CAPÍTOL 7
L'Obi-Wan es va despertar sobre una llitera en una
habitació càlida i ben il·luminada. La seva vista era borrosa i el cap li
donava voltes. Un robot metge estava inclinat sobre ell, aplicant un ungüent
fresc a les seves ferides i comprovant si tenia algun os trencat.
Una jove humana, pèl-roja i d'ulls verds, estava dreta
a l'altre costat de l'habitació, mirant-lo.
- No t'ha dit ningú que no et fiquis en embolics amb un
hutt? -va preguntar.
L'Obi-Wan va intentar moure el cap, però fins i tot el
més lleuger dels moviments li produïa un gran mal. Va respirar profundament i
es va recordar del seu entrenament Jedi per aconseguir acceptar el dolor com un
senyal que el seu cos li enviava. Havia d'acceptar el dolor, respectar-lo, no
lluitar contra ell. Només llavors podria demanar-li al cos que comencés a
curar-se.
Quan va haver ordenat els seus pensaments, el dolor li
va semblar més suportable. Es va tornar cap a la dona.
-No sembla que tingués una altra opció.
-Sé el que vols dir.
La dona esbossà un somriure.
-Bé -va dir -, has sobreviscut. Ja és alguna cosa.
Es va apropar fins posar-se al costat del llit.
-Tens sort que et trobés en aquest moment. Tu no ets un
dels nostres.
- Els nostres? -va preguntar l'Obi-Wan. La va mirar.
Vestia un vestit de treball taronja amb un triangle verd.
-Nosaltres som de la Corporació Minera Arcona -va
respondre la dona-. Si no treballes amb nosaltres, per què et van atacar els d'Offworld?
L'Obi-Wan va tractar d'arronsar d'espatlles, però el
dolor s'aguditzà en una d'elles. A vegades era dur respectar els senyals del
cos.
-Digues-m'ho tu. Jo només estava buscant la meva
habitació.
-Ets un noi dur -va dir la dona alegrement-. No tothom
pot resistir els cops d'un hutt. Vas venir a bord buscant treball? Podríem
contractar-te en la Corporació Minera Arcona. Em dic Clat'Ha, sóc la cap
d'operacions.
Semblava jove per estar al capdavant d'operacions de
mines; tindria al voltant d'uns vint anys.
-Ja tinc feina -va dir l'Obi-Wan, tractant de recórrer
la seva boca amb la llengua. Es va sentir alleujat en comprovar que conservava
totes les dents-. Jo em dic Obi-Wan Kenobi. Pertanyo als Cossos Agrícoles.
La Clat'Ha va obrir la boca.
- Tu ets el jove Jedi? La tripulació de la nau t'ha
estat buscant per tot arreu.
L'Obi-Wan va intentar seure, però la Clat'Ha li va fer
tombar una altra vegada amb un moviment enèrgic.
-Continua així. Encara no estàs bé per aixecar-te.
L'Obi-Wan es va estirar d'esquena i la Clat'Ha va
començar a retirar-se.
-Bona sort, Obi-Wan Kenobi -va dir-. Cuida't. T'has
ficat en meitat d'una guerra. Tens sort d'estar viu. Pot ser que no tinguis la
mateixa sort la propera vegada.
Es va tornar per marxar, però l'Obi-Wan li va agafar
una mà.
-Espera -va dir-. No entenc. Quina guerra? Qui lluita?
-La guerra d'Offworld -li va respondre la Clat'Ha-. Has
hagut de sentir alguna cosa sobre ella.
L'Obi-Wan va negar amb el cap. Com podia explicar-li
que havia passat tota la seva vida al Temple Jedi? Sabia més de tot allò
relacionat amb la Força que del que passava a la galàxia.
-Offworld és una de les companyies mineres més antigues
i riques de la galàxia -li va explicar la Clat'Ha -. I no han arribat fins a
aquí deixant que altres competeixin amb ella. Els miners que s'interposen en el
seu camí acaben morint.
- Qui és el seu líder? -va preguntar l'Obi-Wan.
-Ningú sap qui és el propietari d'Offworld -va dir la
Clat'Ha-. Algú que ha viscut durant segles, probablement. Ni tan sols estic
segura que es pugui provar que ell o ella són els responsables dels
assassinats; però, a la nau, el líder, que es dirigeix a Bandomeer, és un hutt particularment despietat anomenat Jemba.
L'Obi-Wan va repetir el nom al seu cap. Jemba. Havia d'haver estat Jemba qui li
havia colpejat.
- Despietat? En quin sentit?
La Clat'Ha va mirar per sobre de la seva espatlla,
preocupada perquè algú pogués sentir-los.
-Offworld fa servir la mà d'obra més barata. En llocs
com Bandomeer, la meitat dels treballadors d'en Jemba són esclaus whíphids.
Però això no és el pitjor -va dir la Clat'Ha. La jove dubtava.
- Què és el pitjor? -va preguntar l'Obi-Wan.
Els ulls foscos de la Clat'Ha van brillar.
-Fa uns cinc anys, Jemba era el cap d'Offworld al
planeta Varristad, on una altra companyia minera començava també a treballar.
Varristad és un planeta petit i sense aire, així que tots els obrers vivien en
una enorme cúpula subterrània. Algú o alguna cosa va foradar la cúpula,
destruint immediatament la seva atmosfera artificial. Dues-centes cinquanta mil
persones van ser assassinades. Ningú va poder provar mai que Jemba ho havia
provocat, però l'altra companyia va fer fallida i Jemba va comprar els drets
d'explotació del mineral de Varristad per molt pocs diners. Va aconseguir un
gran benefici per a Offworld. Ara, nosaltres haurem de tractar amb ell a
Bandomeer.
L'Obi-Wan va dir:
- Estàs segura que va ser provocat? Potser va ser un
accident.
La Clat'Ha el va mirar poc convençuda.
-Potser -va dir-, però els accidents persegueixen Jemba
igual que la pudor als whíphids. Accidents com el que t'ha passat a tu. Així
que vés amb compte.
Hi havia alguna cosa que ella no li havia dit. Obi-Wan
podia percebre-ho: era un dolor i una por antics, un desig de venjança.
- A qui coneixies de Varristad? -va preguntar. La Clat'Ha
va obrir la boca sorpresa i va negar amb el cap testarrudament.
-A ningú -va mentir.
L'Obi-Wan va tancar els ulls a la vegada que ella.
-Clat'Ha, no podem permetre que això continuï. La Monument no és una nau propietat d'Offworld!
Ells no poden anar per aquí colpejant a la gent.
La Clat'Ha va sospirar.
-Potser no sigui la seva nau, però la proporció de
miners d'Offworld enfront de la tripulació és de trenta a un. El capità no
podrà fer molt per protegir-te. Així que, si jo fos tu, em mantindria allunyat
de tots ells. Seràs ben rebut en la nostra part de la nau sempre que vulguis.
-Es va encaminar cap a la porta i, llavors, es va girar i va esbossar un
somriure que feia que la seva cara seriosa semblés de sobte jove i entremaliada-.
Si pots trobar-la.
L'Obi-Wan va somriure, però encara estava lluitant
contra el consentiment que Clat'Ha mostrava davant la injustícia. No ho
comprenia. Ell havia crescut en un món on els conflictes eren discutits i
resolts. No es permetia l'existència d'una injustícia tan òbvia.
-Clat'Ha, això no està bé -va dir tristament -. Per què
hem d'estar lluny del seu costat de la nau? Per què has d'acceptar això?
La cara de la Clat'Ha va enrogir.
- Perquè no els vull al meu costat de la nau! Obi-Wan,
escolta'm -va dir ràpidament-, ocorren accidents al voltant d'en Jemba. Les
torres de perforació esclaten, els túnels es col·lapsen i la gent mor. No vull
als seus espies i sabotejadors en el meu costat de la Monument, de la mateixa manera que ells no volen als meus en el
seu. Així que accepta les coses tal com són. És millor per a tots.
Quan va sortir de l'habitació, la porta es va tancar
darrere seu. El pas de la porta semblava vibrar de manera estranya. L'Obi-Wan
es va adonar que la calor que sentia no es devia sols a què estava furiós per
la injustícia. El seu cos estava cremant. Va tractar d'acceptar el foc i el
dolor, però es va sentir marejat. Es va posar d'esquenes al llit, amb el cap esmussat,
mentre l'habitació li donava voltes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada