El Rival Fosc (XI)

Anterior

CAPÍTOL 11

Tenia els ulls tancats, i podia sentir la fragor del mar. O era el bategar del cor en la seva templa? L'Obi-Wan va obrir els ulls amb precaució. Es trobava en una cambra estreta i allargada, de sostre baix, i envoltat de files i files de lliteres per dormir. La roba de llit estava enrotllada al peu de cada llitera. Estava sol. No tenia el sabre làser ni l'intercomunicador.

Tenia l'espatlla i les costelles embenades i alguna cosa li envoltava el coll. El va recórrer amb els dits. Era un collaret. El notava llis, sense tancaments aparents que li permetessin treure-se'l. Brunzia sota el tou dels seus dits. Podia ser algun aparell curatiu.

Va aixecar el cap i un dolor agut li va fer deixar anar l'alè en un xiuxiueig. Va respirar lentament, calmant la seva ment, tal com li havien ensenyat. Va acceptar el dolor. Li va donar la benvinguda com si fos un amic que li informava que el seu cos estava ferit. Li va agrair que l'alertés i va concentrar la seva voluntat en curar-se.

Un o dos instants després, el dolor disminuïa lleugerament, prou com per permetre-li incorporar-se. A sobre seu hi havia una finestra estreta. Es va balancejar a la plataforma de dormir i es va posar de puntetes per poder mirar per ella.

La desesperació li va envair. Davant ell s'estenia un enorme mar gris que es perllongava per quilòmetres. No hi havia rastres de terra. Ni de vaixells. El mar només es veia interromput per l'enorme plataforma en què es trobava.

De seguida va saber on es trobava: al gran mar de Bandomeer que cobria la meitat del planeta. Havia d'estar en alguna plataforma minera d'alta mar. Les instal·lacions mineres només s'esmentaven en murmuris. Eren llocs durs i perillosos on pocs treballadors aconseguien sobreviure.

-Així que ja has despertat.

Obi-Wan es va tornar, sorprès. Al llindar de la porta hi havia una criatura alta i de semblant trist. Tenia la pell fosca, però semblava estar pelant-se en pegats blancs. Dos cercles blancs li envoltaven els ulls. Tenia braços gomosos i extraordinàriament llargs que li penjaven fins i tot per sota dels genolls.

-Com et trobes? Em tenies preocupat -va comentar, però va deixar anar una rialleta abans que l'Obi-Wan pogués respondre-li-. Que va! És mentida!

-Qui ets? -va preguntar el noi.

Se sentia atordit i va ordenar a la seva ment que s'aclarís. Va baixar amb cura del llit.

-Em dic Guerra, encara que no tens necessitat de saber-ho. Sóc phindià. Aquí hi ha gent de totes les races. La qual cosa em recorda quelcom, noi humà. Anem-hi.

Guerra va allargar de sobte el braç, per sobre de dues lliteres fins tancar-lo al canell de l'Obi-Wan.

-No tinc tot el dia. De seguida arribaran els guardians amb electropunxons si no us preparo de seguida.

-Preparar-me per a què?

-Per a què? Per unes vacances en una lluna de Syngia! -va respondre amb una rialleta-. Que va! És mentida! Per treballar a la mina, és clar.

-Però si jo no sóc miner -va protestar el jove Kenobi, mentre Guerra l'arrossegava fins a la porta.

-Ei, ho sento molt. En aquest cas no tens per què treballar -es va burlar, amb el seu rostre ple de pegats-. En comptes d'això, et llançaran de la plataforma. Així podràs nedar una mica...

-I què?

-Molt bé, noi humà! -Guerra va proferir una rialleta i va donar-li un copet a l'esquena, fent-li recórrer tota la cambra-. I què! Que et tiraran perquè t'ofeguis. Però la caiguda et matarà primer! Ara, vine amb mi.

Guerra el va empènyer a través del passadís. Un vent fred li va colpejar la cara. Al seu voltant hi havia munts d'equips de mineria, amb androides transportant trepants de bigues a un ascensor on l'esperaven diversos treballadors. Hi havia guàrdies per tot arreu de la plataforma patrullant amb electropunxons i pistoles làser.

Mentre pujaven els esglaons que portaven al segon pis, Obi-Wan es va adonar que la plataforma era molt més gran del que havia cregut, gairebé de la grandària d'una petita ciutat. Hidronaus anaven d'un costat a un altre entre les diferents plataformes marines que envoltaven l'estructura principal.

Guerra li va ficar a empentes en una cambra de subministraments. Quan l'ésser es va fregar els ulls per examinar millor l'equip, els pegats blancs dels ulls es van engrandir. Obi-Wan es va adonar que tenia la pell clara, però estava coberta per la pols i la brutícia de la mina.

Guerra el va sorprendre mirant-lo.

-Només hi ha dutxes un cop l'any, però per què molestar-se? Aviat tindràs el meu mateix aspecte, noi humà.

-No sóc miner, Guerra. M'han segrestat i enviat aquí. Sóc...

Guerra va trencar a riure, i es va colpejar els genolls amb les seves oscil·lants mans.

- Segrestat? Quin horror! Deixa que alerti a les forces de seguretat! Ei, t'he tornat a mentir! Com creus que vaig arribar jo aquí? Creus que em vaig presentar voluntari? No veus que som tots esclaus? Al cap de cinc anys, et donaran una paga que et permetrà comprar un passatge per sortir del planeta i tornar a començar de nou. Si sobrevius. Molts no ho aconsegueixen.

- Cinc anys? -va preguntar l'Obi-Wan, empassant saliva.

-És el que posa en el contracte que vas signar -va dir en Guerra-. Necessitaràs un termovestit. I una tecnocasc. I eines...

- Però jo no vaig signar cap contracte!

Guerra va tornar a riure mentre posava un termovestit contra el noi i el rebutjava per ser massa petit.

- Deixa de distreure'm amb bromes, noi humà! És que vaig signar-lo jo? Falsifiquessin la teva signatura!

-Em dic Obi-Wan Kenobi. Sóc un aprenent Jedi.

-Jedi, Kedi, Ledi, Medi -va dir el phindià amb un absurd nyigo-nyigo -. No importa qui siguis. Podries ser el príncep de Coruscant, i ningú et trobaria aquí -va afegir, llançant-li un altre termovestit-. Aquest haurà d'anar-te'n bé. Ara, busquem un tecnocasc.

L'Obi-Wan va agafar el vestit. Estava brut i humit. No s'imaginava posant-se'l. Ja estava completament balb. El cap li tornava a bategar, i se'l va tocar amb cura. Es va palpar la ferida del clatell. Tenia els cabells tacats de sang. Les costelles li cremaven.

Llavors va recordar el collaret.

- És això algun aparell curatiu, Guerra? -va dir, tocant-se'l.

Aquesta vegada Guerra es va esfondrar de tant riure a sobre d'un munt de termovestits. Reia amb tanta força que perdia l'alè.

- Ja has tornat a fer-me riure, Obawan! Un aparell curatiu! -udolà de riure, abans d'aclarir-se la gola-. Que va! És un electrocollar. Si intentes deixar la plataforma minera, ga-coosh! Esclataràs en mil trossos!

I va fer un gest amb les mans simulant una explosió.

L'aprenent Jedi es va tocar amb cura el collaret.

- Els guàrdies poden fer-nos esclatar?

-Ells no. Els electrocollars s'activen des de terra ferma. Per si té lloc alguna rebel·lió. Si guanyéssim als guàrdies, podríem desmantellar els aparells, no? -va explicar Guerra alegrement, somrient-li amb amabilitat-. Ells només poden colpejar-nos, electrocutar-nos, atordir-nos i llançar-nos per la borda.

-Quin alleujament -va murmurar l'Obi-Wan.

El phindià li va somriure, ensenyant les dents grogues.

-M'agrades, Obawan. Així que cuidaré de tu... Ja! Que va! He tornat a mentir! No confio en ningú i ningú confia en mi. Ara afanya't abans que arribin els guàrdies i ens ofereixin una fiblada. -El va colpejar amb el dit i va fer un so xiuxiuejant, abans de llançar una sorollosa riallada-. No estiguis tan trist, Obawan. Segur que hauràs mort per demà!

Obi-Wan es va posar reticent el termovestit. Va agafar el tecnocasc i es va cenyir el cinturó de servoeines. No tenia altra opció. Encara no. Havia de buscar una manera d'escapar. Guerra deia que no ho havia aconseguit ningú, però en aquest lloc encara no havia estat un Jedi. Tenia esperances.

Obi-Wan es va aclarir la ment. Va deixar a un costat la por i la desesperació, i es va concentrar en el collaret que li envoltava el coll. Segur que podia usar la Força per desconnectar l'aparell.

Es va concentrar, fent que la Força que l'envoltava anés cap al collaret. Va emprar-hi fins a l'últim vestigi del seu entrenament i disciplina.

Però el collaret va continuar brunzint amb la seva electrocàrrega.

Igual estava massa feble. Hauria d'esperar un moment millor.

Si sobrevivia...

Mentre tornava a coberta, va veure a un guàrdia llançar una descàrrega contra un miner que havia ensopegat. Com podria sobreviure a això?

Segueix el corrent, i ho aconseguiràs.

Les paraules havien acudit amb claredat a la seva ment. Eren paraules d'en Yoda. En va tenir prou amb recordar la veu del Mestre Jedi per sentir valor i deixar de banda la desesperació.

L'Obi-Wan va aixecar el cap. Era un Jedi. Es deixaria portar pel corrent. I sobreviuria.

Següent