CAPÍTOL 14
Dotzenes de miners havien estat ferits o assassinats
durant l'atac, així que la infermeria estava plena. No obstant això, pocs dels
ferits eren arcones. Segons va predir la Clat'Ha, tots els arcones a excepció d'en
Si Treemba s'havien tancat a les seves habitacions al menor signe de perill. La
majoria pertanyien a la tripulació de la nau o eren miners d'en Jemba.
Les ferides d'en Qui-Gon haguessin estat de
consideració per a un home normal, però el Jedi va esperar fins que els altres
van ser atesos per sol·licitar que el robot metge li embenés a la seva
habitació. La Clat'Ha es va negar a moure's del seu costat, sense importar-li els
suggeriments del Mestre Jedi perquè descansés.
-No me n'aniré fins que estiguis bé -va dir
tranquil·lament.
L'Obi-Wan havia aterrat la nau només a uns metres d'una
platja rocosa. La nit va caure com una boira sobre l'illa. Quan van estar
segurs que l'atmosfera era estable, una dotzena de llançadores van sortir per
reparar els danys del casc, i altres per inspeccionar els voltants. Els dracs
platejats estaven per tot arreu, volant en el cel nocturn, aparentment adormits
sobre les seves ales. Molts d'ells omplien els penya-segats de l'illa. No era
segur romandre molt temps a l'exterior, així que el capità va dir que no es
permetria a ningú sortir amb la llum del dia, mentre les bèsties estiguessin
despertes. L'enginyer de la nau els va comunicar que es trigarien dues nits a
arreglar la nau per complet.
L'Obi-Wan va arribar a l'habitació d'en Qui-Gon just
quan el robot mèdic acabava d'aplicar-li una bena desinfectant en la seva
ferida, que presentava mal aspecte. Després, va començar a cicatritzar-li. La
destral vibratòria del capità pirata havia arribat a la part posterior de les
espatlles d'en Qui-Gon, fins arribar a les costelles. Obi-Wan es va sentir
marejat simplement amb mirar la ferida, però Qui-Gon romania assegut sense
moure's, deixant que l'androide fes la seva feina.
-Tens sort d'estar viu -li va dir el robot mèdic a Qui-Gon-.
Les teves ferides es curaran amb el temps. Estàs segur que no vols res per
mitigar el dolor?
-No, no em cal -va contestar Qui-Gon amb veu temperada.
Va tornar la mirada cap a la Clat'Ha-.
Ara te n'aniràs a descansar?
Ella va afirmar pesadament amb el cap.
-Tornaré a veure't més tard.
La Clat'Ha el va deixar amb el robot metge. La porta
xiuxiuejà en tancar-se darrere seu.
En Qui-Gon es va acomodar en una cadira. Obi-Wan va
esperar que li parlés o notés la seva presència.
El Mestre Jedi va mirar detingudament amb els seus ulls
blaus a l'Obi-Wan durant uns instants.
-Obi-Wan, quan vas accelerar la nau, en què estaves
pensant?
- En què? -va contestar Obi-Wan dubtós-. Realment no
estava pensant en res. Tenia por dels pirates i sabia que havia de fugir d'ells
ràpidament.
Estava massa cansat com per preocupar-se de si estava
donant una resposta adequada. El millor era simplement dir la veritat. Li era
igual que Qui-Gon aprovés les seves decisions. Estava cansat d'intentar complaure'l.
- Així que no vas pensar que en desprendre les seves
naus del moll anaves a matar centenars de pirates en el procés? -va preguntar
Qui-Gon en un to neutral.
-No tenia temps de pensar en el que estava fent -va
replicar l'Obi-Wan -, la Força em guiava.
- Tenies por? Estaves enfadat?
-Les dues coses -va admetre l'Obi-Wan -, Jo... vaig
disparar contra els pirates. Vaig matar, però no ho vaig fer amb odi. Ho vaig
fer per salvar vides.
Qui-Gon va moure lleument el cap amb gest afirmatiu.
-Ja veig.
Li havia donat la resposta que Qui-Gon volia sentir.
Demostrava que l'Obi-Wan estava creixent en l'aprenentatge de la Força.
Però. Qui-Gon se sentia estranyament insatisfet i va
buscar en l'interior del seu cor. Volia realment que el noi hagués fallat la
prova? Hauria estat un greu defecte per a un Jedi.
No podia evitar-ho. La veritat era que l'Obi-Wan no
l'havia decebut. Hi havia acceptat amb valentia la tasca de pilotar la nau.
Havia tingut centenars de vides a les seves mans i no havia dubtat. S'havia
guanyat l'honor de ser el seu aprenent.
Llavors, per què li resultava encara tan difícil a
Qui-Gon confiar en ell?
Perquè em vaig refiar
d'un altre. Vaig dipositar tota la meva confiança en Xànatos i va resultar
desastrós.
El sentiment de pèrdua era tan gran que, fins i tot
ara, Qui-Gon la patia com una ferida oberta. Hauria preferit tenir una dotzena
de ferides obertes per la destral vibratòria del capità pirata abans que tornar
a patir aquesta pèrdua i aquest dolor.
L'Obi-Wan, confós, romania dret davant d'en Qui-Gon.
Estava tan cansat que gairebé es balancejava sobre els seus peus. Hauria
contestat bé o malament? No ho sabia. Tot el que percebia era una lluita
interior en Qui-Gon que no entenia. Havien lluitat junts per salvar la nau, i amb
això n'hi havia prou per crear un vincle entre ells; però Obi-Wan sentia que
estaven més allunyats que mai.
Havia de parlar? Potser si li preguntava a Qui-Gon el
que estava pensant, li respondria. Però abans que Obi-Wan fes res, uns cops
violents van sonar a la porta. El jove aprenent va córrer a obrir-la.
Si Treemba va entrar. L'arcona panteixava i estava
gairebé sense respiració.
- Què passa? -va preguntar Qui-Gon.
El Mestre Jedi es va posar dempeus i a poc a poc, va
estendre el braç per comprovar com havia actuat l'ungüent.
-Si us plau, veniu de pressa -va dir Si Treemba
panteixant -. El hutt Jemba ha robat els nostres dàctilus!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada