El Ressorgir de la Força
Aprenent de Jedi 1
Dave Wolverton
CAPÍTOL 1
El tall del sabre làser xiulà en l'aire. Obi-Wan Kenobi
no va poder veure el flaix a través de la bena que li pressionava ulls. Ell
usava la Força per saber exactament quan ajupir-se.
Va notar la calor sufocant del tall del sabre làser del
seu oponent, que va passar gairebé cremant-li per sobre del seu cap.
- Bé està! -li va dir en Yoda des del lateral de
l'habitació-. Vinga. Guiar als teus sentiments deixa.
Les paraules d'ànim van estimular a l'Obi-Wan. Com era
alt i fort per tenir dotze anys, molts pensaven que això li donaria avantatge
en la batalla.
Però la força i la mida no serveixen per a res quan es
necessita agilitat i velocitat. Ni tampoc tenien cap efecte sobre la Força, que
ell encara no dominava.
L'Obi-Wan va prestar especial atenció al so del sabre
làser del seu enemic, al de la seva respiració, al del fregament d'un peu a
terra. Aquests sons feien ressò a l'habitació, petita i de sostre alt.
Un munt d'obstacles distribuïts aleatòriament pel terra
afegien dificultat a l'exercici. Devia també d'utilitzar la Força per detectar-los.
Amb un terreny així d'accidentat, era fàcil caure a terra.
Darrere de l'Obi-Wan, Yoda li va advertir:
-En guàrdia estigues.
El jove va aixecar la seva arma amb obediència i va
girar a la seva dreta quan el tall del seu oponent va caure bruscament cap a
terra al seu costat. Va fer un petit salt cap a enrere, sortejant una pila de
obstacles. L'Obi-Wan va sentir el so del sabre làser quan el seu enemic tractà
de realitzar un cop precipitat motivat per la irritació i el cansament. Bé.
La suor li gotejava per sota de la bena i li provocava
picor els ulls. L'Obi-Wan la va ignorar, així com la seva satisfacció per la
poca traça del seu oponent. Es podia imaginar com un perfecte Cavaller Jedi
lluitant contra un pirata espacial.... contra un togorià amb els ullals tan
llargs com els dits de l'Obi-Wan. En la seva ment, Obi-Wan veia la criatura
armada mirant-lo amb ulls que eren mers fils de llum. Les seves ungles podrien tallar
perfectament a un humà.
La visió li va donar forces i el va ajudar a desprendre's
de les seves pors. En segons, cadascun dels seus músculs estava preparat per a
la Força. Aquesta fluïa a través d'ell, donant-li la velocitat i l'agilitat que
necessitava.
L'Obi-Wan va balancejar la seva arma centellejant per
protegir-se del següent cop. El sabre làser del seu atacant brunzí i girà. L'Obi-Wan
va fer un gran salt, passant per sobre del cap del seu enemic, i va clavar la seva
arma just on estaria el cor del togorià.
- Aaaarg! -va cridar l'altre estudiant sorprès, quan el
tall calent de l'arma de l'Obi-Wan li va colpejar al coll.
Si l'Obi-Wan hagués estat utilitzant un sabre làser
dels Cavallers Jedi, hagués estat un cop mortal; però els aprenents del Temple
Jedi usaven sabres d'entrenament d'intensitat limitada. El frec del tall només
li va produir una ferida superficial que, però, hauria de ser atesa pels sanadors.
-Això va ser un cop de sort -va cridar l'aprenent
ferit.
Fins en aquell moment, l'Obi-Wan no s'havia adonat
contra qui estava lluitant. Hi havia estat portat fins a l'habitació amb els
ulls embenats. Ara va reconèixer la veu. Era Bruck Chun. Igual que l'Obi-Wan.
Bruck era un dels aprenents més antics del Temple Jedi. Com l'Obi-Wan. Bruck
també aspirava a convertir-se en un Cavaller Jedi.
-Bruck -va dir en Yoda amb calma-. La bena posada
deixa. Un Jedi els seus ulls no necessita.
Però l'Obi-Wan va sentir com la bena del noi lliscava
fins a terra. La veu d'en Bruck denotava fúria.
-Tu, maleït negat!
-Calmar-te hauries -li va advertir Yoda en un to sec
que rarament usava.
Cada estudiant en el Temple Jedi tenia la seva pròpia
debilitat. L'Obi-Wan coneixia la seva força bé. Cada dia havia de lluitar per
contenir la seva ira i la seva por. El Temple posava a prova tant el seu
caràcter com la seva habilitat.
En Bruck lluitava per contenir la ira que li consumia i
que podia encendre la seva ràbia ràpidament. Solia mantenir-la sota control i
només l'havien albirat altres iniciats.
En Bruck tenia, a més, altres motius de rancúnia. Feia
un any, l'Obi-Wan havia ensopegat amb ell en un passadís del temple i l'havia
tirat a terra. Havia estat un accident provocat pel fet que les cames i els
peus dels nois estaven creixent massa de pressa, però en Bruck estava convençut
que l'Obi-Wan ho havia fet a propòsit. La dignitat era un valor molt important
per a Bruck. Les rialles dels altres estudiants li havien ofès. Li havia cridat
negat a l'Obi-Wan, o sigui Negat-Wan[1],
i el nom havia perdurat.
El pitjor de tot és que era cert. A vegades, l'Obi-Wan
sentia que el seu cos estava creixent massa de pressa. Semblava com si mai
s'anés a acostumar a les seves llargues cames i als seus grans peus. Un Jedi
havia de sentir-se còmode amb el seu cos, però l'Obi-Wan se sentia a disgust
amb el seu. Només quan la Força fluïa a través seu, se sentia àgil o segur.
-Vinga, Negat -es va burlar en Bruck - Vegem si pots colpejar-me
una altra vegada! Una darrera vegada abans que et facin fora del Temple!
- Bruck, suficient és! -va dir en Yoda-. A perdre tant
com a guanyar un Jedi ha d'aprendre. A la teva habitació vés, vinga.
L'Obi-Wan va tractar de no sentir-se ferit per la
intenció de les paraules d'en Bruck. En quatre setmanes compliria tretze anys i
hauria de marxar del Temple. Burles com la d'en Bruck s'estaven fent cada
vegada més freqüents a mesura que s'acostava el seu aniversari. Si no arribava
a ser un padawan abans de les pròximes quatre setmanes, seria massa gran. Havia
escoltat rumors insistents que no estava permès que un Jedi vingués a buscar un
padawan quan era massa tard. Tenia por de no arribar a convertir-se mai en un
Cavaller Jedi. La por li angoixava prou per fer d'ell un boig presumit.
-No has d'enviar-me fora, Mestre Yoda -va dir-. No tinc
por de lluitar contra ell encara que no porti la bena als ulls.
El color va pujar a les galtes d'en Bruck i els seus
ulls es van empetitir. Yoda va entendre la intenció de les paraules i es va
limitar a assentir. La veritat és que l'Obi-Wan, que estava tan exhaust com
Bruck, havia esperat que Yoda els hagués enviat a cada un a la seva habitació,
en comptes de permetre que seguissin lluitant.
No obstant això, després d'un llarg silenci, Yoda va
dir:
-Bé està. Continueu. Molt per aprendre teniu. Usar les
benes haureu.
L'Obi-Wan es va girar i va fer una reverència,
acceptant l'ordre. Sabia que Yoda era plenament conscient de com de cansat que
estava. Encara que li hagués agradat que el Mestre li hagués atorgat un
descans, acceptava la saviesa que hi havia a totes les decisions d'en Yoda, ja
fossin importants o nímies.
L'Obi-Wan va prémer fort la bena. Va intentar apartar
la seva fatiga, desitjant que els músculs li obeïssin. Va intentar oblidar-se
que estava lluitant contra Bruck, o que la seva oportunitat de convertir-se en
un Cavaller Jedi gairebé havia passat. En canvi, es va concentrar en la imatge
del pirata togorià de pell taronja i cobert amb una armadura negra.
L'Obi-Wan va poder sentir com la Força fluïa del seu
interior i flotava al seu voltant. Podia copsar la Força que sortia d'en Bruck,
els rínxols foscos provocats per la seva ira. La seva intenció era
canalitzar-la en el propi profit. Havia de resistir-ho.
L'Obi-Wan va adoptar una postura defensiva davant els
atacs d'en Bruck. Va deixar que la Força li guiés, com havia fet abans. Va
poder aturar fàcilment el primer cop. Després va fer un gran salt per evitar
una altra estocada i va aterrar darrere d'una columna. Els sabres de llum
xocaven, crepitaven, cremaven i després se separaven. L'aire, carregat amb
l'energia de la batalla, semblava espessir-se.
Durant llargs minuts, els dos estudiants van lluitar
com si es tractés d'un ball elegant. L'Obi-Wan esquivava cada atac i rebutjava
cada cop xiulant. No intentava colpejar a Bruck.
Demostra-li que no
sóc un negat,
pensava amargament l'Obi-Wan, fes-li
veure que no sóc estúpid. Demostra-li-ho una vegada i una altra.
La suor va començar a amarar les robes de l'Obi-Wan.
Els seus músculs cremaven. Tot just podia respirar amb la suficient rapidesa
que necessitava per aconseguir aire. Però, a mesura que no atacava mogut per
l'odi, la Força fluïa amb més intensitat en ell. Va intentar no pensar en la
lluita. Es va distreure pensant en el ball i, a mesura que s'anava sentint més
i més exhaust, no pensava en res.
En Bruck lluitava cada vegada més a poc a poc. Tot
d'una, l'Obi-Wan ni tan sols havia de saltar per evitar els seus pesats atacs.
Simplement havia de parar-los, fins que, sobtadament, Bruck va abandonar.
-Bé, Obi-Wan -va dir en Yoda-. Aprenent tu estàs.
L'Obi-Wan va apagar el seu sabre làser i se'l va penjar
del seu cinturó. Va usar la bena dels ulls per eixugar-se la suor de la cara. A
prop seu, Bruck estava doblegat sobre si mateix, esbufegant. No mirava a l'Obi-Wan.
-Ja veus -va dir en Yoda-. Per vèncer un enemic matar-lo
no necessites. La ràbia que hi ha en ell el venç i el teu enemic més no serà.
La ràbia el veritable enemic és.
L'Obi-Wan va entendre el que Yoda volia dir-li, però la
mirada gèlida d'en Bruck li va mostrar que no hi havia vençut la fúria del seu
oponent, i que ni tan sols havia guanyat el respecte del seu rival.
Els dos nois es van girar cap a Yoda i li van fer una
reverència solemne. La imatge de la seva amiga Bant va acudir a la ment de
l'Obi. El millor d'haver guanyat a Bruck seria explicar-ho tot a Bant.
-Per un dia suficient és -va dir en Yoda. Demà un
Cavaller Jedi al Temple vindrà per a un padawan cercar. Preparats per a ell
haureu d'estar.
L'Obi-Wan va intentar ocultar la seva sorpresa.
Normalment, quan un Cavaller venia al Temple a buscar un padawan, els rumors
anunciaven l'arribada molts dies abans. D'aquesta manera, si un estudiant volia
guanyar-se l'honor de ser el padawan del Cavaller, podia preparar-se físicament
i mentalment.
- Qui? -va preguntar l'Obi-Wan. amb el cor accelerat -.
Qui vindrà?
-Vist a ell abans heu. -va dir en Yoda -El Mestre
Qui-Gon Jinn és.
L'esperança de l'Obi-Wan va créixer. Qui-Gon Jinn era
un dels Cavallers Jedi més poderosos. Hi havia estat abans al Temple per veure
els aprenents i sempre s'havia marxat sense emportar-se a cap padawan.
L'Obi-Wan havia sentit rumors que Qui-Gon havia perdut
al seu últim padawan en una batalla espectacular, i que havia jurat que mai en tindria
un altre. Anava al Temple cada any només perquè el Consell de Mestres li ho
exigia. Passaria algunes hores mirant als alumnes, estudiant-los com si
estigués buscant una cosa que només ell pogués veure. Després se n'aniria amb
les mans buides, per lluitar sol contra la foscor.
L'Obi-Wan va sentir que les seves esperances s'esvaïen.
Qui-Gon havia rebutjat a tants estudiants, què li feia pensar que ell seria
capaç d'agradar-li?
-Ell no em voldrà -Va dir l'Obi-Wan derrotat -M'ha vist
lluitar abans i no em va triar. Ningú ho farà.
Yoda va mirar de reüll a l'Obi-Wan amb ulls savis.
-Umm. Sempre en els senyals el futur està. Mai segur
estar pots. Però he sentit... el destí millor per a tu serà.
Alguna cosa en el to d'en Yoda va fer que l'Obi-Wan se
sorprengués.
- Em triarà? -va preguntar.
-De Qui-Gon dependrà. I tu -va dir en Yoda -, demà
torna per a ell i amb la Força com a aliada lluita. Acceptar ell podria.
En Yoda va posar una mà sobre el seu braç de manera
reconfortant.
-De tota manera, no importa. Aviat el Temple deixaràs,
ho faràs. Però dir-te dec, perdre a un alumne com tu sentiré.
Esglaiat i afalagat. L'Obi-Wan mirà a Yoda. Els ulls
del Mestre brillaven en empetitir-se davant de l'Obi-Wan. Un complert d'en Yoda
era tan estrany com un retret. Això era el que feia que la seva opinió fos tan
apreciada. En aquest precís instant. L'Obi-Wan va ser conscient que, encara que
mai arribés a ser un Cavaller, s'havia guanyat el respecte d'en Yoda. I això
era un gran regal.
En Yoda es va girar i va sortir de l'habitació d'entrenament
amb el ressò dels seus petits peus ressonant sobre el sòl. Travessà la sortida
cap al passadís i va marxar. Els llums es van apagar automàticament i a
l'habitació va créixer la foscor.
Darrere de l'Obi-Wan. Bruck va començar a riure.
-No tinguis esperances. Negat. Yoda només intentava que
et sentissis millor. Els Mestres no poden pressionar perquè algú sigui l'escollit.
Hi ha molts candidats millors que tu.
L'Obi-Wan estava ple d'ira. Va estar a punt
d'assenyalar que Bruck no era un d'aquells candidats millors que ell. En
comptes d'això, es va dirigir a la sortida.
Només havia avançat un pas quan un objecte dur el va
colpejar a la part de darrere del cap. El so del cop sobre el crani de l'Obi-Wan
va ressonar en tota l'habitació. Bruck havia llançat un envit d'entrenament.
Quan l'Obi-Wan va fer mitja volta per encarar-lo, el
noi va encendre el seu sabre làser. La seva llum vermella tallava les tenebres.
- A punt per un altre assalt? -va preguntar en Bruck.
L'Obi-Wan va mirar al passadís buit. Yoda se n'havia
anat. Ningú els veuria si li donava a Bruck la pallissa que es mereixia. Bruck
era de vegades cruel, però no solia ser tan descarat. Estava provocant-lo
deliberadament. Intentant fer-li perdre la calma.
Però, per què?, es preguntava l'Obi-Wan.
Naturalment!
-Sabies perfectament que en Qui-Gon Jinn havia de venir
a buscar un padawan no? -va dir l'Obi-Wan lentament, alhora que la sospita
anava convertint-se en certesa.
Com l'Obi-Wan era l'aprenent més antic del Temple, els
Mestres Jedi animarien a Qui-Gon al fet que li triés, com si fos una causa
perduda. Bruck no volia que això passés.
En Bruck va riure.
-Estava segur que no t'anaves a assabentar. Si hagués
estat per mi, no ho hauries sabut fins que el Cavaller se n'hagués anat.
Bruck esperava convertir-se en el padawan d'en Qui-Gon!
I l'única manera d'aconseguir-ho era assegurar-se que Obi-Wan fracassés. Hi
havia tractat d'allunyar-lo de l'entrenament i ara estava intentant tornar-lo
boig. La ira i la impaciència de l'Obi-Wan havien estat el motiu del seu fracàs
en el passat. Bruck esperava fer-li sentir ràbia i desesperació perquè no
pogués estar receptiu a la Força.
L'Obi-Wan havia estat educat en el Temple Jedi des que
era un nadó. Ell no havia conegut l'avarícia, l'odi o la veritable maldat. Els
Mestres mantenien als nois al marge d'això per allunyar-los del Costat Fosc de
la Força.
No obstant això, ara, l'Obi-Wan estava arribant fins al
cor de la crueltat. En Bruck conspirava per robar-li els seus somnis.
No podia deixar que Bruck sabés com d'important que era
per a ell la visita d'en Qui-Gon. No podia deixar que sabés que havia aconseguit
que la por creixés en ell, por de no arribar a ser mai un padawan.
L'Obi-Wan va somriure.
-Bruck, quan tinguis tretze anys, d'aquí a tres mesos,
espero que arribis a ser un bon granger.
Aquell era el pitjor insult que li podia haver dit,
suggerir que l'aprenentatge de la Força només anava a servir-li per treballar
en els Cossos Agrícoles.
En Bruck es va llançar cap a ell emetent un grunyit i
amb el seu sabre làser aixecat. Obi-Wan, amb un crit en els seus llavis, va girar
per trobar-se amb ell. Els talls van xocar en un esclat de llum i de so
brunzent alhora que els nois es dirigien al centre de l'habitació.
Cansats com estaven, els dos nois van lluitar fins que
a penes podien moure's. Quan van sortir de l'habitació, tots dos anaven
malferits i cremats.
Cap havia guanyat, tots dos havien perdut.
* * *
Quan l'Obi-Wan va pujar a la seva habitació. Bruck va
agafar un ascensor que el va conduir a les habitacions més elevades del Temple,
on estaven els sanadors. Va entrar coixejant a l'habitació dels metges,
simulant estar malferit. Les seves robes estaven fetes bocins i socarrades per
l'efecte dels sabres d'entrenament, i li sortia sang pel nas.
Quan els metges li van veure, la seva primera pregunta
va ser:
-Què ha passat?
En Bruck va balbucejar:
-Obi-Wan Kenobi... -i després va fingir desmaiar-se.
Un dels sanadors el va mirar i després va dir
bruscament a un androide:
- Vés a avisar els mestres.
[1]
Nota del T: Joc de paraules intraduïble entre
"Obi" i "oaf", que significa negat o maldestre: "Obi-Wan"
i "Oafy-Wan.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada