CAPÍTOL 3
Amb l'ajuda de les tècniques curatives dels Jedi i dels
meravellosos ungüents del Temple, les cremades i blaus de l'Obi-Wan Kenobi
estaven curades al matí. Però el dolor del seu cor no havia disminuït. Va
dormir poc i es va aixecar sense problemes abans de l'alba.
Es va acomiadar d'en Garen Muln i d'en Reeft, dos nois
procedents de diferents llocs de la galàxia que s'havien tornat inseparables en
aquells anys en el Temple Jedi.
Reeft, un dressellià amb la cara estranyament arrugada,
es va passar tot el menjar del matí mirant fixament cap a algun pastís o alguna
beguda i dient als que estaven asseguts a la seva taula: "No voldria
semblar golafre, però podria menjar-me la teva part? " o "No voldria
semblar golafre, però...".
Encara que l'Obi-Wan no havia sopat la nit anterior,
compartia tot el seu menjar. La Bant li va aconseguir amablement la meitat de les
seves postres. Quan no podia menjar tot el que volia, el dressellià presentava
un aspecte realment trist, amb la seva pell de cuir gris i totes aquelles
arrugues.
-No serà tan dolent -va dir en Garen Muln a l'Obi-Wan
-. Almenys viuràs una aventura.
En Garen no es cansava mai. Yoda li havia manat a
vegades exercicis extra de relaxació.
-I estaràs envoltat de menjar -va afegir en Reeft amb
gran esperança.
- Qui sap on acabarà cada un de nosaltres? -va afegir la
Bant -. Les missions que ens encarreguin seran diferents per a cada un de
nosaltres.
-I inesperades són -va corroborar en Garen Muln -. Això
és el que diu Yoda. No tothom està destinat a ser un aprenent.
L'Obi-Wan va afirmar amb el cap. Havia estat una bona
idea haver-li donat a Reeft la major part del seu menjar. Ell no podia menjar.
Sabia que els seus amics estaven intentant fer que se sentís millor, però ells
encara tenien moltes possibilitats d'esdevenir un Jedi. Aquest gran honor era
el que tots volien, pel que tots treballaven. No importava el que diguessin,
tots sabien que la seva última oportunitat havia resultat ser una decepció
aclaparadora.
Al voltant d'ell, Obi-Wan sentia els murmuris de les
conversacions de les altres taules. Els estudiants li miraven i després
dirigien la vista cap a un altre costat. La majoria de les mirades eren de
compassió, encara que algunes altres intentaven animar-lo. Però ell notava, i
tenia la certesa absoluta, que tots a la sala s'alegraven que el que li havia
passat no els hagués passat a ells.
A la taula d'en Bruck, les veus eren altes i arribaven
a les seves orelles.
-Sempre vaig saber que no ho aconseguiria -deia Aalto,
l'amic d'en Bruck, en veu alta. Les orelles de l'Obi-Wan cremaven segons sentia
les paraules del major adulador d'en Bruck. Es va tornar i va veure que en Bruck
li estava mirant fixament, desafiant-lo a començar una altra baralla.
-No li facis cas -va dir la Bant -. Està boig.
L'Obi-Wan es va girar i va acabar el seu menjar. Just
en aquest moment una enorme fruita negra de Barabal va caure a la taula prop de
la seva safata. El suc de la fruita es va vessar sobre Bant i Garen Muln. L'Obi-Wan
va mirar a Bruck, que s'havia anat fins a la meitat de l'habitació per
llançar-la.
-Planta-la, Negat -va dir en Bruck -. He sentit que
creixen amb facilitat a tot arreu.
L'Obi-Wan va començar a aixecar-se de la cadira, però la
Bant li va posar la mà a sobre perquè es calmés i el va fer seure.
L'Obi-Wan va somriure a Bruck i va mantenir el control
de la situació. Vol fer-me enfadar,
es va dir. Quantes vegades, en el passat,
altres havien jugat així amb mi, fent-me perdre l'oportunitat d'arribar a ser
un padawan?
L'Obi-Wan va controlar la seva còlera i va somriure
educadament a Bruck. Malgrat tot, una ira ardent anava creixent dins d'ell.
Just en aquest moment. Reeft va murmurar:
-No voldria semblar un golafre, però, et menjaràs aquesta
fruita de Barabal?
L'Obi-Wan gairebé va esclatar a rialles.
-Gràcies, Bruck -va dir, aixecant la fruita de la taula
i posant-la en una copa-. La gent de Bandomeer se sentirà honrada quan
comparteixi amb ells el teu regal. El regal d'un granger per a un altre.
* * *
En una de les habitacions superiors del Temple, el
Mestre Yoda discutia amb els membres més antics del Consell Jedi. Meditaven en
una enorme estada verda, la de les Mil Fonts, on els sortidors i les cascades
discorrien a través d'un bosc de maragdes.
A l'exterior, la superfície de Coruscant estava oculta
darrere de negres núvols de pluja.
-Aquest dia a Obi-Wan Kenobi se li ha de permetre
davant Qui-Gon Jinn lluitar -va dir el Mestre Yoda, just quan una espurna de
llum es colava a través dels núvols que tenien damunt-. Ho pressento.
- Què? -va preguntar el conseller Mace Windu. Era un
home fort, de pell fosca i amb el cap afaitat. Estudiava a Yoda amb una mirada
que podria travessar-lo com un raig-. Per què? Obi-Wan ha demostrat una vegada
més que no pot controlar ni la seva còlera ni la seva impaciència. I Qui-Gon
Jinn no està disposat a tenir un altre padawan impacient.
-D'acord hi estic -va dir en Yoda -. Ni Obi-Wan ni
Qui-Gon preparats estan, però la Força pot, però, el Mestre i l'estudiant
ajuntar.
En Mace Windu va preguntar:
-I què hi ha de l'última nit?, què passa amb la
pallissa que Obi-Wan li va donar a Bruck?
Yoda va moure la seva mà i, en fer un gest, un androide
àrbitre va sortir entre els arbustos.
-Androide 6 d'Entrenament Avançat Jedi, en la lluita
d'anit què vas veure? -va apuntar Yoda.
-El cor de l'Obi-Wan bategava a seixanta-vuit
pulsacions per minut -va informar l'androide -. El seu tors estava orientat cap
al nord-est a vint graus, amb la mà dreta cap avall, subjectant la seva arma
d'entrenament. La temperatura del seu cos era de...
En Mace Windu va sospirar. Si li deixava continuar,
l'androide d'entrenament trigaria una hora només en descriure com havia creuat
Obi-Wan l'habitació.
-Només digues-nos qui va provocar la lluita -va dir en Mace
Windu-. Qui va dir què i què va passar llavors?
L'androide d'entrenament AJTD6 va emetre un brunzit
d'indignació per haver estat interromput en la seva narració, però, davant la
mirada severa d'en Mace Windu, va començar a explicar la història de com Bruck
havia provocat a l'Obi-Wan perquè lluités.
Al final del relat, Mace Windu va sospirar.
-Així que tenim un noi que menteix i un altre que està
boig -va dir. Després, va mirar al Mestre Yoda-. Què suggereix que fem?
Yoda aclucà els ulls.
-L'oportunitat de fracassar a ambdós de donar hi
hauríem -va dir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada