Esquadró Omega: Objectius(I)

Esquadró Omega: Objectius

Karen Traviss

4 mesos després de la batalla de Geonosis...

I

Quarter General. Operacions Especials. Coruscant: Seu de la companyia Arca.

-No t'aturis-, va dir en Fi. -Vinga, dispara’m. Fes el pitjor mal que saps fer.

Mantenia les armes allunyades dels costats, insinuant clarament que dispararia al seu camarada. Atin va aixecar la seva pistola demolidora, característica dels Verpine, i la va afermar amb les dues mans, subjectat la culata amb la mà esquerra.

-Ets un fanfarró, Fi-, va dir.

Atin va prémer el gallet. La cuirassa que cobria el pit d’en Fi va desprendre un núvol de pols mentre se sentia un fort cruixit i tot seguit es va precipitar contra la paret de la sala. Els Verpine eren silenciosos, llevat davant l'impacte i l'estrèpit que normalment seguia els trets. En Fi no va cridar. No obstant això, darrere del seu visor, la seva boca denunciava un -oh- callat de dolor.

Atin es va aturar davant d’en Fi i va comprovar tant la cuirassa com l'estada del verpine abans de treure-li les seves peces. A continuació, es van treure els cascos i van girar al voltant a la recerca del projectil que havien emprat. En Fi va recollir un disc aplanat de metall amb unes vores que s'havien obert i corbat, com una flor a la primavera, i el va llançar a l'aire perquè Atin el capturés al vol.

-Perfecte, les millores d'actualització han donat resultat -, va dir Atin. -Però no pots reprotxar-me haver fet aquesta comprovació. Vaig passar un mes en un tanc de bacta gràcies a un d'aquests.

En Fi no confiava en Aprovisionament molt més que Atin, especialment quan hi havia més de 10.000 jocs d'equipament molt car per actualitzar. Va renegar de les despeses que suposaven, però ara tot, des dels sistemes de protecció fins als rifles DC-17, els havien endurit per lluitar contra els atacs electromagnètics i els Verpine, els dos punts febles que gairebé van acabar amb ells a Qiilura.

En Fi es va treure el casc i va passar els artells per la superfície.

 -Bé, un canó làser no ens donarà ara més mals de cap.

La porta es va obrir amb un lleu cruixit. Niner, amb aspecte adust de responsabilitat i el seu vestit negre, romania immòbil al llindar. Darman es trobava darrere d'ell, armat i subjectant el casc sota el braç.

-Has sentit aquest soroll? Què és? -, Va dir en Niner.

-Provant la nova cuirassa, cap.

-Més aviat provant la meva paciència -. Llavors, va fer grinyolar les dents, igual que solia fer Kal Skirata. A mesura que passaven els dies Fi podia observar en Niner més i més aspectes dels costums del sergent anterior. Va llançar la seva mirada al voltant.

-Has disparat aquí l'arma?

-No passa res, cap. Portem els cascos -, va dir Atin amb seguretat. Sovint precaucions com aquesta apaivagaven a Niner. -Mai et pots fiar d'Aprovisionament.

-Bé, s’ha acabat el joc. Ja tenim feina. Lloc armat al port espacial GC.

-No disposen ja de policia civil per a aquest tipus de coses?- Va preguntar en Fi. -El pròxim serà que dirigim el trànsit.

-No quan hi ha ostatges i un d'ells és un Senador -. Niner allargà la mà a Atin per ensenyar-li el verpine, el va estudiar i va tornar a deixar-lo. -Mai s'havien enfrontat a res semblant d'aquestes proporcions i han sentit que som els adequats per solucionar-ho.

En Fi va agafar la seva motxilla de la taquilla.

-De tota manera, no tenia cap pla especial per aquesta nit.- Atin tenia raó: era un fanfarró. Es va tornar a convertir en dos homes, com solia fer quan tocava treballar: el comando que estava impacient per posar a prova les seves fenomenals aptituds guanyadores i el noi espantadís, insegur davant la possibilitat de no arribar viu al dia següent. Llavors es va veure preocupat per si hi havia apuntat en el registre al verpine en sortir de l'arsenal. De tota manera, suposaria molt esforç un lloc armat? Ell tenia en el seu poder la seva cuirassa Katarn i, al costat dels seus camarades, s'enfrontaria a un exèrcit reduït.

Tots ja sabien pràcticament quin seria el resultat final.

Atin li va donar una empenta i es va ficar el verpine al cinturó.

-Darrere teu.

Potser Atin estava pensant el mateix.

Avanç d’Holonotícies, 15:30 hores: S'especula que el Senador Meena tills es troba entre els sis ostatges retinguts per una banda armada al port espacial de la Ciutat Galàctica. La policia ha acordonat la zona i tant el trànsit de la ciutat com els vols interplanetaris han estat desviats. Es preveuen grans retards. Els mantindrem informats.

La Ciutat Galàctica, a Coruscant, era fantàstica.

En Fi treia el cap a la nau d'assalt de la policia amb el seu rifle DC-17 ben subjecte contra la cuirassa amb cada viratge i batzegada que feia el vehicle. El vent es colava al celler de la nau, allisant-li els cabells i, esquitxant de sorra que xocava contra la seva cuirassa i la seva cara. Mai no havia presenciat la brillantor de tantes llums de color: els bulevards i els carrils de l'espai s'estenien tant per sobre del seu cap com per sota. Amb raó anomenaven aquest lloc L'Abisme.

-No treguis el cap!-, Va exclamar el pilot. -És que creus que estàs fent turisme o què?

En Fi va treure el cap una mica més, confiant en l'arnès de seguretat.

-Però, no creus que és fantàstic?

-Sí, a cada maleïda corba -, va dir el pilot sense ganes. -Si us plau, no deixis que tregui el cap.

Niner li va donar una tirada.

-Fi, no espantis els civils -, va dir. -No és agradable. I fes el favor de posar-te el casc.

L'espai aeri estava col·lapsat de vehicles. El pilot de la Força de Seguretat de Coruscant tractava de desplaçar el VAAT/e, fet a mida, entre l'embut de vehicles de civils en tres direccions, alhora que maleïa el trànsit. El rugit latent del clàxon d'emergència i els centelleigs de llum dels fars eren suficients per fer-se camí. No obstant això, l'embús semblava interminable. Els speeders, a la recerca d'espais inexistents entre els vehicles, gairebé ratllaven la xapa de la nau: una nau d'assalt de 25 metres no cabia massa bé en els estrets carrils de l'espai.

Tot el que en Fi havia vist de Coruscant eren casernes i barracons tancats per murs de seguretat. Cap dels comandaments havia protagonitzat un desembarcament, una aventura social que Skirata havia suggerit experimentar, almenys, una vegada a la vida. Des de la plataforma de la tripulació es podia veure com multituds de totes les espècies es premien contra les barreres, botigues amb llums brillants, bars i apartaments, llocs exòtics i inimaginables que convidaven a visitar. Sí, algun dia faria aquest desembarcament.

La Brigada Omega parlava en privat pel comlink dels seus cascos, audible només entre ells. En Fi mirava el món exterior i s'aïllava en l'espai agredolç del seu propi casc, alhora tranquil·litzador i reduït.

-Rebent els esquemes, companys -, va dir en Niner. -I una visualització en temps real.

El dispositiu de visualització d’en Fi es va omplir de línies i imatges volants. La imatge que Niner havia transmès des de la seva llibreta de dades era el mapa de l'edifici del port espacial: llargs passadissos que conduïen a salons de volta i àrees de servei, múltiples oficines alineades al voltant de més corredors i conductes d'electricitat que apareixien en llum verd sobre la imatge. Superposats en la part superior de la vista general, a la imatge en temps real de la zona d'arribades del port espacial principal es podien apreciar diversos Guàrdies del Senat amb cuirasses de color blau i brigades FSC amb vestits grocs ajupits darrere de les barricades, i alguns d'ells semblaven distreure’s en animades converses.

Al celler va aparèixer la figura d'holograma blava d'un home, una mica panxut, però amb un aspecte que denotava que encara havia d'oferir el millor de si.

-Aquí el Comandant Obrim, Guàrdia del Senat. Veu això, Omega?

Niner va dir: -Ho tinc.

-S'han amagat en un dels passadissos del despatx de duanes i han amenaçat amb fer detonar substàncies explosives. Hi ha dos jocs de portes: els deixem que controlin una d'elles perquè es tranquil·litzin i així evitar que cometin estupideses.

-Quants estan confirmats?

-Sis passatgers, dels quals estem intentant aconseguir fotografies.- Si bé era cert que Obrim no havia participat en un joc com aquest, mostrava una mica de sentit comú.

 -Els testimonis informen que hi ha quatre intrusos armats amb blàsters i amb motxilles, que probablement contenen explosius. Encara no disposem de les seves identitats, però tots ells es trobaven en el mateix vol.

-Algun contacte amb els objectius?

Llavors es va produir una pausa.

-Si et refereixes a la banda, s'han emès ordres i compten amb un comlink segur.

-I dius que gaudeixes de supremacia? Per ventura tu t'encarregues de tot això? -. En Fi podia detectar una mica de dubte en la veu d’en Niner. -Tenia entès que la ciutat es trobava sota comandament FSC.

-No mentre estiguin en perill un senador i el seu assessor -, va dir l’Obrim. L’holograma va començar a tremolar de nou. -Obrim, tallo.

El pilot FSC va detenir la nau d'assalt sobtadament. El marbre blanc i negre de la façana de la terminal del port espacial va començar a brillar amb el reflex de color robí del rotatiu de la policia. La part frontal de l'edifici era un formiguer d’speeders i altres naus d'emergència que no feien més que destorbar i impedir l'accés al passadís.

-No puc apropar-me més -, va dir el pilot. -Haureu de seguir el camí vosaltres mateixos.

-No esperis rebre una propina -, va dir en Fi, preguntant d'on hauria tret aquesta frase.

-Som ciutadans de Haruun Kal. La República ha llançat una ofensiva contra el nostre món i ara amenaça amb una nova guerra contra el nostre poble.

Replegueu les vostres tropes del nostre planeta immediatament o podem arribar al nucli de la República. -(Missatge transmès a la sala de premsa RHN per Nuriin-Ar, líder del grup en pro de reclamar responsabilitat per l'incident dels ostatges).

En Fi va recolzar les cames posant les botes a la part exterior de la barana de la nau. Va aplicar una última encaixada a la corda de ràpel per comprovar que estava segura abans de descendir quinze metres fins al terra, preparat amb el seu DC-17 en una mà, mentre un oceà de cares expectants l'observaven amb la boca oberta des de darrere del cordó policial.

Tot d'una, va notar un moviment en la seva visió perifèrica, la qual cosa li va fer aixecar el rifle. Una càmera aèria amb el logotip RHN romania immòbil cinc metres a la seva dreta, molt allunyada dins el cordó, tot i que destacava en la neta façana blanca del port. En realitat no hi havia motiu per intentar ocultar-se, ja que estava en les notícies i probablement el seu objectiu estava vigilant -. La resta de la brigada podia veure el camp de visió d’en Fi a través de la icona dels comlinks del seu casc.

-Jo diria que aquesta càmera mai havia vist un DECE-, va dir la veu d’en Darman.

En Fi posar les seves botes en sòl ferm sobre el paviment i apuntà. La càmera aèria va enfocar a l'esquerra i després a la dreta del seu abast amb certa rapidesa, però no prou.

-Ara sí.

Just després d'explotar la càmera aèria, es va sentir un -eh!-. La resta de la brigada Omega va baixar i tots van córrer cap a l'entrada de la terminal.

-Has disparat a la meva càmera!- Va dir a crits una dona que es trobava entre la multitud que observava.

Portava un tabard groc amb la paraula PREMSA estampada en lletres ben grans.

-Has disparat!

En Fi va acotar el cap fins a tocar el seu guant amb el casc, com en senyal de respecte, encara que de totes maneres estava convençut d'haver fet un bon tret.

-Ai! Disculpi’m, senyoreta.

Va començar a córrer darrere dels altres, conscient que la multitud li mirava. Fi va comprovar que la seva cuirassa semblava segura i en bon estat. No obstant això, es va adonar de la por de totes aquelles persones en advertir l'expressió de diverses d'elles.

I els civils no eren els únics meravellats per l'espectacle que oferia la brigada Omega. La Guàrdia del Senat i els oficials FSC del punt de control també miraven. Obrim va acabar una discussió cara a cara amb un tinent FSC, va recular des de la barricada de defensa i tot seguit es van alçar els escuts antiexplosió mòbils en un radi de deu metres al vestíbul de la duana.

-Veig que vens molt ben equipat -, va dir l’Obrim, mentre observava els DC-17 amb un marcat aspecte d'alarma. Llavors, va deixar anar suaument el seu modest blàster de policia cap a l'esquena. -Ja saps que no portaran tancs de la Federació de Comerç.

En aquest moment, en Fi va confirmar que la policia tenia encara molt per aprendre sobre assetjar un lloc. Un podia fer qualsevol cosa amb un DECE: amb un sol gir de canell podia esdevenir un rifle de franctirador, en un llançador de granades o en un blàster normal. Fins i tot es podia colpejar a algú amb l'arma, tot i que en Fi encara no s'havia vist en la necessitat. Va procedir a comprovar la fulla vibrant del guant d'una manera diferent al que solia fer-ho i el so sibilant en allargar-se i contreure’s va fer que l’Obirm s'estremís.

Niner va tornar a grinyolar les dents d'aquesta manera tan molesta i en Fi va entendre el missatge.

-En primer lloc, hem de col·locar una càmera aquí de manera que puguem veure què passa-, va dir en Niner. Llavors, va fer senyals a Darman i a Atin perquè s'apropessin.

-Les fotografies, Comandant. Necessitem saber a qui dispararem.

-Sembles impacient.

-Si no ets un ostatge, t’hauré de capturar, la qual cosa vol dir que estaràs mort pocs segons després d'entrar. Odio cometre errors.

-Què vols dir exactament amb “entrar”?-. Llavors, el tinent FSC, que portava una insígnia que resava DOVEL, es va interposar entre ells.

-Sóc el comandant de forma provisional. Jo decideixo com i quan hem d'entrar. Un Jedi vindrà a negociar amb el líder.

Darman va treure un paquet de la seva motxilla i va començar a extreure rotllos de munició i detonadors d'alt rendiment. Mentrestant, mirava cap a les portes de seguretat com si fes càlculs.

-De tota manera col·locarem la munició al seu lloc per si de cas.

-No, així no és com ho farem -, va dir en Dovel. -No volem que els ostatges es carbonitzin. Res d'assalts ni actes heroics. Encara no.

Tot d'una, Obrim va interrompre el seu discurs.

 -El Comitè de Seguretat del Senat vol que acabem amb això el més aviat possible per demostrar a Hamrun Kal que controlem la situació. El que no poden fer és venir fins aquí, segrestar un Senador i mantenir a ratlla a les millors figures de la República.

-Potser les millors figures de la República, o tu, parlant amb propietat, hauríeu d’haver-vos centrat en garantir que els Senadors es desplaçaven de manera segura -, va dir en Dovel. -Què passarà llavors amb els altres ostatges? És que vols explicar a les seves famílies que els han eliminat perquè vas organitzar una gran mobilització per salvar un polític?

Niner va esperar un moment, amb una paciència pacífica però enganyosa. Quan el va conèixer, en Fi ja li havia penjat l'etiqueta d’amargat, però ara li semblava una persona ferma i tranquil·litzadora, exactament com deu ser un sergent.

-Cavallers, aclarim quins aspectes del nostre entrenament hem d'aplicar. Entrem i traiem els ostatges pels mitjans necessaris. No demanem identificació, eliminem als objectius, no parem atenció als danys que puguem ocasionar en el mobiliari. En el moment en què ens envies allà, no hi ha oportunitat d'acabar amb un final feliç -. Llavors, es va aturar uns segons per comprovar si les seves paraules havien fet efecte. -Així doncs, caminarem per allà dins i toqueregem els interruptors d'electricitat i llum, i la resta consistirà en trucar-nos quan estiguis preparat per entrar en acció.

Atin va treure de la seva motxilla un parell de càmeres que engrossien menys que un full de paper de còpia.

En Fi va encendre el comlink intern del seu casc.

-Creus que es tracta d'autèntics terroristes o d'agents del govern de Haruun Kal que pugen l'aposta?

Atin va arronsar les espatlles.

-Tan se’m fot mentre caiguin quan els hi disparem.

Les instruccions de la brigada estaven clares i en Fi s'alegrava de no ser Obrim o Dovel.

Avanç d’Holonotícies, 17:00 hores: La família d'una parella d'avis retinguda juntament amb el Senador Tills ha fet pública una súplica molt emotiva en pro de l'alliberament segura dels seus parents. En el moment de la seva captura, Joz i Cira Larutur, procedents de Garqi, es disposaven a visitar el seu primer nét. Hem rebut informacions que entre els ostatges es troben l'oficial de duanes Berin B'naian i l'ajudant del Senador Vun Merett Jai, encara que la identitat dels altres sis ostatges segueix sent desconeguda.

Obrim parlava pel comlink amb Nurrin-Ar en un to molt estudiat mentre la brigada Omega escoltava. En Fi estava molt concentrat en els sons de fons, amb una intensitat pròpia d'algú que s'ha educat en un entorn en què tothom té el mateix aspecte i emet els mateixos sons, a excepció de les variacions mínimes en el to i en l’expressió.

Tot d'una, va sentir com una veu femenina deia -oh, Joz... oh, Joz...- una i altra vegada en un to gairebé inaudible. De tant en tant percebia una resposta amb el mateix volum procedent d'un ancià. -No et preocupis-.

Aquella situació li va fer sentir incòmode, sense saber exactament per quin motiu.

Obrim va sospirar.

-Acaba d'arribar el Jedi.

A Fi se li va regirar l'estómac quan va veure el visor vermell característic d'un capità dels Comandos Avançats de Reconeixement entre els bruts cascs blancs de la línia de les Forces de Seguretat de Coruscant (FSC). La línia desapareixia entre els CAR: darrere d'ell es percebia una figura humana que vestia un vestit impecable, un jove Jedi twi'lek, i...

... Un homenet descurat i eixut que aparentava l'edat suficient com per semblar el pare de tots els que allà hi eren, un home amb tantes arrugues a la cara com en la seva roba, amb els cabells blancs i una coixesa que no li impedia fer-se amb el carrer com si d'un odupiendo de carreres es tractés.

-Sergent!- Va dir en Fi.

Tot d'una, Niner va sacsejar el cap.

-És ell!

Kal Skirata s’hi va acostar amb una gambada per davant del capità CAR. En reconèixer a Fi, li va somriure, però resultava impossible. Comptava amb centenars de joves soldats de comandos a les seves files. No podria acordar-se, com tampoc podia veure passar el visor.

-Qui ha permès l'accés en aquest vagabund?- Va preguntar l’Obrim.

-Aquest-, va dir en Fi, -és l'home que ens va ensenyar tot el que sabem.

Obrim sospirà.

-En aquest cas, estem apanyats.

En Fi es va tocar el casc amb els dits, fins i tot tenint en compte que Skirata no portava l'uniforme.

-Sergent, què està fent aquí?

-Allà on hi ha problemes, Fi, sempre hi ha feina per a mi. Ara com a assessor especial de seguretat.

Oh, ell ja ho sabia. Com? Com?

-Bonica cuirassa. Tens una cita? I qui és ell?

En Fi va seguir la mirada d'Skirata.

-Aquest és Atin. Espera un moment, com pots...

-Companys, aquest és el Mestre Kaim i el Responsable d'Assumptes Públics del Senador, Mar Rugeyan.

En Fi va percebre com l’Obrim sospirava de nou.

-I CAR N-11. Tots volem assolir el mateix objectiu: alliberar els ostatges, eliminar els terroristes i restablir el trànsit. Anem a per ells!

Kaim tenia l'aspecte d'un jovenet a qui la responsabilitat li ha fet madurar de cop i volta. Va dirigir la mirada cap a la porta situada darrere de les barricades i va tancar els ulls un instant, el lekku es va moure lleugerament i es van donar una encaixada de mans davant d'ell.

-Els vaig a demanar que em deixin entrar per parlar -, va dir en Kaim. -Quan hi hagi atret la seva atenció, els ajudaré a decidir que han d'alliberar els ostatges i parlar amb mi, cosa que no resultarà senzill amb Korunnai-. Va treure el seu sabre de llum de la capa i el va lliurar al CAR. -He de mostrar bona voluntat i entrar-hi desarmat.

-Estàs boig -, va dir l’Obrim. –Els hi estàs lliurant un altre ostatge.

-Sí, un amb opcions -, va dir en Kaim. -Capità, si entro, tu assumeixes el comandament aquí.

El capità tan sols va assentir una vegada. Atin va agafar les càmeres i li va donar una d'elles a Kaim.

-Si tens l'oportunitat, tracta de deixar això allà, sigui al lloc que sigui. Tot i que no puguem fer-nos amb les imatges, sempre podem aconseguir el so.

Kaim va examinar el dispositiu, el va amarrar a la màniga de la seva camisa i es va treure el comlink.

 -Nurrim-Ar, em sents? Em deixes entrar i així podem parlar?

Els cruixits simultanis chunk i uuiirrrrr de vint blàsters de servei accionats al mateix temps van fer que en Fi es girés i apuntés a temps per veure com començaven a separar-se les portes de la duana. Durant un instant, els comandos es van convertir en una paret de rifles al costat de les dues forces de policia. A poc a poc, el petit espai entre els rifles es va anar engrandint prou perquè en Fi veiés unes quantes siluetes apilades allà dins.

Kaim va caminar fins a entrar.

Següent