dimarts, 28 de juny del 2016

El Rival Fosc (XVI)

Anterior



CAPÍTOL 16

En Qui-Gon va mirar els controls.
-Ens apropem al port de Bandor.
-Hem d'aconseguir els transmissors. Li ho vaig prometre a Guerra -va dir l'Obi-Wan.
El Cavaller Jedi va assentir i es va dirigir cap al moll de càrrega d'Offworld. Amarrà la hidronau i es van dirigir a l'oficina de seguretat de la Companyia.
- Tens algun pla? -va preguntar l'Obi-Wan.
-No hi ha temps per a plans -va contestar el Mestre Jedi, obrint la porta d'una puntada.
Tres guàrdies imbat van alçar la mirada sorpresos. El sabre làser xiulà en l'aire abans que poguessin agafar les pistoles làser. Les tres pistoles van ressonar a terra mentre els guàrdies s'agafaven els seus canells i udolaven de dolor.
-Els transmissors, si us plau -va demanar amablement en Qui-Gon.
Quan van titubejar, va descarregar amb gest casual el sabre làser contra la terminal energètica. Aquesta va emetre un xiuxiueig i es va ensorrar en un munt de metall fos.
Els tres guàrdies van intercanviar mirades espantades. A continuació van llançar els transmissors i van sortir corrent per la porta.
-Què agradable és quan resulta tan fàcil -va comentar el Jedi.
Es va ajupir i va recollir els tres transmissors. Va tornar al moll i va llançar dos al mar. A continuació va prémer el botó del tercer.
-Guerra és lliure. Ara vegem si podem treure't aquest collaret.
Qui-Gon va passar les seves grans mans pel collaret del noi, buscant un tancament o una escletxa. No va poder trencar-lo, ni arrencar-lo. Graduà el sabre làser a baixa potència i va intentar tallar-lo, però no li va ser possible.
-Necessitaria posar-lo a màxima potència, però et feriria d'aquesta manera.
-O em tallaries el cap -va comentar alegrement l'Obi-Wan.
-S'haurà de buscar la manera de treure-te'l a Bandor -va dir el Cavaller amb un breu somriure, abans de llançar-li el transmissor al noi-. Serà millor que guardis això fins que te'l traguem.
- I ara què? -va preguntar el jove Kenobi, introduint l'aparell en una butxaca interior de la túnica.
-Xànatos -va dir. El nom sonava en els seus llavis com una maledicció-. Hem de tornar a Bandor.
Qui-Gon va pujar al seient del conductor d'un lliscant de seguretat d'Offworld. Va posar en marxa el vehicle, i Obi-Wan va pujar a bord. El vehicle va rugir en direcció a la ciutat que s'alçava en la llunyania.
El cel gris era fosc i pesat, i les torres mineres es retallaven contra ell com si fossin teranyines, creixent de mida a mesura que s'apropaven a Bandor. En arribar als afores de la ciutat, Obi-Wan va veure una mota a l'horitzó.
-Algú ve cap aquí -va dir.
Qui-Gon va assentir. L'havia vist. Obi-Wan va sentir alguna cosa fosca en la Força. Va mirar al seu Mestre.
-Jo també ho sento -va murmurar aquest.
Una moto es va acostar a ells en pocs minuts. No van necessitar veure la capa negra per saber qui la conduïa.
-Agafa't -va dir el Jedi-. No crec que Xànatos estigui d'humor per a xerrades.
- Té canons làser!
Una descàrrega del canó els va fallar per centímetres, fent caure sobre ells una dutxa de terra i grava.
-Ja ho veig.
Va desviar el lliscant, girant a la dreta quan una altra descàrrega xiulà al costat d'ells.
Els sabres eren inútils, i no tenien pistoles làser. Havien de confiar en la perícia del Cavaller Jedi, que, mentre conduïa, recorria a la Força per anticipar-se als trets.
Terra i pols esquitxaven els seus rostres mentre Qui-Gon derrapava, accelerava, retrocedia i frenava per evitar el mortífer canó làser. Xànatos tenia una major maniobrabilitat per anar en moto, i la va usar per moure's al seu voltant, i disparar bruscament des de l'esquerra. La descàrrega gairebé llança a l'Obi-Wan fora del lliscant.
- Agafa't! -li va dir el seu Mestre.
Aquest va accelerar, mantenint tan enganxat al sòl com podia. D'aquesta manera aixecava la pols que tenien sota, la qual va formar un núvol espès, encegant a Xànatos.
Això els hi va fer guanyar segons preciosos, res més. El Jedi va reconèixer les torres mineres que tenia davant. Era la Mina del Planeta Natal. Allà trobaria amics, armes. Clat'Ha era una gran lluitadora; ja li havia salvat abans la vida.
Va entrar al pati, però no hi havia ningú a la vista. Tothom estava dins de la mina, treballant en les reparacions. No hi havia temps de cridar la VeerTa o la Clat'Ha. Ja sentien el rugit de la moto d'en Xànatos entrant al pati.
Qui-Gon va saltar del lliscant, demanant a Obi-Wan que fes el mateix.
Xànatos es va dirigir a tota velocitat contra ells. El Cavaller Jedi desembeinà el sabre làser i va colpejar al seu antic deixeble amb ell quan aquest va passar al costat d'ells. Però l'impacte el va llançar cap enrere, i va sentir com la seva espatlla cedia adolorida. No podria lluitar contra el seu antic aprenent mentre seguís en aquest vehicle.
Aquest va donar mitja volta i va tornar a llançar-se contra ells. No els hi va quedar més remei que entrar a la mina. Tot just ho van fer, Qui-Gon va tenir un pensament esgarrifós que li va arribar en una fogonada reveladora.
Estaven fent exactament el que Xànatos havia planejat. Li estaven seguint el joc.
El Jedi va conduir a l'Obi-Wan dins del túnel. Es bifurcava en diverses direccions, i va intentar recordar per quina d'elles el va guiar la VeerTa fins a l'ascensor. Va deixar que la Força li dirigís, que es fes càrrec d'ell. Va córrer pel túnel de l'esquerra, amb l'Obi-Wan trepitjant-li els talons. L'ascensor els esperava al final del túnel. Van entrar d'un salt i ell va prémer el botó del nivell més profund, el Nucli 6.
Els llums brunzien quan van sortir al túnel. Qui-Gon es va dirigir a l'esquerra.
-Cap a on anem? -va preguntar l'Obi-Wan amb un murmuri.
-Hi ha un altre ascensor. Xànatos no pot saber que ja ha d'estar arreglat. Podrem donar la volta i atacar-lo des d'una altra direcció, o fins i tot sortir de la mina. És preferible això a combatre aquí.
Obi-Wan va fer que sí; sempre era millor lluitar en un lloc on el teu oponent no pogués acorralar-te.
Però aquest no era l'únic motiu pel qual Qui-Gon volia sortir de la mina. El seu enemic els havia conduït fins allà amb una fi. Havien de frustrar aquest pla. Un temor indefinit es va apoderar d'ell, dient-li que en aquest lloc hi havia alguna cosa al que no desitjava enfrontar-se.
S'internaren al túnel. El Jedi va arrufar les celles en mirar cap endavant. La VeerTa va dir que la galeria estava completament bloquejada. Per què...?
De sobte, una ombra es va separar de la paret del corredor. Xànatos estava davant seu.
-Comets massa errors, Qui-Gon. M'estranya que encara segueixis amb vida. Primer desactives els transmissors perquè jo sàpiga exactament on ets. Després entres a la mina, que és exactament el que jo volia que fessis, i a continuació pressuposes que jo no sabia res de l'ascensor del nord.
El Cavaller va sentir darrere seu el brunzit del sabre làser de l'Obi-Wan.
- A quin de vosaltres he de matar primer? -va murmurar Xànatos-. A tu, o al negat del teu noi?
El jove Kenobi es va llançar cap endavant. Va pujar a una vagoneta de la mina que va rodar cap a Xànatos. Va saltar d'ella en l'últim moment, en direcció a Xànatos, descarregant al mateix temps un cop amb el sabre làser.
Qui-Gon va sentir com es cremava la carn de la mà d'en Xànatos. Aquest va llançar un udol de dolor i va estar a punt de deixar caure el sabre làser, però el va agafar amb l'altra mà.
-No em diguis negat -va respondre l'Obi-Wan, aterrant darrere d'en Xànatos.
Aquest va atacar-lo, girant amb tanta rapidesa que en Qui-Gon Jinn tot just va veure el moviment. El noi va retrocedir, alhora que traçava un arc amb el sabre làser. L'atac d'en Xànatos no li havia encertat per un sospir. Qui-Gon entrava ja en competició i Xànatos es va tornar per bloquejar el cop. Els dos sabres làser es van trobar i entrexocaren, crepitant. El fum es va alçar al túnel.
Xànatos va retrocedir, saltant més enllà de l'Obi-Wan, i els dos Jedi van perseguir-lo túnel avall. El sòl va començar a baixar mentre corrien. El Cavaller Jedi es va adonar que baixaven a una altra galeria.
En girar una cantonada, van tenir el temps just de veure a Xànatos desaparèixer per un passadís més petit que es desviava del principal. Van accelerar el pas. El túnel lateral era fosc i estret; els llums eren menys lluminosos en ell. El sòl descendia bruscament. I Xànatos havia desaparegut.
-Espera, Qui-Gon -va panteixar l'Obi-Wan-. Segur que l'hem de seguir?
- Per què no? -va preguntar Qui-Gon impacient. El sabre làser li bategava calent a la mà.
-Perquè vol que el seguim.
-Ja és massa tard. És cert, ell ha triat el camp de batalla. Però podem derrotar-lo.
Qui-Gon es va girar i va córrer cap al passadís túnel avall. Obi-Wan el va seguir. Es mantindria al seu costat fins al seu últim alè.
Estaven en el més profund de l'escorça del planeta, prop del seu nucli. La calor era intensa. Qui-Gon va veure davant seu un senyal que brillava feblement. Nucli 5. O la VeerTa li havia mentit, o no coneixia l'existència d'aquest túnel.
El corredor donava pas a un altre lleugerament més ample. Els llums eren més brillants en ell. Tot just van deixar el passadís, un panell ocult va lliscar per tancar-lo.
Estaven atrapats.
Van caminar en cercle, lentament, amb els sabres làser preparats. No hi havia senyals d'en Xànatos.
Llavors els llums es van apagar.
De la foscor va sorgir una veu burleta.
-Espero que tingueu temps per a un exercici del Temple.
Tot d'una, la brillantor vermella d'un sabre làser es va allargar en la foscor.
Qui-Gon no va esperar l'atac d'en Xànatos. Es va moure en la negror en direcció a la lluentor. No podia veure, va deixar que la Força li guiés. Podia sentir al seu contrincant, sentir les fosques ones de la seva maldat. Va atacar.
-Has fallat. Sempre vaig ser el millor en la lluita amb el sabre làser, tenint els ulls embenats, recordes? -va dir en Xànatos.
Obi-Wan es va desplaçar a la dreta, esperant poder-lo atrapar en un moviment de pinça, conjuntament amb el seu Mestre. Però, llavors, el sabre làser es va desplaçar en l'aire, tallant en la seva direcció. Va retrocedir just a temps. Havia passat tan a prop que va notar en l'aire l'olor a l'electricitat d'un llampec.
La lluita era molt difícil, havien de deixar-se portar per l'instint i amb només la Força per ajudar-los. Xànatos era un adversari fort i astut. Atacava i retrocedia amb un ritme febril, més de pressa que qualsevol altre lluitador amb el qual s'hagués enfrontat l'Obi-Wan. L'agilitat i força d'en Qui-Gon resultaven impressionants cada vegada que el seu sabre làser trobava el d'en Xànatos, protegint-se a si mateix i a l'Obi-Wan dels cops.
Aquest es va llançar a terra, esperant tallar les cames de l'enemic i enderrocar-lo. Però Xànatos el va esquivar i saltà per sobre d'ell. Va notar el batec de l'aire al seu pas.
Obi-Wan va intentar contenir la seva ira i usà el Costat Lluminós de la Força. Havia tingut la ment massa ennuvolada per la ira. Necessitava buidar-se. Lliurar-se de tot. Era la seva única esperança. Va recórrer a la Força perquè li guiés.
Tot d'una, va veure que el seu Mestre retrocedia. El seu sabre làser fluctuà per un instant. Hi havia sentit el seu canvi? Va sentir que la Força d'en Qui-Gon fluïa fins a la seva, fonent-se amb la d'ell, bategant en un foc blanc. El sabre làser d'en Qui-Gon va tornar a brillar verd, amb tanta força que va il·luminar el túnel. Tots dos, junts, van tallar l'aire, sense aturar-se mai, movent-se, lliscant, virant. Xànatos va ser empès cap enrere, més i més, fins que el van acorralar contra la paret d'un túnel. Però, de sobte, la paret es va tornar transparent, i es va obrir una porta. Xànatos la va creuar d'un salt.
- Un ascensor! -va cridar en Qui-Gon, corrent cap endavant. Però la porta es va tancar, i només va poder copejar-la amb el sabre, aconseguint tot just un brunzit.
La veu d'en Xànatos va ressonar a la caverna gràcies a algun sistema de so.
-Ja no importa el que feu. La mina està a punt d'esclatar. He creat les mateixes condicions per a una explosió que l'última vegada; millors encara. Els gasos es barrejaran i entraran en combustió. Jo tinc temps de sobres per arribar a la superfície. Vosaltres no.
Van escoltar com l'ascensor s'elevava cap a la superfície.
-Adéu, el meu vell Mestre. Espero que la teva mort sigui tan dolorosa com la del meu pare.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada