Dinastia del mal (XV)

Anterior

15

Mentre la Zannah portava el Victòria a tocar terra en el seu hangar designat al port estel·lar de Ciutric IV, va sentir una sensació sobtada d'intranquil·litat.

-Alguna cosa va malament? -va preguntar en Set des del seient de passatgers, captant la seva incomoditat.

Estic a punt de desafiar al meu Mestre en una batalla a mort, i encara no estic segura de si vaig cometre un error en escollir-te com el meu aprenent.

-No és res.

En Set es va encongir d'espatlles. Estava assegut a la seva cadira reclinada, les seves cames estirades, i els seus peus descansant a la vora. Si estava sentint ansietat, estava ben emmascarada.

Amb la nau en terra, la Zannah va apagar els motors. No podia treure's la sensació que alguna cosa estava anant molt malament, però havia arribat massa lluny com per donar la volta ara.

Això és una premonició de la meva pròpia mort? Acabarà Bane amb la meva vida aquesta nit?

-Ara què? -va preguntar en Set, asseient-se i balancejant les cames cap a terra.

Quan ell havia acceptat per primera vegada l'oferta de la Zannah, ella havia percebut una clara reluctància en ell. Durant el curs del viatge a Ciutric, però, semblava haver-li agafat gust a la idea. Ara semblava gairebé ansiós... encara que la Zannah estava al corrent que tot això podia ser una actuació.

-Quan arribem a l'estat necessites quedar-te fora-, va dir ella en veu alta-. Al meu Mestre no li agraden les visites indesitjades.

-M'amagaré en els arbustos com un petit cadellet de Kath espantat, -va prometre ell.

-Això no és un joc, -li va advertir ella.

-Tot és un joc, -va respondre ell-. Aquest simplement és un que no et pots permetre perdre.

-Si perdo, podries acabar mort, també.

-O podria acabar com el nou aprenent del teu Mestre, -contraatacà amb un somriure murri.

-No el trobaràs ni de prop tan tolerant a la teva impertinència.

-Llavors de veritat espero que guanyis. Això és tot, Mestra?

Quan la Zannah va assentir, en Set es va aixecar del seu seient i va executar una profunda reverència, el seu cap enfonsant-se tan baix que el seu pèl es va bolcar cap endavant per penjar com una cortina platejada cobrint el seu cap i cara.

-Lidera i jo seguiré, -va oferir ell, tot i que hi havia quelcom gairebé burleta en el seu to.

Ella no va poder evitar preguntar-se què hauria fet en Bane en resposta al comportament irreverent d'en Set. Les conseqüències sens dubte haurien estat dures. La Zannah, però, es conformava amb deixar que el Jedi Fosc es divertís. Ella havia ferit el seu ego, humiliant-lo en superar-lo tan fàcilment durant el seu enfrontament. Era important deixar recuperar la seva confiança. I si les seves bromes li feien més fàcil acceptar el seu paper com a aprenent, estava disposada a tolerar-lo... fins a cert punt.

En Set entenia tot això, és clar. Ella sabia que ell l'estava pressionant, provant els límits i fronteres de la seva relació. Alhora, la Zannah havia estat provant-lo. Fins llavors, havia estat prou llest com per saber on traçar la línia.

Deixant les seves bosses a la nau, la Zannah i en Set es van obrir pas des de l'hangar fins al petit edifici de duanes davant del port estel·lar. Xet, el jove oficial de duanes que havia parlat amb ella l'última vegada que va deixar Ciutric, estava de servei de nou.

-Bona nit, Senyora Omek-, va dir ell amb una inclinació del seu cap-. Faré que algú li porti el seu speeder.

-Gràcies, Xet.

-Vol que enviï a algú a per les seves bosses?

-Les recolliré demà al matí. -Si encara estic viva.

-No vas a presentar-me al teu amic? -Va ficar basa en Set.

La Zannah li va silenciar amb una mirada.

En Xet òbviament va captar l'intercanvi, però el que va entendre d'ell la Zannah no estava segura. Un parell de segons de silenci van passar abans que l'oficial de duanes digués:

-Puc parlar amb vostè tot sol un moment, Senyora Omek?

Curiosa, la Zannah va fer un gest amb el cap a Set, que es va girar i es va allunyar caminant en l'altra direcció, semblant mitjanament ofès.

-Hem tingut una nau no registrada entrant en l'atmosfera fa un parell d'hores, -va murmurar en Xet un cop que en Set estava fora de l'abast-. Va tocar terra en la jungla a cent quilòmetres a l'est del port estel·lar.

Rar, va pensar la Zannah.

Ciutric IV estava localitzat en el nexe de diverses rutes de comerç clau, però les tarifes i taxes cobrades per les estacions de duanes eren mínimes. Cap mercader legítim correria el risc d'aterrar en una jungla salvatge només per evitar una mica de paperassa i estalviar-se un grapat de crèdits. I no hi havia cap operació de contraban activa a la regió; si n'hi hagués, ella i en Bane haurien sabut d'elles.

-Alguna idea de qui eren?

En Xet va arronsar les espatlles.

-Van aterrar fora de la nostra jurisdicció, i no van enviar una balisa d'emergència, així que ningú es va molestar a enviar una patrulla a investigar.

Ella no estava sorpresa per la manca d'urgència oficial generada pel navili no registrat. Ciutric era un món generalment respectuós amb les lleis; com a resultat, la seguretat planetària era d'alguna manera laxa. Era un dels motius pels quals en Bane havia triat residir aquí.

No obstant això, ella estava intrigada. Tenia la nau alguna cosa a veure amb la intranquil·litat que va sentir en aterrar?

-Vas dir que van tocar terra a l'est? -El nostre estat està a la vora est de la ciutat.

-Sí. Es van mostrar en els sensors un parell d'hores abans que el seu germà tornés.

-El meu germà?

-Oh, -va dir en Xet, lleugerament sorprès-. Vaig suposar que ho sabia. Va sortir el dia després que vostè. Acaba de tornar aquesta nit.

-Alguna idea d'on va anar?

L'oficial de duanes va negar amb el cap.

-Ho sento.

La ment de la Zannah estava donant voltes amb milers de possibilitats mentre l'aparcacotxes arribava amb el seu speeder. En Bane gairebé mai abandonava Ciutric. Si tenia negocis, la gent anava a ell... o enviava la Zannah. Una cosa havia d'haver ocorregut que era massa important com per esperar que ella tornés. O això, o tenia assumptes que volia tractar en persona. I si aquest era el cas, era possible que l'hagués enviat a Doan per deslliurar-se'n temporalment?

Ella només podia pensar en un motiu pel qual en Bane hauria volgut mantenir en secret el seu viatge: estava buscant algú per reemplaçar-la!

-Problemes? -va preguntar en Set, caminant per veure què estava passant.

-Està bé, -va respondre la Zannah, sense voler revelar la seva aprensió a cap dels homes.

Ella va pujar a l'speeder i va assenyalar amb el cap a Set per que fes el mateix.

-Gràcies per posar-me al dia, Xet.

Mentre l'speeder rugia en encendre's i prenia l'aire, ella va començar a considerar les seves opcions. Si Bane estava sol, li desafiaria com tenia planejat. No obstant això, si en Bane havia trobat a algú més perquè es convertís en el seu hereu les coses serien més complicades.

Si en Bane l'havia fet a un costat, la Regla de Dos encara s'aplicava a ella? O Bane i el seu nou aprenent combinarien les seves forces per derrotar-la com a un enemic dels Sith? Si això passava, no seria capaç de sobreviure sola.

Si les coses anaven malament, ella realment no sabia si el Jedi Fosc assegut al seu costat aniria en la seva ajuda, però no tenia cap altra opció real. Ella havia decidit enfrontar-se a Bane aquesta nit, i no anava a donar mitja volta ara. Hi havia esperat massa aquest moment, l'havia ajornat massa vegades abans.

-Posa't en guàrdia quan aterrem, -va advertir a Set.

-Sempre estic en guàrdia, -li va assegurar ell.

L'aprensió de la Zannah continuà amuntegant-se mentre s'aproximava a l'estat, però mentre s'acostava més es va adonar que no podia percebre la presència del seu Mestre. Confusa, ella va portar l'speeder a aterrar i va veure que la porta frontal estava oberta àmpliament.

-Espera aquí, -va ordenar a Set.

Amb una mà a l'empunyadura del seu sabre làser, es va aproximar a la porta oberta amb cura i va mirar dins. A un primer cop d'ull el dany era gairebé més del que podia comprendre. El guix a les parets estava esquerdat i cremat en almenys una dotzena de llocs; els terres de marbre estaven esgarrapats i calcinats. Brins enganxosos de xarxes sintètiques i flocs de cendra per tot arreu.

Cada tros de moble que podia veure estava o aixafat o bolcat. Curosament, es va obrir pas escales amunt, encara alerta malgrat no percebre a ningú més a l'edifici.

Una inspecció ràpida de les diverses habitacions li va assegurar que no hi havia cap perill immediat, i ella va embeinar el seu sabre làser. Semblava com si la major part del dany hagués estat confinat al vestíbul i a la sala d'estar just a l'entrada de la mansió. Si hi havia respostes que trobar, el més probable era que les trobés allà.

Quan va tornar a la part frontal de la mansió, no es va sorprendre de veure que en Set havia desobeït les seves ordres. Estava assegut en una cadira que havia sobreviscut relativament il·lesa, les seves cames creuades i un got de vi a la mà, esperant casualment al fet que ella hi arribés. Una ampolla recentment oberta estava davant seu a terra.

-El teu Mestre té un gust excel·lent-, va dir ell, aixecant el got i fent un brindis cap a l'hoste absent.

Estava clar per les evidències que algú havia atacat a Bane en la mansió, i només era lògic suposar que havien d'haver estat els de la nau. Qui eren i per què havien vingut, però, eren encara misteris que ella no podia resoldre.

-Et vaig dir que esperessis a l'speeder-, va dir ella, baixant les escales i tancant la porta de la mansió.

-Estava avorrit, -va respondre arronsant les espatlles, prenent un altre glop de vi abans de canviar de tema-. Sembla que aquest enfrontament que esperaves no passarà després de tot. Suposo que ets la nova Mestra Sith per defecte.

-No funciona així, -va murmurar la Zannah-. A més, Darth Bane encara és viu. Si estigués mort ho hauria sentit.

-D'alguna manera vaig témer que diries això-, va dir ell, doblegant-se cap endavant per agafar l'ampolla de vi i omplir el seu got buit-. Alguna idea de qui podria haver fet això?

-Cap dels nostres enemics tan sols saben que els Sith encara existeixen, -li va recordar.

-Tinc el pressentiment que hi ha alguna cosa que no m'estàs explicant, -va assenyalar en Set. Un segon després va afegir-, Mestra.

-Bane acaba d'arribar a Ciutric aquesta nit. -No va veure cap motiu per no explicar-li el que havia esbrinat-. I en Xet em va dir que una nau no identificada va tocar terra prop de l'estat poc temps abans que hi arribés.

-Creus que les dues coses estan relacionades?

-No crec en les coincidències, -va respondre ella. Després d'un moment va decidir ser clara amb Set-. Crec que en Bane em podria haver enviat a Doan només per mantenir-me fora del camí un temps. Crec que realment estava interessat en alguna cosa completament no relacionada amb això.

-No estiguis tan segura, -va respondre en Set, alçant el que semblava ser un petit botó blau.

-On vas trobar això?

-Incrustat entre les restes del que solia ser un sofà per allà a la cantonada, -va respondre ell, llançant-l'hi.

Ella va estendre una mà, fàcilment atrapant-lo en l'aire. Una esquitxada de sang seca estava marcada per la superfície, parcialment enfosquint la insígnia daurada.

-Aquest és el símbol de la Casa Reial de Doan, - va dir en Set mentre estudiava el botó.

-Doan? -La Zannah estava més confusa que mai-. Per què algú de Doan vindria aquí? Com ens trobarien si més no?

En Set es va encongir d'espatlles.

-Tu ets la Mestra. Digues-m'ho tu.

La Zannah no va respondre immediatament. Mossegant-se el llavi inferior, va analitzar la situació acuradament, examinant-la des de cada angle. Encara hi havien massa incògnites perquè ella tracés un pla perfecte, però sabia el que havia de fer-se.

-Necessitem anar a Doan.

-Espera un segon, -va protestar en Set, alçant les mans-. Estàs segura que vols fer això? Vull dir, fins i tot si el teu Mestre encara és viu a mi em sembla que probablement és un presoner.

-Sí... Un presoner a Doan.

-Llavors, què? Anem a rescatar-lo perquè puguis tractar de matar-lo tu mateixa?

Això estaria d'acord a la Regla de Dos, va pensar la Zannah. Però hi havia altres motius, més pràctics, per anar-hi.

-El meu Mestre és llest, poderós, i astut. És massa perillós com per ignorar-lo. Si el tenen presoner, podria trobar una forma d'escapar. Si ho fa, vindrà darrera meu... però serà en un moment i lloc de la seva elecció, no meva.

Fins i tot si mai escapa, és probable que qui sigui que l'hagi atrapat l'interrogui buscant informació. Podria revelar alguna cosa que exposi la meva existència als Jedi... o a algun altre enemic. No estic disposada a córrer aquest risc.

A més, vull saber qui el va atacar, i per què. I si el van capturar, vull saber com ho van fer. Quines tàctiques van utilitzar per fer caure aquest formidable oponent, i com assegurar-me que mai em passi a mi?

-Així que tot això és per lligar caps?

Ella va escoltar reluctància en la seva veu, la mateixa reluctància que havia percebut quan en primer lloc li va oferir prendre'l com el seu aprenent. En Set havia passat molta part de la seva vida fugint dels problemes en lloc de solucionar-los. Ella sabia que era més probable que evités als seus enemics a què busqués una forma de destruir-los. En el seu temps, ella li guariria d'això. Com la seva Mestra, li ensenyaria els camins dels Sith.

Per ara, però, simplement necessitava la seva ajuda.

-He d'anar a reunir-me amb algú-, va dir ella, recordant que en Xet li havia dit que en Bane s'havia reunit amb Argel Tenn només un parell de dies abans que tot això comencés. Era possible que el col·leccionista hagués trobat algun manuscrit Sith interessant que hagués motivat a Bane a deixar Ciutric.

-Aniré amb tu?

La Zannah capcinejà.

-Necessites esbrinar tot el que puguis sobre Doan. Si la família reial va estar involucrada, on es durien al meu Mestre? I com podem trobar-lo?

En Set va fer un remugueig d'insatisfacció.

-Així que ara sóc un bibliotecari glorificat?

-Reuneix-te amb mi aquí en dos dies-, va dir la Zannah, ignorant la queixa-. Per llavors hauré esbrinat què fer després.

* * *

Quan la Zannah va tornar a la mansió després de reunir-se amb Argel Tenn, estava lleugerament sorpresa de trobar a Set allà esperant-la. Mig havia esperat que ell no es mostrés. La missió a la qual li havia enviat era important, però també era una prova de la seva obediència. Si estava tenint segons pensaments sobre el fet de convertir-se en el seu aprenent, enviar-lo lluny li hauria donat l'oportunitat perfecta per a tractar de desaparèixer. El fet que hagués tornat era un senyal que potser era una elecció vàlida després de tot.

Ella estava alleugerida de veure que les coses semblaven estar millorant amb Set, perquè la seva reunió amb Argel Tenn no havia anat bé. Al principi ell s'havia negat a discutir els seus negocis amb Bane, clamant que la discreció era la pedra angular del seu negoci. La Zannah va fer el que va poder per persuadir-lo de fer una excepció a través de mitjans no violents; ella sabia que l'Argel tenia accés a manuscrits Sith estranys, i no volia rebutjar un recurs potencialment valuós.

No obstant això, molt per la seva consternació, havia demostrat una sorprenent integritat quan es tractava de protegir la confidencialitat dels seus clients. Al final havia hagut de canviar a mètodes menys plaents per fer-lo parlar. Per descomptat, en passar a la interrogació brutal s'havia revelat com quelcom més que només una col·leccionista interessada, i després d'això no podia deixar-lo amb vida.

El risc que l'Argel li expliqués a algú sobre ella era massa gran; la informació podia arribar fins als Jedi i fer que investiguessin. Sobre tota la resta era crític que els Sith romanguessin ocults, així que la Zannah no tenia altra elecció llevat d'eliminar-lo.

La veritable tragèdia era que mai va aconseguir treure res més que un únic nom d'ell: Darth Andeddu. L'Argel no sabia per què en Bane estava interessat en aquest Lord Sith en particular, i sense res més per continuar la Zannah estava encallada.

-Benvinguda de tornada, Mestra, -va dir en Set a manera de salutació-. T'alegrarà escoltar que he après tot el que un podria voler saber sobre un miserable pou petit de món com Doan.

-Llàstima que no t'enviés a esbrinar sobre Darth Andeddu-, va murmurar ella, deixant que les seves frustracions sortissin a la superfície.

-Vas dir Andeddu? -va preguntar en Set, òbviament sorprès-. El Rei-Déu immortal de Prakith?

La mandíbula de la Zannah gairebé colpeja el terra.

-Has sentit parlar d'ell?

-Ah, així que ara jo tinc una cosa que ensenyar-te, -va dir en Set amb un somriure, recuperant-se de la seva sorpresa inicial-. Això em fa el Mestre?

La Zannah no estava d'humor per les seves bromes.

-Digues què saps de l'Andeddu. -Pel seu crèdit, en Set va captar el seu to i va prendre una postura més seriosa.

-Els meus últims anys amb els Jedi els vaig passar servint sota un Mestre ithorià anomenat Obba, -va explicar ell.

-He sentit d'ell. Està en el Consell del Primer Coneixement.

Des de la seva batalla contra els Jedi a Tython, en Bane havia insistit que tots dos coneguessin el nom i reputació de cada Mestre en l'Orde.

En Set va alçar una cella.

-Impressionant.

-Considera aquesta la teva primera lliçó. Coneix al teu enemic tan bé com et coneixes a tu mateix.

-Anotat. Puc continuar? -La Zannah va assentir.

-Mentre estava sota la tutela insofrible del Mestre Obba, molt del meu temps el vaig passar investigant les històries dels Sith antics. El vell imbècil cap de martell tenia la gran idea que podia servir millor a la llum en fer un catàleg de cada holocró Sith conegut, i llavors enviant als seus agents per recollir-los i portar-los de tornada al Temple Jedi per salvaguardar-los.

»En la meva investigació, vaig trobar diverses referències a un home anomenat Darth Andeddu. Els Jedi havien treballat dur per eliminar tot esment d'ell del registre galàctic, però com a membre de l'Orde tenia accés als materials confiscats originals.

-Vés al gra, -li va advertir.

-Per descomptat. L'Andeddu va governar el món de Prakith com un déu. Almenys, ho va fer fins que les hipercarreteres del Nucli Profund es van col·lapsar, eficientment tallant el planeta de la resta de la galàxia.

»Hi havia, però, algunes evidències que recolzaven la teoria que l'Andeddu va crear un holocró durant el seu regnat. El Mestre Obba creia que encara era a Prakith, encara que sentia que un viatge al Nucli Profund per recuperar-lo era massa perillós. Per ser honest, en certa manera estava d'acord amb ell.

-Què té d'especial l'holocró de l'Andeddu? -va exigir la Zannah-. Gairebé t'empasses la llengua quan vaig esmentar el seu nom.

-Si creus en el que diuen les llegendes, l'holocró de l'Andeddu conté el secret de la vida eterna.

La Zannah va maleir sota el seu alè mentre totes les peces encaixaven. D'alguna manera en Bane havia d'haver sabut sobre l'holocró de l'Andeddu i havia anat a Prakith a reclamar-lo. Estava tractant de tornar-se immortal!

Això és pel que l'havia enviat a Doan: perquè ella no esbrinés que estava tramant. Malgrat tot el que ell li havia ensenyat sobre la Regla de Dos, no estava disposat a acceptar la idea que el seu aprenent un dia li sobrepassés. Realment pensava que si podia trobar una forma d'aturar els estralls del temps i l'edat, podria governar als Sith per sempre.

Això és una traïció a tot el que em vas ensenyar. Vas dir que m'ensenyaries tots els teus secrets; vas dir que el llegat dels Sith seria meu algun dia. Em vas mentir!

-Creus que és possible que el teu Mestre realment fora a Prakith i trobés l'holocró de l'Andeddu? -va preguntar en Set, sense fer cap esforç per amagar l'ànsia nua en la seva veu.

-En Bane ha viatjat al Nucli Profund abans, -va admetre ella, recordant el seu viatge a Tython.

-Així que finalment has decidit dir-me el nom del teu Mestre.

La Zannah va fer una altra silenciosa maledicció. Se suposava que havia de mantenir aquesta informació per si mateixa mentre en Bane estigués viu. Però en adonar-se del que havia fet, de com havia traït la Regla de Dos, l'havia inquietat.

-Encara no entenc com s'enllaça això amb Doan, -es va preguntar en Set en veu alta.

Aquesta era l'única peça del puzle que la Zannah no havia esbrinat encara, tampoc, encara que tenia un pressentiment que tot estava connectat d'alguna manera.

-Qui fos que li ataqués havia d'haver vingut per l'holocró, -suposà ella-. Qui fos que se l'emportés s'ha degut de dur-se'n també l'artefacte.

-Així que creus que està a Doan?

Era obvi que en Set estava més interessat a reclamar l'holocró que en trobar i tractar amb Bane. Però la Zannah no tenia ni idea a qui o a què s'enfrontaria quan tornés al món miner, i sospitava que necessitaria tota l'ajuda que pogués obtenir.

-No has estat disposat a arriscar-te a viatjar al Nucli Profund per reclamar l'holocró de l'Andeddu, però estàs disposat a viatjar de tornada a Doan un cop més?

En Set li va fer una altra de les seves extravagants reverències.

-Lidera el camí, Mestra.

 Següent