El Rival Fosc (X)

Anterior

CAPÍTOL  10

Qui-Gon estava segur que Xànatos estava llest. Hi havia passat anys amb el noi, veient com es convertia en un home. El seu domini del sabre làser no tenia rival en la seva classe. La seva habilitat per enfocar la Força rivalitzava amb la del seu Mestre. Va passar les proves preliminars amb una puntuació gairebé perfecta. Qui-Gon estava llest per donar-li la benvinguda com a Cavaller Jedi. Va ser un moment que li va omplir d'orgull.

Però Yoda no estava segur. Yoda va dir que encara es necessitava una última prova.

* * *

L'holograma d'en Yoda es va alçar davant Qui-Gon. La transmissió era clara. Les seves pesades parpelles pestanyejaren lentament, fent-li semblar avorrit, però les seves llargues orelles es van moure. Qui-Gon havia après a reconèixer això com un senyal de sorpresa en el Mestre.

-Així que Xànatos gran maldat podria planejar, dius -va dir en Yoda-. Que hagis descobert això, Qui-Gon, bo és. Però moment per actuar no és.

-Crec que planeja apoderar-se de Bandomeer. Aquest planeta no té mitjans per combatre'l. Cal impedir-ho abans que succeeixi.

-Però, la seguretat la teva preocupació és, oi? Moure't a poc a poc exigeix. Proves d'un pla no tens. Llegir els arxius no vas poder.

-Puc llegir-lo a ell. A Xànatos.

-Ah, tan segur estàs? Segur d'ell sempre vas estar.

Qui-Gon va guardar silenci. El Mestre li havia reprès a la seva manera. Sí, havia estat segur d'en Xànatos. L'havia defensat contra totes les amables advertències que li havia fet Yoda. Mai era intel·ligent rebutjar els seus consells.

-Usar les tàctiques d'en Xànatos en contra deus. Ell amb tu juga. Seguir-li el joc tens. Donar-li oportunitat d'equivocar has. Un error cometrà. Tot consisteix a esperar.

-Sí. Ja veig el camí.

En Qui-Gon es va disposar a tallar la comunicació, però Yoda va contenir la seva mà.

-Una última cosa a dir dec. Una pregunta és. Per què a Obi-Wan en la foscor has deixat? Res sap d'això, crec. Però, encara que en diferent lloc, el mateix rastre que tu, segueix ell.

-És veritat. Però encara no hi ha necessitat que ho sàpiga. Això li faria córrer riscos, i l'estic mantenint apartat del perill.

-L'aprenent el perill accepta quan el Mestre l'aprenent accepta.

-Oblides que jo no vaig acceptar a Obi-Wan -va dir en Qui-Gon amb fredor-. No és el meu aprenent. Només estem junts en un planeta. Hi ha una diferència.

Yoda va assentir lentament.

-La confiança diferència és. Més fàcil que el futur canviar el passat és.

-Això és il·lògic -va contestar el cavaller irritat-. No es pot canviar el passat.

-Sí, lògic no és. Per què, llavors, fer-ho penses?

Mentre seguia negant amb el cap, Yoda va tallar la comunicació.

En Qui-Gon es va aturar davant la finestra i va mirar cap a l'est, més enllà de Bandor. Yoda li havia forçat a qüestionar les seves motivacions, com sempre. Per què havia rebutjat els esforços de l'Obi-Wan per ajudar-lo? I si en no prevenir-lo contra Xànatos li havia ficat en un perill més gran?

S'havia equivocat. Encara que de vegades trigava massa a arribar en aquesta conclusió, sempre actuava amb rapidesa quan ho feia.

Va activar l'intercomunicador i va enviar un missatge a l'Obi-Wan. Normalment, el noi responia immediatament. Va començar a preocupar-se un cop transcorreguts deu minuts. Va enviar un missatge a Si Treemba. No va obtenir resposta. Va tancar els ulls, cridant a la Força, i llavors ho va sentir. Una cosa fosca, un buit. Obi-Wan estava en perill.

Algú va trucar a la seva porta. Va córrer a obrir, sabent per endavant que serien dolentes notícies.

Al llindar estava la Clat'Ha. Tenia regirat el llis cabell pèl-roig, i hi havia preocupació en els seus ulls verds.

-Si Treemba acaba de trucar-me amb notícies -va dir-. Obi-Wan ha desaparegut.

Següent