CAPÍTOL 22
La batalla no s'assemblava a res que l'Obi-Wan hagués
imaginat abans. No tenia por. Hi havia acceptat la seva mort. La situació li
era massa estranya. Ara només lluitava per protegir els arcones. No sentia
ràbia. No odiava les bèsties famolenques que queien sense descans del cel fosc.
La Força era la seva aliada.
Podia sentir com el movia i com fluïa a través d'ell i
dels dracs. L'Obi-Wan saltava i feia cabrioles en l'aire, es movia i cremava
musells i urpes. La batalla es va convertir en un ball per la supervivència.
Mentre es movia, va notar un canvi en si mateix. Sentia
subtils sensacions que no havia experimentat abans. Veia els atacs abans que
ocorreguessin. Veia el cop de la cua abans que es produís. Els músculs dels
dracs semblaven estar perfectament definits, així que podia preveure el
principi dels moviments que li indicaven cap a on anava a dirigir-se el drac.
Els dracs morts ocupaven tot el sòl al seu voltant. L'Obi-Wan es va abandonar
totalment al ball.
Després de molts minuts interminables, el jove va
començar a retrocedir cap a l'interior de la cova. Tenia una idea. Si podia
matar els dracs justament a l'entrada de la cova, els cossos bloquejarien el
buit. Si bloquejava les suficients entrades, llavors tindrien una opció de
sobreviure.
L'Obi-Wan lluitava, retirant-se cap enrere. Havia
arribat just a l'entrada quan va sentir un riure que li resultava familiar.
- Ben fet, petit! -va riure alegrement Jemba.
L'enorme hutt lliscava entre les ombres llunyanes de la
part posterior de la cova. Portava un rifle làser d'enorme grandària.
L'Obi-Wan gairebé no va tenir temps de mirar el hutt,
ja que tres dracs s'havien unit a l'entrada de la cova.
- Ajudeu-me! -va cridar l'Obi-Wan a Jemba mentre seguia
lluitant.
Seria molt fàcil per al hutt disparar als dracs. Podia
ajudar-lo amb el seu pla. Obi-Wan sabia que a Jemba no li importava que ell
morís, però segurament el hutt voldria conservar la seva pròpia vida.
-És clar -va riure en Jemba-. T'ajudaré. A morir! Va
aixecar la seva arma i va apuntar.
* * *
En Grelb estava protegit sota de la seva roca. Els
dracs queien als peus de l'Obi-Wan Kenobi. El noi estava davant de l'entrada
oberta de la cova.
El hutt va riure entre dents, va veure la seva oportunitat
i va prémer el gallet de la seva arma.
Va disparar; però, per a sorpresa d'en Grelb, el jove
Obi-Wan havia d'haver sentit el soroll i es va moure cap a un costat. El tret
no li va encertar.
Grelb cridà de ràbia i es va preparar per disparar de
nou. Aquesta vegada no fallaria. Però, de sobte, va sentir un enorme mossegada
en la seva cua.
Estava massa concentrat en el que estava fent i s'havia
oblidat de mirar al seu voltant. Un drac l'havia trobat.
Tot just va tenir temps de cridar abans que el drac l'agafés
amb la boca, sota la roca.
* * *
L'Obi-Wan estava dret, esbufegant. Hi havia sentit un
moviment en la Força quan un tret làser havia sorgit de no se sabia on i havia
passat xiulant per sobre del seu cap. Però possiblement ningú s'havia sorprès
tant com el hutt Jemba.
L'enorme ser havia rebut l'impacte en el seu pit. Per
un moment, Jemba va mirar la ferida amb incredulitat.
- Bé, ja! -va riure horroritzat.
Els seus ulls, sorpresos, es van posar durant un
instant en l'Obi-Wan. Els trons retrunyien i els llamps relluïen. Llavors,
Jemba va caure sobre el florit terra i va morir.
El xiscle d'un drac va tornar a l'Obi-Wan a la realitat.
El noi gairebé no va tenir temps d'introduir el seu sabre làser en l'enorme
boca que l'atacava, per després saltar cap enrere.
-Jo diria que aquesta vegada ha estat massa a prop -va
destacar en Qui-Gon, que estava darrere seu. El Mestre Jedi tenia encès el seu
sabre, que centellejava en color verd.
-Vaig pensar que necessitaries ajuda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada