Reunió (XV)

Anterior

XV

-Això està malament -va dir la magistrada.

-Silenci! -En Senshi va pressionar amb més força el bàcul parallamps contra la templa de la Jabitha, provocant-li una ganyota d'incomoditat-. Vull sentir el que el Jedi ha de dir.

En Jacen va respirar fondo. Podia sentir-ho tot centrat en ell, els ferroans que els envoltaven, els boras agitant-se furiosament sobre ell, la Saba mirant-lo tensa i desconcertada al seu costat, Senshi, la magistrada, potser fins i tot al propi Sekot. El que fes a continuació seria crític.

Les seves opcions eren limitades. La Saba i ell podrien usar fàcilment la Força per vèncer els segrestadors ferroans, però això deixaria la Danni i la Jabitha a mercè d'en Senshi. Podia arrencar l'arma a Senshi, anul·lant la immediata amenaça contra la Jabitha, però, seria prou ràpid com per impedir que els altres ferroans disparessin les seves armes? Una possibilitat era utilitzar el sabre làser, però la qüestió era què faria amb ell? En què ajudaria això a la Danni? No, havia d'haver una solució que no impliqués agressió...

L'extrem esmolat del tentacle d'un boras va colpejar pesadament a terra al seu costat, per després tornar a saltar a l'aire llest per tornar a atacar. Era tot l'incentiu que necessitava. Mentre la Saba trontollava cap enrere, tornant-se contra un tentacle que l'atacava, Jacen redreçà la seva postura i va tancar els ulls. Va ignorar la pluja a la cara, apagant el bram del tro al cel i els estranys crits dels boras, i es va estendre en l'abraçada de la Força i va buscar...

«A dalt».

Més enllà dels ferroans.

«Més amunt».

Entre els espetegants tentacles i entre les branques, on ocells i altres animals s'arraulien buscant refugi.

«Encara més amunt...».

Fins al cim dels arbres, on l'electricitat estàtica xiuxiuejava en la tempesta i el vent assotava les fulles en furioses onades.

Però el que buscava no hi era. Estava pensant massa en termes humans. Es va renyar per donar alguna cosa per fet en un món com aquest i va baixar al costat del boras més proper, al llarg de branques cada vegada més gruixudes fins al lloc on el tronc s'obria per abraçar el sòl, i després va entrar-hi, en la foscor on aguaitaven estranyes ments, vivint entre les recargolades arrels i s'alimentaven de les restes del món de la superfície.

I va ser allà on va trobar el que buscava: un nus d'intensa ràbia que era el cor del maligne massís de boras. Volia matar als qui havien envaït el seu lloc més sagrat, volia aixafar-los i convertir-los en fertilitzant, picar els seus ossos fins a fer-los pols, i sembrar les seves tombes amb carronyers que esborressin fins l'últim record de la seva presència.

Mentre els tentacles plovien al planter, la ment d'en Jacen va lliscar entre els retorçats espais de l'ultratjada planta.

«Violació! -va cridar la ment primitiva-. Protecció!».

«No t'estem fent mal -li va assegurar -. Ens anirem aviat».

Però, mentre ho deia, va poder sentir que conceptes avançats com beneficis futurs estaven més enllà de la senzilla comprensió de la criatura.

«Els ossos ens fan forts!».

«Ja sou prou forts», li va dir en Jacen, intentant apaivagar la ira de la ment-planta amb pensaments insinuants.

«Més forts!».

En Jacen es va capbussar més encara en la ment dels boras i va trobar un embull de fúria. La pressió augmentava al voltant de l'embolic, forjant una acumulació de frustració i ràbia. Va tirar suaument d'ella.

«L'aïllament porta a l'estancament», va xiuxiuejar.

Va acuitar als inflamats brins a moure's en noves direccions.

«L'estancament porta a la corrupció».

L'embull es va separar sota el seu toc mental, provocant una erupció d'energies acumulades en totes direccions.

«La corrupció porta a la mort».

La ment del boras va explotar en una pluja de brillants espurnes. En algun lloc, que semblava molt lluny, la Saba Sebatyne va rugir.

En Jacen va obrir els ulls. La Saba estava parat sobre ell i sobre la Danni, protegint-los amb el sabre làser. Per sobre i al voltant d'ells hi havia una espessa xarxa de furiosos tentacles de boras, disposats a atacar.

Llavors, amb un xiuxiueig suau, els tentacles es van retreure, lliscant suaument de tornada a les copes dels arbres, els seus extrems punxeguts corbant-se sobre si mateixos per deixar de ser una amenaça. La ment del boras s'havia retret per llepar-se les ferides i examinar el seu sobtat alleujament.

Però la Saba no baixaria el sabre làser; la caçadora que hi havia en ella no ho permetria. La mirada dels seus ulls ametllats suggeria que no es deixaria enganyar per una falsa sensació de seguretat.

-No passa res, Saba -va dir, posant una mà a la seva espatlla. Va sentir que els seus músculs reptilians com cordes es relaxaven sota la gruixuda pell-. S'ha acabat.

-I així i tot -va dir una veu darrere d'ell-, en un altre sentit, només acaba de començar.

En Jacen es va tornar, incapaç de donar crèdit a les seves oïdes. El que va veure va fer que se li accelerés el cor i el cap li donés voltes.

-Però si estàs... morta!

La Vergere no va contestar. Es va limitar a seguir parada davant Jacen, somrient lleugerament com si esperés a què ell ho entengués.

* * *

La Jaina es va tensar quan el yorik-trema es va elevar al seu voltant. El crit electrònic del missatge de la Tahiri li ressonava a les orelles, bramant a curta distància des del microxip. El seu missatge al comandant era breu, el seu contingut senzill i brutal:

«Els acovardits infidels esperen la teva venjança, gran comandant. Te'ls lliuro en tribut. Aixafa'ls sota el teu taló com faries amb un dweebit malalt!».

El yorik-trema estava tan a prop que a Jaina va sorprendre-li no poder-lo veure a través del visor del vestit aïllant. Les dents li vibraven pel so que produïa.

Llavors va haver-hi un brillant fogonada i un so com el d'un tro. Una poderosa ona de xoc el va colpejar a ella i als altres amb els quals s'havia refugiat en una petita cova que travessava un pic rocós. El yorik-trema, o un dels seus tsik seru, havien d'haver trobat una de les mines que protegien la perifèria del transponedor. La detonació va servir de senyal per a les motojet. Van sortir del seu amagatall amb un lladruc dels seus motors i es van separar en grups de dos, amb les armes llestes i preparades.

La Jaina es va aparellar amb l'Eniknar, el prim noghri que la seva mare creia que era el traïdor. Eniknar pilotava amb confiança i economia camí del combat, encongit al seient a la seva dreta. El guarda de seguretat klatooinià i l'Enton Adelmaa'j van partir per apropar-se als yuuzhan vong des del costat més llunyà. En Gxin i la Tahiri es van allunyar junts. La Jaina suposava que no trigarien a separar-se, però no li va importar. Eren capaços de fer molt de mal, junts o per separat.

L'infraroig va florir davant seu. Es va encongir i va armar el canó làser quan de la boira va sorgir alguna cosa gran i fosca. La va cosir a trets abans d'ascendir i passar sobre ell donant després la volta per examinar-lo de prop.

El yorik-trema havia encaixat la mina al ventre, quedant mutilat. Els cossos es vessaven per l'enorme esquerda del seu fuselatge. La infanteria reptiloide sortia per una escotilla del darrere, massa confosa per retornar el seu foc. Va disparar una dotzena de vegades contra la bretxa i es va sentir gratificada quan dins es va sentir un sonor cromp.

-S'acosten voladors -crepità la veu de l'Eniknar per la comunicació màser.

La Jaina es va prendre un segon per mirar la pantalla tàctica. No hi havia senyals, de manera que els qui s'acostaven no eren amics. Va donar una altra passada al voltant del derrocat yorik-trema i es va unir al cap de seguretat per rebre de front als voladors. Una formació de set tsik seru es va dispersar en desordre quan el foc làser traçà línies de calor entre ells. La Jaina va frenar per a fer un gir tancat i va tornar a girar per crear el caos a la seva rereguarda. En aquell moment va desaparèixer qualsevol esperança de mantenir l'ordre en el combat. Donada l'escassa visibilitat, el qual els seus sensors estaven restringits a la radiació no emissora ja que hi havia dotzenes d'objectius apareixent i desapareixent al seu voltant, l'escaramussa es va dissoldre en una furiosa batalla campal. El seu làser castigava sota ella, arrencant trossos de corall alienígena i arrencant extremitats a les tropes reptoides. No veia l'Eniknar per enlloc, però no tenia temps per pensar en això.

-Vigila la teva rereguarda, Jaina -li va arribar la veu d'en Jag des del ferotge clam de la batalla, estridentment clara pel comunicador.

Va mirar per sobre l'espatlla i va veure dos tsik seru situant-se en posició d'atac. Es va encongir a la cadira per presentar un blanc menor i va portar als dos voladors alienígenes en una cacera a tota velocitat. Va esquivar trets de plasma i una pluja d'escarabats xarxa mentre es movia salvatgement per entre les formacions arbrades. El seu rostre era un somriure sinistre quan va envoltar una escarpada plataforma rocosa i va accelerar girant a babord de forma molt tancada, massa perquè els voladors que la seguien poguessin veure-la o imitar-la. Per quan van girar per aquesta mateixa plataforma, ja accelerava al màxim per poder-se allunyar de la zona el més de pressa possible.

L'explosió que van produir els dos voladors en donar amb la mina va arribar fins a ella i la va llançar cap endavant en una andanada d'aire calent. El món va explotar en estrelles quan la seva motojet va fregar una formació rocosa i la va llançar pels aires.

* * *

La Tahiri va sentir la creixent potència de la màquina sobre la qual anava quan va travessar l'aire cap als guerrers yuuzhan vong. La seva part yuuzhan vong desconfiava instintivament d'una cosa que no era viva, i en certa manera també el Jedi que hi havia en ella. La Força vivent que fluïa en totes les coses biològiques era més potent i convincent que qualsevol màquina.

El sergent Gxin la va seguir fins on el yorik-trema havia vessat el seu contingut al fred terra d'Esfàndia, per allunyar-se després a la recerca d'altres objectius menys obvis. La Jaina havia arribat allà abans que ells i ja havia crivellat el casc de la moribunda nau. La Tahiri no veia la necessitat de duplicar els seus esforços, així que va preferir seguir l'exemple d'en Gxin i buscar preses més dignes. Hi havia almenys un altre yorik-trema i un nombre desconegut de tsik seru convergint en el senyal que havia enviat al comandant Vorrik...

Tot just havia acabat de pensar això quan tres tsik seru es van dirigir cap a ella sortint de la foscor, interrompent els seus pensaments. El seu nou jo reunit reaccionà amb tranquil·litat, instintivament. No hi va haver la menor malaptesa o dubte en els seus actes. La part yuuzhan vong del seu ésser es va fusionar amb el Cavaller Jedi per crear una cosa veritablement letal, una cosa que cap dels dos bàndols hi havia vist abans, i va utilitzar aquest avantatge al màxim.

El plasma no es podia desviar amb el sabre làser, però els filtres que els escopien des de la proa del tsik seru podien tancar-se amb la Força. La va usar en el moment just, alterant els músculs de l'esfínter alienígena en el moment que rotava foc. Embussant el canó de plasma. L'explosió resultant, un esclat aparatós que va obrir un enorme forat en el seu flanc triangular el va fer girar descontrolat fins a estavellar-se contra el vessant d'un barranc. El pilot yuuzhan vong va ser llançat fora de la nau i va aterrar amb un cruixit d'ossos trencats.

Satisfeta amb el resultat, la Tahiri va repetir la tàctica amb els dos voladors restants mentre esquivava els seus intents de derrocar-la. Quan el tercer es va precipitar a terra com un ocell amb l'ala trencada, una motojet brunzí en passar davant seu, trontollant precàriament. Va reconèixer a Droma a través del nucli del vestit aïllant.

-Tens algun problema? -va preguntar ella.

-M'han donat en una paleta del timó -va replicar el ryn.

-Estaràs bé?

-Sempre que no es posi ningú al mig.

Una punxada a la Força la va distreure. Va projectar al ment, buscant l'origen de la preocupant sensació. Un moment després l'havia aïllat.

-La Jaina ha caigut -va dir.

-El seu parador? -va preguntar en Droma, tirant dels rebels controls de la seva motojet per fer-li donar la volta.

Ella no va esperar per respondre i va sortir a la direcció en la que la sentia.

* * *

-El coralita està canviant -va dir la Tekli.

-No ho entenc -va dir la Mara-. Canviant com?

-Canvia de forma, i les seves emissions gravitacionals adopten un perfil diferent -la veu de la chadra-fan era incapaç d'ocultar la seva exasperació amb el que veia-. És molt més ràpida i està girant.

-Torna cap a nosaltres -va dir la veu de la capitana Yage pel comunicador-. Sigui el que sigui, estem preparats.

-Esteu tan poc preparats que gairebé resulta divertit -va dir una veu a la dreta d'en Luke.

En Luke es va tornar davant la nova veu i es va trobar mirant a un nen parat a l'entrada del pis superior de l'habitatge. Tenia uns dotze anys d'edat i ulls blaus. El rostre era rodó i el pèl curt ros, i la seva expressió era de diversió.

-Què vols dir amb això? -va preguntar en Rowel, amb les celles arrufades-. Qui ets tu?

El ferroan mirà al Luke acusador, com si d'alguna manera la presència del nen fos obra d'ell. La qual cosa només demostrava el poc que sabien els ferroans del planeta en què vivien, va pensar en Luke.

Un grapat de passos va escurçar la distància que el separava del noi. Els ulls blaus del noi el van mirar plens de confiança i poder. Li van despullar de qualsevol altra preocupació, fent-li sentir que fracassava. La ment que havia darrere d'aquests ulls llambrejava en la Força, lluminosa i potent com la de la Jabitha quan els va rebre en el camp d'aterratge.

Darrere d'aquests ulls només podia haver-hi una persona i no era una persona.

-És...? -va començar a dir la Mara, però era obvi que no sabia com acabar la frase.

En Luke es va agenollar davant el nen, mirant meravellat la imatge fantasmal de l'Ànakin Skywalker.

-El meu pare? -va acabar per ella. Va negar amb el cap-. No, no ho és. És Sekot.

El noi va somriure, aquesta vegada de forma més oberta, amb els ulls brillant-li d'una manera que suggeria orgull.

-Ets savi, Luke Skywalker -va dir-. El teu pare s'hauria sentit orgullós de l'home en què t'has convertit.

-Sekot? -això ho va dir en Rowel darrere d'en Luke. Va emetre un soroll ofegat, avergonyit per la seva reacció inicial a la presència del nen-. Perdona, si us plau.

Ni Luke ni la imatge del noi van deixar de mirar-se per respondre al ferroan. La seva malaptesa semblava irrellevant. Tot semblava irrellevant.

-Per què has assumit aquesta forma? -va preguntar en Luke.

El noi va arronsar les espatlles, la diversió dels seus ulls es va veure de sobte apagada per la tristesa.

-Tot el que pot poder ha de fer una elecció. És una elecció difícil i l'elecció és diferent per a cada un. Només el temps diu si l'elecció va ser correcta.

La cara del noi va assumir una expressió de profunda compassió en acariciar gentilment la galta d'en Luke amb la seva petita mà.

-Així és com es va aparèixer el teu pare fa molts anys -va dir Sekot-. Ell i jo ens vam enfrontar a la mateixa elecció. Els dos seguim esperant a saber si vam triar correctament.

En Luke va sentir la Mara darrere d'ell transmetent amor i compassió. Estava transfigurat pels ulls blaus del noi. «De meu mateix color», va pensar. No, no només el mateix color, eren els mateixos...

-Així era Darth Vader? -la veu de la Hegerty estava prenyada de sorpresa.

-Una vegada va ser un nen -va dir la Mara en veu baixa.

-Mestre Skywalker -va dir pel comunicador la veu de la capitana Yage, interrompent la surrealista reunió-. La nau sense identificar segueix dirigint-se cap a Zonama Sekot i es nega a respondre a les nostres trucades. Estem en situació d'alerta i llestos per interceptar-la. Ha de donar-nos l'ordre.

En Luke es va incorporar, apartant-se de la visió del seu pare per dirigir-se a la capitana de l'Enviduadora.

-No faci res, Arien -va dir. Era summament conscient de tot el que l'envoltava: l'aire humit, l'aroma de la mala herba negada d'aigua, l'anell de ferroans que contenia la respiració esperant a veure el que succeïa a continuació-. La nau no ens atacarà.

La imatge del seu pare es va desplaçar al centre de l'habitació. En Luke es va posar davant seu, sentint la pressió de l'atenció del planeta. Va negar amb el cap, preguntant-se com no s'havia adonat abans del que passava.

-Bé, digues-me -va dir per fi-. Estàs satisfet amb la nostra actuació?

Sekot el va mirar des d'aquests ulls innocents amb una saviesa d'eons.

-Si digués que no, què faries?

En Luke va arronsar les espatlles.

-Això dependria de les opcions que tingués disponibles.

-No en tens cap -el rostre innocent va somriure-. Això és el que té de dolent.

-Llavors la teva pregunta no té sentit.

-Pot -Va dir Sekot-. Però no així l'exercici. Des que vau arribar, he après més sobre per què esteu aquí del que probablement preteníeu dir-me. Potser fins i tot més del que vosaltres mateixos sabeu.

-Llavors saps que venim buscant respostes.

-Ho sé. Però no tinc respostes fàcils per a tu.

-En aquest moment, qualsevol resposta seria apreciada -va dir la Mara.

La imatge del noi va mirar en silenci a tots els que el miraven expectants al seu voltant, i finalment va assentir.

-Molt bé -va dir, fent un gest perquè s'asseguessin.

En Luke ho va fer agraït. Des que va veure al noi s'havia sentit assaltat per emocions a les que no accedia des de feia molt, emocions que feia que li flaquegessin els genolls, encara que sabia que qui tenia al davant no era el seu pare.

Un cop es va asseure tothom, Sekot va començar a parlar.

* * *

En Jag es va ajupir quan un tsik seru va passar gairebé fregant el seu cap, l'estirada del seu dovin basal alçant-lo lleugerament del seient. Va reduir la potència de la seva motojet quan una gran formació rocosa va aparèixer entre la boira davant d'ell, la va envoltar per donar caça al yuuzhan vong que acabava de sobrepassar-li, i va descobrir que aquest ja venia a fer-li una altra passada. El rostre del seu pilot era tot ganyotes i cicatrius, parcialment enfosquit per un carnós gnullith. No prou enfosquit, en opinió d'en Jag. Va escombrar el camí de la nau amb trets làser, fent que el pilot s'escorés de forma pronunciada mentre disparava un núvol d'escarabats xarxa en represàlia. El tsik seru gairebé havia igualat la velocitat i el vector de la nau d'en Jag quan alguna cosa va cridar l'atenció del seu pilot i es va allunyar, desapareixent en la llòbrega atmosfera.

En la seva turbulenta estela, Jag es va preguntar què hauria apartat al yuuzhan vong de la seva presa. Ha hagut de passar alguna cosa important.

En Jag va girar i va anar darrere del volador. El que a la seva motojet li faltava en protecció corporal, ho compensava de sobres en velocitat. Va aconseguir arribar fins al tsik seru quan culminava una escarpada cresta i descendia per l'altre costat. Va veure que els seus projectors de plasma es flexionaven preparant-se, quan de sobte van esclatar en una bola de foc verd. La nau vivent es va desviar amb un crit de dolor per estavellar-se contra una de les «estalagmites» de pedra que cobrien la superfície del planeta. Va esclatar amb un sonor whump d'un milió de fragments al vermell.

Només llavors es va adonar Jag del que hi havia a sota.

Tres figures petites i humanoides es refugiaven a l'abric d'un penyal. Dos d'elles li donaven l'esquena al penyal i disparaven les seves pistoles làser o feien servir sabres làser per mantenir a ratlla a dos tsik seru més un eixam de reptoides. El tercer es recolzava contra la pedra i semblava tenir problemes per mantenir-se dret.

En Jag va cosir a trets la cada vegada més reduïda força de la infanteria alienígena amb una línia de trets. Almenys una dotzena van caure cridant.

-Aquí, Jag!

El missatge del comunicador era de la Tahiri. Mantenia a ratlla a quatre reptoides, dos d'ells armats amb coufees. Els altres dos llançaven insectes atordidors cada vegada que veien una obertura. En Jag es va ficar al combat i va deixar caure una mina tèrmica entre els reptoides, disparant als dos amb coufees en sortir per l'altre costat.

Quan la mina tèrmica va esclatar, trossos de reptoides van sortir volant en totes direccions. Una cosa va xocar contra un costat del seu casc, i es va ajupir per si arribaven més peces. Va traçar un cercle amb la seva encabritada motojet i es va tornar per veure com estaven la Tahiri i els altres.

-Què ha passat? -va preguntar.

-La Jaina va caure -va explicar la Tahiri, aixecant-se del terra. Mentre es posava dempeus, li va donar un copet a la Jaina.

En Jag va detenir la motojet i va saltar d'ella per veure si podia ajudar. La Jaina tenia la veu espessa i atordida. Pestanyejava amb massa rapidesa, com si intentés enfocar la vista.

-Tinc els peus freds.

-Li està fallant el vestit -va dir la Tahiri-. Hem de treure-la d'aquí.

En Jag va intentar atreure la seva atenció.

-Jaina? Pots sentir-me?

-Jag? -els seus ulls es van fixar en ell i va mantenir la mirada. Va assentir en una resposta retardada a la seva pregunta-. Estic bé. Espera un segon.

-Odio ser portador de males notícies -va dir en Droma, assenyalant per sobre l'esquena d'en Jag-, però...

En Jag es va tornar per veure com els reptoides s'aixecaven i reagrupaven.

Va anar cap a la seva motojet i va agafar el seu rifle xarric.

-No tenim molt de temps -va dir-. On és la motojet de la Jaina?

-Per allà -va dir la Tahiri.

En Jag mirar i va veure la pasterada metàl·lica.

-D'acord, llavors que agafi el meu i aneu a la base transmissora. És l'únic refugi que tenim aquí. Jo aniré amb Droma.

-No, la portaré jo -va dir en Droma-. No hauria de volar sola. A més, sóc jo qui coneix el camí.

En Jag va assentir mostrant-se d'acord, encara que amb reticència per perdre un altre lluitador. Era lògic que algú fos amb ella, per ajudar-la si es desmaiava o es perdia.

-En marxa -va dir-. Us cobrirem les esquenes.

En Droma va ajudar la Jaina a pujar al lliscant d'en Jag. Ella va protestar vagament, però no va ser capaç d'oferir molta resistència. Una vegada va estar ben subjecta al seient, el lleuger ryn es va posar davant d'ella i va encendre el motor.

-Vigileu a l'Eniknar -va dir.

-El vigilarem -va dir la Tahiri.

En Droma es va perdre de seguida en la foscor.

-I on són les nostres motojets? -va dir en Jag disparant el seu fusell a un grup de reptoides que semblava a punt de carregar contra ells.

La Tahiri assenyalà un cràter darrere de les files de reptoides.

-Un tsik seru va acabar amb elles abans que pogués apartar-los. Intentàvem demanar ajuda, però estem molt baixos. Vam tenir sort que passessis tu.

Va sentir unes ganes estranyes de riure, però dubtava que les files de reptoides li veiessin la gràcia.

-Tornes a estar com al principi!

-Per a res -el somriure de la Tahiri va ser fugaç i ple d'alegria-. Ara que la Jaina està fora de perill, no tinc per què cobrir-me l'esquena -es va tensar-. Intenta seguir el ritme, coronel. Marxem d'aquí.

Va donar un potent salt augmentat amb la Força i va arribar a la part alta del penyal en què es refugiaven i va començar a disparar des de dalt contra els reptoides.

* * *

La Leia donava voltes nerviosament per la sala de passatgers del Falcó, desitjant que hi hagués alguna cosa que pogués fer. Hi havia sentit el xoc de la sobtada caiguda en la inconsciència de la Jaina, i havia patit deu impacients minuts fins a sentir que la seva filla es recuperava. L'alleujament havia estat enorme, però hi havia fet poc per apaivagar la seva frustració. En algun lloc estava tenint lloc una lluita desesperada, i ella estava massa lluny per ser d'alguna utilitat.

Un xiulet a la carlinga va ser una beneïda distracció per als seus pensaments. Va córrer per descobrir de què estaven informant els instruments, i va descobrir carregant-se a les pantalles una nova telemetria cortesia d'en Pellaeon. Els escàners de superfície mostraven una furiosa activitat al voltant de la localització del transponedor. Havien esclatat almenys cinc mines, convertint les pautes de núvols normalment gèlides en huracans relativament calents. Només esperava que els éssers freds es mantinguessin apartats com els ho havien anunciat.

Les coses en òrbita començaven a canviar. Donats els escassos progressos ràpids de la superfície del planeta, Vorrik estava desplaçant les seves naus per iniciar un bombardeig. Pellaeon havia reaccionat a l'amenaça augmentant la seva presència en aquesta òrbita. La Leia havia presenciat moltes exhibicions tenses d'aquest tipus en el passat com per saber que la situació estava a punt d'esclatar. A no ser que les tropes d'infanteria aconseguissin, o semblessin a punt d'aconseguir, una victòria clara per als yuuzhan vong, les coses en òrbita tornarien a posar-se molt lletges.

Almenys la base transmissora estava fora de perill. Era un consol petit enmig de tant caos i confusió. Va suposar que tampoc podia queixar-se massa. Només portava unes hores amagant-se, mentre que l'Ashpidar i la seva tripulació portaven dies esquivant als yuuzhan vong.

En pensar en la comandant de la base, va obrir la comunicació amb el del despatx de l'Ashpidar.

-Comandant Ashpidar? Per si li interessa, he rebut nova telemetria d'en Pellaeon.

No va obtenir resposta.

* * *

-Sekot!

El crit de sobresalt de la Jabitha va treure a Jacen del seu atordiment. Estava mirant la imatge de la Vergere parada davant Senshi, la seva figura diminuta reclamant l'atenció de tots. Vestia una túnica marró, i els seus grans ulls gairebé hipnòtics el miraven fixament. La cresta de plomes i bigotis que li envoltava el rostre estava seca tot i la pluja.

-Tu no ets Vergere, oi?

No hi havia manera que la seva mestra tornés d'entre els morts després de tant temps, i la seva presència a la Força era molt més que una projecció o un ressò d'algú que havia viscut una vegada.

-Vinc a tu amb aquest aspecte d'algú a qui vam conèixer els dos -va dir la imatge-. Algú proper a tu, algú que consideraves de confiança.

-Sekot fa això -va explicar la Jabitha-. De vegades se m'apareix com el meu pare, o com el teu avi. De vegades s'apareix com jo, que és el seu aspecte més desconcertant.

En Jacen recordà una cosa que li havia dit la veritable Vergere. Hi havia estat present quan va néixer la consciència del planeta vivent, quan Sekot va assumir la personalitat de la seva magistrada morta i es va comunicar amb ella i amb els yuuzhan vong. Ho havia sabut sempre i no se n'havia adonat...

-Per què ara? -va preguntar la Saba, amb un grunyit de desconcert-. Per què no abans?

-Ho va fer abans -va dir en Jacen-. Quan vam arribar. L'oncle Luke i la tia Mara no van parlar amb la magistrada. Era Sekot amb la forma de la Jabitha.

-Això zegueix zenze dir-nozs per què.

En Jacen va mirar al seu voltant, a la Saba que li tornava la mirada amb desconcert, a la Danni encara inconscient a la llitera, a Senshi pressionant la seva arma contra el cap de la Jabitha... la imatge de la Vergere el mirava atentament, esperant que respongués pel seu compte a la pregunta.

-Ens estàs posant a prova, oi? -va dir.

Sekot va bellugar el cap, somrient.

-Et poso a tu a prova, Jacen Solo.

-I he aprovat?

En comptes de respondre en aquesta pregunta, Sekot mirà a Senshi. L'ancià ferroan apartà de seguida el bàcul parallamps de la templa de la Jabitha i es va posar dempeus. La magistrada va seure, fregant-se el coll per la part que li havia agafat el segrestador. Sekot mirà llavors a la Danni en l'altra llitera, i la jove científica es va moure amb un gemec. Jacen va anar al seu costat, agenollant-se en el fang.

-Danni? -amb prou feines podia contenir el seu alleujament.

La Danni va obrir a poc a poc els ulls, pestanyejant per la suau pluja que li queia a la cara. Es va recolzar en els colzes per incorporar-se i va mirar-lo amb la confusió gravada al front.

-On estic? -va obrir molt els ulls mentre mirava al seu voltant-. L'últim que recordo és que es va esfondrar el sostre.

-Tot va bé, Danni -la va tranquil·litzar en Jacen-. Estàs fora de perill.

Ella va mirar als ferroans que l'envoltaven, alguns subjectant relaxadament les armes recolzades en el costat.

-Haig de suposar que és la definició dels Solo de «fora de perill»?

-No et faran res -va dir la Vergere, posant-se al costat d'en Jacen.

La Danni va obrir encara més els ulls per la sorpresa de veure la Vergere.

-Però, creia que...

-No és la Vergere -va dir en Jacen.

-És Sekot -va dir la Saba, apagant el sabre làser. Jacen no sabia si havia decidit que Sekot no volia fer-los mal o que no podria fer res en cas que Sekot volgués fer-los-hi.

La Danni es va girar cap a Jacen, movent el cap com si les preguntes que contenia li pesessin massa.

-No ho entenc.

-Crec que jo començo a entendre-ho -va dir ell-. Tot això ha estat un muntatge pensat per veure com reaccionava davant d'una amenaça. Lluitaria o fugiria? Defensaria als meus éssers estimats o els faria servir com a escuts?

-O intentaries buscar un terme mig -va dir Sekot- i permetries que guanyessin els dos bàndols?

-Ho sento -va dir la Jabitha-. Sabia que Sekot anava a posar-te a prova, però no sabia com. Li vaig convèncer que havia de fer-ho així, en comptes de confiar en vosaltres de forma implícita. No sabia que anés a posar en perill les vostres vides.

-No tens res del que disculpar-te -va dir en Jacen, tornant a enfrontar-se a la imatge de la Vergere-. Va ser Sekot qui va mantenir inconscient la Danni, i qui va utilitzar a Senshi per al segrest. I qui va usar als boras d'aquí per amenaçar-nos.

-En realitat, els boras actuaven per la seva pròpia voluntat. No se'ls pot controlar, només provocar o apaivagar. Havies de resoldre aquest problema pel teu compte. Però la resta és cert, si. T'enfureix això?

La Vergere era la millor manera que podia haver triat Sekot, va pensar en Jacen. Era la classe de truc que ampliava horitzons que podia haver utilitzat ella durant el poc temps que ell va ser el seu aprenent.

-No -va dir-. Només vull saber el perquè.

-Abans de respondre a la vostra petició havia de saber amb quina classe de guerrer tractava.

-M'incomoda el terme guerrer -va dir-. Un Jedi és per a la pau, no per a la guerra.

-No creus en lluitar per la pau, per la llibertat? -va preguntar Sekot amb un to que va fer pensar a Jacen que es burlava d'ell.

-Crec que hi ha d'haver alguna manera d'aconseguir la pau que no sigui la lluita -va dir.

-L'has trobat, Jacen Solo?

Ell abaixà la mirada, reticent a admetre el seu fracàs davant la seva antiga mestra, encara que sabia que en realitat no era ella.

-No -va admetre en veu baixa-. No l'he trobat.

-Però això no t'impedeix seguir-la buscant.

Ell alçà la mirada per trobar-se amb la de Sekot.

-Com em va dir una vegada la veritable Vergere, he triat el meu destí. Només em queda enfrontar-me a les conseqüències.

-Com hem de fer tots -va dir Sekot-. Com han fet els que ens van precedir. Vivim en una galàxia que va néixer a conseqüència de les seves decisions, de la mateixa manera en què els nostres descendents heretaran la galàxia que sorgeixi de les nostres. Cada generació té la responsabilitat de triar bé.

-I quina és la teva decisió, Sekot? Quina classe de galàxia li deixaràs a les generacions futures?

Sekot va somriure.

-Deixa que t'expliqui alguna cosa de mi, Jacen Solo.

* * *

-Seguim sense notícies de terra, senyor.

-Què passa amb els bombarders?

-Es confirma la inserció orbital per a un atac en superfície.

En Pellaeon va acceptar l'informe assentint amb el cap.

-Ataqui amb tot.

El seu ajudant es va tornar per transmetre les seves ordres. L'Implacable va encendre els motors principals i va descendir a una òrbita inferior. Els caces TIE van sortir a centenars de les seves entranyes. Tots els turbolàsers i canons làser van apuntar als bombarders que anaven a demolir el transponedor en la superfície d'Esfàndia.

En Pellaeon no dubtava que Vorrik respondria immediatament, assegurant-se així que la batalla fora a més, però això era inevitable. Per inútil que fos defensar un esquer, havia de fer veure que valia la pena l'esforç de defensar-lo, i així conformar que era un objectiu real. Amb sort, Vorrik s'esforçaria massa enviant a terra més naus mentre Pellaeon atacava les forces del comandant des de dalt.

Els trets van brillar en totes les pantalles quan els caces imperials es van enfrontar als yuuzhan vong. Com si aquesta fos l'espurna que encén el foc, les conflagracions es van succeir en pocs minuts en una dotzena de localitzacions més. L'enorme cuirassat Kur-Hashan va arribar en una onada de pertorbacions gravitacionals, amb tots els dovin basal del seu casc i els seus motors manejant arcanes energies de cara al combat.

-A totes les naus -va ordenar en Pellaeon-, foc a discreció!

* * *

Següent