El Rival Fosc (IV)

Anterior

CAPÍTOL 4

Xànatos no va ser un estudiant fàcil, encara que era molt jove quan va deixar Telos, recordava que provenia d'una família poderosa en un planeta poderós. Va usar aquesta influència per intentar impressionar als altres estudiants, la majoria amb un passat menys privilegiat.

Qui-Gon va ser pacient amb aquest defecte, considerant una fallada infantil que desapareixeria amb el temps i l'aprenentatge. La majoria dels estudiants que arribaven al Temple trobaven a faltar les seves famílies i els seus planetes natals. Molts s'inventaven històries sobre el seu passat o repetien històries escoltades en una altra part. Qui-Gon es va dir que Xànatos no era diferent. I el noi compensava les seves pretensions amb autèntic desig d'aprendre i amb una excel·lent aptitud per a les habilitats Jedi. Quan va arribar el moment, Qui-Gon va triar a Xànatos com el seu aprenent padawan.

* * *

Qui-Gon va fer una passejada després de veure allunyar-se a l'Obi-Wan en el seu transport. La seva ment es va concentrar en la reunió que havien tingut. Qui havia pogut falsificar una petició d'intervenció Jedi en els assumptes de Bandomeer? Si va ser Xànatos, amb quin motiu? Hi havia conduït a Qui-Gon a un parany?

Va meditar en aquestes preguntes, però sense trobar-ne resposta. I no podia dir-li a SonTag que els hi seria de poca ajuda per culpa d'una misteriosa figura del seu passat que li tenia rancor. Només podia seguir endavant. La missió a Bandomeer era autèntica: SonTag i VeerTa necessitaven ajuda.

Aquestes li van enviar un missatge notificant que la reunió tindria lloc a la Mina del Planeta Natal. Qui-Gon va sortir de la seva estança quan va arribar l'hora, i es va trobar amb la SonTag al vestíbul.

-M'alegro d'haver-li trobat -va dir ella-. Hem canviat el lloc de la trobada. Vaig pensar que era preferible que els dos bàndols es trobessin en un lloc neutral. Potser tothom sigui més educat si li donem un to oficial als procediments. -I amb un somriure va afegir-: Almenys, això espero.

-Esperem que així sigui -va reposar en Qui-Gon, escurçant la seva llarga gambada per compassar el seu pas al de la SonTag.

La VeerTa els esperava a la sala de recepcions. Portava el univestit gris blavós dels miners, a més d'una mirada d'impaciència.

-Aquesta trobada és una pèrdua de temps -va dir bruscament-. Offworld farà boniques promeses i després les trencarà.

-Jo sóc aquí per assegurar-me que no les trenquin -va respondre el Jedi.

Li agradava l'enèrgica VeerTa i esperava que la trobada tingués èxit, pel seu bé. I pel bé de Bandomeer.

La porta es va obrir i va entrar la Clat'Ha, la gerent humana de la Corporació Minera Arcona. Qui-Gon la va saludar amb una inclinació de cap. Ella li va tornar la salutació, i els seus viscuts ulls verds li van dedicar una mirada plena de calidesa. Havien estat aliats a bord de la nau que es dirigia cap a Bandomeer; esperava que poguessin seguir sent-ho aquí.

Van esperar diversos minuts, però el representant d'Offworld no es va presentar. El hutt Jemba havia estat assassinat durant el viatge i ningú sabia qui podia ser el nou representant de la companyia. L'estructura jeràrquica d'Offworld estava envoltada en el misteri. Ni tan sols se sabia qui era l'amo.

Finalment, una molesta SonTag va fer un gest en direcció als coixins.

-Comencem ja la reunió. Si el que intenten fer és intimidar-nos, no penso seguir-los el joc.

Tothom es va asseure. Els seients van fer els ajustos de talla perquè tothom estigués a la mateixa altura. Clar'Ha i VeerTa van començar per informar a la SonTag dels progressos en la mina. Qui-Gon va escoltar les seves paraules, però distret per alguna cosa més important. Hi havia una alteració en la Força. Es va concentrar en l'alteració, insegur del que podia significar. Les fosques ones eren un advertiment, però de què?

De sobte, la porta es va obrir de bat a bat. Un jove es va aturar al llindar. La seva brillant capa negra estava vorejada amb un blau tan fosc que era gairebé negre. Una cicatriu que semblava un cercle trencat li marcava la galta.

Qui-Gon va mirar l'intrús als ulls. El moment es va dilatar. I llavors, per a sorpresa del Jedi, Xànatos va somriure amb alegria.

- Vell amic! Així que has vingut. Tot just gosava esperar-ho.

Xànatos va avançar cap endavant, ben plantat i enèrgic. Els cabells negres li queien sobre les espatlles i els seus foscos ulls blaus harmonitzaven amb la vora de la seva capa. Li va dedicar a SonTag un gest meerià de salutació i va fer una reverència.

-Governadora, m'he de disculpar per la meva demora. El meu transport s'ha vist endarrerit per una tempesta d'ions. Res m'era més important que arribar aquí a temps. Sóc Xànatos, el representant d'Offworld.

-Veig que ja coneix a Qui-Gon -va dir la SonTag saludant-lo amb els palmells de les mans cap amunt.

-Sí. He tingut aquesta fortuna. Però fa molts anys que no el veig.

Xànatos es va girar cap a Qui-Gon i va fer una reverència. El Jedi va notar que no hi havia burla en la reverència. Només respecte. Així i tot no hi confiava.

-Vaig rebre el teu missatge a la meva arribada -va dir amb veu neutral.

-Sí, em van dir que t'havien enviat de Coruscant. I, en ser nomenat representant d'Offworld, vaig saber que ens trobaríem. Res em va donar més satisfacció.

Qui-Gon va estudiar al jove. Cada paraula seva vibrava amb sinceritat. Què estava passant?

-Veig que desconfies de mi -va replicar en Xànatos; i els seus ulls blau mitjanit van mirar fixament al seu antic mentor-. El teu sentit de la precaució no ha canviat amb els anys. Però segur que hi va haver aprenents que van deixar el camí dels Jedi sense merèixer la teva desconfiança.

-Tots els aprenents són lliures d'anar-se'n quan volen. I ho saps -va dir en Qui-Gon amb calma-. No hi ha desconfiança si se'n van de forma honorable.

-Per això me'n vaig anar. Era el millor per a mi, i per als Jedi -va dir en Xànatos reposadament-. No vaig aconseguir fer-me amb aquesta vida. Però no sento ni un indici de pesar per això. No estava fet per portar la vida d'un Jedi. -De sobte, va dedicar un somriure a les tres dones-. Valoro el meu entrenament com a Jedi, però aquest no em va preparar per a la impressió que vaig rebre en deixar el Temple. He de confessar que em vaig esgarriar uns quants anys. Va ser en aquesta època quan em va veure Qui-Gon per última vegada.

Esgarriat?, es va preguntar el Cavaller Jedi. És així com considera Xànatos aquests anys?

-Però he canviat. Offworld m'ha donat l'oportunitat de canviar. -Xànatos es va inclinar cap endavant, mirant la VeerTa-. Per això l'admiro, VeerTa. Offworld m'envia a dir-li que no interferirà en el projecte de la Mina del Planeta Natal. Un Bandomeer més pròsper i segur és una cosa que convé a tots. Admiro el seu lideratge, perquè també jo estimo el meu planeta natal. Sempre porto a Telos en el meu cor -va dir, portant-se la mà al pit, i abans de mirar a la SonTag-. Us convenceria de la meva sinceritat que Offworld donés el deu per cent dels seus beneficis a l'esforç de reclamació de Bandomeer?

La SonTag semblava atordida. Qui-Gon sabia que fins i tot només el deu per cent dels beneficis d'Offworld era una quantitat enorme. Mai abans havia lliurat aquesta Corporació res a una causa de caritat.

L'oferta havia de ser un truc. Qui-Gon desconfiava d'ella, però s'adonava que Xànatos s'havia guanyat a SonTag i VeerTa. Només la Clat'Ha seguia dubitativa. Però ella tenia més motius per dubtar d'Offworld per haver-se enfrontat recentment a la companyia.

Xànatos va semblar sentir la desconfiança de la Clat'Ha. Va clavar en ella els seus penetrants ulls blaus.

-En acceptar el meu càrrec a Offworld, ho vaig fer en el supòsit de poder canviar algunes polítiques de l'empresa. No crec en saquejar planetes per abandonar-los un cop hem obtingut tot el que volem d'ells. Els nostres actes a Bandomeer serviran com a exemple de la nostra nova actitud.

La SonTag va assentir.

-És una actitud sàvia. I Bandomeer agraeix la vostra ajuda...

De sobte, una enorme explosió va fer tremolar la sala. La VeerTa va caure enderrocada a terra. Abans que els altres poguessin reaccionar, Qui-Gon ja estava dret, sabre làser en mà.

El Cavaller Jedi sentia que l'explosió havia tingut lloc fora del palau. Va córrer a finestral. La VeerTa es va aixecar i el va seguir.

Un gran núvol negre tapava la visió de la ciutat. Però el vent va refermar-se, buidant el paisatge.

Una filagarsa de fum pujava dels terrenys de la mina. Qui-Gon va poder veure un gran edifici en ruïnes. Una torre minera havia caigut, i una altra es decantava perillosament. Mentre miraven, es va inclinar lentament i va caure, aixafant un vell edifici en el qual havien de residir els treballadors. Qui-Gon va veure figures allunyant-se trontollosos del desastre. Sabia que dins hi hauria gent atrapada.

Van començar a sentir-se les sirenes, gemegant ensordidores. La VeerTa va trontollar al seu costat, subjectant-se a l'ampit per mantenir-se dreta.

-Ha estat a la Mina del Planeta Natal -va dir en un murmuri.

Següent