Reunió
Heretge en la Força III
El Nou Orde Jedi 17
Sean Williams i Shane Dix
Ha estat complicat trobar Zonama
Sekot. L'ansiosa recerca
del planeta vivent ha conduït al Luke i a
Jacen just en el
camí d'una renovada esperança
i probable victòria davant els yuuzhan
vong. Però el que podria haver estat
un estadi d'alegria es converteix en una
fase d'incertesa davant la
negativa de Zonama a interferir en una
galàxia caracteritzada per la
guerra, l'explotació i la misèria.
Mentrestant, Han i Leia, a bord
del Falcó Mil·lenari esperen uns reforços
que no arriben...
Ves
amb compte, Mestre Jedi, no sigui que per descuit o negligència deixis anar un
monstre a la galàxia...
BODO
BASS, Mestre Jedi
PRÒLEG
Cap es va moure, cap va parlar. Només
es van mirar fixament als ulls.
La Tahiri podia sentir que, darrere
de les ombres, l'envoltava un paisatge extraterrestre. Podia dir que era enorme
tot i que, al mateix temps, no tant per contenir a les dues. Va voler mirar cap
avall per veure-ho, per comprendre la seva estranya i pertorbadora ambigüitat,
però no s'ho podia permetre, ni tan sols per un segon -perquè amb un segon n'hi
hauria prou per inclinar aquell precari equilibri de poder, un parpelleig i
podria dispersar-se en una completa foscor de la qual no hi hauria retorn-, i
no tenia intenció de permetre que passés. Aquest món era seu, i romandria així
el temps que fos necessari per assegurar-se que seguiria sent-ho. Només era
qüestió de temps. Tot el que havia de fer era ser pacient, ser forta.
«Aviat -es va dir-, aviat haurà
acabat tot. Només un altre moment més i...».
Però aquest moment semblava tan llarg
com profunda la foscor. Un moment que es perllongava cap enrere, cap al Big
Bang que va donar naixement a l'univers, i cap endavant, cap a l'instant en què
l'eternitat refredaria tots els sols. Però no li importava. Suportaria milers d'aquests
moments per assegurar-se que el seu món no queia en mans de la Riina.
Sí, aquesta era. Riina. El nom de
l'altra noia. Volia destruir la Tahiri i prendre-li el seu món. La Tahiri podia
sentir les intencions de la noia com si fossin les seves.
«No sucumbiré -va pensar
determinadament-. Sóc Tahiri Veila! Sóc una Cavaller Jedi!».
«I jo sóc Riina del Domini Kwaad -va
dir la noia en resposta-. Jo tampoc sucumbiré».
La imatge-mirall de la Tahiri per fi
es va moure: la seva mà va lliscar cap a un costat i va extreure el sabre làser
del seu cinturó.
«Un sabre làser -va pensar la
Tahiri-, no un amfibastó». La Riina volia tot el que ella tenia, i lluitaria
amb totes les armes de la Tahiri.
La llum de la fulla va revelar part
del que les envoltava. A un costat tenien un terreny sec i rocós que s'estenia
eternament, i l'altre, un abisme de terrible foscor, un buit que tirava de la Tahiri,
que l'atreia cap a la vora del precipici en què es trobava. Per la mirada
temorosa de la Riina sabia que aquell buit també l'atreia a ella. Un moviment
erroni i una de les dues cauria cap a l'abraçada del no-res etern, deixant-li
aquell món fosc a l'altra.
Aquest pensament va renovar la seva
resolució i, amb un espetec i un xiuxiueig que van aixecar ressons a través del
paisatge, va activar el seu propi sabre làser.
Les dues van avançar lentament, una
cap a l'altra, fins que les dues bombolles de llum dels seus sabres làser es
van tocar i es van trobar cara a cara. Llavors, a l'uníson, les dues fulles es
van alçar en l'aire i van baixar cap al cap de l'altra. Xocant en ple aire amb
un cruixit letal, llançant espurnes a la foscor...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada