XVIII
-Em produeix un gran desassossec,
Summe Senyor, informar d'un altre niu de perfídia, aquesta vegada en el sector
de Numesh i supervisat pel prefecte Zareb.
En Nom Anor mirava amb interès com la
cort del Summe Senyor s'assabentava de l'última suposada amenaça a l'estatus
quo. El víllip ocult a la túnica de la Ngaaluh captava l'escena amb perfecta
claredat mentre ella feia el seu informe. Escoltava amb plaer, sentint la
necessitat d'alguna venjança poc complicada per treure's de la boca el gust de
la traïció d'en Shoon-mi.
En Shimrra estava assegut al seu tron
de yorik, recolzant un colze al braç del tron mentre
mirava pensatiu als reunits davant seu. Els feréstecs ulls vermells estudiaven a
l'atenta multitud. No se sentia un altre so a part del de les petjades i les
suaus contraccions de les armadures movent-se, i la veu de la Ngaaluh enumerant
la perdició de l'antic Executor Zareb. Els heretges implantats havien estat
interrogats; el seu testimoni era clar.
-És amb pesar com lliuro aquestes
noves, Summe Senyor, però la conclusió és inevitable: heu tornat a ser traït
per algú en qui havíeu dipositat la vostra confiança.
En Shimrra negà amb el cap davant la
inevitable conclusió.
-Com és això possible?
-El meu senyor, temo que...
-Tu no, Ngaaluh. Ja has dit tot el
que havies de dir.
En Shimrra es va aixecar i va baixar
del tron amb precisió calculada, mirant amb ulls vermells a cada pas que donava a
diferents membres de l'audiència. Quan va parlar, la seva veu semblava la de Yun-Yuuzhan
en persona.
-L'heretgia no és un gas verinós que
es filtra per entre les esquerdes. No és un esperit que et xiuxiueja a cau d'orella.
No és una malaltia que sura en el vent. No, l'heretgia la difonen els
Avergonyits que són tan de carn i ossos com nosaltres. No tenen poders
sobrenaturals. El seu amor pels infidels Jeedai no els hi proporciona
avantatges invisibles.
Quan Shimrra va arribar al final dels
esglaons, la seva postura era de fúria continguda.
-Per tant, Mestre Bèl·lic, pots
explicar com van poder aquests heretges de carn i ossos corrompre als meus
servidors de més confiança, sense ser detectats?
Al poderós Nas Choka li
carrisquejaren les esmolades dents en parlar.
-Seguim investigant totes les
possibilitats, Summe Senyor. La nostra principal preocupació és la naturalesa
dels traïdors que ha delatat la Ngaaluh. Haureu notat que tots són de la casta
dels intendents.
-Així és -el Summe Senyor es va girar
cap al Summe Prefecte Drathul, els ulls van mirar amb odi al Mestre bèl·lic-.
Digues-me, Drathul, com és que aquests Avergonyits han pogut reunir els
recursos necessaris per a la seva existència, per no parlar de minar la meva
autoritat?
El Summe Prefecte es va remoure
incòmode.
-Puc assegurar-vos que s'està
examinant la cadena d'aprovisionament mentre parlem. Sospitem que part del
coneixement necessari per desviar aquests recursos es va obtenir d'un Cuidador
renegat.
La mirada de menyspreu d'en Shimrra
no necessitava paraules.
-Mestre Cuidador -va dir, girant-se
cap a Yal Phaath-. Com respons en aquesta afirmació?
-Us asseguro que aquests coneixements
no provenen de les nostres files, Summe Senyor -el Mestre Cuidador es va agafar
davant seu les mans grotescament modificades-. La nostra fe està fermament
dipositada en els Déus i en vós.
L'expressió del Summe Senyor
reflectia a la perfecció el que pensava d'aquesta asseveració.
-Ah, sí. La fe.
En Shimrra es va tornar a la fi cap
al gran sacerdot. En Nom Anor desitjà poder congelar el cor de víllip amb la
mirada d'en Jakan. Veure com es retorçaven el Mestre Bèl·lic, el gran Prefecte
i el Mestre Cuidador havia estat molt bé, però això era encara millor.
-Aquesta heretgia soscava el centre
espiritual del nostre poderós poble, Jakan -va dir en Shimrra, a menys d'un
braç de distància del sacerdot-. Els Déus tenen tot el dret a estar descontents
per la manca de fe que els vam demostrar. Els teus plans per alliberar-nos
d'aquest traïdor Profeta revelen una clara manca d'imaginació.
-Puc assegurar, Summe Senyor, que el
càstig està pròxim -va dir en Jakan, amb un lleugera tremolor a les mans com a
únic senyal del terror que segurament sentia-. Semblants blasfèmies no quedaran
sense càstig.
-És cert que no. Després de tot, els
nostres enemics són de carn i ossos. Per als Déus no són sinó aberracions -En Shimrra
va alliberar al sacerdot de la seva mirada, i aquest es va calmar visiblement-.
Però la qüestió segueix sent com explicar la manera en què l'heretgia s'ha
propagat entre les files de Yuuzhan'tar -va acabar dient mirant al Summe
Prefecte Drathul.
Aquest es va redreçar però va guardar
silenci davant la penetrant mirada del Summe Senyor.
-Igual és que estic sent traït d'una
manera més profunda del que m'atrevia a pensar. Potser en el meu palau hi hagi
un traïdor, algú que recluta membres per a aquesta vil secta que jura lleialtat
als Jeedai.
El to d'en Shimrra era reposat i
amenaçador i les implicacions òbvies. En sentir-ho, en Nom Anor va sentir un
pessigolleig en totes les seves cicatrius. Mai havia esperat que arribés a
això. No contra el propi Summe Prefecte!
-Aquest kshirrup enverinat s'atreveix
a tacar amb la podridura del Profeta als que estan a prop meu, intentant
tornar-los contra la meva voluntat. Un traïdor que roba secrets, s'apropia de
recursos, m'explica mentides, sosté contra el meu coll una arma que no puc ni
veure. Què dius d'aquesta possibilitat, Drathul?
El nom del Summe Prefecte va sonar
com un rugit greu i amenaçador. El públic es va inclinar cap endavant per veure
el que passava a continuació.
-Crec que és una possibilitat, el meu
senyor -va dir el gran Prefecte amb una veu tan ferma com podia aconseguir algú
en aquestes circumstàncies-. Però jo us asseguro...
-Ni una paraula més, Drathul -En Shimrra
es va inclinar sobre el Summe Prefecte-. Sóc observador. Sento murmuris, sento
ulls ocults vigilant-me. Sé quan sóc traït!
El rugit va aixecar ressons a la
cambra. En Drathul es va encongir visiblement davant la bilis de les paraules.
Guàrdies van aparèixer darrere del faristol de hau polyp i en Nom Anor va
sentir que li recorria el cos un agut sentiment de victòria. En Drathul en la
fossa dels yargh'un? Tan aviat?
Però va ser la Ngaaluh a qui van
envoltar els guàrdies, i no al Summe Prefecte. En Nom Anor va mirar atordit al
cor de víllip mentre els rostres marcats i bastos s'apropaven, i va necessitar
un llarg moment per adonar-se del que passava. La Ngaaluh va necessitar gairebé
el mateix temps, ja que va tenir als guàrdies gairebé a sobre abans de poder
proclamar la seva innocència.
-Senyor? Què és això?
-Això és traïció -va dir en Shimrra,
tornant-se per mirar-la. Els seus ardents ulls vermells semblaven mirar
directament al paralitzat cor d'en Nom Anor-. Hauries de saber-ho.
-Summe Senyor, us juro...
-Agafeu-la!
En Shimrra passà a grans gambades
davant Drathul, fent-se a cada pas més poderós i furiós en el cor de víllip.
Els guàrdies van agafar la Ngaaluh i la van subjectar amb força. No va
forcejar, però en Nom Anor va sentir la seva por en la forma en què el víllip
tremolava.
-Les teves proves contra el Prefecte
Ash'ett eren convincents -va rugir en Shimrra-. Impecables contra Drosh Khalii
i el Prefecte Zareb. De fet, eren gairebé massa bones. Dubtant, vaig aprofitar l'oportunitat
per interrogar els testimonis que vas portar, abans de llançar-los al fossat
dels yargh'un. Un cop se'ls va interrogar adequadament, van proporcionar una
història molt diferent.
-No...
-Van ser col·locats per incriminar
deliberadament Ash'ett, Khalii i Zareb, no és així, Ngaaluh? Tu ets la persona
de confiança que s'ha tornat contra mi, no aquests intendents innocents!
Darrere d'en Shimrra, la cara del Prefecte
Drathul relluïa amb una barreja d'alleujament i ira.
-El meu senyor, això és inconcebible
-va dir-. La traïció de la Ngaaluh explica moltes coses, però, per a què el
Profeta hagi arribat fins aquí, fins a la teva mateixa cort...
-No he dit res del Profeta, Summe
Prefecte -va dir en Shimrra, girant-se-. Aquesta traïdora fa servir l'heretgia
per acusar a les seves víctimes, però això no vol dir que pertanyi a ella -En Shimrra
es va passejar davant el camp de visió de la Ngaaluh-. No, sento que hi ha
conspiracions dins de conspiracions. Requerirà una mica de temps i un esforç
considerable desenredar la veritat d'aquesta xarxa de mentides després de la
qual s'oculta.
-No diré res -va panteixar la Ngaaluh.
La imatge vista a través del víllip
tremolà quan el seu cos va tenir un espasme. En Nom Anor mirava i escoltava
horroritzat com el seu espia llançava un crit de dolor i es desplomava després
en braços dels guàrdies.
Hi va haver una commoció. La imatge
va tremolar i, per un moment, en Nom Anor no va saber el que passava. Quan el víllip
es va quedar immòbil, les cares es van acostar, i es va adonar que la Ngaaluh
estava postrada a terra, amb la gent inclinada sobre ella.
-Verí -va dir un dels guàrdies-. Em
temo que se'ns ha escapat, Summe Senyor.
-No hi fa res -la veu d'en Shimrra
era sorprenentment tranquil·la-. No podríem haver-nos fiat de la confessió
d'una sacerdotessa de l'engany, ni tan sols obtinguda amb l'interrogatori més
sever. Que l'haguem descobert i hagi mort és suficient per avisar la persona o
persones a les que servia de què no som idiotes. No se'ns pot enganyar durant
molt de temps.
-El mal que va fer pot reparar-se -va
dir el gran Prefecte Drathul-. Les mentides que va comptar rescindir. El nom
dels meus intendents netejar-se.
-Això no serà necessari -la rèplica d'en
Shimrra va sorprendre Nom Anor-. Ash'ett, Khalii i Zareb no han mort
inútilment.
»Els informes sobre l'heretgia van en
augment. La nova purga naixerà de la por al càstig, i no permetré que no sigui
així. D'aquesta fiasco sortirà alguna cosa bona. Estic segur d'això.
El víllip continuava transmetent quan
un dels guàrdies li va donar una puntada de peu al cos sense vida de la Ngaaluh.
-Què fem amb això? -va preguntar.
-L'habitual -el to d'en Shimrra era
desdenyós-. L'enviés o no el Profeta, servirà d'advertència per a tot el que
intenti espiar i sembrar zitzània en la meva cort. El seu senyor a l'ombra
veurà que no sóc idiota. Sabrà que només és qüestió de temps que el trobi també
a ell, i acabi compartint el seu destí.
-Aquest moment es posposa massa -va
dir el gran Prefecte Drathul.
-Arribarà, fidel servidor -va dir el gran
Senyor, arribarà...
La veu d'en Shimrra es va perdre en
la distància a mesura que el cos de la Ngaaluh era transportat sense cerimònies
fora de la sala del tron. En Nom Anor no podia apartar els ulls de la imatge
que es balancejava a un i altre costat. Grunyits apagats i soroll de passos van
acompanyar la mòrbida processó pel palau. No hi va haver exclamacions, ni
preguntes. En aquests temps, els cadàvers no eren una imatge inhabitual.
-Mestre -va dir en Kunra des de les
ombres, amb veu tremolosa.
-Calla -va grunyir en Nom Anor.
No estava d'humor per a converses. La
Ngaaluh havia mort, i amb ella havia perdut els mitjans per imposar la seva
voluntat a Yuuzhan'tar. Sense ella no podia vigilar a Shimrra i la seva cort,
ni saber quins plans componia el gran Senyor contra ell. La possibilitat de
venjar-se dels seus enemics se li havia escapat d'entre els dits, just quan
creia estar a la vora de l'èxit.
El balanceig del víllip cessà per un
moment, i els ulls d'en Nom Anor, que havien estat mirant sense veure el cor de
víllip, van tornar a registrar l'escena. La Ngaaluh era gronxada a un i altre
costat. Els guàrdies comptaven. Quan van arribar a «tres!», el món va girar i
el cos va caure.
La Ngaaluh i el víllip van caure a la
part alta de la fossa ossera, lleugerament inclinats a un costat. En Nom Anor
tenia una visió perfecta dels cossos en putrefacció que s'apilaven allà per
centenars. En alguna part d'aquest lloc estaven els pseudoheretges que havia
enviat a la mort, juntament amb el prefecte Ash'ett, Drosh Khalii i tots els
fidels traïts pel nou règim de terror d'en Shimrra. També hi seria el presumit
comandant Ekh'm Val, sense rostre i sense nom, amb els seus somnis de glòria
destruïts.
«Quant de temps faltava perquè el
Profeta en persona s'unís a ells?», es va preguntar en Nom Anor.
-Nom Anor.
-He dit que callis, Kunra -Notà que
la veu se li trencava per la preocupació, però no va poder ocultar-ho -. No hi
ha res a dir.
Van contemplar junts, en silenci, com
es podrien els cadàvers. Quan va arribar la nit, la imatge del cor víllip es va
fondre a negre, però en Nom Anor va seguir mirant. Hipnotitzat. Només podia
mirar i pensar.
«Quant de temps?».
Tot just va sentir a Kunra sortir per
atendre els assumptes de l'heretgia.
«Quant de temps...?».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada