Esquadró Omega: Objectius(II)

Anterior

II

Edifici de la terminal del port espacial GC, 17:45 hores.

En Fi podia veure i sentir tot el que Atin veia i sentia. La brigada havia connectat la càmera als seus cascos i tots estaven concentrats en les imatges poc nítides i en la conversa entretallada, però audible.

-Deixa marxar a totes aquestes persones -, va dir en Kaim. -No voleu fer-los cap mal.

-I sens dubte, no voldràs fer mal a Korunnai; però, la teva intervenció no fa més que destorbar.

 La imatge de la càmera va canviar de sobte i va ser llavors quan Fi va veure figures deformades a causa de la lent d'angle ample: quatre homes, un de gris, un altre de verd fosc, un marró clar i un altre amb un abric marró fosc bastant folgat. I tots ells romandrien amb la cara oculta darrere de bufandes negres. Darrere d'ells hi havia algunes figures, dos grups de tres, que també es cobrien el cap amb les mateixes bufandes. Aquells eren els ostatges, a jutjar per la seva postura, arraulits, i per la roba que vestien: models antiquats de Garqi, un vestit de negocis, un uniforme de duanes, una túnica formal de Senador de Mon Calamari i una imitació barata del mateix.

Fantàstic, va pensar en Fi. El seu casc ho estava gravant tot. No necessito veure-us la cara. Sé quina roba vestiu, com us moveu, quins sons emeteu i així sabré qui sou quan us voli la tapa dels cervells .

La veu d’en Kaim era tranquil·litzadora i raonable.

-Aquesta gent necessita menjar i beure.

-Això és el que menys els hi preocupa -, va dir l'home de gris, i en Fi es va concentrar en la seva veu. El que anava de marró clar es va girar, va mirar al Senador i li va demanar que callés. L'home de verd portava un blàster a la mà esquerra. Un detall.

-Mira què porten d'equipatge.

L'home de marró clar (Fi es va adonar que els objectius portaven un codi de colors) va agafar al vell de Garqi per l'espatlla i el va arrossegar d'esquena al llarg de la paret recoberta de rajoles. L'anciana gemegava, presa del terror. Fi es va adonar de què volia dir l'home de gris en dir -equipatge-: els ostatges portaven un petit paquet lligat.

-Sis vides és un alt preu, Jedi-, va dir l'home de gris. -Anem a detonar els explosius.

-Això no us reportarà compassió, sinó clemència.

-No necessitem compassió. Tan sols la teva conformitat.

-Allibereu com a mínim a la parella d'ancians.

Llavors hi va haver una pausa. En Fi no sabia del cert en quin lloc Kaim se les havia enginyat per col·locar la càmera, però de sobte la cara de l'home de gris es va acostar cada vegada més fins que en Fi va veure dos ulls pàl·lids que el miraven directament.

-Jedi mentider! Immundícia, espia! - Va dir a crits l'home de gris, i llavors la imatge es va congelar i després la pantalla va quedar en negre.

-Fierfek...-, va dir Atin.

A continuació van sentir un crit, però no només de l'anciana. Llavors, es va produir un soroll sord i algú cridant: -Calla, calla, calla o moriràs!-. Llavors es va fer el silenci.

Fi mirà al capità CAR, apuntant amb el rifle cap a les portes. Darman va elevar els detonadors remots amb el guant, que representava una sol·licitud tàcita d'autorització per detonar les portes.

-No disparis -, va dir el capità CAR.

Les portes van començar a separar-se mentre Fi, Atin i Niner mantenien els seus DECES a l'espai cada vegada més ample. En Fi podia apreciar les diferents visualitzacions a través de l'abast del seu dispositiu de visualització.

-He dit que no dispareu!

Quelcom va ressonar en el marbre polit i va començar a rodar, de manera que les portes van tornar a tancar-se. Era en Kaim. Fi i Niner van anar apropant-se en primer lloc, amb la policia seguint-los molt de prop. En Fi es preguntava fins a quin punt podien veure’ls les càmeres aèries i els droides de retransmissió. Podrien veure'ls bé?

En Kaim romania immòbil. Niner va allargar la mà amb precaució per poder agafar la túnica del Jedi. Mentrestant, en Fi va percebre un raig de llum i va sentir com Niner retenia la respiració.

-Trampa per a babaus... Comencem el compte enrere!

En Fi no s’ho va pensar.

Els agents de policia estaven just a sobre d'ell, sense cap protecció.

Es va abalançar sobre el cos d’en Kaim, amb els ulls ben tancats per evitar veure-li la cara destrossada, esperant durant llargues fraccions de segon perquè l'ona expansiva l'acomiadés com a un pes mort. Llavors, un soroll sord va envair el seu casc. Se sentia com si li haguessin sacsejat dins d'una gran caixa de metall. Durant un instant, veia un llum vermell en tancar els ulls.

No era capaç de calcular quant temps havia transcorregut. No obstant això, va poder sentir al capità CAR que cridava: -Droid, aquestes càmeres! Vinga, ara!

Podia sentir crits, de manera que encara seguia amb vida. Ja era una cosa positiva.

Avanç d’Holonotícies, 17:58 hores: El grup de Haruun Kal que reté al Senador Tills ha assassinat a un negociador Jedi. Totes les càmeres amb què comptem al lloc del segrest han quedat inhabilitades a causa d’un bloqueig informatiu. No obstant això, hem estat testimonis d'unes escenes colpidores ja que ens trobem davant les restes del parany i posterior explosió que ha estat víctima el Jedi a la terminal. Pel que sembla un membre d'elit del Comando de la República ha esmorteït l'explosió amb el seu cos. Els informem que les imatges següents poden ferir la sensibilitat dels espectadors.

-Què dius que fas servir en lloc de cervell, Fi?-, Va cridar Skirata, recolzant-se en les espatlles d’en Fi. –Ets un di'kut.

En Fi sentia que tenia tot el cos masegat, però finalment va aconseguir incorporar-se, encara que amb certa dificultat.

-Gràcies per preocupar-se, sergent. Estic bé.

-Confies en aquesta cuirassa molt més del que jo hi confiaria.- Tot d'una, Skirata el va sacsejar amb violència agafant-lo per l’espatlla. -No tornis a espantar-me d'aquesta manera, has entès? Deixem que els policies es cuidin sols.

No hi havia estat un gran dispositiu, tan sols el just per eliminar o esguerrar a unes quantes persones, però no prou per trencar la cuirassa de Katarn. Hi havia contingut l'explosió i la metralla que va expulsar. En aquest moment, en Fi no estava segur al 100% que la cuirassa absorbiria l'energia de l'explosió i, ara que l'adrenalina havia deixat de circular per les venes, se sentia feble.

El capità CAR el va observar uns segons, amb els punys col·locats al maluc.

Skirata seguia anomenant-li Ordo: Skirata insistia que les persones tenien noms, no números, al marge del que diguessin les normes.

-Bon moviment -, va dir l’Ordo.

-Maca la faldilla-, indicà en Fi referint-se a les polaines a manera de cinturó que portaven les marques de la batalla, esfilagarsades per la costura com si es tractés d'una bandera que s'ha deixat abandonada al pal. Va començar a netejar-se la cuirassa, en un intent d'oblidar el que havia caigut en l'aliatge de plastoide. No obstant això, la pudor li ho feia recordar. -No li queda gens malament. Es renta a mà?

L'expressió d'Ordo romania oculta darrere del visor, però no el to de la seva veu.

-És un kama -, va dir amb fredor.

-Algun dia, Fi, algú et fotrà una trompada -, va respondre Atin entre dents. -I el més probable és que sigui l’Ordo.

I tenia raó. Però en Fi no coneixia més mètodes de contenir el riure en situacions com aquella. Així podia controlar-ho. Se sentia alleujat i sorprès, i ara era el moment de posar-se mans a l'obra. Es va inclinar sobre el seu DECE fins a arribar als peus i es va adonar que les càmeres i els droides ja no hi eren; les imatges il·luminades de la terminal eren tan sols pantalles negres i la llum ambre d'emergència estava encesa.

Així doncs, Ordo havia desplegat un dispositiu electromagnètic per suprimir les holocàmeres i havia tret tot l'equipament desprotegit que acompanyava al dispositiu. Era una manera de fer de droides, estrany, però necessari, va pensar en Fi, tenint en compte que podria haver fet explotar qualsevol classe d'explosius que la banda hagués manipulat. Es va connectar al casc d’en Niner i va veure que estava reproduint una i altra vegada les imatges de la banda que en Kaim havia pagat amb la seva vida, tractant de memoritzar els detalls més significatius.

Rugeyan mirava tots els racons del vestíbul de la terminal i parlava pel seu comlink: era la personificació d'una figura calculadora.

-D'acord, de manera que haurem de celebrar les conferències de premsa a la cambra... si hi ha més cossos, els traurem per darrere de... Ja ho sé, no resulta agradable veure parts del cos d'un Jedi... el grunyit va ser fantàstic, veritat?

Ordo i Skirata es van mirar com si del no-res hagués sorgit una mena de vincle entre ells. Fi es preguntava si tindrien algun comlink propi: de tant en tant, Skirata li posava alguna cosa a l'orella i l'hi tornava a treure. Ordo decantà el cap, però Skirata va somriure lleument i sense sentit de l'humor. Es va dirigir cap a Rugeyan i li va posar una mà amb cicatrius a la màniga de la seva preciosa túnica.

-Fill-, va exclamar. -No he pogut evitar sentir que anomeneu “grunyits” als meus nois. Que no es torni a repetir, entesos?

Rugeyan va mirar a Skirata com si s'hagués adonat en aquest moment que hi era i es va retirar del comlink.

-Volem que el Senador surti sa i estalvi ara. Aquesta és la prioritat.

-M'alegro que m'hagis dit això -. En Fi no va poder veure què era el pròxim que feia Skirata, però va deixar caure el braç i de sobte semblava que Rugeyan li prestava molta atenció. Els ulls se li sortien visiblement de les òrbites i va emetre un lleu uh.

-Ara que he aconseguit captar la teva atenció, et suggereixo que et retiris d'aquest incident i permetis que el Capità Ordo i els meus nois facin la seva feina.

En Fi es va quedar bocabadat. Darman va córrer veloç fins al lloc.

-Munició a punt, sergent. Estem preparats.

El braç d’Skirata va tornar a caure sobre el seu costat i Rugeyan va inspirar profundament abans de raspallar la seva túnica i se'n va anar donant grans gambades.

-Recordo aquest moviment -, va dir Atin amb to d'aprovació. -Vau mai ens va ensenyar res de semblant.

No obstant això, Fi sabia que efectivament en Vau havia ensenyat a Atin els procediments necessaris per irrompre en un edifici. Això sí, es preguntava si seria el mateix cas d'Ordo. Els CAR no eren precisament amants del treball en equip.

-Li ve de gust una mica d'acció per variar una mica, Capità?- Va preguntar en Fi, -Vas a donar el dia lliure al teu DECE?

-No et preocupis, si la sort et segueix somrient, estaré just davant teu-, va dir l’Ordo, amb un to inexpressiu. -En cas contrari, estaré darrere teu.

En Fi es va quedar uns instants pensant en això. Llavors, va començar a preguntar-se de nou per què Nuriim-Ar i els seus col·legues no havien raptat els ostatges en el vehicle abans que aterrés; es tractava d'una ubicació millor per resistir un assalt. Aquests babaus s'estaven enfrontant-se a la mort: no aconseguirien canviar la posició del Senador. I devien ser molt estúpids per no adonar-se'n.

Al cap i a la fi, el seu nivell d'intel·ligència no importava gaire. Va comprovar el seu DECE, va assajar el canvi ràpid de mode, conscient que Ordo li estava observant.

Avanç d’Holonotícies, 18:30 hores: El govern de Haruun Kal ha negat tenir coneixement de Nuriin-Ar, el líder del grup que reté a sis ostatges al port espacial de la Ciutat Galàctica. No obstant això, en el que es consideren declaracions hostils, l'ambaixadora de Korunnai ha afirmat que -comprèn a la perfecció les frustracions del grup- i ha instat a la República a abandonar les seves incursions en assumptes del seu planeta.

Un dels oficials FSC va portar una safata de caf en unes tasses d'aspecte feble i va oferir una a Fi en primer lloc. I aquí sorgia un element de companyonia que semblava agradar-li. Els agents de policia semblaven intimidats davant el que havia fet i a partir de llavors es va adonar que un se sent bé quan li tenen en compte en aquest sentit.

-Una galeta?- Va dir Skirata amb to amable, i va agafar una tassa.

Els membres de la brigada es van treure els cascos per beure. L'oficial va mostrar un aire distret durant un instant, i es va quedar abstret mirant-los.

-Veuré què puc fer-, va dir.

-No esperis que et donem una propina -, va dir l’Skirata. Fi li va somriure.

Obrim i Dovel estaven observant a certa distància i el grup mirava fixament l'holograma de la terminal que Ordo projectava en l'espai que els separava.

-És una sala allargada -, va dir l’Skirata i xarrupà de la seva tassa de caf. -No hi ha lloc per a accions de gran estratègia. Tan sols serà qüestió de velocitat, força i saber què farem un cop dins.

-Però com anem a evitar que accionin els dispositius?- Va preguntar en Dovel.

-Atacant-los abans que puguin reaccionar -, va dir en Niner. -Hem fet això més de cent vegades i sabem de sobres la manera de pensar de cadascú. Si és el cas, és possible que es tracti de la primera vegada.

-I l'última -. Ordo es va ficar la mà al guant i es va dirigir a l'espai virtual de la teulada del vestíbul de la duana. -Jo aniré a la teulada i mantindré en silenci els ostatges fins que aconseguim desactivar la bomba i enfrontar-nos als dispositius.

-Tots els ostatges?- Va dir l’Obrim.

-Entenc que el Senador és prioritari.

Dovel no parava de mossegar-se el llavi, mostrant clarament que no volia més supremacia en aquest incident. En Fi va pensar que es tractava d'un bon canvi d'opinió. Si alguna cosa anava malament, sabia a qui culparien.

Ordo es va aixecar i va preparar la seva corda de ràpel abans de prémer-la al cinturó.

-Em posaré en posició -, va dir. -I vaig a connectar-me al canal general del comlink. Entrem a les 19:15 hores. Darman s'encarregarà del compte enrere i Obrim de les llums, d'acord?

Tot d'una, el comunicador d'en Dovel va sonar. Va contestar la trucada i va adoptar aquesta mirada de mitja distància que sol tenir la gent quan intenta concentrar-se en una cosa que no esperava sentir.

-És Nuriin-Ar-, va dir. -Està demanant cubs, menjar i aigua.

-Ah, vet aquí el poder de la necessitat d'un refresc -, va dir l’Obrim. -Sembla que aquests paios durs s'estan estovant.

-Fins i tot la gent que planeja assassinats necessita fer torns -, va dir l’Skirata.

-Espera, t'ajudaré a ficar això.

-Crec que jo hauria d'encarregar-me’n, sergent -, va dir l’Ordo.

-Sí, deu ser que han sucumbit als teus encants naturals -, va dir l’Skirata i va començar a buscar a les butxaques de la jaqueta, plena d'arrugues. Llavors va treure una cosa que semblava un audiòfon. No, en realitat era un audiòfon. En Fi sempre havia dubtat que la capacitat auditiva d’Skirata fos perfecta i ara ho confirmava.

-Atin, pots captar el senyal de l'audiòfon? Odio aquest aparell, encara que és bastant útil.

-Sí, això funcionarà -, va dir l’Atin, i va prémer un petit receptor que tenia al palmell de la mà. -Realment ets sord?

-Sí, una mica. La mateixa sordesa que patiràs tu si romans massa temps sense casc en un foc creuat.

-Amb tots els meus respectes, jo crec que estàs afegint una complicació més-, va dir Ordo.

Skirata va xarrupar de la seva tassa de caf sense alçar la mirada.

-Si el que insinues és que els meus nois hauran de preocupar-se per si em disparen accidentalment, no hi ha cap problema. No han de preocupar-se, es tractaria de danys col·laterals.

Tot d'una es va produir un silenci absolut en els comlinks dels cascos de tots ells que va durar uns instants breus, però molt reveladors: no se sentien ni respiracions, ni empassar saliva ni llepar-se els llavis. En Fi tenia davant seu una imatge mental tan horrorosa que no gaudia reaccionar, no en aquest moment.

Ara tot el procediment estava ben assajat. La munició detonaria i les explosions se succeirien tan ràpidament les unes rere les altres que semblaria que es produïen en el mateix segon i provocaria reaccions tan automàtiques que no hi hauria temps per pensar el pas següent o fer-se una idea del temps que havia transcorregut.

En Fi estava desitjant que arribés el moment en què l'instint i l'entrenament tornessin a fondre’s en un sol sentiment.

-Vaig a donar-vos les màximes pistes possibles, de manera que escolteu-me amb atenció-, va dir Skirata. Mentre parlava, jugava amb el seu audiòfon i feia els mateixos sorolls irritants que en Niner.

-Si quan entreu jo estic a la vostra trajectòria, serà terrible, entesos? Heu d’eliminar a tots, encara que tingueu que donar-me a mi també si cal.

-Entesos, sergent-, va dir en Fi, sabent que mai faria alguna cosa d'aquest tipus.

Següent