CAPÍTOL 6
La Monument
era una vella corbeta corelliana marcada amb cops de meteorits. Tenia la forma
d'una enorme baluerna i portava enganxades a la part davantera una dotzena de
caixes de càrrega per dur-les a Bandomeer. Era la nau més lletja i més bruta
que l'Obi-Wan podia haver imaginat.
Si l'exterior era lleig, l'interior era horrible. Els
seus passadissos deteriorats feien olor de les deixalles dels miners i dels
cossos suats de les diferents espècies. Els compartiments de reparacions
estaven oberts, de manera que els cables i les mànegues de pressió, els budells
de la nau, s'escampaven com si es tractés d'una ferida oberta.
Enormes hutts lliscaven per tot arreu com llimacs
gegants, i els whíphids aguaitaven en els corredors amb les seves pells
florides i els seus ullals. Alts arcones, amb caps triangulars i ulls
brillants, es movien en petits grups.
L'Obi-Wan deambulava atordit amb les seves bosses a la
mà. No va trobar a ningú a la porta d'entrada que el guiés. Fins i tot semblava
que ningú havia notat la seva presència. Tristament, es va donar compte que
havia oblidat el quadern de notes que la Docent Vant li havia donat. En ell
estava el seu número d'habitació.
Va buscar a algun membre de la tripulació, però tot el
que va poder trobar van ser miners que eren transportats a Bandomeer. L'Obi-Wan
caminava afligit i amb desesperació creixent. La nau era tan estranya que
intimidava. Era tan diferent a les silencioses i lluents estances del Temple,
on es podia escoltar el so de les fonts per qualsevol lloc per on es caminés. L'Obi-Wan
coneixia cada racó del Temple, sabia el camí més ràpid per arribar a la sorra,
on es practicaven caigudes i equilibris: i a la piscina, en la qual podies
submergir-te llançant-te des de la torre més alta...
Els passos de l'Obi-Wan es van fer cada vegada més
lents. Què estaria fent la Bant ara?
Estaria a classe o en una tutoria privada? Estaria nedant amb Reeft i Garen
Muln? Encara que els seus amics s'estiguessin acordant d'ell, mai
arribarien a imaginar el lloc tan horrible en què s'havia embarcat.
Tot d'una, un enorme hutt va bloquejar el seu camí.
Abans que l'Obi-Wan pogués ni tan sols dir una paraula, l'ésser el va agafar
per la gola i el va llançar contra una paret.
- On vas, llimac?
-Eh, com? -va preguntar l'Obi-Wan sorprès.
Què havia fet malament? Ell només
deambulava taciturn cap a la seva habitació. Amb preocupació, es va adonar que
dos whíphids particularment horrorosos se situaven darrere del hutt.
-Ban... Bandomeer -va quequejar el jove.
El hutt va estudiar-lo com si fos un mos de menjar. L'enorme
llengua de la criatura es va desenrotllar, lliscant sobre els seus llavis
grisos i deixant un deixant de llot.
-No portes uniforme de la tripulació. Tu no pertanys a
Offworld.
L'Obi-Wan es va mirar els vestits. Portava una túnica
grisa solta. Es va adonar de seguida que el hutt que tenia davant portava un
pegat triangular negre que mostrava un planeta vermell brillant, com si fos un
ull. Una nau espacial platejada que donava voltes al voltant del planeta feia
l'iris. Sota el logotip estaven escrites les paraules "Companyia Minera d'Offworld".
Els whíphids portaven el mateix símbol.
-Ha de ser d'un altre equip -digué un whíphid.
-Potser és un espia -va grunyir el segon whíphid -. Què
creieu que porta en aquestes bosses? Bombes?
El hutt va acostar la seva enorme i grotesca cara a la de
l'Obi-Wan.
-Qualsevol miner que no treballa per Offworld és un
enemic -va rugir, sacsejant-lo violentament -. Tu, llimac, ets un enemic. I
nosaltres no permetem que hi hagi enemics en territori d'Offworld.
Els dits del hutt eren enormes trossos de carn.
Estrenyien el coll de l'Obi-Wan estrangulant-lo. Sufocat, l'Obi-Wan va deixar
anar les seves bosses i agafà els dits del hutt. Els seus pulmons cremaven i
l'habitació li donava voltes.
Usant tota la seva força. L'Obi-Wan se les va manegar
per retirar els dits del hutt de la seva gola prou per agafar una mica d'aire.
Va mirar fixament als ulls cruels i inexpressius del hutt, tractant de reunir
tots els seus poders de la Força.
-Deixa'm en pau -va dir l'Obi-Wan amb veu entretallada
i lluitant per respirar. Per enderrocar la voluntat del hutt i fer-lo canviar
d'opinió, el jove aprenent va deixar que l'ordre arribés a la criatura a través
de la Força.
Això no era com lluitar contra un altre estudiant.
Sentia que hi havia una crueltat malsana. Aquí no hi havia regles, ni un Yoda a
qui cridar perquè parés la lluita.
-Deixar-te en pau, per què? -va rugir el hutt que
s'estava divertint-se cruelment.
Estic anant pel bon
camí,
va pensar l'Obi-Wan desesperadament.
L'última cosa que va poder recordar va ser el puny del
hutt que avançava directament cap a ell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada