El Ressorgir de la Força (XVII)

Anterior

CAPÍTOL 17

L'Obi-Wan, atordit, va abandonar l'habitació d'en Qui-Gon. Necessitava descansar, però semblava no trobar cap lloc. Va provar primer a la seva habitació i després al saló. Al final, va caminar deambulant pels passadissos sense rumb fix. Va acabar prop de la sala de màquines, mirant cap a fora, a la terra sense aprofitar d'aquest planeta sense nom.

Cinc llunes, que ho il·luminaven tot amb tonalitats vermelles i blaves, penjaven com fruites madures sobre un oceà silenciós. Un esbart de dracs adormits sobrevolaven en l'aire. La costa de l'illa no era més que un conjunt de roques mossegades a traïció per l'efecte de les onades. A l'interior, cims volcànics foscos llançaven fum. Allà, els dracs es posaven per centenars.

Una porta va sonar en obrir-se darrere d'ell. Un moment després. Si Treemba estava dret al seu costat.

-T'hem estat buscant -va dir.

-Necessitava pensar -va contestar l'Obi-Wan.

Estava content de veure al seu amic. Si Treemba havia demostrat la seva confiança en la trobada amb Jemba d'aquell matí. Havien consolidat la seva amistat, i tots dos ho sabien.

-Podem preguntar en què estàs pensant? -va dir Si Treemba, dubtant.

-Pensava en el temps que vaig passar al Temple, veritablement dur en molts sentits -va dir l'Obi-Wan -. Els dies estaven ocupats per l'estudi i l'esforç. S'esperava el millor de nosaltres. Respectava moltíssim als meus professors i vaig pensar que sabia tot el necessari, no només per sobreviure, sinó també per sobresortir. -L'Obi-Wan va agafar aire -. Ara veig que no tenia ni idea de la classe de maldat que l'univers podia ensenyar-me. Mai havia vist l'ambició real, res semblant a la d'en Jemba o la dels pirates. Em fa fàstic.

-Com ha de ser -Si Treemba va mostrar el seu acord-. És una cosa horrible.

-I em pregunto..., tinc en el meu interior la llavor d'aquesta mateixa ambició? -es va qüestionar l'Obi-Wan.

Si Treemba va mirar confós al seu amic. Podia veure que l'Obi-Wan reflectia a la cara una gran angoixa.

-Per què et preguntes això, Obi-Wan?

-Perquè tota la meva vida he volgut ser un Jedi. Sempre ho he desitjat. Estava disposat a lluitar per defensar l'honor i m'enfadava cada vegada que altres s'interposaven en el meu camí.

-Un Jedi fa molt pels altres -va raonar Si Treemba-. Protegeix els febles, lluita pel bé comú. Jo no crec que sigui dolent voler fer el bé. No, això no és ambició.

L'Obi-Wan va afirmar amb el cap, mirant encara a la mar fosca. Sentia una profunda nostàlgia de casa i del Temple, volia tornar-hi, on les coses eren clares i tenien un perquè. Aquí se sentia perdut.

-Hi haurà llum en unes poques hores. Tu ja has fet molt per mi, Si Treemba, però, m'ajudaries una última vegada?

-És clar que ho farem -va dir Si Treemba immediatament-. Però, com?

-Ajuda'm a superar la còlera -va dir l'Obi-Wan. Els seus dits s'havien corbat com si fossin urpes. Els va mirar i els va estirar. Després es va agafar al marc de la finestra -. Sento una gran ràbia en contra d'en Jemba. Ell vol fer servir a altres éssers en benefici propi i jo vull matar-lo per això. Però no m'agraden aquestes raons amb les que em sento bé. Qui-Gon té raó. Si intentés parar-li els peus a Jemba, seria només per calmar la meva ira.

-Sembles calmat -va observar Si Treemba.

-Ha passat una cosa -va explicar l'Obi-Wan tranquil·lament -. M'he adonat d'alguna cosa. Qui-Gon mai m'acceptarà com el seu padawan. Creu que no mereixo la pena, i potser té raó. Potser no sóc prou bo per a ser-ho.

- I no estàs enfadat? -va preguntar Si Treemba sorprès.

-No -va dir l'Obi-Wan -. Em sento estrany, Si Treemba. És com si m'haguessin tret una càrrega de sobre. Potser podria ser un bon granger. I ser bo..., ser una bona persona és més important que ser un Jedi.

- I què passa amb Jemba? -va preguntar Si Treemba.

-Yoda em va dir una vegada que hi ha trilions d'éssers a la galàxia i només uns milers de Cavallers Jedi. Em va dir que no podíem intentar arreglar tot el que està malament. Totes les criatures han de lluitar pel que no està bé, i no deixar-ho tot als Jedi. Potser és el que els arcones han de fer. No sé el que passarà en el futur, però avui he decidit no lluitar.

L'Obi-Wan es va girar cap a Si Treemba.

-Et vaig demanar que abandonessis als teus companys arcones per donar-nos una oportunitat per ajudar-te. No m'he fet enrere en el que vaig prometre. No vull veure't malalt una altra vegada per falta de dàctilus. Estaré al teu costat, Si Treemba. D'alguna manera, trobarem la manera d'aconseguir-ho.

Següent