13
La consciència va tornar lentament a Set Harth. Era com
si la seva ment estigués nedant a través d'un pantà, lluitant per escapar de
les profunditats fangoses del seu propi subconscient. Empenyent a través del
fang fins que finalment va aconseguir la superfície, tot i que els records que
romanien d'estranys somnis i malsons encara pul·lulaven per les cantonades
fosques de la seva ment.
En cert nivell estava al corrent de què els malsons
gairebé el tornen boig. Havien estat a la vora de destruir-lo, però en Set
s'havia negat a sucumbir. A poc a poc havia aconseguit empènyer-les de tornada
cap als recessos ocults de la seva ment on pertanyien, separant fantasia de
realitat a poc a poc alhora.
Quant de temps vaig
estar fora de combat?
Es va preguntar, mantenint els seus ulls tancats i la respiració calmada per no
revelar que s'havia despertat. Se sent
com si haguessin estat dies.
Estava en la seva pròpia habitació, d'això n'estava
segur. Va reconèixer l'olor del seu coixí perfumat, la suau sensació dels
llençols de seda contra la seva pell, la comoditat luxosa del seu matalàs de
plomes. Tota la resta encara era una taca.
Vinga, Set. Esbrinem-lo.
Amb cura d'evitar els horrors dels seus malsons
recents, en Set va tirar cap enrere dels seus records, tractant de reunir
exactament el que li havia passat.
La dona rossa.
Ella havia estat esperant a la seva mansió quan va
tornar a casa de la festa. No era la primera vegada que això havia passat...
encara que aquesta era la primera vegada que la seva convidada no convidada
havia tractat de matar-lo.
Probablement no
estava tractant de matar-te realment, es va recordar a si mateix. Veient que encara ets viu.
Havien lluitat. Això ho recordava clarament. Havien
lluitat i ella l'havia derrotat.
Encara que els seus ulls encara estaven tancats, en Set
estava començant a reunir una imatge detallada del seu voltant estenent-se amb
la Força. Estava al seu propi llit, en la seva pròpia habitació. Però no estava
sol. Algú més hi era. La dona.
Clamava que era una
Sith.
Encara no tenia ni idea de per què s'havia colat a casa
seva. No podia ni imaginar per què l'havia deixat amb vida. Però estava
determinat a fer que es penedís d'això.
Empenyent suaument amb la seva ment, va escanejar
l'habitació a la recerca del seu sabre làser. Estava descansant en el seu
tocador a l'altra banda de l'habitació. La dona estava asseguda en una cadira
als peus del llit, pacientment esperant que ell es despertés. Seria capaç
d'utilitzar la Força per estirar el sabre làser per l'habitació cap a la seva
mà abans que ella pogués reaccionar?
I llavors què? Ella
ja t'ha derrotat una vegada.
Potser aquesta vegada pogués sorprendre-la. Agafar-la
amb la guàrdia baixa. Curosament va començar a reunir el seu poder.
-Vaig pensar que eres més llest que això, va dir la
dona.
En Set es va quedar gelat. Hauràs de sortir d'aquesta parlant. Hora d'encendre l'encant.
Ell va obrir els seus ulls i va fer un riure fàcil.
-No pots culpar un paio per intentar-ho-, va dir ell
arronsant les espatlles, asseient-se al llit.
Encara estava vestit amb la mateixa roba que havia
portat a la festa.
-Va ser una entrada bastant bona la que vas fer ahir a
la nit-, va dir ell.
-Fa tres nits, -li va corregir ella, tornant-li al seu
somriure una mirada sense humor-. Estava començant a preguntar-me si estaries
atrapat en els teus malsons per sempre.
Les seves paraules van fer que la seva ment
momentàniament tornessin als terrors que encara estava lluitant per suprimir, i
va tremolar involuntàriament.
-Vaig aconseguir trobar una sortida, -va respondre ell,
la seva veu més funesta del que pretenia-. Què em vas fer? Algun tipus de
droga?
-Si això és el que realment penses, -va dir ella, el
seu llavi corbant-se cap amunt amb desdeny-, llavors estic perdent el temps
aquí.
Hi havia una amenaça implícita en les seves paraules, i
els instints de supervivència d'en Set donaven puntades posant-se en moviment.
Posa't les piles,
Set. No vols fer enfadar en aquesta dona.
-Bruixeria, -va dir després d'un segon de deliberació-.
Vas dir que eres una Sith. Vas atacar la meva ment amb algun tipus d'encanteri.
Ella va assentir, i en Set va veure que les seves
espatlles es relaxaven. Així que havia estat a la vora d'assassinar-lo per la
seva ignorància.
-Ets l'assassina que va matar en Medd Tandar? -va
preguntar ell, encara tractant de reunir-ho tot.
La dona va negar amb el cap, els bucles rossos
balancejant-se lleugerament.
Ella és força
atractiva... si deixes de banda tota la cosa de la bruixeria Sith.
-Em vas seguir aquí des de Doan, -suposà en Set,
desesperadament buscant algun fragment d'informació que pogués utilitzar. Si
esbrinava darrere del que anava ella, llavors tindria alguna cosa amb el que
lluitar-. Vols els talismans.
-Tens raó a mitges, -va respondre ella-. Et vaig seguir
des de Doan, però no estic interessada en els talismans.
En Set no estava acostumat a estar en desavantatge. Si
no el tenia, normalment era prou llest per trobar una forma d'obtenir-lo. Aquí,
però, estava completament perdut pel que fa als motius i objectius de la dona.
I per tant no tenia recursos tret de caure en l'única cosa que odiava més que
tot: la total honestedat.
-No tinc ni idea en absolut del que vols de mi.
-Em dic Darth Zannah, -va explicar ella-, i estic
buscant un aprenent.
En certa manera, en Set estava fins i tot més confús
que abans. Però part de la seva ment -la part que l'havia mantingut a un pas
per davant dels Jedi durant els últims deu anys- es va aferrar a les seves
paraules. Ara saps el que vol. Esbrina
una forma d'utilitzar-lo.
-Per què estàs buscant un aprenent? -va preguntar amb
cura, estant alerta d'enutjar-la amb la seva falta d'entesa.
-Els Jedi creuen que els Sith estan extints, -va
començar ella-. Però pots veure clarament per la meva presència que els Jedi
s'equivoquen. Els Sith encara existeixen, però ara només som dos: un Mestre, i
un Aprenent. Un per encarnar el poder del Costat Fosc, l'altre per anhelar-lo.
-Així que voleu augmentar els vostres números, -va
raonar en Set-. Esteu buscant reclutes per unir-se a la vostra causa i
reconstruir els exèrcits Sith.
-Aquest és el camí cap al fracàs, -va respondre la
Zannah-. La història dels Sith ha demostrat que en els majors nombres, els Sith
sempre tornen el seu odi l'un contra l'altre. És inevitable, és el camí del Costat
Fosc.
»L'única manera que puguem sobreviure és seguint la
Regla de Dos. Els nostres números mai poden créixer més enllà d'això. El Mestre
entrenarà al seu aprenent en els camins dels Sith, fins que un dia ella li
desafiï. Si ella demostra ser indigna, el Mestre la destruirà i escollirà un
nou aprenent. Si ella demostra ser la més forta, el Mestre caurà i ella es
convertirà en la nova Lord Fosca dels Sith, i escollirà un aprenent per si
mateixa.
En Set va sentir que les coses s'estaven aclarint ara.
-Tu ets l'aprenenta. Creus que és hora de desafiar al
teu Mestre. I vols que t'ajudi a derrotar-lo.
-No! -va deixar anar ella, fent que en Set es regirés
en el seu llit-. Aquest és el camí antic. Els seguidors inferiors unien les
seves habilitats inferiors per fer caure a un líder fort, debilitant l'Orde.
Això va contra tot el que proclama la Regla de Dos.
»Si em convertiré en Lord Fosca dels Sith, he de
provar-me a mi mateixa enfrontant-me al meu Mestre sola. Si sóc indigna, llavors
cauré... però l'Orde romandrà fort sota el seu lideratge.
»Ho entens?
En Set ho entenia tot massa bé.
-La Regla de Dos garanteix que cada Mestre serà més
poderós que el que anava abans. Sacrifica als febles. -Bé per als Sith en general, però no tan bo si ets tu a qui sacrificaran.
La Zannah podia haver estat disposada a sacrificar-se
pel bé major de l'Orde Sith, però en Set no estava preparat per fer el mateix.
Per descomptat, era prou llest com per no dir-ho en veu alta.
En el seu lloc, va preguntar:
-Què et va fer escollir-me?
-He estat buscant un aprenent ja fa algun temps, -va
explicar la Zannah-. Quan em vaig creuar en el teu camí a Doan, sabia que era
més que mera casualitat.
»Ets poderós en la Força, i has rebutjat els Jedi i els
seus ensenyaments. Ets intel·ligent i ple de recursos. Però el teu potencial
està incomplet. No t'has dedicat a tu mateix al Costat Fosc. En la cerca pels
talismans dels Sith antics ets com un nen jugant amb les seves joguines.
»No tens pensaments sobre el futur. No tens ambició. Ni
plans. Ni visió. Això canviarà si acceptes ser el meu aprenent. Uneix-te a mi i
et mostraré el teu destí.
-El meu destí?
-Durant milers d'anys els Jedi i els Sith han lluitat
una guerra sense fi els uns contra els altres. Els Jedi creuen que la guerra ha
acabat. Creuen que els Sith han desaparegut. Però encara existim en les ombres,
planejant la nostra venjança. Amb paciència i astúcia, estem sembrant les
llavors de la nostra victòria definitiva. Generació rere generació el nostre
poder i influència creixeran fins que un dia destruïm als Jedi, i els Sith
dominaran la galàxia.
En Set no estava interessat a dominar la galàxia. O
destruir els Jedi. Sonava a un munt de treball. No és com si tinguessis un munt d'opcions. Ella no va simplement a
deixar-te marxar si t'hi negues.
En veu alta, va dir:
-La Regla de Dos dictamina que només hi pot haver dos
Sith, així que com pots agafar-me com a aprenent si el teu Mestre encara és
viu?
-Si acceptes la meva oferta, m'acompanyaràs mentre vaig
a enfrontar-me al meu Mestre, -va explicar la Zannah-. Però no has d'interferir.
Si ell cau, llavors et prendré com el meu aprenent.
-Què em passa si fracasses? -es va preguntar en Set.
-Si jo moro, el meu Mestre necessitarà un nou aprenent.
Si et jutja digne, llavors em reemplaçaràs. Si no...
No hi va haver necessitat que acabés el pensament.
En Set no estava boig pel tracte, però entenia la
posició en què estava. Negar-se, i ella el mataria. Acceptar, i hi havia una
bona probabilitat que morís de totes maneres si la Zannah demostrava ser més
feble que el seu Mestre. I fins i tot si ella sortia victoriosa, ell tornaria a
la vida com un aprenent... una vida de la qual havia estat ansiós d'escapar
mentre estava amb els Jedi.
Però hi havia una cosa que valia la pena en l'oferta de
la Zannah. Li havia donat una mirada del que ella era capaç durant la seva
batalla unilateral en la seva sala d'estar. Podia valer la pena un parell
d'anys de seguir ordres i anomenar-la «Mestra» si podia aprendre a comandar
aquest tipus de poder per a si mateix.
-Vas dir que podies ajudar-me a aconseguir tot el meu
potencial. Ensenyar-me com desbloquejar l'autèntic poder del Costat Fosc.
-Si em segueixes, -va prometre la Zannah-, et tornaràs
més poderós del que mai vas imaginar.
* * *
La Zannah podia percebre la reluctància d'en Set Harth
a convertir-se en el seu aprenent. Mancava de l'odi ardent cap als Jedi i el
que representaven; tenia poc interès a abraçar al gran destí dels Sith. Però
també era obvi que estava temptat per les seves promeses de poder individual.
En Set només es preocupava de si mateix. Acceptaria la
seva oferta només perquè la veia com un mitjà per a un fi, una forma de fer-se
més fort. La Zannah ho sabia, i estava preparada per acceptar-ho. Hauria
preferit trobar un aprenent ansiós per aprendre les filosofies Sith que en Bane
li havia imbuït a ella, però a falta d'una opció millor estava disposada a
treballar amb el que tenia.
Ella entenia els riscos, però res d'importància s'havia
aconseguit mai sense riscos. Durant els primers anys del seu entrenament,
mantindria un ull sobre en Set. Estaria alerta per la traïció i l'engany mentre
a poc a poc li exposaria a les majors veritats que en Bane li havia ensenyat.
Utilitzaria el seu desig pel poder personal com a esquer per atreure'l més i
més profundament cap als camins dels Sith.
En el seu moment, en Set acceptaria els ensenyaments i
filosofies com ella ho havia fet. Conforme el seu enteniment del Costat Fosc
evolucionés, guanyaria la visió de veure més enllà de les seves pròpies tirades
i desitjos insignificants. Reconeixeria la seva necessitat de destruir als Jedi
i abraçaria la destinació definitiva dels Sith.
I si no ho feia, llavors ella el destruiria i trobaria
a un altre per servir-la.
Tot això estava corrent per la seva ment mentre
observava al Jedi de pèl platejat fregant-se el mentó, contemplant la
possibilitat de convertir-se en el seu aprenent.
-Accepto-, Va dir ell al final-. Em sento honrat de què
m'hagis triat.
-No, no ho fas-, va dir ella-. Però algun dia ho faràs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada