CAPÍTOL 20
A les coves, els arcones començaven a defallir
ràpidament. Els seus ulls bioluminescents anaven apagant-se com les brases d'un
foc.
Allà, Clat'Ha i una altra parella d'humans cuidaven als
que queien. La dona, que normalment demostrava enteresa, semblava esgotada i
sense forces. L'únic que podia fer pels arcones era intentar que l'entorn fos
confortable.
Si Treemba, que no s'havia mogut des de feia hores, li
va dir a Obi-Wan que estava guardant forces. No obstant això, el jove Jedi va
endevinar que el que realment passava era que el seu amic estava massa dèbil
per moure's.
L'Obi-Wan, desesperat, no suportava la quietud ni la
impotència que sentia davant la lenta mort del seu amic. Havia pensat diverses
vegades escapar-se per anar a buscar a Qui-Gon, però s'havia resistit a fer-ho.
Havia d'estar al costat del seu amic i protegir-lo.
L'Obi-Wan va recolzar el front als genolls, en un gest
de desesperació, i va mirar a terra de la caverna. Per a què servia tot el seu
entrenament Jedi? Mai no s'havia sentit tan inútil. Res del que havia après, ni
tan sols les paraules d'en Yoda, li havien preparat per a un moment com aquest.
Havia arribat el final de tot: la seva fe, la seva esperança i la seva
confiança en si mateix. Hi havia fallat. Durant tota la vida ho recordaria com
el seu moment més amarg.
El seu moment més amarg...
L'Obi-Wan va recordar alguna cosa, una conversa que
havia tingut amb Yoda.
-Quin és el meu límit i com sabré que he arribat a ell?
-havia preguntat l'Obi-Wan-. I si estic en aquesta situació, a què puc recórrer
a la recerca d'ajuda?
Llavors va ser quan Yoda li havia dit que en moments de
perill extrem, quan s'havia fet tot el possible, podia usar la Força per cridar
a un altre Jedi.
-A prop has d'estar -havia dit en Yoda-. Connectat.
Potser Qui-Gon no pensés que tenien aquesta connexió,
però, tot i així, Obi-Wan havia d'intentar-ho.
A la fosca cova. Obi-Wan va invocar la Força. La va
sentir bategar i es va ficar en la seva energia. Va posar en marxa tota la seva
sensibilitat Jedi i va buscar la presència del Mestre Qui-Gon. Obi-Wan era molt
jove i no podia controlar la Força com volia, però, parlant per a si mateix, va
llançar un missatge: Qui-Gon! Torna! Els
arcones moriran aviat sense els dàctilus.
Va ressonar una gran riallada a l'entrada de la
caverna. Obi-Wan va mirar cap amunt. Hi havia cridat a Qui-Gon amb totes les
seves forces, però, al seu lloc, havia aparegut el hutt Jemba. Era massa per
les seves habilitats.
Jemba els mirava des de dalt, cobrint l'entrada de la
caverna amb el seu enorme volum.
- Com us trobeu? Espero que bé -tantejà -. Bé, en el
cas que no ho estigueu, jo venc dàctilus. Dàctilus per als necessitats. Tenim
alguns per aquí i molts més amagats en algun lloc. El preu serà només les
vostres vides!
Els arcones van començar a queixar-se per tota la cova.
Alguns d'ells es van tornar i van començar a gatejar penosament cap al hutt que
els oferia els dàctilus.
L'Obi-Wan, furiós, es va posar dret en un salt.
- Un moment! -va cridar.
Abans que es donés compte, el seu sabre làser estava
desembeinat. Va recórrer cinquanta metres, saltant per sobre de dotzenes
d'arcones agonitzants, i va plantar cara al hutt. Allà, va onejar l'espasa de
llum per sobre del seu cap en un gest típic Jedi. La semblança del hutt amb un
llimac es veia clarament a la llum del sabre. Una dotzena de hutts i whíphids
van omplir el túnel darrere d'ell, però el volum d'en Jemba dificultava els seus
possibles trets.
-Bé, bé -va rugir Jemba-. M'alegra comprovar que ets
valent fins i tot quan no tens al teu Mestre per cobrir-te l'esquena!
-Vés-te'n, Jemba -va aconseguir dir Obi-Wan. Estava ple
d'ira, però la seva veu va sonar còmica per la seva curta edat.
A la seva esquena, empunyant la pistola làser, va
aparèixer la Clat'Ha.
-El noi té raó. No ets benvingut aquí.
-Molt bé -va bramar en Jemba-. Si això és el que voleu,
deixaré encantat que els vostres amics morin.
-Torna'ls-hi els dàctilus! -va ordenar-li l'Obi-Wan.
El jove aprenent va agafar amb força el seu sabre làser
i va poder sentir la temperatura que escalfava el pesat mànec. El tall crepità
en l'aire i cadascun dels seus músculs es va preparar per saltar cap endavant i
fer rodanxes al hutt.
- No us sembla divertit? -Jemba es va dirigir a la seva
cohort-. No sap usar la Força. Està en els registres de la nau. No és més que
un granger, un repudiat del Temple Jedi.
L'Obi-Wan va lluitar contra la seva pròpia ira, que
creixia davant l'ofensa d'en Jemba. Durant uns llargs segons, va buscar dins de
si mateix una manera de calmar-se i trobar pau. I llavors va recordar les
paraules d'en Qui-Gon. Jemba no era el veritable enemic. Ho era la còlera.
Per fi va trobar la calma que necessitava i va posar
tots els seus sentits perquè la Força fluís a través d'ell. Ara podia sentir-la
al seu voltant; en Jemba, en les pedres, en els arcones que anaven caient tan
de pressa a la seva esquena. La va sentir i es va lliurar a ella.
- Qui-Gon! -va cridar l'Obi-Wan sorprès.
Estava tan concentrat cridant al Mestre Jedi perquè
l'ajudés que es va sentir atònit quan va percebre quelcom més: Qui-Gon li estava demanant ajuda a ell.
- Jemba, treu-te del meu camí! -va dir l'Obi-Wan -.
Qui-Gon està en perill!
- Ha, ha, ha! -va rugir l'enorme hutt, palmejant-se els
costats com si el riure li produís dolor-. Per què no em sorprèn? Potser és
perquè he enviat als meus homes a matar-lo!
Però no era solament Qui-Gon. El perill planava sobre tots
ells. Qui-Gon no només estava demanant-li ajuda. Estava intentant advertir a
Obi-Wan d'un perill.
-T'ho adverteixo. Jemba -va dir l'Obi-Wan -. Tots estem
en perill!
- Què vols de mi, petit? -va preguntar en Jemba-. Vols
que em miri les sabates perquè puguis apunyalar-me? Ha, ha, ha! Aquest truc no el
comparteixo. Els hutts no tenim peus!
Estava perdent el temps. Obi-Wan va fer un salt mortal
en l'aire i va aterrar davant d'en Jemba. Després, utilitzant l'impuls de la
seva caiguda, va saltar per sobre del cap del hutt. Obi-Wan va aterrar a
l'esquena d'en Jemba i el hutt va xisclar.
- Ja t'ho vaig advertir! -li va cridar Obi-Wan, agafant
el seu sabre làser amb força.
Després va lliscar per la cua d'en Jemba i va anar
saltant sobre els caps dels sorpresos guàrdies whíphids.
Un whíphid va obrir foc contra l'esquena de l'Obi-Wan,
però aquest va poder col·locar el seu sabre làser en el dors i va rebutjar el
tret. El jove va córrer a través dels túnels, passant prop dels sorpresos hutts
i whíphids. La seva necessitat de trobar a Qui-Gon era prioritària. S'havia
sorprès en rebre la trucada d'avís del Cavaller Jedi i sentir que estaven
connectats.
Darrere seu, uns quants whíphids van rugir amb crits de
guerra, però Jemba cridà per sobre de la resta:
-No! Deixeu-me'l a mi! El noi és meu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada