El Rival Fosc (III)

Anterior

CAPÍTOL  3

Obi-Wan Kenobi es va despertar, però va romandre quiet sense moure's. Va mantenir les parpelles gairebé tancades i va captar un indici d'en Qui-Gon. El Mestre Jedi estava parat davant la finestra, donant-li l'esquena, però el noi va notar, en la tensió muscular, en la seva actitud, que tornava a estar preocupat.

Desitjava preguntar-li en què pensava. Les preguntes omplien la seva ment des que van aterrar a Bandomeer. Què hi havia convertit la serenitat d'en Qui-Gon en agitació? Anava a incloure-li en la seva missió Jedi com a Guardià de la Pau? Hi havia aconseguit demostrar-li que era digne candidat per a ser el seu aprenent?

Des que va deixar el Temple, pocs dies abans, Obi-Wan havia estat tirotejat amb una pistola làser i estrangulat per un hutt. Hi havia lluitat amb pirates togorians, combatut amb dracs voladors i pilotat una enorme nau de transport enmig d'un nodrit foc de canons làser. Però això no havia estat suficient per impressionar a Qui-Gon.

Si tan sols pogués aferrar-se a la serenitat que li van ensenyar en el Temple. Com aprenent Jedi, sabia que havia d'acceptar amb calma el que la vida li oferís. Però la seva posició era enervant! Hi havia completat el seu entrenament en el Temple sense que cap Cavaller Jedi li triés com a aprenent. Quan arribés el seu tretzè aniversari seria tard per a això. I només faltaven tres setmanes!

Semblava que el seu destí era ser granger, no guerrer o pacificador. Creia estar començant a acceptar-ho, però li seguia resultant molt dur. No podia deixar de pensar que el seu destí devia ser molt diferent.

Era evident que Qui-Gon Jinn no pensava igual. I es comportava com si el fet de salvar-li la vida hagués estat un simple gest amistós, com qui ajuda a arreglar un tancament trencat. La seva lleialtat i dedicació eren rebudes per ell amb educada acceptació; res més.

Qui-Gon es va tornar lleugerament, i Obi-Wan va estudiar el seu perfil. Els temors i preocupacions del Cavaller Jedi van omplir l'habitació amb la creixent llum. Aquesta situació havia començat quan va rebre la nota. L'havia fet passar per la salutació d'un vell conegut, però el noi no el va creure.

-Hauries de vestir-te. Ja és gairebé l'hora de la reunió -va dir de sobte Qui-Gon, sense deixar de mirar per la finestra.

L'Obi-Wan va sospirar mentre apartava la lleugera manta. No hi havia mogut cap múscul, però ell havia sabut que estava despert. Sempre anava com a mínim dos passos per davant d'ell.

Per què no li explicava el que passava? Es devia al missatge, o és que s'estava cansant d'ell? Anhelava preguntar, però una de les normes més serioses dels Jedi era la de no interrogar un Mestre. La veritat pot tenir un gran poder, per la qual cosa s'ha de ponderar amb cura la decisió de compartir una veritat. Només el Mestre podia decidir si revelar-la o ocultar-la, en funció del bé més gran. Per una vegada, es va alegrar que hi hagués una norma que el contingués. Temia la resposta a les seves preguntes.

* * *

Obi-Wan va seguir a Qui-Gon fins a la sala de recepcions del Governador. Li va sorprendre i va animar que el Cavaller Jedi li hagués convidat a la reunió. Potser això signifiqués que reconsiderava la possibilitat d'acceptar-lo com a aprenent.

Esperava trobar una estada luxosa, però tot just era una sala de pedra nua de no ser per un cercle de coixins a terra. Bandomeer no es podia permetre impressionar als seus convidats.

A la sala va entrar SonTag, Governadora de Bandomeer. Portava els cabells platejats tallats en crestes, a l'estil meerià. La seva mirada fosca es va clavar tranquil·la al Jedi. Era petita, com tots els meerians, i Qui-Gon semblava enorme al seu costat. L'escassa estatura dels meerians els convertia en grans miners.

Va aixecar les dues mans, amb els palmells cap amunt, a l'estil meerià. Qui-Gon i Obi-Wan van imitar el gest.

-Se us saluda i se us dóna la benvinguda -va dir amb suavitat.

Va assenyalar a la jove que tenia a la seva esquerra. El cabell tallat de la dona més jove també era d'un color pàl·lid, i els seus ulls platejats es van clavar en ells des de l'altre costat de la sala. Tot i estar immòbil, la seva energia personal semblava emetre una vibració a través de l'aire.

-Aquesta és VeerTa. És la directora de la Mina del Planeta Natal.

Els Jedi van saludar a la dona de la mateixa manera. Els hi havien informat sobre ella. Era una ferotge patriota que va jugar un paper important en la formació del Partit del Planeta Natal, el seu objectiu era replantar els antany fèrtils camps de Bandomeer, a més de controlar els seus recursos. El primer pas consistia a acabar amb la dependència financera de les corporacions extraplanetàries. VeerTa s'havia associat amb els arcones per poder assolir aquesta fi.

La SonTag va assenyalar els coixins en els que havien de seure els Jedi, reclinant-se al seu torn. A poc a poc, els seients de la SonTag i de la VeerTa es van elevar en l'aire perquè els seus ulls poguessin estar a la mateixa altura que els d'en Qui-Gon i l'Obi-Wan.

-He demanat a VeerTa que estigui avui aquí perquè la vostra presència ens té molt confuses -va començar a dir la SonTag-. Encara que us donem la benvinguda, hem d'admetre que la vostra arribada ens sorprèn. Sabem que els cossos Agrícoles han demanat la vostra ajuda, però nosaltres no ho hem fet.

En Qui-Gon semblava sorprès.

-El Temple va rebre una petició oficial del Govern de Bandomeer perquè s'hi enviés un Guardià de la Pau. Porto la documentació amb mi.

-Estic segura que és així -va dir amb fermesa la SonTag-. Però jo no la vaig enviar.

-Això és molt estrany -va murmurar el Jedi.

-Malgrat això, ens alegra la vostra presència -va dir la VeerTa amb veu trenquívola-. Dubtem que la Companyia Minera d'Offworld ens permeti actuar lliurement. Diguem que és coneguda la tendència a desaparèixer que tenen els rivals de la corporació.

-Els he vist actuar personalment -va respondre en Qui-Gon-. Hi estic d'acord.

La veu del Jedi era neutra, però l'Obi-Wan sabia quan desaprovava el Cavaller els mètodes d'aquesta corporació. Durant el viatge a Bandomeer, el noi s'havia sorprès per com d'obertament que Offworld emprava la intimidació, l'amenaça i la crua violència per controlar als seus empleats. El hutt Jemba havia privat a un grup d'arcones de la preciosa substància que els mantenia amb vida. Els hi va oferir una elecció brutal: treballar per Offworld, o morir. Fins i tot es va riure en els seus nassos, quan estaven massa febles per poder-se moure.

-Llavors comprendrà que vulguem tenir un representant Jedi en la nostra primera reunió amb Offworld -va dir la VeerTa-. La vostra presència garantirà el joc net per part de tots.

-Estaré encantat de contribuir en el que em sigui possible -va respondre en Qui-Gon amb una inclinació de cap.

L'excitació es va apoderar de l'Obi-Wan. Era evident que aquesta reunió seria important. Estava en joc el futur d'un planeta. A més, atès que el grup del Planeta Natal tenia als arcones com a socis, segurament tornaria a veure a Clat'Ha i Si Treemba Hi havia fet amistat amb tots dos en el viatge a Bandomeer. Segur que en Qui-Gon voldria que fos present en aquesta reunió.

-El meu company viatjarà fins a la Zona d'Enriquiment Occidental -va dir el Cavaller Jedi, assenyalant al noi-. Poden encarregar-se que tingui transport?

L'Obi-Wan tot just va escoltar l'assentiment de la SonTag. Una punxada de ràbia va començar a insinuar-se sota la seva frustració. Qui-Gon s'encarregava de salvar el planeta mentre ell mirava com creixien les plantes! Al final acabaria sent granger.

S'havia aferrat a l'esperança que les aventures viscudes durant el viatge anul·lessin la seva missió original. Però era obvi que ell seguia sense creure que pogués arribar a ser un bon Cavaller Jedi. Li enviaria a una granja abans que prendre'l com a padawan!

Va combatre la seva ira. El Mestre Yoda li havia dit que a vegades la ira no té a veure amb els altres, sinó amb un mateix:

-Tancar la boca i obrir les orelles has -li havia dit en Yoda-. Llavors, el que busca el teu veritable cor sabràs.

Bé, doncs en aquest moment el seu veritable cor volia cridar i desfogar la seva frustració.

Qui-Gon va estendre les mans, amb els palmells cap amunt, i a continuació les va posar cap per avall. Era el gest de comiat dels meerians. SonTag i VeerTa van repetir la salutació. A ningú semblava importar-li el que fes l'Obi-Wan i, a propòsit, no va fer el gest de comiat.

Aquesta manca de cortesia era una severa infracció per a un pupil Jedi, però el Mestre no va dir res mentre caminaven pels salons de la residència fins arribar a la porta principal.

L'aire va refredar les acalorades galtes de l'Obi-Wan quan el Cavaller i ell es van aturar en els graons. Va esperar que el veterà Jedi li dirigís una reprimenda. Així podria assenyalar-li que desitjava quedar-se a Bandor. Podria argumentar sobre la seva posició i oferir la seva ajuda.

-Els que no semblen fixar-se en tu, normalment es fixen -va dir el Cavaller Jedi mirant a la llunyania -. Van decidir no evidenciar-ho. O bé tenien majors preocupacions en ment. No és raó per ser descortès.

-Però, jo...

-Veig que la teva descortesia neix de la ira -va continuar dient, amb el to greu i suau habitual en ell-. La ignoraré.

Paraules furioses van acudir a la ment del noi. Per què l'esmentes llavors, si has decidit ignorar-la?

Qui-Gon va mirar-lo directament, per primera vegada.

-No intervindràs sota cap circumstància, en qualsevol situació relacionada amb la meva missió, ni actuaràs sense parlar abans amb mi.

Obi-Wan va assentir.

La mirada d'en Qui-Gon va recórrer les torres mineres de Bandor.

-Les coses rares vegades són el que semblen -va murmurar.

-Per això voldria...

-Anem a empaquetar les teves coses. Has d'agafar aquest transport.

Va començar a caminar amb energia, seguit amb més lentitud pel jove. Aquest veia com la seva oportunitat de ser un Cavaller Jedi es dissolia en el fred aire gris.

Següent