CAPÍTOL 9
El sentit de la responsabilitat de l'Obi-Wan li va fer
sentir-se fort una altra vegada. Si Treemba i ell van decidir buscar a la part
arcona de la Monument. Tenia sentit eliminar
primer la part fàcil de la tasca.
L'Obi-Wan i Si Treemba van buscar sense resultar
sospitosos a les cuines, els magatzems, les habitacions d'entrenament i els
menjadors. Si Treemba va portar a l'Obi-Wan fins i tot fins als abocadors. No
van trobar cap pista sobre els termòstats robats.
-Hem de buscar per les habitacions, Si Treemba -va dir l'Obi-Wan
llevant-se una resta d'escombraries que portava als cabells.
Va sospirar. Hi havia més de quatre-cents miners arcones
a les seves habitacions. Seria difícil que els deixessin mirar les seves
estades.
-No hi haurà problema -va replicar Si Treemba.
L'Obi-Wan havia oblidat com pensaven els arcones. No
utilitzaven les paraules "jo" o "meu". Així que Si Treemba
va caminar habitació per habitació, mirant a cada llitera i en cada armari. Una
dotzena de vegades els arcones van preguntar:
- Què estem fent?
Si Treemba sempre contestava:
-Estem buscant una cosa que s'ha perdut.
Al que els arcones preguntaven:
- Podem ajudar-te a trobar-lo?
I Si Treemba contestava:
-No necessitem ajuda.
I, llavors, Si Treemba i Obi-Wan registraven
l'habitació i després se n'anaven.
Però no tots els treballadors de la Corporació Minera
Arcona eren arcones. Alguns eren meerians, petits i amb els cabells platejat,
que tornaven a Bandomeer i altres eren humans. Obi-Wan havia de tractar amb
ells amb cura. Més d'una vegada va haver d'usar la Força per convèncer a algun
fornit miner que li deixés registrar la seva habitació.
Era un treball molt cansat per a algú que encara s'estava
recuperant, però Obi-Wan va ignorar el seu dolor i la seva debilitat. Un Jedi
no es deixa dominar per aquests sentiments.
Després d'un dia intens, Obi-Wan i Si Treemba van anar
a les cuines a prendre un menjar tardà. Obi-Wan va engolir una au rostida amb
pètals d'Alderaan, i Si fongs coberts de dàctilus, una mena d'amoníac
cristal·litzat groc. El menjar de l'arcona feia olor..., bé, el dels fongs no
estava malament, però el dàctil feia olor com si fos verí.
L'Obi-Wan va arrufar el nas.
- Com pot algú menjar-se això?
Si Treemba va somriure. Els seus ulls brillaven.
-Algunes criatures es pregunten com els humans poden
beure aigua, i, no obstant això, a tu t'encanta. L'amoníac és tan necessari per
a nosaltres com l'aigua ho és per a vosaltres.
Dit això, en Si va agafar un parell de cruixents pedres
grogues i se les va ficar a la boca com si fossin un dolç.
Quan l'Obi-Wan va estirar el braç per agafar la sal. Si
Treemba retirà el seu plat horroritzat.
-La sal augmenta la nostra necessitat de dàctilus -va
explicar en Si Treemba-. És una substància molt perillosa per als arcones.
L'Obi-Wan va tirar sal en el seu menjar.
-Suposo que cada un tenim els nostres propis verins -va
dir alegrement, fent un mos.
Si Treemba va somriure obertament i va menjar el seu
dàctil. Era gairebé com estar de tornada
en el Temple, menjant amb Bant o Reeft, va pensar l'Obi-Wan. Trobava a
faltar als seus amics, però, com més temps passava amb Si, més a gust es
trobava amb ell. L'arcona tenia una valentia i una determinació que li havien
impressionat. L'Obi-Wan era conscient que per a un arcona requeria un gran
valor el fet de sortir-se del grup i ajudar a un estrany.
- Saps? -va preguntar l'Obi-Wan -; hi ha una cosa que
no entenc. Jemba va muntar un bon numeret, però tinc la sensació que té por de
la Clat'Ha i els arcones.
Si Treemba va empassar el que tenia a la boca, que
estava plena de dàctil i de fongs.
-Creiem que tens raó, Obi-Wan. Ens té por. Encara que
no ho fem a propòsit, sap que nosaltres el destruirem.
- A què et refereixes? -va preguntar l'Obi-Wan.
-En les Mines Offworld, els caps i encarregats es fan
rics, però els obrers comuns no guanyen res. Alguns d'ells són esclaus. Però en
la Corporació Minera Arcona no tenim caps ni supervisors. Cada obrer participa
en els beneficis. Això no preocupava Offworld fins que la Clat'Ha va ser
nomenada cap d'operacions. Ella vol expandir la nostra activitat. Així que contacta
amb els millors obrers d'Offworld. Si són esclaus, s'ofereix a comprar-los i a
fer-los lliures si treballen per a nosaltres. Si han signat contractes de
treball, els ofereix un altre.
-Sembla just -va dir l'Obi-Wan.
-És just -coincidí Si Treemba-. És per això exactament
pel que en Jemba ens té por. Molts dels seus bons treballadors volen venir amb
nosaltres. Si això passa, només els mals treballadors es quedaran a Offworld.
-Ja veig -va dir l'Obi-Wan -. Així que, en uns pocs
anys, Jemba només tindrà caps, sense ningú a qui manar. I això no li agradaria
gens.
Si Treemba somrigué i després es va posar seriós.
-Però Jemba està aturant-nos els peus. Ha pujat el preu
dels contractats i dels esclaus. No podrem contractar durant molt de temps a
treballadors d'Offworld.
L'Obi-Wan començava a comprovar que la galàxia era un
lloc molt més complicat del que pensava. El Temple li havia preparat per a
moltes coses, però no per això. Encara que sempre havia sabut que en la majoria
dels mons de la galàxia hi havia esclaus il·legals, havia assumit que era una
circumstància poc habitual, però aquí hi havia centenars de treballadors
atrapats en una pràctica il·legal.
L'Obi-Wan estava horroritzat davant la idea de
l'esclavitud. Offworld havia pagat molts diners per comprar i entrenar els
esclaus, i la companyia no estava disposada a vendre'ls barats o deixar-los
marxar sense oposar resistència. Clat'Ha tenia raó quan li havia dit a Obi-Wan
que s'havia ficat en una guerra. Aquesta batalla es podria estendre per les
explotacions mineres de centenars de mons.
Desitjava poder córrer a l'altra banda de la nau, sabre
làser en mà, i arreglar-ho tot; però sabia que aquesta no era la millor manera
d'actuar. Havia de trobar els termòstats. Mostrar-los era l'única manera de
combatre a Jemba.
Va retirar el seu plat.
-Hem buscat per tot arreu en aquesta meitat de la nau,
Si -va dir-. Els termòstats han d'estar en territori d'Offworld.
El jove arcona inspirà profundament i després deixar
anar l'aire a poc a poc.
-Bé. Estem encantats.
- Encantats? -va preguntar l'Obi-Wan -. Però si hem
d'envair el territori d'Offworld. Vaig pensar que li tenies pànic als hutts.
-Sí que els hi tenim -va contestar Si Treemba-, però,
tot i així, estem encantats que els termòstats no estiguin aquí perquè això vol
dir que som innocents. Algú de la Companyia Minera d'Offworld està tractant d'assassinar-nos.
-Sí, ja entenc per què és reconfortant -va fer broma l'Obi-Wan,
que havia comprès el que volia dir Si Treemba.
Els arcones s'incubaven en ous col·locats en un enorme
niu, amb centenars de germans i germanes amb els quals creixien al mateix
temps. Des de la seva joventut, se'ls ensenyava a pensar com un grup. La
sospita que un dels arcones, un germà o germana d'en Si, pogués fer alguna cosa
que danyés o avergonyís al grup havia aterrit al jove arcona.
- Així que estàs disposat a buscar en territori hutt?
-preguntà l'Obi-Wan -. Hem de buscar una manera de tafanejar per allà.
Si Treemba retirà el seu plat de fongs i dàctilus.
-Com hem dit abans, Obi-Wan, et seguirem.
L'Obi-Wan va somriure.
-Potser et penedeixis d'haver dit això.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada