El Ressorgir de la Força (XVI)

Anterior

CAPÍTOL 16

La trobada va acabar en taules. No quedava res per fer excepte marxar. Obi-Wan va romandre amb Qui-Gon. Tot i que el Jedi es va mantenir dret durant la confrontació, la suor omplia el seu front, i Obi-Wan va poder imaginar l'esforç que li havia suposat mantenir-se centrat en el que estava fent.

-T'acompanyaré a la teva habitació -va dir Obi-Wan.

Sabia que Qui-Gon devia sentir-se molt feble perquè ni tan sols va intentar discutir.

Quan el Mestre Jedi va arribar al passadís en el qual estava situada la seva habitació, el seu pas era inestable i la seva visió s'ennuvolava. Va agrair comptar amb la presència de l'Obi-Wan al seu costat. Quan giraven l'última cantonada, Qui-Gon va trontollar. Obi-Wan el va agafar pel braç i el va ajudar a mantenir-se dret.

- Et trobes bé? -va preguntar l'Obi-Wan, preocupat.

-Ho estaré -va dir Qui-Gon dèbilment -. Jo... l'únic que necessito... és centrar-me.

L'Obi-Wan el va ajudar a entrar a la seva habitació i va esperar fins que s'assegués. Hi havia esbossat en la seva ment un pla durant l'enfrontament. Aquesta vegada no anava a cometre l'error de no explicar-ho tot a Qui-Gon.

-Mestre Jinn -va començar l'Obi-Wan -. Tinc una idea. Vaig a tornar pels conductes d'aire al territori d'Offworld. Ara conec el camí. Esperaré fins que Jemba estigui sol i l'agafaré per sorpresa.

Qui-Gon va tancar els ulls durant un moment, com si el suggeriment de l'Obi-Wan li fes mal tant com la seva ferida.

-No -negà terminantment -. No ho faràs.

Feia uns moments, el Mestre Jedi s'havia quedat impressionat per la manera en què Obi-Wan havia manejat la situació dels arcones, i per com havia trencat els plans d'en Jemba amb dignitat. Però ara tornava a elaborar plans imprudents, deixant que la seva impaciència s'imposés al bon judici.

Per descomptat, Qui-Gon admetia que els plans no eren més imprudents que els que ell mateix havia pensat en la seva joventut. Encara sentia una decepció tan gran que el sorprenia. Anaven a agafar-li els seus sentiments sempre desprevingut quan es tractava d'alguna cosa relacionada amb aquest noi?

Cansat, Qui-Gon es va aixecar de la cadira. La seva espatlla cremava just on el pirata li havia ferit. A la infermeria, el dolor havia estat suportable, però ara el superava.

-Mira, estàs ferit -va dir l'Obi-Wan -. Sé que ara no pots lluitar. Però jo podria lluitar per tu! Puc controlar la meva còlera i fer el que sigui necessari. Si Jemba estigués mort...

-Res canviaria -va dir en Qui-Gon dèbilment-. Obi-Wan, és que no ho veus? Matar Jemba no és la solució. No és més que un hutt. Sempre hi haurà més, tan malvats i ambiciosos com ell. Si el mates, això no pararà els seus plans d'expansió. Un altre com ell, o potser pitjor, ocuparà el seu lloc. El que hem de fer és ensenyar a la gent que...

-Però ell és malvat, no? -va preguntar Obi-Wan.

-El que està intentant fer Jemba està malament -va contestar Qui-Gon mesurant les seves paraules.

- No he vist mai ningú tan maligne com ell! -va esclatar l'Obi-Wan.

Qui-Gon va esbossar un somriure trist.

-I tu has estat en molts llocs no?, jove Obi-Wan.

L'Obi-Wan va callar. Tenia molt per aprendre. El seu cor li cridava que Jemba era malvat i que la seva maldat li havia portat a esclavitzar a víctimes innocents. Si algú es mereixia tenir un destí amarg, aquest era el hutt. Però havia d'escoltar a Qui-Gon.

-Els he vist molt pitjors -va continuar en Qui-Gon -. Si estàs pensant en matar mogut per la teva còlera, has de saber que aquests sentiments vénen del Costat Fosc.

-Llavors, com farem per aconseguir que ens torni els dàctilus? -va preguntar Obi-Wan.

-No pots fer res. No pots forçar a la gent perquè sigui justa i decent. Aquestes qualitats han de ser innates i no es poden forçar. Per ara, haurem d'esperar. Potser Jemba canviï d'opinió. O pot ser que l'esperi alguna destinació fosca. En qualsevol cas, matar no és la solució.

-Però... Tu has matat alguna vegada -va afegir Obi-Wan amb to de dubte.

-Ho he fet quan no hi havia altra alternativa -va admetre en Qui-Gon-, però quan mato, només guanyo una batalla. És una victòria petita, molt petita. Hi ha grans batalles a guanyar, les batalles del cor. A vegades, amb paciència i raonaments i donant un bon exemple, he guanyat més que una batalla. He convertit el meu adversari en un amic.

L'Obi-Wan va valorar tot això. Malgrat el dolor i la debilitat, Qui-Gon s'estava prenent la molèstia d'explicar les seves idees a Obi-Wan. Fins ahir, el més probable hauria estat que el Jedi li hagués donat una ordre severa i després li hagués manat marxar. Alguna cosa havia canviat entre ells.

-M'estàs provant, oi? -endevinà l'Obi-Wan -. Has canviat d'idea. Estàs considerant escollir-me com el teu padawan.

Va tractar d'evitar que se li notés la impaciència en la seva veu. Qui-Gon va negar amb el cap.

-No -va dir fermament -. Jo no t'estic provant. La vida et prova! Tots els dies t'ofereix noves oportunitats per a triomfar o per fallar. I si ho aconsegueixes, això no et convertirà en un Jedi. Et farà humà.

L'Obi-Wan va fer un pas cap enrere, com si Qui-Gon li hagués bufetejat. Amb un rampell d'emoció, va mirar cap al seu propi cor. S'havia estat enganyant a si mateix, dient-se que acceptava les decisions d'en Qui-Gon, quan tot el que volia era guanyar-se el seu respecte. Però alguna cosa al seu interior li donava esperança i li deia que, si actuava amb valentia i era capaç de resoldre bé la seva missió. Qui-Gon canviaria d'opinió.

Ara veia la realitat.

Qui-Gon va advertir el canvi en els ulls de l'Obi-Wan. El noi va entendre que la seva decisió era definitiva. S'hauria d'haver adonat. La còlera havia desaparegut en el noi, però alguna cosa més s'havia anat també. Les esperances de l'Obi-Wan en el futur també havien desaparegut.

Qui-Gon va veure com l'Obi-Wan es donava la volta i s'assecava la cara amb la màniga. Estaria el noi plorant? Tant mal li havia fet?

Quan Obi-Wan es va tornar, l'únic que havia desaparegut de la seva cara era la suor. No hi havia senyals humits de llàgrimes. L'únic senyal que va veure Qui-Gon va ser la de la pitjor de les derrotes.

I això li va doldre. Després del seu noble discurs sobre guanyar-se el cor dels enemics, Qui-Gon es va adonar que havia trencat el cor d'un noi que l'únic que volia era arribar a ser el seu aliat.

Següent