà el Costat
Lluminós de la Força. Havia tingut la ment massa ennuvolada per la ira.
Necessitava buidar-se. Lliurar-se de tot. Era la seva única esperança. Va
recórrer a la Força perquè li guiés.
Tot d'una, va veure que el seu Mestre retrocedia. El
seu sabre làser fluctuà per un instant. Hi havia sentit el seu canvi? Va sentir
que la Força d'en Qui-Gon fluïa fins a la seva, fonent-se amb la d'ell,
bategant en un foc blanc. El sabre làser d'en Qui-Gon va tornar a brillar verd,
amb tanta força que va il·luminar el túnel. Tots dos, junts, van tallar l'aire,
sense aturar-se mai, movent-se, lliscant, virant. Xànatos va ser empès cap
enrere, més i més, fins que el van acorralar contra la paret d'un túnel. Però,
de sobte, la paret es va tornar transparent, i es va obrir una porta. Xànatos
la va creuar d'un salt.
- Un ascensor! -va cridar en Qui-Gon, corrent cap
endavant. Però la porta es va tancar, i només va poder copejar-la amb el sabre,
aconseguint tot just un brunzit.
La veu d'en Xànatos va ressonar a la caverna gràcies a
algun sistema de so.
-Ja no importa el que feu. La mina està a punt
d'esclatar. He creat les mateixes condicions per a una explosió que l'última
vegada; millors encara. Els gasos es barrejaran i entraran en combustió. Jo
tinc temps de sobres per arribar a la superfície. Vosaltres no.
Van escoltar com l'ascensor s'elevava cap a la
superfície.
-Adéu, el meu vell Mestre. Espero que la teva mort
sigui tan dolorosa com la del meu pare.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada