Dinastia del mal (XXI)

Anterior

21

En Set sempre s'havia sentit orgullós de ser capaç de lliurar-se virtualment de qualsevol compromís. Tenia un truc per lliurar-se de lligams, i un talent natural per trobar la sortida de qualsevol situació. Així que no es va sorprendre quan, després de menys de deu minuts, va aconseguir arribar al moll d'aterratge principal de la presó.

Era molt més gran que l'entrada secundària per la qual havien arribat la Zannah i ell. Les alarmes que havien estat diàfanes dins dels estrets passadissos eren merament estrepitosos aquí a l'enorme cambra.

En Set estava sobre una gran balconada de metall sobrevolant l'habitació. A baix podia veure quatre navilis, espaiats a deu metres. Tots ells semblaven estar desprotegits. Complagut amb ell mateix, tocament l'holocró que havia ficat a la butxaca de la seva armilla mentre estudiava les seves opcions.

Igual que un bufet: multitud on escollir.

Dues de les naus eren estàndards, llançadores de passatgers comuns i corrents, els seus cascos aguerrits i dentats. Ràpidament els va rebutjar com indignes de robar. La tercera era la més gran del grup, i semblava estar en impecables condicions. També estava marcada amb el blasó de la família reial.

En Set va somriure. Hi havia alguna cosa incitadora sobre la idea d'escapar de Doan en una llançadora propietat del governant del planeta. Definitivament tenia cert encant. I llavors va veure el quart navili.

Tenim un guanyador.

La més petita del lot, la nau era elegant i amb estil, amb embellidors vermells i un casc negre. El vehicle perfecte per a un home del gust discriminatori d'en Set.

Ansiós per escapar, el Jedi Fosc es va obrir pas sota les escales i per l'hangar, el seu sabre làser amarrat a la seva mà dreta. Quan va aconseguir arribar a la seva llançadora triada, va deixar sortir una xiulada baixa d'admiració i va estendre el braç cap amunt per acaronar el suau casc, fosc.

-Es mira però no es toca, -una veu suau de dona xiuxiuejà en la seva orella.

En Set va treure la seva mà de sobte i es va girar, el seu sabre làser saltant a la vida mentre tallava l'aire buit darrere d'ell.

Just fora de l'abast del seu atac hi havia una iktotchi en una capa negra. La seva caputxa estava cap enrere per revelar les banyes llargues corbades cap avall al costat del seu coll i sota la seva barbeta. Tatuatges negres marcaven el seu llavi inferior, i les seves dents petites, punxegudes, anaven nues en un somriure ansiós.

En Set no era algú que normalment evités una baralla, no si pensava que podia guanyar. Però hi havia alguna cosa inquietant en el seu oponent de pell roja. Era pràcticament impossible ocultar-se d'un Jedi, tot i així en Set no havia percebut la seva presència fins que va parlar.

Vigila. Aquest probablement no és l'únic truc que guarda sota la màniga.

-Maca la nau-, va dir ell, extingint el seu sabre làser i deixant que la seva mà caigués casualment al seu costat-. Quants crèdits t'ha costat?

Tan aviat com les paraules van sortir de la seva boca es va abalançar sobre ella, el seu sabre làser reencès gravant un patró mortal amb forma de vuit per estripar al seu enemic insospitat fins i tot mentre responia a la seva pregunta.

La iktotchi no va ser enganyada. En lloc de respondre a la seva pregunta, va fer un pas ràpid cap enrere i a una banda, àgilment evitant el seu atac.

-Massa lent, -li va amonestar ella.

Els dos adversaris es van girar per enfrontar-se l'un a l'altre de nou, i en Set es va aturar per considerar la situació. Tenia l'holocró de l'Andeddu; tot el que necessitava ara era una nau i estaria lliure a casa. Però entre ell i la fugida hi havia una oponent desconeguda, encara que òbviament hàbil. No semblava estar armada, però ella podia fàcilment tenir espases, blàsters, o qualsevol nombre d'altres armes ocultes en els plecs de la seva capa. Va decidir que seria una bona idea intentar parlar per sortir de la situació.

-Em dic Medd Tandar, -va mentir ell, tractant de projectar un aire de noble importància en la seva veu-. Sóc aquí en nom del Consell del Primer Coneixement. Fes-te a un costat en nom de l'Orde Jedi.

-Tu no ets un Jedi, -va respondre ella.

-Ja no, -va confessar en Set-. Però solia ser-ho.

Ell va tallar l'aire mitja dotzena de vegades amb el seu sabre làser. Girà, l'espasa brunzint ballant i girant, abans d'acabar la demostració amb una tombarella cap enrere.

La iktotchi òbviament no estava impressionada pel seu desplegament de proeses marcials, i en Set es va adonar que no anava a intimidar-la a retrocedir.

-Els Jedi et van ensenyar algun truc útil?

-Un parell, -va respondre en Set, empenyent amb la Força.

Una onada d'energia crua va sortir cap a la seva enemiga, però en Set va saber a l'instant que alguna cosa anava molt malament. En lloc de l'exhilarant pujada de poder que sentia normalment, hi va haver un mal de rampa a la boca del seu estómac que li va fer doblegar-se.

L'onada commocionadora que havia d'haver enviat a la iktotchi volant a vint metres va ser reduït a poc més que una empenta forta. La va colpejar de ple al pit, però ella simplement va absorbir l'impacte caient en una tombarella cap enrere que va acabar amb ella encara dempeus.

Un parell de vibroespases curtes van aparèixer a les seves mans mentre en Set trontollava cap enrere, agafant-se l'estómac i tractant de no vomitar.

Amb horror, es va adonar que estava interrompent la seva habilitat d'atreure la Força. Havia vist aquest talent esmentat en un nombre de textos antics, però mai se l'havia trobat ell mateix... i no sabia com contrarestar-lo. La seva única opció era intentar lluitar a través d'ell.

Estrenyent les dents, es va aixecar. Alimentant-se del dolor i la seva ràbia acumulant, va tractar una vegada més d'invocar el poder del Costat Fosc. Va sentir un petit arravatament en resposta als seus esforços, però era un dring fi més que la inundació que havia estat esperant. Tot i així, era millor que res.

La iktotchi es va llançar amb les seves espases bessones, i en Set va trontollar de manera estranya fora del camí, tot just evitant el seu atac. Ella es movia més ràpid que qualsevol oponent al qual s'hagués enfrontat. O potser la seva habilitat d'interferir amb la Força simplement estava fent-li més lent del que mai havia estat. En qualsevol cas el resultat era el mateix... i no era bo per a Set.

Va ajupir el cap i va córrer sota el morro de la llançadora negra i vermella de l'altre extrem, sabent que la seva millor oportunitat de sobreviure seria mantenir deu tones de metall entre tots dos.

Ja no podia veure-la, però en concentrar-se era tot just capaç de percebre la seva posició. L'esforç va fer girar el seu cap; era com tractar de veure amb fang als ulls.

Ella estava aguaitant-lo lentament, curosament grimpant al voltant de la cua de la nau. I en aquest moment en Set es va adonar que el seu oponent no tenia cap entrenament formal en els camins de la Força. Estava operant per instint. Mai li havien ensenyat les habilitats més bàsiques com per exemple, percebre la posició dels oponents fins i tot quan estaven fora de la vista.

En Set es va girar i va córrer cap a un dels altres navilis, aconseguint el seu nou amagatall just abans que ella sorgís des de darrere dels propulsors de la llançadora negra. Ajupint-se per fer una ullada darrere de la panxa de la nau que estava utilitzant de cobertura, podia veure-la girant el seu cap de costat a costat, tractant d'esbrinar on havia anat.

-Estimo una bona caça, -va cridar ella, els seus llavis corbant-se en un somriure feral-. És pel que m'anomenen la Caçadora.

Això no acabarà bé.

* * *

En Bane encara podia sentir els efectes que perduraven de les drogues en el seu sistema. Havia fet el que podia per consumir-los amb el foc del Costat Fosc, però els Sith no eren tan adeptes com els Jedi a netejar els seus sistemes d'impureses. Els últims vestigis dels químics simplement haurien de desaparèixer de forma natural amb el temps.

Fins llavors estaria a menys de la seva força completa. Una fracció més lent en pensaments i accions, menys adepte a utilitzar el poder de la Força. I encara estava sense el seu sabre làser.

Malgrat tot això, estava segur que la victòria estava a només uns minuts. Les alarmes encara estaven sonant a través de la masmorra, però sabia que no hi hauria guàrdies corrent en resposta a la seva crida. Els pocs mercenaris que havien sobreviscut al seu atac estaven en retirada, deixant a la filla d'en Caleb indefensa.

A vegades la venjança necessitava ser freda i calculadora. Hi havia vegades en què era millor ser curós, pacient. Però de vegades la retribució no podia ser retardada. A vegades l'acció necessitava ser alimentada per la ràbia i l'odi; necessitava cremar amb la calor de l'emoció animal.

La pau és una mentida; només hi ha la passió. Amb passió obtinc força. Amb força obtinc poder.

Podia percebre que s'estava acostant a la posició de la Serra. Els seus passos es van accelerar mentre marxava ple de propòsit baixant pel passadís buit cap a la seva venjança.

Amb poder obtinc la victòria. Amb victòria les cadenes es trenquen.

Havia estat descuidat, feble. S'havia permès ser capturat. S'havia deixat convertir en una víctima. Per això havia sofert. Però ara era fort de nou. Ara era el torn de què algú més patís.

-Des! -va cridar una veu darrere seu per sobre de les alarmes.

La menció del nom que havia deixat enrere feia vint anys va fer que el Lord Sith s'aturés mort al seu pas. Es va girar lentament, i es va trobar a si mateix cara a cara amb la dona de pell fosca que li havia ajudat a escapar.

Ella estava respirant amb força, com si hagués estat corrent. Els seus pantalons estaven esquinçats sobre el genoll esquerre; les vores del trencat estaven sagnants. La seva cara era una barreja d'emocions en conflicte: por, desesperació, i esperança.

-Em recordes, Des? Sóc Lucia.

Durant un segon, en Bane simplement mirà a confusió a la dona que estava davant seu. Llavors va començar a recordar la seva joventut. Un temps en el qual no era Darth Bane, Lord dels Sith, sinó Des, un simple miner d'Àpatros.

Els records estaven enterrats profundament, però encara hi eren. Les pallisses setmanals d'en Hurst, el seu pare. Jornades llargues i esgotadores excavant cortosis de la roca fins ofegar-se amb els núvols de pols aixecats pel seu martell hidràulic. La seva escapada de la misèria d'Àpatros, i la seva assignació als Caminants de la Penombra.

Era com tractar de recordar un somni després de despertar-se. Eren escenes de la vida d'una altra persona; no se sentien reals per a ell. Però mentre portava enrere la seva ment, altres records van començar a arribar a la superfície: llargues nits assegut de vigilància a Trandosha, marxes forçades a través dels boscos de Kashyyyk.

Aixecar als fantasmes del passat el va portar de tornada la cara de l'Ulabore, l'oficial de comandament cruel i incompetent que inadvertidament havia donat a Des als Sith i li havia col·locat en el camí del seu veritable destí. Però hi havia altres cares, també: els homes i dones de la seva unitat, els seus germans i germanes d'armes. Recordava els ulls blaus i el somriure prepotent de l'Adanar, el seu millor amic. I recordava a una soldat júnior d'ulls grans, una jove franctiradora anomenada Lucia.

En Bane tenia intel·ligència i visió de futur. Va tenir la saviesa i visió per redefinir l'Orde Sith perquè pogués començar el seu llarg ascens, lent al domini galàctic. Hi havia programat i planejat gairebé qualsevol situació concebible en què pogués trobar-se algun dia. Tot i així, mai s'havia preparat per això.

Sabia que molts dels antics soldats que servien en els exèrcits d'en Kaan s'havien convertit en mercenaris i guardaespatlles, però mai havia considerat la possibilitat de topar-se mai amb algú que hagués conegut abans de la seva transformació a través del Costat Fosc. Després d'unir-se als Sith, no s'havia permès preguntar-se o preocupar-se pel que li havia passat a la gent del seu passat. Li havia calgut aprendre a sobreviure sol, a no confiar en ningú excepte en si mateix. Els llaços a la família i als amics eren una debilitat, una cadena que t'unia i t'arrossegava.

Ara algú de la vida que havia treballat tant per oblidar estava dret entre ell i la seva venjança. Era un obstacle en el seu camí, un fàcil de superar. Sabia que la podia fer a un costat tan fàcilment com havia despatxat als guàrdies de fora de la seva cel·la.

En el seu lloc, va preguntar:

-Per què m'has ajudat?

-Vam servir junts en els Caminants de la Penombra, -va respondre ella, com si això ho expliqués tot.

-Sé qui ets, -li va dir ell.

Ella va vacil·lar, com si esperés que digués més. Quan no ho va fer, ella va continuar parlant.

-Vas salvar la meva vida a Phaseera. Vas salvar totes les nostres vides. I no només llavors. Vas estar allà en cada batalla que lluitàvem, tenint cura de nosaltres. Protegint-nos.

-Era un imbècil llavors.

-No! Eres un heroi. Et dec la vida una dotzena de vegades. Com no podia ajudar-te?

Al principi va pensar que era una idiota sentimental, encegada per la noblesa irracional i escopint ximpleries estúpides. Però llavors es va adonar del que realment estava passant, i tot va començar a tenir sentit. Ella l'havia alliberat esperant guanyar-se el seu favor. Estava darrere d'alguna cosa. És per això pel que havia traït la filla d'en Caleb, pel seu propi guany personal.

-Què és el que vols? -va exigir ell, les alarmes un constant recordatori que el temps s'estava esgotant.

-Vull... Si us plau... t'ho prego... deixa viure la Serra.

La seva petició no tenia sentit. Les accions de la Lucia eren l'únic motiu pel qual la vida de la Serra estava en perill.

-Per què? De quina utilitat m'és la seva vida?

La dona no va respondre immediatament. Estava buscant una cosa que oferir, però al final no tenia res.

-Mira en el teu cor, Des. Recorda l'home que solies ser. Sé que et vas tornar al Costat Fosc per sobreviure. Convertir-te en Sith era l'única manera en què podies sobreviure. Si us plau, Des; sé que part del que solies ser encara viu dintre teu.

-El meu nom no és Des-, va dir ell, la seva veu alçant-se mentre s'alçava a la seva altura completa de manera que s'alçava sobre la Lucia-. Sóc Darth Bane, Lord Fosc dels Sith. No sento ni llàstima ni gratitud ni remordiment. I la filla d'en Caleb ha de pagar pel que em va fer.

-No et deixaré fer-ho-, va declarar ella, ampliant la seva postura i preparant-se davant ell.

-No pots detenir-me, -li va advertir ell-. No pots salvar-la sacrificant-te a tu mateixa. Estàs disposada a llançar la teva vida sense cap propòsit?

La Lucia no es va moure.

-Ja t'he dit que et dec la meva vida. Si vols prendre-la ara, estàs en el teu dret.

La ment d'en Bane va tornar a la seva primera trobada amb Caleb a Àmbria. El sanador havia estat davant seu com la Lucia ho feia ara, totalment desafiant tot i saber que no era rival per a un Lord Sith. Tot i això, en Caleb sabia que tenia alguna cosa que en Bane necessitava; la Lucia no podia clamar el mateix. No hi havia res que li detingués d'extingir la seva vida en un únic instant.

Va començar a reunir el Costat Fosc, el poder construint-se lentament. Però abans de poder deslligar va ser colpejat per una paret de força tempestuosa rodant d'un passadís a la seva esquerra. Instintivament va alçar un escut defensiu, absorbint el cop. Malgrat això, va ser copejat contra la paret contrària, perdent l'alè.

La Lucia no va tenir tanta sort. Incapaç de cridar a la Força per protegir-se, va ser enviada volant pel passadís, fent tombarelles i torçant-se. El seu crani va colpejar contra la pedra mitja dotzena de vegades mentre el seu cos rebotava a les parets i sostre, reduint-lo a un desastre sagnant, sense forma. El seu cos finalment es va aturar a trenta metres on el passadís feia un abrupte gir de noranta graus.

En Bane va estar de nou dret en un instant, girant-se per encarar a la seva enemiga.

-No vas poder atrevir-te a matar-la-, va dir la Zannah, la seva veu plena de desdeny-. T'has tornat feble. No m'estranya que tractessis de violar la Regla de Dos.

Ella estava amb el seu sabre làser de doble fulla empunyat, l'empunyadura agafada fermament a la mà. El seu braç estava estès, sostenint l'arma davant d'ella, les fulles bessones horitzontals a terra. Era una postura defensiva, una amb la intenció de protegir-se d'un atac sobtat d'un oponent armat. Es va adonar que la Zannah no sabia que no havia trobat encara el seu sabre làser.

-He viscut sota els principis de la Regla de Dos des que els vaig crear, -va respondre en Bane-. Tot el que he fet ha estat d'acord als seus ensenyaments.

La Zannah negà amb el cap.

-Sé que vas anar a Prakith. Sé que vas anar darrere de l'holocró de l'Andeddu. Sé que estaves buscant el secret de la vida eterna.

-Ho vaig fer per necessitat. T'he ensenyat tot el que sé del Costat Fosc. Vaig esperar durant anys a què em desafiessis. Però et vas conformar amb seguir la meva ombra, amb romandre com una aprenenta fins que els estralls de l'edat em robessin el meu poder.

Tots els pensaments sobre la Lucia s'havien anat, escombrats juntament amb els records de la seva vida passada. L'única cosa que li importava era aquest enfrontament, pel que sabia, el destí dels Sith depenia del resultat.

-Ets indigna de convertir-te en la Mestra, Zannah. És per això que vaig anar a Prakith.

-No, -va dir la Zannah, la seva veu calmada i freda-. Tu no em donaries l'esquena. Vas dir que estaves entrenant-me perquè un dia et succeís. Vas dir que era el meu destí convertir-me en la Mestra.

»Ara tu vols viure per sempre. Vols aferrar-te al mantell de Lord Fosc dels Sith i negar-me el que és meu!

-Aquest mantell ha de ser guanyat, -contraatacà en Bane-. Volies esperar, prendre'l per defecte.

-Tu em vas ensenyar la paciència, -li va recordar ella-. Tu em vas ensenyar a escollir el moment.

-No en això! -va cridar en Bane-. Només el més fort té el dret de governar als Sith! El títol de Lord Fosc ha de ser agafat, arrencat de l'agafada totpoderosa del Mestre!

-És per això que sóc aquí, -va dir la Zannah amb un somriure funest-. He trobat un aprenent per a mi. Estic preparada per abraçar el meu destí.

-De veritat creus que pots derrotar-me?

En Bane va deixar que la seva mà dreta caigués sobre el seu maluc, fintant com si estigués preparant-se per empunyar el seu sabre làser. La seva única oportunitat de sobreviure era enganyant-la d'alguna manera perquè retrocedís.

Els ulls de la Zannah van parpellejar, atrets pel subtil moviment. Ell va mantenir la seva mà oberta, el seu enorme palmell completament cobrint el lloc on ella normalment seria capaç de veure l'empunyadura del seu sabre làser ancorat al seu cinturó. Amb la seva ment va tractar de projectar una imatge de la seva arma d'empunyadura corbada descansant just sota els seus dits buits.

La seva aprenenta no es va moure. Es va quedar en una postura defensiva, el seu nas arrufat com si sospesés les probabilitats. Llavors la seva mirada va caure sobre la mà esquerra d'en Bane, tremolant tan lleugerament amb una de les tremolors incontrolables.

-Vas permetre que et capturessin mercenaris-, va dir ella, lentament girant la seva arma i donant un pas confiat cap endavant.

En Bane va mantenir la seva posició, doblegant els dits de la mà esquerra perquè s'enfonsessin al palmell, calmant la tremolor.

-No et vas atrevir a matar la dona que es va posar en el teu camí.

Ella va donar un altre pas cap a ell, casualment llançant el seu sabre làser d'una mà a l'altra. Si en Bane hagués estat armat, hauria estat la perfecta obertura per llançar un atac sobtat.

Quan va fallar en fer-ho, ella va inclinar el cap enrere i va riure.

-Fins i tot vas deixar que t'atrapessin en aquests passadissos sense el teu sabre làser.

Ella va fer un altre pas endavant i en Bane va respondre donant diversos passos cap enrere.

El sabre làser de doble fulla va començar a agafar velocitat, tallant l'aire en ràpids patrons, circulars.

Tenia una última cosa que dir-li abans de llançar-se sobre ell.

-T'ha arribat l'hora, Bane.

 Següent