Reunió (III)

Anterior

III

En el Falcó, els ànims estaven revoltats.

-Encara no podem marxar -va insistir en Han-. No fins que sapiguem que la Jaina està bé.

-Està fora de perill, Han, ho saps. Ha anat al Selònia -La Leia se sentia enclaustrada en la diminuta cabina i havia de lluitar contra l'impuls de sortir d'allà. C-3PO els escoltava des del passadís d'accés, anant i venint entre Han i ella, seguint l'acalorat intercanvi de paraules-. Insistint a quedar-nos, ens poses en perill a tots.

A través dels sensors del casc de la nau podia sentir els crits de la multitud que convergia cap a l'hangar del Falcó. Només els desganats esforços de la seguretat de l'espaiport els mantenien a ratlla.

-I què? -va protestar ell-. Podem defensar-nos.

-Han, no ajudarem a la causa si anem per aquí ficant-nos en embolics! Se suposa que portem un missatge pau, no de tensió.

En Han es va fregar les temples com si tingués mal de cap. A les pantalles que tenia davant ell podia veure el cordó de seguretat que envoltava el Falcó, al qual s'havien unit diversos policies locals.

-I què fem amb el ryn? -va preguntar amb més calma.

Ella no tenia resposta per a allò. Els seus pensaments també estaven centralitzats en la Jaina, però va suposar que havia de tenir-ho en compte. A Bakura, en Goure els havia enviat a Onàdax amb el pretext que allà es trobarien amb un altre ryn. De moment, no apareixia per enlloc.

-No ho sé -va dir-. Potser en Goure es va equivocar. O potser han canviat les circumstàncies entre que vam rebre el missatge i vam arribar aquí. La xarxa ryn és lenta, recorda-ho. Potser...

-Espera -la va tallar en Han, alçant una mà-. Has sentit això?

La Leia va escoltar, però no va sentir res. Va donar uns copets tranquil·litzadors als tensos músculs del braç del seu espòs. Si en Han volia trobar una raó per retardar la partida, hauria d'haver-se de buscar una excusa millor.

-Realment crec que és hora que anem a un altre lloc més segur, Han. La capitana Todra pot encarregar-se d'ella; la sento a prop.

Ell la va mirar i va acabar cedint amb un sospir.

-Està bé -va accedir, començant a manipular interruptors-. Però ens mantindrem en una òrbita baixa. Si tan sols pensen a fer-li mal, vull ser capaç de...

-La Jaina pot arreglar-se-les sola -el va interrompre, reprimint un somriure.

Un furiós cop al ventre de la nau va interrompre la discussió.

-Sabia que havia sentit alguna cosa -En Han va accionar diversos interruptors més, mentre la Leia es deixava caure al seient del costat. Ell va revisar les càmeres de seguretat exteriors i ella va connectar el canó retràctil.

Una de les càmeres els hi va mostrar una figura desmanegada que estava colpejant una comporta amb una pesada barra de metall. El rostre del foraster quedava ocult per un visor antiboira; però, a part d'això, no hi havia res obertament sospitós o amenaçant en ell o ella. El barat vestit mediambiental que portava l'estrany era massa feble per ocultar qualsevol arma.

-Dubto que seguretat enviï algú com ell per fer la seva feina bruta -va comentar la Leia-. I tu?

En Han sacsejar el cap, dubtós.

-Dispara un tret d'advertència. Això ho solucionarà.

-No em sembla una bona idea, Han. Podria prendre-s'ho com un signe d'agressió.

-És un signe d'agressió, Leia -contraatacà-. I si no deixa de colpejar el Falcó, s'assabentarà del que significa la paraula agressió.

-Però, Han, crec que només intenta cridar la nostra atenció.

-I mira el que li està fent de pas a la pintura!

-No penso disparar, Han -es va recolzar en la seva cadira i va creuar els braços sobre el pit.

Ell la va mirar un moment, abans de fer rodar els ulls. Amb un grunyit d'enuig, es va aixecar del seient del pilot i es va dirigir al passadís, murmurant a sota veu alguna cosa sobre un «motí».

La Leia va seguir amb els preparatius de vol que iniciés en Han, però mantenint un ull en la càmera que enfocava la rampa.

Amb un soroll metàl·lic i un brunzit es va obrir prou per permetre que en Han cridés l'insistent alienígena. La Leia va seguir el ràpid intercanvi de paraules entre tots dos, encara que no podia llegir els seus llavis per saber exactament el que es deien. No obstant això, fos el que fos, va fer que l'alienígena aixequés lleugerament la seva màscara, el que va provocar una mirada de sorpresa per part d'en Han.

Ella no podia veure la cara de l'alienígena, així que va residir una completa sorpresa que en Han baixés la rampa per complet i fes senyals a l'altre perquè pugés a bord. Una cosa que va fer després de tirar la barra metàl·lica amb la qual colpejava la nau. I quan va veure que l'alienígena ascendia per la rampa, la Leia no va poder reprimir una creixent sensació d'ansietat a l'estómac.

* * *

-Ombra de Jade, si us plau, respongui!

La veu de la capitana Mayn va treure al Luke del que li va semblar un pou molt profund. El món vibrava entorn a ell i un so rugent inundava les seves orelles. En algun lloc, més enllà de la brama causada per l'intens atac mental, podia sentir la Saba, la Danni i la Tekli prop, totes sense coneixement. La ment d'en Jacen era lluminosa i conscient, estenent-se ja cap als altres. Més lluny, però encara dins l'Ombra de Jade, va captar a Soron Hegerty dormint pesadament. I al costat d'ell estava la seva dona, lluitant amb els comandaments de la nau.

-Ara mateix estem molt ocupats, capitana -estava dient. La seva veu semblava calmada, però en Luke sabia que la seva ment també patia les conseqüències de l'atac-. La trucarem quan puguem, d'acord?

Abans que l'Enviduadora pogués respondre, la Mara va tallar les comunicacions perquè no tornessin a interrompre-la. L'habitualment fàcil tasca d'aterrar la nau absorbia la major part de la seva concentració.

-On...? -va balbucejar en Luke, però tenia la gola massa seca per seguir parlant. Redreçant-se en el seu seient, es va aclarir la gola amb una tos i ho va intentar de nou-. On som?

-Intentant aterrar -va respondre la Mara, sense apartar els ulls dels comandaments.

A través de la cúpula de la cabina, en Luke podia veure la luxuriosa vegetació del planeta que tenien sota. En el llunyà sud destacaven immenses zones de roques i terra, possiblement cicatrius deixades pels atacs yuuzhan vong descrits per la Vergere, o potser la conseqüència de tants salts en l'hiperespai durant el seu vol a través de les Regions Desconegudes. Des d'allà no podia estar segur.

Va mirar la seva dona. Les bosses sota els seus ulls eren grans i fosques.

-Estàs bé?

-Suposo -va dir distretament.

-Què ha passat?

-No estic segura. Vaig sentir com un cop de puny de la Força, però cent vegades més poderós. Fos el que fos, va noquejar a tot el món en la nau... i ens ha mantingut inconscients fins ara.

-Però no a tu?

La Mara va arronsar les espatlles.

-En un moment, estava dormint com tots; al següent, estava desperta i escoltant com Jacen rebia instruccions per l'intercomunicador.

-Jacen?

-Va ser el primer a despertar. Creu que va ser Zonama Sekot qui va fer que ens desmaiéssim i qui més tard el va despertar, però algú des de la superfície li donava coordenades i un passadís d'entrada. Estava explicant-li que no era el més adequat per pilotar la nau, quan em vaig despertar. Gràcies també al planeta, suposo. Quan els hi vaig dir que necessitaria consultar-ho amb tu, aquesta gent va dir que no era una opció. Segons mostren els enregistraments de l'Ombra, no crec que el més sensat sigui discutir amb ells.

-Què vols dir?

Ella el va mirar, i aquesta vegada en Luke va veure alguna cosa més que esgotament en els seus ulls, un indici de nerviosisme.

-Fes una ullada tu mateix -li va suggerir, estrenyent un botó per passar l'enregistrament-. Això es va gravar abans que jo despertés, però després d'entrar en el sistema.

En Luke es va girar cap al monitor i va veure el que havien gravat les càmeres de l'Ombra de Jade mentre la tripulació romania inconscient. Mostrava les naus yuuzhan vong que van entreveure a la seva arribada i l'espectacular desplegament pirotècnic del planeta. Amb la confusió del seu despertar s'havia oblidat de la batalla, però en veure-la ho va recordar tot. La seva sorpresa en veure els yuuzhan vong orbitant el planeta vivent va ser total.

Va contemplar amb incredulitat com les naus alienígenes es retiraven davant les defenses locals. La batalla era intensa. Encara que les forces yuuzhan vong no eren molt nombroses, gairebé van aconseguir resistir contra tota la defensa planetària... gairebé. Però les naus estrangeres van acabar caient davant la implacable resistència. Els defensors de Zonama Sekot van perseguir les naus supervivents i les van destruir una a una.

Quan la gravació va acabar, en Luke es va girar cap a la Mara. Seguia pilotant la nau en les últimes fases del descens.

-Quedà alguna? -No necessitava donar més explicacions.

-No, totes destruïdes... pel que sé. Hi havia molta estàtica. Estàvem en els límits, però tot i així ens va afectar.

-Per què no vam acabar com ells? -va preguntar ell.

La Mara el va mirar de reüll mentre connectava els repulsors.

-No tinc ni idea, Luke.

-Potser ens va llegir la ment i va comprendre que no preteníem fer-li mal -va suggerir en Luke-. I va despertar primer a Jacen causa de la seva afinitat natural per les ments fora del comú.

-Només hi ha una manera d'estar segurs -va apuntar la Mara-. I és parlant amb els nadius.

-Que és el que suposo que estem a punt de fer -en la pantalla principal, el paisatge arbrat pujà cap a ells-. Per començar, potser puguin dir-nos què estaven fent aquí els yuuzhan vong.

-Sabem que han enviat missions a les Regions Desconegudes, els Txiss ens ho van dir abans de marxar de Csilla. Aquesta havia de ser una d'aquestes missions.

-Suposo... Però no puc creure que ensopeguessin amb Zonama Sekot per casualitat. Nosaltres el buscàvem, i tot i així ens va costar molt de temps i esforç trobar-lo.

-Potser hi hagi moltes més missions com aquesta, i que portin buscant-lo des de fa molt de temps.

En Luke va assentir amb el cap, encara que no podia estar segur que les seves preguntes haguessin estat contestades.

-Això vol dir que ja l'han trobat dues vegades que sapiguem. És com si estiguessin buscant-lo activament...

L'Ombra de Jade es va posar suaument en un extens camp d'herba, envoltat per espessos murs de bosc. La Mara va apagar els motors i es va recolzar en el seu seient.

-Benvinguts a Zonama Sekot -va exclamar en Jacen darrere d'ells.

En Luke va fer mitja volta per estudiar al seu nebot. Els ulls d'en Jacen estaven clavats en el paisatge que es podia veure a través del transpariacer de la cabina. A la superfície del planeta, la vida s'arremolinava al voltant de les branques dels arbres en multitud de colors i formes.

-On estem exactament? -va preguntar en Luke.

-Si el que vols és que et doni un nom, no puc ajudar-te -es va disculpar en Jacen-. El qui va parlar amb mi només em va detallar les coordenades d'aquest camp d'aterratge, i després va tallar la transmissió. Però estem en algun lloc de l'hemisferi sud.

La Mara els hi va assenyalar una visualització topogràfica que indicava la seva situació exacta.

-Si el que la Vergere va dir és veritat, tot això va ser destruït pels yuuzhan vong l'última vegada que van estar aquí fa seixanta anys.

En Jacen va assentir. En Luke comprenia el to d'incredulitat en la veu de la Mara. No quedava cap rastre de la destrucció infligida al planeta, a excepció de la zona que veiessin des de l'òrbita. Zonama Sekot havia aconseguit curar-se a si mateix.

-No et van dir res més? Res?

En Jacen va moure el cap.

-Només que aterréssim i deixéssim l'Enviduadora en òrbita, que no patiria danys.

-Suposo que l'Arien va experimentar el mateix que nosaltres.

-En realitat, no -li va contradir la Mara-. No es van veure afectats en absolut. Alguns van patir mals de cap i marejos espacials, però res més. És com si el cop de puny de Força apuntés únicament cap a nosaltres.

-Per què l'Ombra de Jade va arribar la primera o perquè som Jedi? -va preguntar en Luke.

Va saber que la Mara estava a punt de protestar que sabia tan poc com ell, quan alguna cosa a l'exterior va captar la seva atenció. Sorgint d'un estret espai entre els arbres, van aparèixer dos individus. Tots dos eren alts i prims, de pàl·lida pell blava i grans ulls daurats. El pèl de l'home era d'un negre profund, mentre que el de la dona era una onada de pur blanc. Les seves mandíbules semblaven fortes; la seva expressió, severa. Anaven vestits amb àmplies túniques de tela que els hi queien de les espatlles en amplis plecs, tots ombrejats de verd i gris.

Es van detenir una distància segura de l'Ombra de Jade, mirant fixament la nau amb les mans esteses davant seu, com esperant que Luke, Mara i Jacen sortissin.

-Bé -va dir en Luke, tornant-se cap a la seva esposa-, aquí hi ha els nadius.

-La seva expressió no sembla massa encoratjadora, oi? -va respondre la Mara, dreta al seu costat.

En Jacen es disposava a sortir de la cabina, però en Luke el va subjectar pel braç.

-Preferiria que esperessis aquí amb R2 i ens mantinguis vigilats.

En Jacen el va mirar fixament un segon, mentre pensava una resposta. L'androide mecànic xiulà alentadorament i el moment va passar.

-Té sentit, suposo. Però si necessiteu ajuda, feu-m'ho saber.

-No et preocupis -el va tranquil·litzar la Mara, estrenyent-li afectuosament la mà mentre creuaven la porta.

En Luke i ella van passar al costat dels altres -Tekli, Saba i Danni jeien inconscients al terra de la secció de passatgers- fins a la part posterior de la nau i la comporta de sortida. La Mara la va obrir i va convidar al seu marit a què sortís primer amb un posat burleta. En Luke va enfilar la rampa, detenint-se en arribar a l'herba, alta fins al genoll, per omplir-se els pulmons amb l'aire vigoritzant de Zonama Sekot. Va tancar els ulls un segon, gaudint de la sensació de sentir la brisa fresca a la pell.

«Som aquí, estem realment aquí», va pensar. Necessitarien més que una freda benvinguda per aigualir-li aquest sentiment de satisfacció.

Va obrir els ulls quan la Mara va arribar al seu costat. La seva expressió reflectia una sorpresa similar a la seva. El cel era d'un blau vibrant, i la brisa onejava l'herba que els envoltava. Petits núvols es movien per sobre dels seus caps, enfosquint parcialment l'enorme i rogenca superfície de Mobus, el gegantí sol al voltant del qual orbitava Zonama Sekot. L'estrella primària del sistema estava a mig camí en el seu recorregut, a vint graus de la gegant gasosa.

Una altra profunda inspiració va escombrar l'últim sentiment de dubte. Aquell lloc era real i feia olor com la vida mateixa. Un poderós potencial de Força semblava xopar-ho tot, com una tempesta psíquica a punt d'esclatar. Seria la ment de Zonama Sekot?, es va preguntar en Luke. Era això el que la Vergere va sentir quan el planeta vivent es va tornar conscient tants anys enrere? Ni tan sols a Ithor havia sentit una barreja tan fluida i intricada entre flora i fauna.

Va apartar a un costat les seves càbales quan els dos estranys es van acostar.

-Qui sou? -va exigir la dona.

-Em dic Luke Skywalker -va respondre-. I aquesta és la meva dona, Mara. Ens agradaria agrair-vos la vostra benvinguda...

-No sou benvinguts -va tallar l'home amb duresa.

La Mara va arrufar les celles.

-No vau ser vosaltres els que ens vau donar les coordenades...?

-Ens ho van ordenar -va replicar la dona.

-La vostra nau és la primera que aterra a Zonama des de fa més de cinquanta anys -va afegir l'home-. Sekot ho desitjava i per això l'obeïm.

«A contracor», va pensar en Luke.

-Heu esmentat els noms Zonama i Sekot com si fossin entitats separades -va dir-. Per què?

-Sekot és la ment -va explicar l'home.

-Zonama és el planeta -va concloure la dona.

-Llavors, sou zonamans? -va preguntar en Luke.

-Som ferroans -va respondre una veu a l'esquena d'en Luke. Aquest es va tornar per trobar-se amb una dona de pell blavosa i vestida de manera similar als altres dos a excepció de la seva roba, totalment negra.

La Mara va fer mitja volta sobre si mateixa, sorpresa, i va adoptar una posició defensiva. La boca de la dona es va corbar en un somriure.

-Perdoneu-me per sobresaltar-vos -les seves mans van fer el gest universal de pau-. No vull fer-vos cap mal. Sóc la magistrada, la mediadora entre Zonama i Sekot.

La Mara es va relaxar una mica, mentre en Luke estudiava a la nouvinguda amb una cauta fascinació. No podia calcular exactament quants anys tenia. La seva pàl·lida pell blava estava arrugada, però el seu cabell era encara espès i negre, subjecte en una cua de cavall que li penjava fins als malucs. Es podria esperar que la increïble vitalitat que irradiava fos la d'algú molt més jove. La presència de la Força en ella també resultava estranya, com si l'estigués contemplant a través d'una portella amarada de pluja.

No podia negar que estava al comandament. Els altres dos ferroans van retrocedir reverencialment i van ajupir els caps.

-Suposo que hem de parlar amb tu -aventurà en Luke.

-Si teniu alguna cosa a dir, sí, les vostres paraules s'han d'adreçar a mi.

En Luke va assentir alhora que feia un pas cap a la magistrada.

-Necessitem parlar sobre els extraterrestres amb els que heu combatut recentment -i va indicar el cel amb una mirada-. Els coneixem com yuuzhan vong, però, en el passat, crec que us referíeu a ells com els Forasters Remots.

La cara de la magistrada es va inclinar i una expressió fascinada es va estendre per ella.

-Com ho saps?

-Gràcies a una Cavaller Jedi que us va visitar i li va explicar la història al meu nebot.

-Parles de la Vergere -va reconèixer la dona-. La recordem. I amb afecte.

Part de la incertesa de la Mara es va aplacar davant la menció del nom de la Jedi.

-Ah, sí?

-Coneixem bé aquesta història. Ella va aconseguir allunyar els Forasters Remots per un temps... el suficient per poder-nos preparar per a un segon atac. Ara som capaços de defensar-nos, com haureu vist.

-La demostració que vam presenciar va ser impressionant, i em quedo curt.

-Dir-ne demostració, implica que va ser en el vostre benefici -va interrompre el ferroan masculí. El seu to deixava bastant clar que no era així en absolut.

-Vinga, Rowel -li va reprendre suaument la magistrada-. Són els nostres convidats.

-No, Magistrada, són intrusos -va protestar l'altra dona-. No pertanyen en aquest món. Hem d'expulsar-los immediatament i oblidar-nos d'ells.

-La negació no resol els problemes, Darak -no hi havia ironia ni cap retret a les paraules de la magistrada-. Hem volgut oblidar com de vast que és l'univers, però no ens ha servit de gaire. En un sol dia ens han trobat dues espècies diferents. Negar la seva existència no els ha dissuadit.

-Però, Magistrada, ells porten canvis violents! -va exclamar la dona, Darak-. Hem viscut en pau durant dècades i, de sobte, el cel s'omple amb focs de guerra!

-I em temo que seguiran cremant -va dir en Luke.

-Portes funestes notícies llavors -va remugar en Rowel, fulminant-lo amb la mirada.

-Sempre passa el mateix amb aquests Cavallers Jedi -va afegir la Darak.

-Un moment -va protestar en Luke, anticipant la refutació defensiva de la Mara-. Has dit Cavallers, en plural? Han vingut més Cavallers Jedi a part de la Vergere?

-Hem entretingut a més d'un al llarg dels anys, sí -la mirada de la magistrada a l'altre ferroan va ser reprovatòria-. En el passat, els Cavallers Jedi van demostrar ser els nostres amics, els nostres aliats. Per què no ho haurien de ser ara?

-Hem de ser cauts -aconsellà la Darak-. Som un món contra milions.

-Ningú és immune -va advertir en Luke-. No us podeu amagar del que s'acosta, el que ha passat avui ho demostra. És una veritat dura, però és veritat el que portem, no mentides.

La règia dona va estudiar amb la seva penetrant mirada als dos humans que es trobaven davant seu.

-M'agradaria tenir l'oportunitat de parlar amb el teu nebot, intercanviar amb ell els nostres records de la Vergere.

-Fes-los fora! -va xiuxiuejar la Darak-. No els escoltis!

La magistrada va riure obertament.

-Aneu massa lluny, amics meus -i al Luke i la Mara-: Us prego que perdoneu la seva falta de respecte. La seva aprensió no està injustificada. En el passat hem viscut temps inestables... sobretot durant les travessies, quan buscàvem una nova llar. Van ser temps difícils per a tothom. Hi va haver terribles aixecaments: morts, fam, plagues... -una tristesa fugaç va creuar la cara de la magistrada-. Zonama no ha tingut visitants en molts anys i hem viscut en pau, però ara el conflicte ha tornat a nosaltres. Estem comprensiblement preocupats.

-Com nosaltres -va assentir en Luke-. La presència dels Forasters Remots aquí ha estat inesperada i ens preocupa. És una de les moltes coses sobre les quals hem de parlar, i com més aviat, millor.

-Que així sigui -va acceptar la magistrada, dirigint una dura mirada cap a la Darak i en Rowel, indicativa que no acceptaria més desacords-. Els altres també poden estar presents -va afegir-. Estan despertant mentre parlem.

-Llavors, haureu de venir amb nosaltres -va dir el ferroan masculí.

-On? -es va interessar la Mara, aclucant els ulls.

-Al nostre poble, naturalment -va aclarir la Darak-. La reunió tindrà lloc allà.

-D'acord -va acceptar la Mara-. Digueu-nos on és i volarem fins allà.

-Això no és possible -va rebutjar en Rowel-. La teva nau no pot venir.

-I com penses impedir-me...?

-No ho faré jo -En Rowel va assenyalar cap a l'Ombra de Jade-. Sekot ja s'ha encarregat d'això.

La protesta de la Mara va morir en els seus llavis quan va mirar cap a la nau. L'herba sobre la qual s'havia posat havia crescut desmesuradament al costat de tiges i sarments, i envaït el transport, enredant-se en el tren d'aterratge i la rampa de desembarcament. El fullatge s'introduïa per totes les obertures de la part inferior, senyal que la intrusió s'estenia per tota la nau.

La Mara va reaccionar a la defensiva per pur instint. Va donar dos passos activant el seu sabre làser. La fulla de lluminosa energia va traçar una línia resplendent en la cristal·lina claredat del dia, prometent una poda ràpida i indiscriminada.

En Luke la va subjectar pel braç abans que pogués fer el primer tall.

-Calma, Mara -va dir suaument. La va atreure cap a ell mentre l'obligava a baixar el sabre, xiuxiuejant al pèl vermell que cobria la seva orella-. Si Sekot pot fer-li això a la nau, també pot fer-nos-ho a nosaltres. No pots lluitar contra tot un planeta, amor meu.

Va arribar mitjançant la Força fins a Jacen, que seguia dins de la nau, i veient que el seu nebot estava il·lès, va projectar tranquil·litat en la Mara. La seva esposa es va relaxar visiblement, i va apartar el seu polze del botó d'activació del sabre làser apagant la fulla. No obstant això, va poder copsar que no se sentia contenta davant la situació. I no podia culpar-la. Sekot havia atacat i empresonat la seva nau. Tampoc a ell li semblava bé, però podia suportar-ho.

-Magistrada... -va començar, però es va aturar en adonar-se que se n'havia anat. No hi havia notat la seva marxa, però no la veia enlloc. La seva estranya presència a la Força penjava de l'aire, com si part d'ella seguís encara allà. Va intentar seguir el seu rastre, però es va esvair a poc a poc, com si la dona s'hagués dissolt literalment en l'aire.

-Si aneu a venir amb nosaltres, és hora de marxar -va advertir-los en Rowel.

-Gràcies -va respondre, intentant ser tot el cortès possible. Si el que volien els ferroans era provocar-lo d'alguna manera, acabarien molt defraudats-. Però, si no ens permeteu viatjar en l'Ombra de Jade, com anem a arribar al vostre poblat?

El ferroan va apuntar cap a un camí visible al límit del camp d'aterratge.

-Caminant, és clar -va assenyalar la Darak amb un somriure burleta.

* * *

La Jaina va arribar a l'Orgull de Selònia segons abans que la torba. El viatge pels carrers d'Onàdax havia estat difícil i carregat de perills. En diverses ocasions va haver de tornar sobre els seus passos per evitar els incendis o les baralles entre locals. Qualsevol que hagués provocat aquella agitació, havia fet un treball condemnadament bo.

Dos guàrdies li van tallar el pas a l'entrada de l'hangar.

-Tenim ordres d'impedir que ningú pugi en aquesta nau -va dir un, un selonià de pelatge marró.

-Ordres de qui? -va preguntar ella, molt conscient dels udols de la xusma que li trepitjava els talons-. I per què?

-Això no és assumpte teu. Vine per aquí...

«Per aquí». En la seva ment va captar que aquell per aquí acabava amb un parell de manilles i un cop al cap.

-No necessites arrestar-me -va dir ella, apoderant-se de la seva voluntat i retorçant-la -. A mi no se m'apliquen les ordres que t'han donat.

-No necessitem arrestar-te -li va dir el selonià a l'altre guàrdia-. A ella no se li apliquen les ordres que ens han donat.

La Jaina va somriure triomfant.

-Ara hauria d'entrar. Segur que teniu millors coses a fer que ser aquí xerrant amb mi.

-Entra. Tenim millors coses a fer que ser aquí xerrant amb tu.

Els guàrdies es van apartar, franquejant-li l'accés al Selònia. Ella es va afanyar per la rampa fins la comporta d'entrada i va començar a marcar el codi de seguretat. Abans d'acabar, la comporta es va obrir amb un xiuxiueig.

-T'estàvem esperant -va saludar-la Selwin Markota, el segon al comandament de la capitana Mayn-. Estem preparats per partir.

Darrere d'ella, el clam de la multitud es va elevar diversos punts en arribar davant de l'hangar.

-Sí, crec que és bona idea.

L'esgotament es va apoderar d'ella mentre en Markota la guiava pels passadissos de la fragata. Era un home sòlid que estava quedant-se calb, un administrador excel·lent del qui un podia fiar-se en una crisi. I que caminés tan de pressa confirmava que les circumstàncies eren urgents. La gravetat va canviar sota els seus peus mentre la fragata deixava enrere Onàdax.

-I els meus pares? Han aconseguit escapar?

-Estan en òrbita, esperant que els hi truquis.

-Cap senyal de persecució?

-De moment, no. Tinc una sensació en els budells que això ha estat una advertència. Algú volia treure'ns del mig, però no necessàriament matar-nos.

Ella el va seguir, absorbint la informació.

-Doncs aquest aldarull em semblava força real.

-Oh, estic segur que ho és. Com la majoria de les comunitats il·legals, Onàdax és un barril de pólvora a punt per esclatar a la menor espurna -Markota va llançar una mirada per sobre de l'espatlla-. Vàrem captar una emissora local de notícies, on parlaven d'un agent que suposadament vam enviar nosaltres. Els testimonis oculars descriuen a una persona abandonant la suposada escena de l'incident fa una o dues hores. I la descripció d'aquesta persona coincideix amb la d'en Han.

La Jaina va pensar en el que li explicaria el seu pare sobre l'incident del Dit Espinós. No semblava prou greu com per deslligar un enrenou com aquell, però la capacitat de provocar embolics d'en Han Solo era tan llegendària com la seva sort.

En Markota es va aturar davant la infermeria on havien instal·lat la Tahiri.

-T'estan esperant.

El primer que va veure en entrar va anar a Jag, que es va aixecar del seu seient amb una expressió d'alleujament a la cara. Va creuar la sala en un instant, i les seves grans mans li van tocar primer el pèl per caure després fins a les seves espatlles, que va aferrar fermament però de manera càlida.

-Enlairàvem i no sabia si... -callà com si demostrar sentiments com aquell l'avergonyís. Un segon després, va afegir-: M'alegra que estiguis bé.

Somrient, ella li va acariciar la galta amb el dors de la mà.

-Jo també me n'alegro.

En Jag es va fer a un costat per permetre-li el pas. La Tahiri seguia al llit, pàl·lida i comatosa, en la mateixa posició que estava des de Bakura. Nombrosos tubs serpentejaven fins a desaparèixer sota el llençol que la cobria, controlant i satisfent totes les seves necessitats corporals. Les seves parpelles estaven enrogides, i els seus llavis esquerdats i secs.

-Em sap greu interrompre el moment... -la veu del seu pare va sorgir de l'intercomunicador de la cambra.

-Pare? -va exclamar, sorpresa-. No sabia que tenien una línia oberta amb tu! Està mare aquí?

-Estic aquí, Jaina -va dir la seva mare.

-M'alegro de sentir les vostres veus.

-El sentiment és mutu, nena -va assegurar-li en Han.

La Jaina es va asseure a la vora del llit de la Tahiri, prenent una mà de la noia entre les seves.

-Em sap greu que les coses no sortissin com havíem planejat.

-Això depèn -va apuntar la Leia.

-De què? -va preguntar ella-. Vau descobrir alguna cosa sobre el ryn?

El pare de la Jaina es va mostrar estranyament dubitatiu a contestar en aquesta pregunta.

-No exactament.

-I això què vol dir?

-Bé, vam descobrir a algú... però no era qui esperàvem.

La Jaina va sospirar, massa cansada per a aquella classe de jocs.

-Algú pot explicar-m'ho, si us plau, què està passant?

-Hem recollit a un passatger que volia fugir d'Onàdax -va explicar en Han-. Algú que intentava escapar de l'aldarull. Encara no hem tingut oportunitat de parlar amb ell des que va pujar a bord, però crec que no és el que estàvem buscant.

-Però sí de la mateixa espècie -va agregar la Leia-, encara que no sap molt sobre el que està passant.

-I qui és, exactament?

-Droma.

Una distintiva veu de ryn va sorgir de l'intercomunicador.

-M'alegra tornar a parlar amb tu, Jaina.

Els ulls de la Jaina es van obrir de sorpresa.

-I a mi sentir la teva veu -va correspondre ella.

-Escolta, vaig dir que et quedessis al celler -va sentir cridar al seu pare.

-Creus que vaig a robar-te els teus fabulosos secrets i vendre'ls als vong o alguna cosa així? -el ryn va emetre un ràpid i queixós to pel quitinós i aflautat nas que tenen tots els membres de la seva espècie. El so es va transmetre clarament per l'intercomunicador-. No siguis tan paranoic.

-Això no té res a veure amb la paranoia! Té a veure amb la intimitat.

Les seves veus es van fondre lentament amb el soroll de fons, culminant en un cansat sospir de la Leia. Tenir en aquells dos junts a bord estava resultant esgotador per a ella.

-Quant arribem a l'òrbita, em traslladaré a la vostra nau, mare.

-Personalment, crec que estàs millor on estàs. Però si vols venir, li ho faré saber al teu pare que véns.

* * *

En Jacen va ajudar la Danni a aixecar-se de terra. Va esperar un moment mentre ella netejava la boira que embotava els seus ulls. A prop d'allà, el seu oncle s'agenollava al costat de la Saba i la Tekli, despertant-les suaument.

-Benvinguda -va dir en Jacen.

-Quant...? -va balbucejar la Danni-. Quant de temps he estat desmaiada?

-Unes hores.

-Hem arribat?

Ell va somriure àmpliament.

-Sí, Danni, hem arribat. Mira-ho tu mateixa.

Veient que encara se sentia desorientada, la va sostenir mentre es dirigia cap a la part posterior de la nau i l'oberta comporta de sortida. Abans que donés un sol pas per la rampa, va sentir que es quedava sense respiració davant la visió de l'exterior.

L'herba, alta fins al genoll, oscil·lava sota una brisa serena i un magnífic cel blau profund. L'aire era ple d'una fina pelussa, probablement pol·len de les nombroses flors disseminades per la zona. Jacen va aspirar profundament, assaborint les mil exòtiques aromes i gaudint de la lleugera embriaguesa que li provocaven aquelles fragàncies.

«Ho vam aconseguir -va pensar, mentre baixava per la rampa i posava els peus al terra del planeta. Estem realment a Zonama Sekot».

Després d'una dotzena de passos, es va aturar per admirar el globus multicolor de Mobus al cel. Semblava un ull poderós, malsà, que penjava sobre ells.

-Increïble, oi? -va exclamar suaument.

-No sé què m'impressiona més -va dubtar la Danni-. Si la vista o el fet que estiguem realment sobre un planeta intel·ligent.

-No et preocupis, estic segur que els aborígens aconseguiran refredar el teu entusiasme.

-Els aborígens? -per primera vegada es va fixar en les dues figures que es mantenien a distància, xerrant entre elles-. Per què? Què passa amb ells?

-Diguem que no estan especialment contents de veure'ns aquí -va dir una altra veu. Tots dos van donar mitja volta per contemplar la Mara caminant cap a ells.

-Què ha passat exactament? -va preguntar la Danni-. Van ser ells els qui ens van deixar inconscients?

La Mara i en Jacen li van explicar la situació el millor que van poder. Van parlar de la batalla espacial i l'expedició yuuzhan vong, del descens de l'Ombra de Jade a la superfície de Zonama Sekot, de la trobada d'en Luke i la Mara amb els ferroans i la magistrada, i de la immobilització de la nau. En escoltar això últim, la Danni va anar a examinar la vegetació que capturava el tren d'aterratge de la nau, confirmant l'afirmació de la Mara que no podrien anar-se'n aviat. Una ferotge vitalitat semblava recórrer aquell fullatge; per més que el tallés, ressorgiria amb el triple de força.

-I l'Enviduadora? -va preguntar.

-L'altra nau no patirà cap dany mentre romangui en òrbita -va dir una veu. Jacen va donar mitja volta per veure els dos ferroans travessant cap a ells a través del mar d'herba.

-Com heu fet això? -En Jacen sentia com la Danni intentava utilitzar la seva creixent percepció de la Força per assaborir el món que els envoltava. Sentia el mateix que ell: no una ment, no una idea o pensament, només una constant pressió similar a la que sentiria un cos submergit a gran profunditat, però sense ser res físic, només mental-. Per mitjà de la Força?

-Sekot té moltes defenses -va dir el ferroan masculí poc comunicatiu.

Un grunyit provinent de l'Ombra de Jade va anunciar l'arribada de la Soron Hegerty, ajudada pel Luke i seguida de prop per la Tekli.

La Saba no va trigar a aparèixer; l'expressió de la barabel va canviar de la sorpresa a la intimidació, a mesura que la primera impressió anava desapareixent. La seva mà descansava sobre el sabre làser que li penjava del cinturó i la seva mirada estudiava els arbres al voltant d'ells. Estava clar que la caçadora que hi havia en ella no es distrauria per l'esplendor i la magnificència de l'ambient.

-És l'hora -va anunciar la ferroana-. Ens espera un llarg camí.

-Per què? -es va estranyar la Danni-. On anem?

-T'ho explicarem pel camí -va assegurar-li en Luke.

-Zón zegurs elz arbres de voztre bozc? -va preguntar la Saba.

-No són arbres -va respondre la dona-. Es diuen boras i constitueixen el tampasi. Només us faran mal si vosaltres els en feu.

Els dos ferroans es van posar en marxa sense més paraules, a un pas que suggeria que si els visitants no mantenien el ritme, es quedarien enrere.

L'oncle d'en Jacen es va tornar cap a la chadra-fan.

-Tekli, et faria res quedar-te aquí i vigilar l'Ombra de Jade?

-Per descomptat, Mestre Skywalker -va acceptar la diminuta Jedi, assentint amb el cap.

-Mantindrem les comunicacions obertes en tot moment -li va assegurar en Luke.

La Tekli va tornar a assentir i va tornar a l'Ombra.

-Tots preparats? -va preguntar en Luke, dirigint-se als altres.

-No crec que tinguem moltes alternatives -es va queixar en Jacen, assenyalant als dos ferroans ja a bastant distància-. Si no ens posem en marxa, desapareixeran per l'horitzó.

-Com he dit, realment amistosos -va murmurar la Mara, encapçalant la marxa darrere dels seus escortes.

* * *

Següent