CAPÍTOL 15
Quant van estar fora de l'abast dels làsers, Qui-Gon va
posar rumb a Bandor. Obi-Wan anava assegut al seu costat, mirant al capdavant.
No sabia què preguntar primer.
-Vas dir que esperaves que jo hi arribés -va comentar
amb veu calmada el Cavaller Jedi-. No ho sabies, ho esperaves.
Obi-Wan va guardar silenci per un moment.
-Necessito saber això d'en Xànatos -va dir per fi-. Em
va dir que el vas trair. Que va ser el teu aprenent i confiava en tu.
- Te'l vas creure?
El noi va callar un instant. El vent li apartava els
cabells de la cara.
-No crec que traïssis a un padawan. Però no comprenc
per què t'odia tant. Quins motius té, Qui-Gon? Per ventura Xànatos em va tancar
a la plataforma minera només per poder arribar fins a tu?
El Mestre Jedi va fer que sí amb gest esquerp.
-Sí, això crec. Ja va sent hora que et parli d'ell. Hauria
d'haver-t'ho explicat abans.
La boira havia començat a aixecar-se en el mar. Obi-Wan
podia assaborir les gotes suspeses en l'aire. El color gris l'envoltava com en
un cercle giratori, una boira grisa platejada per dalt, i el gris apagat de la
mar per baix. Les paraules d'en Qui-Gon semblaven arribar-li des d'un passat
tan ennuvolat com tot el que els envoltava.
-Tots els aprenents Jedi aporten una cosa única al
Temple. I Xànatos va destacar fins i tot a molt ràpida edat. Tenia una
intel·ligència aguda, ràpida i àgil. Era un líder. Em va semblar el noi més
prometedor que havia trepitjat el Temple en molts anys. També a Yoda.
Va fer una pausa, i va corregir lleugerament el rumb de
la nau.
-Però en Yoda tenia dubtes. A mesura que Xànatos
creixia i jo l'acceptava com el meu aprenent, em van anar molestant els
titubejos d'en Yoda. Vaig creure que el Mestre qüestionava el meu bon judici.
Per descomptat, a qui qüestionava era el noi. Veia en ell alguna cosa que jo no
veia. Em vaig alegrar quan Yoda va suggerir una última missió. Vaig creure que
per fi podria demostrar-li que jo tenia raó. Xànatos provaria la seva vàlua,
demostraria el que jo havia vist en ell des del principi.
Qui-Gon es va girar per mirar a l'Obi-Wan.
-Veus quin va ser el meu error.
No era una pregunta.
-Crec que sí -va assentir l'Obi-Wan-. El que tu
provaries. El que tu volies.
-Per tant la prova també era per a mi. Això no ho vaig
saber llavors. Em vaig deixar dominar pel meu ego i pel meu orgull. Per la meva
necessitat de tenir raó. És important que tu sàpigues això, Obi-Wan. Fins i tot
un Cavaller Jedi és un ésser viu més, amb els mateixos defectes que qualsevol.
-No som sants, sinó cercadors -va dir el noi, repetint
una dita Jedi.
-Yoda ens va enviar a Telos, planeta natal d'en Xànatos.
Feia molts anys que ell no veia el seu pare Crion. Aquest havia augmentat el
seu poder durant aquest temps. Telos és conegut per les seves investigacions
científiques, i els seus tècnics són brillants innovadors. Crion va usar
aquests descobriments per enriquir el planeta, enriquir-se a si mateix. Va
aprofitar el seu poder per dirigir el planeta com a governador. Però governava
sol, sense dependre de consellers o d'un senat. Xànatos es va adonar de com de
poderós que era el seu pare. De la vida de luxe que portava. Que totes les
riqueses de la galàxia estaven a l'abast de la seva mà. Xànatos va veure això,
i l'ambició va créixer en ell. I la ràbia. Va veure que en emportant-nos-lo li
havíem privat d'un altre tipus de poder. Que jo li havia privat d'ell. I va
odiar als Jedi per això.
Qui-Gon va contemplar la boira que els envoltava.
-Quan vam triar aquesta vida, vam renunciar a moltes
coses, Obi-Wan. Estem destinats a no tenir llar, ni un poder mesurable. Xànatos
tenia tot això al seu abast. Crion va veure que el seu fill flaquejava. Amb el
temps, havia arribat a lamentar la seva decisió de deixar-lo marxar. Era un
home ancià que havia allunyat del seu costat a tots els seus amics, a tots els
seus aliats. Així que va demanar a Xànatos que s'unís a ell en els seus plans.
Em vaig adonar que Yoda havia pressentit que això podia passar, i que aquesta
seria la seva última prova.
El Cavaller Jedi va sospirar.
-No vaig dubtar de la saviesa de Yoda. Vaig fer el que
sabia que havia de fer. Em vaig quedar al marge. No vaig intentar-lo guiar. Ell
estava preparat per triar per si sol.
-I va prendre la decisió equivocada -va dir l'Obi-Wan
amb suavitat.
-Crion s'havia tornat tan ambiciós com sol passar-li
als poderosos. Planejava iniciar una guerra contra un planeta veí. No en tenia
prou només amb les investigacions. Telos seria molt més poderós si tenia accés directe
als recursos, els minerals i les fàbriques. El tractat entre els dos mons
s'ampliava automàticament cada deu anys. Aquell any, Crion va sol·licitar una
renegociació. Més tard vaig descobrir que era un truc, una forma d'aconseguir
un retard mentre equipava un exèrcit. Jo havia de supervisar les negociacions. Xànatos
va sabotejar deliberadament la primera reunió, seguint les ordres del seu pare.
Volien enfurir la població de Telos. Però jo sabia el que passava i vaig
explicar al poble de Telos tot el que sabia. La gent es va rebel·lar contra
Crion, però aquest no es va rendir. Xànatos el va convèncer per lluitar. Van
contractar un exèrcit per acabar amb la rebel·lió i així poder romandre en el
poder. Va esclatar una guerra civil. Tot d'una, el poble s'estava morint. Jo
havia perdut el control de la situació. I tot per no haver vist amb claredat
del que era capaç Xànatos.
Qui-Gon va agafar amb força els controls de la nau.
-Xànatos encapçalava l'exèrcit. L'última batalla es va
lliurar en les estances del Governador. Crion va ser assassinat.
Va fer una pausa, la seva expressió era fosca, i quan
li va parlar ho va fer amb solemnitat.
-El vaig matar jo. Li vaig donar el cop de gràcia
davant del seu fill. El meu sabre làser tallà l'anell del dit d'en Crion.
Mentre ell jeia moribund, Xànatos va agafar l'anell del foc al que havia caigut
i va pressionar el metall calent contra la seva galta. Encara puc sentir el so
de la seva carn cremant-se. Encara se li nota la cicatriu.
-Un cercle trencat -va dir l'Obi-Wan.
Qui-Gon es va tornar per mirar al noi. Tenia una
expressió de desolació, endurida pels records.
-Va dir que la cicatriu li recordaria sempre el que jo
li havia tret. La forma en què l'havia traït. El fet que haguessin mort milers
de persones per l'avarícia del seu pare era una cosa que no significava res per
a ell. I totes aquestes morts ho significaven tot per a mi.
- Què va passar? -va preguntar Obi-Wan.
-Desembeinà el sabre làser contra mi -va dir, desviant
altre cop la mirada per centrar-la en el passat-. Vam lluitar fins a
l'esgotament. Al final li vaig arrencar el sabre làser de la mà i em vaig parar
davant seu. Però no vaig poder donar-li el cop definitiu. Xànatos es va riure
de mi, i va sortir corrent. Vaig registrar tot Telos en la seva cerca, però
havia robat un transport, emportant-se les riqueses del planeta i escapant a
l'espai. Va desaparèixer sense deixar rastre... fins ara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada