Reunió (XIV)

Anterior

QUARTA PART

Revelació

XIV

La Ngaaluh es va unir a Nom Anor i Kunra sota les habitacions que li havien assignat recentment. Un doble torn de guàrdies davant les estances personals del Profeta la va deixar passar després de preguntar al seu senyor. La seva expressió era previnguda, preocupada.

-Mestre -inclinà el cap en senyal de respecte i va assentir en direcció a Kunra reconeixent la seva presència-. He vingut el més aviat que he pogut. Quina és l'emergència?

-L'emergència ha passat ja. T'he cridat per tenir-te informada.

En Nom Anor li va explicar al seu espia cap a la cort d'en Shimrra allò succeït la nit anterior, emprant un to tranquil i concís. Va obrir molt els ulls en assabentar-se de la traïció d'en Shoon-mi. Va ser incapaç d'ocultar la seva sorpresa, malgrat els seus anys d'entrenament en les arts de l'engany.

-És impossible -va dir en un moment, negant amb el cap com si es negués a escoltar-. No puc acceptar que en Shoon-mi faria això.

En Nom Anor es va baixar el coll que havia portat aixecat tot el dia, revelant el tall que el traïdor li havia fet al coll.

-Ho va fer -va dir. El seu to era tranquil, contrariant la ràbia que seguia consumint-li les entranyes i la fosca sospita que creixia per substituir-la-. L'idiota es va atrevir a alçar la mà contra mi, i ho ha pagat. Però em pregunto si no s'ha acabat aquí.

-He preguntat -va dir en Kunra, amb expressió adusta-. I en Shoon-mi no estava sol en el seu descontentament. Hi ha un sentiment creixent que no actuem amb la rapidesa o decisió necessàries.

-I em sorprèn la gosadia d'en Shoon-mi -va afegir en Nom Anor-. No tenia el cervell necessari per organitzar un cop així. Hi ha d'haver algú més al darrere.

La Ngaaluh mirà a Kunra, i després al Profeta. En els seus ulls es reflectia la confusió i la incertesa.

-Qui podria ser, mestre?

-En aquest moment les teves conjectures són tan bones com les meves -va dir en Nom Anor-. Però els descobrirem i els eliminarem.

-Són rivals -va dir en Kunra-. Hi ha almenys dos acòlits, Idrish i V'tel, que prendrien el poder si creguessin poder-se sortir amb la seva.

-Em resulta... -La Ngaaluh va lluitar buscant les paraules adequades-... horrible i inconcebible que algú en qui has dipositat tanta confiança se li pugui ocórrer tornar-se en contra teva.

-El que se'ls pugui ocórrer és el que els converteix en emissaris tan bons -En Nom Anor va examinar la forma en què ella s'alarmava davant aquesta idea i la va trobar sincera però desconcertant-. Per què et sorprèn això? Ets experta en l'engany. Saps que la traïció és part de la nostra naturalesa... si no davant Shimrra, davant meu, o davant els dos.

-No -ella va empassar saliva-. Atacar-te seria minar allò pel que treballem tots. Els Jeedai no ho acceptarien.

Ah. Les paraules d'un fanàtic per a qui el moviment era tan pur i incorruptible com els seus ideals. L'heretgia era una cosa molt diferent per a algú tan realista com Nom Anor, i actuava segons això. Per a ell era un mitjà d'aconseguir poder, i res no impediria que altres dins del moviment tinguessin el mateix objectiu.

-No tots som tan dedicats com tu, estimada Ngaaluh -va dir-. No tots veuen les coses amb tanta claredat.

-Potser l'atac procedia de fora del moviment -va dir, estrenyent els llavis en una fina i furiosa línia-, d'en Shimrra.

-El Summe Senyor ha intentat abans infiltrar-se entre nosaltres -va admetre en Kunra-, però mai no hauria pogut arribar tan lluny com per a convertir a Shoon-mi sense que ho sabéssim.

-I no té paciència per a un pla així -va dir en Nom Anor. Hi hauria usat a Shoon-mi perquè guiés als seus guerrers al cor del nostre amagatall i després ens hauria exterminat amb un sol cop. No -negà decidit amb el cap-. D'haver estat Shimrra darrere d'això, ara estaríem podrint-nos en una fossa dels yargh'un amb els altres heretges.

-Si es corre la veu d'aquest atac, aquesta podria ser una bona forma de cobrir la història -va dir ella, mostrant alguna cosa més de la seva actitud habitual-. Proporcionaria una explicació més digerible que el fet que un dels teus homes més propers es tornés contra tu.

-No es correrà la veu -va dir en Kunra amb gravetat-. M'he assegurat d'això.

-I de què ens serviria una història així? -va preguntar en Nom Anor-. Ompliria a la nostra gent d'ira i ànsies de venjança. Exigiria que ataquéssim a Shimrra, fer-li saber que no se'ns pot intimidar. No podem permetre això. Actuar contra el gran Senyor sense estar preparats seria la mort de tots.

-Si poguéssim estar preparats aviat...

-No ho estarem, Ngaaluh. La nostra empresa és enorme i el risc molt gran. Una cosa és cometre petits actes terroristes, amb els quals ens podem permetre perdre una cèl·lula o una altra si descobreixen als causants. Però, centrar-ho tot en un enfrontament improvisat contra Shimrra? -negà amb el cap-. Moriríem abans d'aconseguir res.

Ella va assentir a poc a poc, encara que lleugerament decebuda.

Què li passava als fanàtics? Es va preguntar en Nom Anor. Per què estaven sempre impacients per donar la vida per una empresa condemnada? Aquest era un dels casos en què els Jedi eren molt mal exemple. Semblava que la mort inútil havia adquirit cert encant des de Ganner i l'Ànakin. Però no per a Nom Anor, es va jurar. Si queia, no seria en una escaramussa cutre complint una missió equivocada sense possibilitat d'èxit.

Ella va semblar acceptar-ho a la fi. Tenia la barbeta recolzada al pit quan va dir:

-Tens raó, és clar, mestre.

-La tinc -la va tranquil·litzar amb una mica més de comandament a la veu-. Lluitem en nombrosos fronts. Cada dia som més. Shimrra és conscient de la nostra existència i els nostres esforços. Només és qüestió de temps que accepti allò inevitable.

-Sí, mestre -va alçar el cap i ell va veure en els seus ulls que s'havia cregut del tot la seva retòrica-. No podrà ignorar-nos sempre.

-Per tant, continuarem amb els nostres plans. Predicarem el missatge encara més, i facilitarem la seva difusió lliurant-nos de qui se'ns posi davant. Suposo que la campanya contra Zareb va segons el previst.

-Els que parlaran contra ell s'han infiltrat a casa amb èxit -va dir ella-. Quan arribi el moment, seran capturats i interrogats.

-És el moment adequat -va dir en Nom Anor. Sempre era el moment adequat per veure caure a un rival-. Posa el pla en marxa demà.

-Això em preocupa -va dir en Kunra-. Malgastem recursos, enviant a tants novicis a la mort.

En Nom Anor va assentir. Era el principal argument contra el seu pla de venjança, però era fàcilment rebatible.

-Trobarem més. L'únic que no ens falta ara és una congregació voluntariosa.

-Potser acabin sent menys com seguim buscant objectius entre simples intendents i executors.

-No tan simples -va dir en Nom Anor arrufant les celles. Després de tants mesos de misèria darrere de la màscara de Profeta, recordava amb estima els seus anys d'Executor.

-Però costa veure la seva rellevància dins del pla general. Sí, poden crear oportunitats perquè s'aixequin els que ens són lleials, però quant més temps hauran d'esperar els fidels per ser lliures? -En Kunra va estrènyer els ulls com si pestanyegés contra una gran llum-. Només repeteixo el que sento en llavis dels descontents. No és la meva opinió.

-No, perquè vols suïcidar-te tant com jo -En Nom Anor sospirà sorollosament-. Ens ocuparem dels descontents quan ho semblin. Que ataquin a Shimrra si volen. Ho faran sense el meu suport i sense els meus recursos.

-Potser un d'ells tingui sort -va dir la Ngaaluh amb una brillantor als ulls.

Era moment d'aturar la conversa en sec. En Nom Anor sabia que matar Shimrra tindria conseqüències desastroses per als heretges. El caos regnaria durant el temps que es necessitaria perquè un nou Summe Senyor assumís el poder, i seria molt més difícil tractar amb el Mestre Bèl·lic Nas Choka o amb el gran Prefecte Drathul, ja que eren complets desconeguts. En Nom Anor necessitava a Shimrra just on era. Si Shimrra queia i l'esforç de guerra fracassava, dubtava que la Mara Jade Skywalker i l'Aliança Galàctica mostressin molta compassió quan descobrissin qui estava realment darrere de la heretgia Jedi.

-Avui vas rebre a un correu -va dir a la sacerdotessa-. Suposo que amb notícies de la cort d'en Shimrra.

-Sí -va dir ella, momentàniament desconcertada pel canvi de tema-. Tinc subalterns que em porten notícies de forma regular. No vull passar molt temps desconnectada. Un error podria ser fatal.

Això en Nom Anor ho sabia bé.

-Hi ha cap canvi que ens concerneixi? S'ha aprovat la idea del gran sacerdot Jakan?

-S'ha rebutjat, com esperàvem -va pensar un moment-. Però el meu subaltern em va informar d'una cosa. Potser no ens afecti de manera directa, però tot i així és intrigant. Recordes la missió a les Regions Desconegudes que et vaig esmentar?

-El comandant que creia haver trobat a Zonama Sekot? Crec recordar que va desaparèixer després d'afirmar això.

-Sí. Hi ha més notícies sobre aquest tema. Sembla ser que el tal Ekh'm Val no només afirmava haver trobat el planeta vivent. Afirmava tenir amb ell una part.

-De veritat? -En Nom Anor va fingir interès-. I s'ha localitzat ja aquest comandant Val?

-No, mestre.

-I què li ha passat en aquesta part de Zonama Sekot?

-També ha desaparegut.

En Non Amor va llançar una bufada.

-Que convenient. Tu què penses, Kunra? Un altre guerrer fanfarró sense res amb el que recolzar les seves afirmacions?

-Hi ha evidències que ho corroboren -va dir la Ngaaluh abans que Kunra pogués respondre-. Coincidint amb la data en què se suposa que el comandant va afirmar aquestes coses, es va confiscar un yorik-trema. I una nau anomenada Sacrifici Noble va entrar en l'òrbita de Yuuzhan'tar just abans. La va destruir perquè se sospitava que transportava espies infidels. Els registres del camp d'aterratge indiquen que la nau confiscada procedia del Sacrifici Noble.

-No entenc el misteri -va dir en Nom Anor-. Per què no podia ser aquesta nau just el que es va dir que era?

-No és propi del Mestre Bèl·lic Nas Choka amagar incursions d'aquest tipus. Hi hauria informat d'ella, i hauria utilitzat el fet que els seus guerrers l'havien detingut amb èxit per guanyar prestigi a ulls d'en Shimrra. No ho hauria enterrat així.

-Estàs segura que ho han enterrat? Potser els teus informadors ignoressin a propòsit que la situació s'havia resolt de forma adequada per així tenir alguna cosa a explicar.

La Ngaaluh negà amb el cap.

-Ho he comprovat. En cap registre oficial s'esmenta aquest comandant Val.

-Així que no existia.

-Però l'he trobat.

Això li va sorprendre.

-Vaig creure que vas dir que havia desaparegut.

-No per als que busquen fins al final.

Li agradés o no, en Nom Anor estava intrigat.

-On és, doncs? Has parlat amb ell?

-Lamentant-lo molt, no. No està en condicions de parlar. El comandant Val és mort. El meu subaltern trobà el seu cos en una fossa dels yargh'un. Li havien tret totes les marques d'identitat i l'havien llançat, sense vida, amb els altres als quals Shimrra ha avergonyit amb una mort deshonrosa.

En Nom Anor es va convèncer per un moment. Passava alguna cosa, algú havia silenciat al comandant Val per alguna raó sinistra, potser una cosa contrària a Shimrra...

Llavors va recuperar el seu escepticisme habitual.

-Com saps que era ell? -la va desafiar-. Vas dir que el cos no tenia marques d'identitat.

-El moment de la seva mort coincideix amb la suposada desaparició d'en Val -va respondre ella-. A més, a quants guerrers entrenats i, en forma has vist que es poden llançar a les fosses dels yargh'un? Aquest honor es reserva per als de les castes inferiors, per a heretges famolencs condemnats pel vil crim de l'heretgia.

-La traïció no és molt més digna. En Val hauria tingut el mateix destí de col·laborar, amb els infidels o de deixar-se corrompre. El teu subaltern va poder equivocar-se, o simplement afegir les seves conjectures a la història.

-És possible -va concedir ella.

-Em temo que t'han pres per ximple, Ngaaluh. Hauries d'estar més alerta.

-No discutiré aquesta qüestió amb tu, mestre -la sacerdotessa va inclinar el cap-. Només dic el que he sentit.

-I t'ho agraeixo. És una història entretinguda.

En Nom Anor mirà a Kunra, que semblava excessivament fascinat per la conversa. O el guerrer avergonyit encara no havia posat en pràctica les seves facultats crítiques o no tenia la capacitat de distingir entre una probable falsedat i una improbable veritat.

-Estudia l'assumpte més de prop quan tornis a la cort d'en Shimrra -li va concedir a la dona-. Sempre m'alegra que demostrin que tinc raó. I si m'equivoco... Bé, igual alguna cosa d'això ens resulta útil.

-Sí, mestre -va tornar a inclinar el cap-. Tornaré d'aquí a dos dies per presentar les meves evidències contra el prefecte Zareb.

-Excel·lent -En Nom Anor va experimentar un altre pujada davant la idea de destruir a un altre vell rival-. El pla està funcionant molt bé. Pel que fa a mi, estem pel camí ideal. I tot el qui estigui en desacord amb mi pot reunir-se amb el comandant Val a la fossa dels yargh'un.

-Això pot arreglar-se fàcilment amb l'ajuda de la Ngaaluh -va dir en Kunra-. Qualsevol dissensió en les tropes s'esclafarà amb rapidesa.

-Com el meu mestre desitgi.

La sacerdotessa va inclinar el cap per tercera vegada, i va demanar permís per anar-se'n. Estava cansada i necessitava temps per preparar-se per als següents dies.

En Nom Amor va permetre que se n'anés, explicant que la seva preocupació per la traïció d'en Shoon-mi s'havia esvaït. Què podia témer havent aquestes contingències preparades?

Complaguda, ella li va desitjar un bon descans, i va marxar.

Un cop la Ngaaluh marxà, Nom Anor es va girar cap a Kunra.

-I bé? -va ser tot el que va preguntar.

-La crec -va dir l'ex-guerrer -. No és la que ànsia el teu tron.

Un nus de tensió es va afluixar en ell, però no es va permetre relaxar-se.

-La Ngaaluh és una mestra de l'engany. No es pot saber si menteix amb només mirar-la. Potser la seva xerrameca sobre aquest misteriós comandant Val només sigui una distracció, per desviar l'atenció de si mateixa.

En Kunra va arronsar les espatlles.

-És possible. No sóc tan expert com tu descobrint mentides.

En Nom Anor va arrufar les celles. Era sarcasme el que notava en la veu d'en Kunra? Potser estaven conxorxats, va pensar, i que els dos més propers al Profeta conspiraven per destronar-lo i presentar un front unit en cas de fracassar en l'intent.

I la Ngaaluh semblava impacient per atacar Shimrra, i aquell dia havia rebut al misteriós correu...

-Ella segueix sent útil -va dir, arribant a una conclusió similar sobre Kunra mentre ho deia-. Puc viure amb els meus dubtes mentre segueixi sent-ho. I puc prendre precaucions. Es necessita alguna cosa més que un coufee en la foscor per matar-me, ara més que mai.

-Això està clar.

En Nom Anor va obviar el to burleta d'en Kunra com havia obviat el sarcasme.

-I la nostra obra continua. Quan ha d'arribar la meva primera congregació?

-Quan estiguis preparat per a això.

-Per què no anava a estar-ho? Digues a... -va dubtar un moment, i va triar ràpidament el substitut d'en Shoon-mi-. Digues a Chreev que ara és acòlit en cap. Que faci immediatament els arranjaments per a aquest matí. No veig motius per aturar-ho i donar-li a la gent motius de preocupació.

L'antic guerrer va somriure.

-Hi estic d'acord. Seria mal moment per perdre impuls.

«Ja n'hi ha prou -va pensar en Nom Anor-. Salvar la meva vida no et proporciona automàticament dret a què jo et faci cas».

En Nom Anor va assenyalar a la porta, però es va mossegar la llengua per a contenir les paraules més dures. Ja arribaria el moment d'ensenyar a la seva mà dreta una mica d'humilitat.

-Vés-te'n. Ja has fet prou per avui.

En Kunra va inclinar el cap amb prou feines la reverència justa, i va sortir.

* * *

El descens era accidentat. A Jag li pessigollejaven les mans per les ganes que tenia de prendre el control de la nau i suavitzar el descens, però no podia fer-ho. Tot i que els dos bàndols sabien que el Col·laborador era un truc, era important mantenir la ficció. Per tant, la rebatejada nau guia entraria en l'atmosfera en espiral i sense els motors encesos, moment en el qual la resistència atmosfèrica reduiria la seva velocitat. Només quan estiguessin fora de perill i no poguessin veure'ls, realitzaria la Tahiri un aterratge poc elegant amb una nau que amb prou feines podia volar. I si bé no era la manera en què Jag preferia volar, era important que no interferís en ella.

No li va sorprendre que tot sortís sense un inconvenient. Tots dos bàndols tenien les seves esperances dipositades en la missió, ja que la batalla gaudia d'un tens descans des que va començar la missió. Només alguna escaramussa ocasional tacava els foscos cels d'Esfàndia.

Una cosa grinyolava violentament darrere d'ell.

-Segur que tot està ben subjecte allà enrere? -li va cridar a Arth Gxin, el sergent imperial que s'havia presentat voluntari a la missió.

-Del tot -va respondre l'empolainat home de pèl negre. Gxin semblava més un aristòcrata que un pilot amb coratge, però Pellaeon li havia assegurat que era el millor pilot atmosfèric que tenia-. S'haurà deixat anar una cosa d'entre les restes.

En Jag va assentir, satisfet amb l'explicació. Tampoc és que poguessin anar a comprovar-ho. Estaven fermament subjectes, i seguirien així fins que el vol es redrecés.

Formaven un grup molt variat, i entre tots representaven pràcticament tots els que es jugaven alguna cosa en el resultat de la batalla. Jag i Jocell eren txiss; Gxin procedia de l'Imperi, igual que les sis motojet de l'exèrcit que portaven per a la missió; l'Aliança Galàctica estava representada per la Jaina i Enton Adelmaa'j; i la Tahiri portava en el seu interior als yuuzhan vong. Era un grup variat, sí, però Jag estava segur que podrien ensenyar-li a les forces terrestres yuuzhan vong una o dues coses sobre combat atmosfèric.

El seu somni es va veure interromput quan alguna cosa va semblar encertar-los, fent que la nau caigués girant sobre si mateixa. Va mirar cap a la Tahiri, que estudiava amb ferotge concentració els escassos instruments que tenia davant.

-Gairebé hi estem -va murmurar ella. Tenia els artells blancs d'aferrar-se als reposabraços del seient-. Ara!

Les seves mans van volar als controls, i en Jag ho va prendre com un senyal per unir-se a ella. Junts van lluitar per posar sota una semblança de control la forma tan poc aerodinàmica del Col·laborador. La seva altitud descendia alarmantment per entre les denses capes de l'atmosfera d'Esfàndia, i va imaginar que sentia com s'escalfava l'aire que els envoltava. Les coordenades que marcaven la localització de la base transmissora, que li havia lliurat a la Jaina la seva mare, van desaparèixer amb la massa del planeta, per a ser substituïdes pel lloc de trobada. Haurien de donar un gir més al món abans de poder aterrar.

Per descomptat, el fet d'aterrar era un eufemisme. El pla era abandonar completament la nau per confondre els perseguidors. El camí de reentrada del Col·laborador es veuria com una columna de foc sobre una panna de glaç, i no tenia cap dubte que les tropes de terra dels yuuzhan vong convergirien de seguida cap allà. Si l'únic que trobaven eren restes cremant, millor que millor.

La Tahiri, satisfeta en saber que s'havia avisat als nadius perquè no es posessin en el seu camí, va fer uns ajustos finals a la ruta del Col·laborador i va anunciar que li valia el vector actual. La Jaina es va deixar anar de l'arnès de seguretat i es va aixecar amb cura, lluitant amb el constant moviment del sòl que trepitjava.

-Molt bé, anem escalfant aquestes motojets.

Els sis es van dirigir cap a on estaven els vehicles, subjectats en improvisats arnesos. En Jag es va posar el casc del seu vestit aïllant blindat i va connectar el seu sistema de comunicacions per màser. Podia comunicar-se amb qualsevol mitjançant els micròfons i altaveus del vestit quan estiguessin a prop; per a la comunicació a llarga distància, i, mentre es mantingués el silenci en les comunicacions, usarien una xarxa de microones làser que mantindria en contacte a tots els que estiguessin a la vista.

-Provant, provant.

-Alt i clar, coronel Fel -el sergent Gxin ja era al seient, prement interruptors. El seu vestit aïllant era negre i tan brillant com el seu pèl-. Tots els sistemes en verd.

-Verd per sortir -va repetir Jocell, dues motojets més enllà.

En Jag agafar el control de la motojet situada entre els dos i va prémer els repulsors fins que el motor va cobrar vida. L'aire es va omplir ràpidament amb el gemec agut de les màquines impacients per alliberar-se. Un a un, tots van confirmar la seva situació.

-Càrregues armades -va dir la Jaina-. Sortim en tres, dos, un.

En Jag va sentir l'explosió a través del vestit. Es va sentir aclaparat pel xoc del casc en trencar-se. La nau alienígena s'havia partit per complet en un instant, tal com estava previst. Van ser absorbits a l'exterior, un a un, a un arremolinat huracà. En Jag va combatre la turbulència, sentint que la seva motojet es posava en marxa quan s'acostava al dur terra de sota. No va tenir temps de fixar-se en el parador dels altres, però el sistema màser els tenia localitzats a tots, mostrant la seva localització com a punts vermells a la projecció interna del seu casc.

Una explosió eixordadora va assenyalar l'aterratge gens suau del Col·laborador a Esfàndia, a una distància segura d'allà.

-Tot el món està bé? -va dir amb claredat la veu de la Jaina per l'intercomunicador màser.

Els punts van convergir en ella a mesura que tots confirmaven que havien sortit sans i estalvis de la nau.

-Ens hem desviat una mica de l'objectiu -va dir, situant-se en la posició central d'una formació aèria triangular. Jag, a estribord, va poder veure com comprovava el mapa de dades i el triangulava segons els senyals de navegació emeses per les naus imperials de dalt-. Hem d'anar trenta graus al sud durant cinc quilòmetres. Sergent Gxin, vostè davant.

L'imperial va dirigir la seva motojet en aquesta direcció, accelerant ràpidament per aconseguir la velocitat màxima. Els altres el van seguir de prop. Jag va comprovar les seves armes mentre volava, guiant la motojet amb una sola mà per les ondulants planes cobertes de còdols. A més del canó fix de la motojet, portava una pesada pistola làser al maluc, una canana de detonadors tèrmics i el rifle xarric a l'esquena. Una xarxa subjectava quatre mines terrestres 4HX4 a banda i banda del seient. Només quan va estar segur que el brusc aterratge no havia danyat el seu mini arsenal es va prendre temps per mirar al seu voltant.

El cel semblava d'un apagat cian torrat vist a través dels potenciadors lumínics del casc. Un fort vent tirava d'ell, però no era l'aire habitual que trobaria en un planeta d'aquesta mida, ja que l'atmosfera d'Esfàndia, sobretot de metà i hidrogen, solia associar-se normalment als gegants gasosos. Encara que en Jag no podia sentir el fred, era molt conscient de la seva presència a només mil·límetres de la seva pell. Si el seu vestit aïllant li fallava, la sang se li gelaria en segons. Resumint, no era l'entorn més hospitalari que havia visitat.

Gxin els va portar entre un bosc d'esveltes columnes que semblaven troncs d'arbres petrificats. En Jag no sabia de què estaven fets, ni tenia temps ni ganes de parar-se a esbrinar-ho. Pel que a ell es referia, com més aviat sortís del planeta, millor.

Una prima torre es va alçar d'entre la penombra. Amb vint metres d'altura, les seves línies geomètriques destacaven entre els «troncs d'arbre» ​​de la zona. Jag sabia que era el microxip, on havien quedat citats. Es van acostar amb compte, Gxin desaccelerant a mesura que s'apropaven a la vora de filferro. Jag va mantenir els ulls oberts, conscient dels molts amagatalls que hi havia en i al voltant de l'estructura. La Jaina havia dit alguna cosa sobre un traïdor en l'expedició, i si aquesta persona havia pogut amb Han i amb els altres, bé podia estar esperant-los, per matar-los un a un a mesura que hi arribaven.

El lladruc d'un motor de lliscant a la dreta d'en Jag li va fer girar en un angle tancat. La formació triangular es va dissoldre per oferir un blanc el més dispers possible. Jag va mantenir un dit al costat del disparador mentre s'ajupien per apuntar a qui s'acostés entre la foscor.

Un brunzit d'estàtica va sonar en els seus auriculars quan el seu comunicador va localitzar i va sintonitzar un senyal.

-... Sinó podria utilitzar aquestes freqüències.

-Et preocupes massa, Droma.

-Per això he viscut tant de temps.

-I jo que creia que era pel teu encant i la teva cara bonica.

-Pare? -la veu de la Jaina va interrompre la conversa-. El teu senyal m'arriba alt i clar.

-Com ha de ser. Estem just a sobre teu -cinc motojet més van aparèixer entre la foscor. La mida dels pilots era molt variable-. Benvinguts a Esfàndia -va dir el pare de la Jaina, detenint la seva moto al costat de la de la seva filla-. M'alegro que poguessis venir, nena.

-El mateix dic -va replicar ella. En la seva veu resultava evident l'alleujament que sentia per trobar bé al seu pare.

-Què et sembla Esfàndia de moment? -va preguntar.

-No és el lloc on passaria unes vacances.

-Jo no diria això molt alt -va interrompre'ls en Droma-. Podries ofendre als nadius.

A mesura que es posava l'estela de les motojet, unes fosques formes circulars van aparèixer en la foscor. En Jag es va sobresaltar fins que es va adonar que en això es referia en Droma quan parlava de «natius». La forma de vida indígena d'Esfàndia semblava surar en l'espessa atmosfera com si fossin estels; de tant en tant un es doblegava sobre si mateix, com si el premés un puny, i de sobte sortia disparat cap endavant. Va suposar que absorbien l'espès aire i l'expulsaven per darrere per propulsar-se cap endavant. No era la forma de propulsar-se més elegant que havia vist, però semblava efectiva.

-No saben que és perillós estar a prop nostre? -va preguntar la Jaina.

-Hem intentat dir-los-hi -va dir en Droma-. Però ens han seguit de totes maneres. Poden anar molt de pressa quan volen.

-Els éssers freds poden semblar curiosos, però no són estúpids -va afegir en Han-. Us asseguro que es trauran del mig quan les coses es posin lletges de veritat.

-Falta molt per estar preparats? -va preguntar la Jaina.

Han els hi va presentar al tècnic de comunicacions que havia portat per reprogramar l'enorme microxip. Els hi va explicar que l'home necessitaria una mitja hora per sortejar els sistemes automàtics i donar noves instruccions al transmissor.

La Jaina va assentir.

-Llavors, comenceu immediatament. Nosaltres prepararem el perímetre.

Ella va desmuntar de la motojet per posar les mines amb l'ajuda de l'Adelmaa'j, d'en Droma, del seu pare i d'un guàrdia de seguretat klatooinià de la base transmissora. Jag va descarregar les seves mines, i va recórrer la zona amb Jocell per assegurar-se que estava aclarida. Va resultar ser més difícil del que creia. Amb l'escassa llum, la densa atmosfera i el terreny irregular, hi havia mil maneres que se'ls pogués escapar algú que volgués sorprendre'ls. L'única cosa bona era que el so es transportava a llargues distàncies, pel que tindrien un bon avantatge quan arribés una força aèria. Però fins i tot això podia perjudicar-los: el so dels seus motors també se sentiria a major distància, augmentant les possibilitats que una patrulla yuuzhan vong els pogués localitzar abans que estiguessin llestos.

Només una vegada van detectar els sensors del seu vestit alguna cosa mínimament perillosa. Una remor, com una descàrrega de soroll blanc a molt llarga distància, que destacava d'entre l'estàtica de l'entorn. No semblava un tsik vai, l'equivalent yuuzhan vong d'un aerolliscador, però en Jag va donar l'alerta per si de cas. A mesura que s'apagaven els seus motors, el so va anar augmentant fins a ser gairebé ensordidor contra el constant gemec del vent. El seu volum es va doblar abans d'allunyar-se lentament.

-Un yorik-trema -va dir la Tahiri-. Una nau de desembarcament. Estem en un entorn hostil, així que portarà el celler ple de tsik seru en comptes de les habituals tropes d'infanteria.

-Què són? -va preguntar en Jag.

-Els tsik vai van equipats amb disparadors de plasma, i estan dissenyats per moure's de pressa i donar la murga.

-Alguna arma més?

-Escarabats Xarxa, insectetalladors, dards... tot allò amb el que pugui carregar un pilot.

-Genial. Gràcies per la informació.

La veu de la Jaina era seca quan va intentar tranquil·litzar-los.

-Ha passat pel nostre costat, i això és tot el que importa. Ja hauríem d'estar fora de perill.

Deu minuts després, el tècnic de comunicacions va anunciar que el microxip estava llest. La Tahiri li va donar el missatge, l'última part del trencaclosques. Era més curt del que en Jag s'esperava, i completament incomprensible. Se li escapaven completament les subtileses de la llengua yuuzhan vong, que a les seves oïdes només era una sèrie de grunyits guturals i doloroses rasperes. Va haver d'acceptar per article de fe que deia el que la Jaina volia.

-Em queda posar una mina més -va dir en Han, mentre pel comunicador arribava un so de cavar. Es va sentir un grunyit, seguit de:- Ben fet, Droma. Acabes de guanyar-te el teu passatge al Falcó.

-D'això res. Dóna'm un bon advocat i et demandaré per danys i perjudicis.

-Tornem a les motojets, amics. Aquesta cosa es posarà en marxa tres minuts estàndard després que jo doni el senyal. Ja sabeu el que heu de fer.

En Jag va envoltar el microxip per fer una última comprovació, i es va assegurar que els sistemes de navegació s'actualitzaven amb el parador de les mines. No volia que ningú ensopegués amb una per error.

-Cal donar-se pressa. Vorrik no esperarà eternament -va dir la Tahiri-. Com més tard li enviï el meu missatge, més frustrat estarà.

-Llavors, en marxa. Posem en marxa el recompte... ja.

Les onze motojet van accelerar allunyant-se del microxip, dispersant al seu pas als éssers freds. En Jag no tenia problemes amb això. Donades les circumstàncies, espantar els nadius era el millor que podien fer. En molt poc temps, la zona que envoltava el microxip es tornaria molt insegura per a tothom.

El sergent Gxin liderà la retirada a un terreny més segur. Hi havia explorat la zona durant els preparatius, trobant dos llocs ideals perquè les motojets s'amaguessin a l'espera. Un era un sortint buidat pel vent. La Jaina va deixar allà a Jag, el seu pare, Droma, Jocell i el tècnic de comunicacions mentre portava als altres al segon lloc, a un quilòmetre de distància.

Encara faltaven menys de trenta segons per quan es va apagar el so dels seus motors. En Jag va emprar el temps en carregar el seu xarric, i subjectar-lo al seient, al costat de la cuixa dreta per poder tenir-lo a mà si el necessitava.

Tot just havia acabat de fer això quan el microxip gegant va despertar amb una descàrrega d'estàtica que transmetia el missatge de la Tahiri a tots els yuuzhan vong que esperaven sobre Esfàndia.

* * *

En Pellaeon va alçar la mirada dels mapes que tenia davant quan va sonar una alarma al pont del Dret de Comandament.

-Informi.

-Senyal d'àudio procedent de terra, senyor.

-Sentim-la.

La veu de la jove Jedi va omplir el pont, escopint i rugint en el llenguatge yuuzhan vong. La radiació electromagnètica amb el missatge brollava d'un punt en la superfície d'Esfàndia per sortir a l'espai. Ningú amb oïdes en diversos milions de quilòmetres a la rodona podria deixar de sentir-la, que era el que es pretenia, és clar. Pellaeon no sabia el que contenia el missatge. Havia de confiar en l'asseveració de la Jaina Solo que la Tahiri estava dient el que se suposava. Si és així, l'efecte seria instantani.

Van passar deu segons. Vint. Tots els sensors del Dret de Comandament estaven centrats en la font del senyal. Era difícil veure res a través de l'espès fum que era l'atmosfera d'Esfàndia. Va intentar detectar alguna lectura coherent per entre la confusió de senyals calòriques i imatges de radar. Com era l'estela d'una motojet? És que una nau de desembarcament yuuzhan vong projectava aquesta classe d'ombra?

Quan va arribar, era inconfusible.

Calor de brillant taronja va florir a la pantalla d'infrarojos. Va florir amb blanca intensitat abans de fondre's amb el vermell del fons.

-Tenim una detonació -va dir el seu ajudant.

-Rebo fogonades -va dir 'un oficial de telemetria-. Trets d'armes d'alta energia.

-On?

-Fonts múltiples, totes al voltant de l'objectiu.

L'ajudant d'en Pellaeon el va mirar.

-Ha començat, senyor.

* * *

Següent