Reunió (V)

Anterior

SEGONA PART

Enfrontament

V

Sang.

Va ser el primer que va captar Nom Anor després de sortir del seu cau sota la superfície de Yuuzhan'tar. No la sobtada quantitat de llum, ni el vent, ni tan sols les restes de les torres dels anteriors governants del planeta. Va ser l'olor de la sang, espesa i forta, que surava en l'ambient.

Va aspirar profundament i va somriure.

El Profeta i el seu seguici estaven de nou en marxa. Nom Anor, Shoon-mi i Kunra acompanyaven la Ngaaluh, que suposadament encapçalava una investigació sobre la corrupció religiosa en el reconegut Sector Vishtu de Yuuzhan'tar. La seva sobtada notorietat la precedia i oficials de totes les graduacions li obrien camí: qui millor que una sacerdotessa de l'engany per descobrir si aquest engany niava entre els estaments superiors?

La Ngaaluh portava amb ella un extens seguici, ignorant per complet que, en realitat, era una serventa del corruptor i que el mateix corruptor es trobava entre ells. Era la tapadora perfecta. Nom Anor anava disfressat d'humil obrer, només un esglaó més amunt de l'Avergonyit, encarregat de l'equipatge i dels vrrip que el transportaven, unes criatures bovines de sis potes, engendrades per portar càrregues pesades d'un lloc a un altre. Les pertinences de la Ngaaluh consistien únicament en arxius i lligalls, més cinc presoners que interrogar. En Nom Anor en persona s'havia encarregat de seleccionar aquests presoners. Eren suposats heretges, un grapat de creients poc fiables o massa inestables mentalment com per servir d'una altra manera a la causa. En Nom Anor, en el paper de Profeta Yu'shaa, els havia alimentat amb mentides molt específiques. Fent-los creure que el Profeta els acceptava, els va enviar a difondre una versió pervertida de la paraula de Yu'shaa. Segons el pla previst, els espies de la Ngaaluh -que seguien creient en Shimrra i que complien amb la voluntat del Summe Senyor els havien descobert. Ara, l'interrogatori revelaria terribles secrets del Sector Vishtu i dels oficials que el controlaven. Així treballaven per a Nom Anor, desinformant inconscientment.

-Alto!

En Nom Anor va fustigar al vrrip perquè ocupés el seu lloc en la línia, mentre la caravana de la Ngaaluh s'apropava a l'entrada de l'enclavament Vishtu. El bast seguici es va aturar enmig d'un núvol de pols i els insectes es van abalançar sobre ells, colant-se entre les robes i sota les caputxes, embogits per l'olor de sang. Dos guerrers grotescament vestits guardaven l'entrada, exhibint les seves imaginatives cicatrius. Un d'ells va grunyir demanant l'autorització, i un ajudant de la Ngaaluh la hi va lliurar perquè la inspeccionés. La seguretat era molt estricta. La Ngaaluh va observar des del seu ornamentat seient, situat al llom del vrrip més gran, com un dels guàrdies revisava i tornava a revisar la seva autenticitat. L'expressió de la sacerdotessa era de cansament... apropiada per a aquell moment, va pensar Nom Anor, i probablement bastant sincera també. El viatge havia estat llarg i cansat, tot i la comoditat del seu seient.

Per a sorpresa d'en Nom Anor, el guàrdia va expressar el seu descontentament amb l'autorització, que era l'única cosa genuïna de tot aquell seguici. El guàrdia i l'ajudant de la Ngaaluh van començar a discutir, i en Nom Anor va estirar el coll per poder escoltar el que deien. S'haurien assabentat d'alguna manera els guàrdies de la imminent arribada del Profeta i reforçat la vigilància?

En Nom Anor va captar la mirada d'en Kunra, que fingia ser el conductor d'un dels vrrip de la caravana. Era irreconeixedor sota una màscara de carn destrossada per cicatrius i cremades de supòsits rituals. L'ex-guerrer va assentir amb el cap, i va estrènyer el llarg i rígid fuet que portaven tots els conductors de vrrip.

Abans que en Nom Anor pogués assabentar-se del que parlaven, una mà plena d'espines li va colpejar la cara.

-Això no et concerneix, obrer -va grunyir el segon guàrdia, a qui Nom Anor no havia vist apropar-se-. No interfereixis en els assumptes dels teus superiors!

El Profeta va ajupir el cap, en part com un acte d'obediència però també per ocultar qualsevol dany que hagués patit l'emmascarador que ocultava el seu rostre. Tampoc volia que els guàrdies percebessin la ràbia que sentia cremar en el seu pit, una ràbia i un odi que hagués deixat anar qualsevol altre que no fos un lacai de la casta treballadora.

Havia de contenir les seves emocions. A tots els efectes era un lacai i, donat el seu estatus, podia ser tractat a puntades de peu pels que estaven per sobre d'ell.

Va fer grinyolar les dents, però va remugar alguna cosa adequadament obsequiosa. El guerrer va grunyir i es va allunyar.

-Estàs bé? -va xiuxiuejar en Kunra, quan els guàrdies es van allunyar prou com perquè no poguessin escoltar-los.

En Nom Anor es va redreçar i va palpar el seu emmascarador. Estava intacte.

-He estat pitjor -va escopir, mirant ominosament l'esquena dels guàrdies.

Era veritat. Treballar en les files dels executors havia resultat un procés llarg i dolorós, en la qual va rebre tantes pallisses com va ordenar propinar. Treballar al costat d'un addicte al dolor com Shimrra, i la seva cohort de sadomasoquistes, el va mantenir caminant per una corda de funambulista entre la influència i l'agonia, sense saber mai quan cauria en el costat equivocat.

La idea que algun dia tornaria totes i cadascuna de les indignitats en aquells que se les havien causat va animar el seu cor. Cap seria perdonat. Tots els desdenys rebuts al llarg del seu camí de venjança només alimentaven la seva determinació. Es venjaria des del guàrdia més humil fins al prefecte més alt...

Finalment, desfogats pel seu breu exercici d'autoritat, els guàrdies van donar ordre que se'ls permetés l'entrada, i massissos músculs es van esforçar per donar pas a la Ngaaluh. La porta, que fos artificial molt temps enrere, s'havia substituït per un swarbrik, un organisme sòlid i resistent que, en cas de ser atacat, excretava un gas molt tòxic i regenerava els seus teixits a una velocitat increïble. L'animal va gemegar quan els seus guardians el van atiar instigant-lo a entrar en activitat, però va obeir lentament les seves ordres i va permetre el pas de la caravana.

En Nom Anor va fer petar el seu fuet i els vrrip remugaren en haver de moure's. Els seus gegantins malucs es van bressolar d'un costat a un altre, i en Nom Anor es va obligar a concentrar-se en la pesada càrrega. No va tenir temps de gaudir del moment quan va passar sota l'enorme arc, i l'olor polsegosa del camí va canviar al d'espècies més exòtiques i subtils. Durant un minut o més, la seva única preocupació van ser els vrrip i el seu treball. Sabia que era important no despertar cap sospita. Per als que l'observessin només seria un obrer, res més; ningú havia de sospitar, ni per un segon, que era alguna cosa més que un humil conductor de vrrip tímid i submís.

L'expressió de la Ngaaluh no va canviar quan van passar davant un bassal ample i fosc que semblava sang del propi swarbrik. La criatura estava òbviament malalta i supurava per una dotzena de nafres a la seva espessa pell, però el Profeta no va poder veure cap causa òbvia de la malaltia. Era, simplement, una altra de les moltes petites coses que no funcionaven en la superfície de Yuuzhan'tar.

El seu somriure va ressorgir sota l'emmascarador. Potser, després de tot, viure al subsòl tenia els seus avantatges.

* * *

En Jag no va malgastar temps qüestionant les ordres; li alegrava massa haver sortit de l'hiperespai. Mentre en Pellaeon es convertia en una falca introduïda entre el planeta i els yuuzhan vong per impedir nous bombardejos, ell va llançar com una fletxa el seu esquadró, el seu comandament el compartia amb la Jaina, contra la nau de guerra Kur-Hashan.

-Bessó Dos, emporta't a Sis i Vuit al flanc esquerre. Tres, al flanc dret amb Cinc i Set. La resta, seguiu-me.

Els Sols Bessons Quatre i Nou van maniobrar en perfecta sincronia per formar una V amb Jag en el vèrtex. Començava a oblidar quins pilots eren txiss i quins pertanyien a l'Aliança Galàctica; havien combatut tant de temps junts que ja n'eren un. Per a un observador casual, la seva Punyent i els Ala-X podien semblar diferents, però en el fons eren iguals.

Els yuuzhan vong s'estaven adonant que es trobaven sota foc enemic des de tots dos costats. Els braços de corall del Kur-Hashan van semblar entrar en erupció, vomitant coralites als vents galàctics com si fossin llavors. Els plànols ovoides de Yorik que oficiaven de creuers -ràpids, però amb poca potència de foc- van maniobrar al voltant de les grotescament orgàniques naus capitals per enfrontar-se amb els atacants. L'Orgull de Selònia va accelerar vomitant energia pels seus canons làser.

El medi ambient normalment fosc d'Esfàndia aviat es va veure inundat pel gairebé estroboscòpic efecte lluminós de les armes de totes classes, mentre els motors deixaven rere els seus dolls d'energia com si fossin estels, creant una falsa albada a tot el planeta. Milers de veloces furioses taques de llum llançades per aquells monstres artificials i orgànics es van trobar en ple espai. Amb els sensors al màxim per poder veure el planeta, la infinitud de llums que l'envoltava no va trigar a aclaparar a Jag. Era com si estigués veient l'Univers des d'una perspectiva completament diferent, amb les naus majors adoptant el paper de quàsars i les menors arremolinant-se al seu voltant, servint de raïms globulars, però tot accelerat per comprimir trilions d'anys de moviment en tot just uns segons.

Una nau va començar a disparar a estribord d'en Jag, arrencant-lo del seu somni. Es va maleir silenciosament; aquella mena de pensaments era perillosa en combat.

-Potser vulgui encarregar-se vostè mateix, cap.

La veu pertanyia a la pilot d'un Ala-Y que l'Esquadró Sols Bessons havia reclutat a Bakura. Va demostrar ser molt bona en combat contra els ssi-ruuk, i es va oferir per omplir els buits creats des que la missió comencés. La pilot havia aprofitat l'oportunitat i la nau que ataqués a Jag era ara una massa bullent a la seva cua. Aquest es va alegrar de tenir-la amb ell.

-Gràcies, Nou -va dir, centrant la mira dels seus làsers en un altre coralita-. No el vaig veure acostar-se.

-Tens un altre a la cua, U -va advertir-lo Quatre, frenant en sec per passar sota el caça yuuzhan vong que en Jag no havia vist. Va realitzar una tancada espiral i va sortir d'ella en una direcció completament diferent amb la visió enterbolida a causa de l'acceleració. Desconnectà el seu espatllat compensador d'inèrcia i va disparar contra la nau, que va prendre un rumb erràtic. Els seus trets havien impactat en el dovin basal. El coralita que portava darrere no va tenir tanta sort i va desaparèixer de la seva pantalla posterior enmig d'una flamarada. Va sentir que el seu Punyent s'estremia lleugerament per l'ona de xoc de la propera explosió.

-Agraït, Quatre.

-Haguessis fet el mateix per mi -va dir el pilot txiss.

-Pots estar segur.

Normalment, en Jag no permetria un to tan familiar als seus pilots. Als txiss se'ls ensenyava disciplina abans que tan sols gategessin. Però en aquell moment comptava amb un esquadró mixt de pilots txiss i de l'Aliança Galàctica, i una mica d'informalitat ajudava a tothom a funcionar amb més eficàcia com a equip; sobretot en moments com aquell, en què caminava escàs d'homes i molt superat en nombre per l'enemic.

-No us arrisqueu -va ordenar als seus pilots-. Som aquí per protegir el Selònia. A part del Falcó, som tot el que hi ha entre el Kur-Hashan i ell.

-Rebut, U -va respondre Tres, en aquells moments combatent amb una nau que el triplicava en mida-. Per cert, on és el Falcó?

En Jag va mirar les pantalles del seu tauler de comandaments, buscant la distintiva forma de disc del vaixell de càrrega. No era visible a primera vista i tampoc va tenir temps de buscar-la, ja que la resistència yuuzhan vong es va endurir de sobte i es va trobar enmig del que semblaven tres combats simultanis. Va forçar una ganyota quan va haver d'apartar la seva preocupació per l'esquadró en favor de la seva pròpia supervivència. Per a Jag no hi havia res tan satisfactori com enfrontar-se a un digne adversari. Fins aquest moment, la flota yuuzhan vong estava desorganitzada, gairebé desanimada, i els seus pilots escombraven les naus enemigues amb relativa facilitat, però semblaven haver recuperat els ànims per respondre a l'atac. L'avantatge del factor sorpresa havia desaparegut.

Mentre volava, la seva ment va sondejar instintivament les debilitats de l'enemic, maniobrant i disparant sempre que un blanc apareixia davant seu. El que Pellaeon hagués estat perseguint aquella flota yuuzhan vong, suggeria que eren les restes de la qual ataqués Bastió i Borosk a l'Espai Imperial. En el fons, no importava: els yuuzhan vong havien patit fortes pèrdues i, si en Jag havia après alguna cosa durant la seva estada a l'Aliança Galàctica, podia esperar una reducció significativa en la proporció de yammosk. Els pilots de l'Aliança semblaven tenir un instint innat per anar a pel cap sempre que fos possible. Destrueix la part d'un organisme que pren les decisions i t'asseguraràs la victòria.

Bé, va pensar, on sigui que caminés aquest cap en aquesta batalla particular, òbviament no estava en primera línia. Els coralites atacaven en onades, confiant en la seva superioritat més que l'estratègia. La majoria de vegades, la versatilitat de l'Aliança Galàctica solia ser superior a l'habilitat dels yuuzhan vong en els combats un-contra-un, i Esfàndia no seria diferent. No obstant això, mentre la proporció de naus fora deu-a-una, en Jag no podia confiar-se.

Tanmateix, la batalla tenia un efecte col·lateral beneficiós: mentre els yuuzhan vong es concentressin en el que passava sobre els cels d'Esfàndia, poca o nul·la atenció prestarien al que succeïa sota ells. Va ser llavors, en desviar momentàniament la seva atenció cap al planeta per descobrir que el bombardeig yuuzhan vong havia cessat, quan va localitzar el Falcó Mil·lenari. Se submergia inadvertit en l'espès i tèrbol marasme que era l'atmosfera d'Esfàndia.

En Jag només va tenir temps de preguntar-se què estaven fent en Han i la Leia, abans que el Kur-Hashan s'interposés entre el planeta i ell, cegant-lo amb violentes erupcions d'energia.

«Sigui el que sigui -va pensar mentre feia girar el seu caça per escapar del foc-, estic segur que ho descobriré molt aviat...».

* * *

Quan la Ngaaluh es va instal·lar a les seves estances, Nom Anor i el seu seguici es van retirar. El seu lloc va ser pres per tres Avergonyits servidors del Profeta perquè la seva absència no es notés. El que el seu aspecte fos diferent del d'en Nom Anor i els seus consellers no importava... els Avergonyits rarament eren sotmesos a qualsevol classe d'escrutini.

Sota les estances de la sacerdotessa, a molta més profunditat i accessibles únicament per passadissos secrets i contrasenyes, es trobaven una sèrie de soterranis amb un aspecte metàl·lic i quadriculat que fora transformat en quelcom més orgànic. Ni tan sols la filosofia Jedi podia convèncer un yuuzhan vong de viure en una mena de taüt estèril. En Nom Anor va inspeccionar les seves noves càmeres i les va trobar satisfactòries, eren austeres i segures. L'únic element ostentós era la butaca que va insistir a situar sobre un podi, de manera que resultés visible per a tots durant els seus sermons. El paper del Profeta en l'heretgia era crucial, i havia d'interpretar-lo de forma convincent. O això li deia a Shoon-mi. El seu gaudi de la sensació de poder que li proporcionava era una cosa que mantenia amb cura amagat.

Després d'un ràpid dinar de falcopenat cru, en Nom Anor es va retirar a una càmera privada per treballar la seva heretgia. La filosofia Jedi que predicava als seus favorits es mantenia en constant evolució i la necessitava polir constantment, sobretot per la resistència dels Cavallers Jedi davant els esforços d'en Shimrra per purgar de la galàxia. Era important que els seus fidels no actuessin precipitadament quan les coses semblaven anar bé, així com resultava necessari animar-los davant qualsevol retrocés. Calia mantenir l'equilibri de faccions conflictives, plans, necessitats i objectius.

Els fidels que deixava al seu pas jugaven un paper important per traduir la seva voluntat en accions. Shoon-mi escollia alguns per la seva fanàtica dedicació al Profeta, Kunra triava altres per la seva lucidesa. Fins i tot el propi Nom Anor seleccionava uns quants, especialment quan detectava una clara comprensió de la seva pròpia filosofia. Aquests Profetes secundaris servien com suplents del Profeta Yu'shaa, ja que li era impossible estar a tot arreu alhora, i els heretges tenien moltes preguntes, moltes qüestions que requerien una explicació. Quines eren les metes del moviment, més enllà d'obtenir la llibertat per als Avergonyits? Era un objectiu del moviment desplaçar a Shimrra del tron ​​de Summe Senyor si aquest es negava a acceptar les seves demandes? L'Heretgia Jedi reemplaçaria a la Gran Doctrina, inspiració per al destí yuuzhan vong? Com i on encaixaven els vells déus i els antics costums?

En Nom Anor estava cansat d'aquestes qüestions, però sabia que en elles radicava la seva única esperança de supervivència, de progrés. Rebutjat amb menyspreu per Shimrra, no tenia altra manera de recuperar el poder més que a través dels principis de l'Heretgia Jedi. El que no cregués en ells, no importava gens ni mica. L'important era que els creguessin tots aquells que es trobaven per sota d'ell -amb ajuda dels Profetes secundaris-, i els seguissin.

No estava segur si tot aquell treball aconseguiria la llibertat dels Avergonyits, encara que fos com a efecte secundari. Simplement estava utilitzant el moviment per perjudicar a tots aquells que l'havien perjudicat a ell, ja fos mitjançant el terrorisme, l'assassinat polític, el robatori o qualsevol altre mitjà al seu abast. Tenia experiència en l'activisme encobert, i encara que les seves habilitats van ser utilitzades sobretot contra els infidels, podien tornar-se fàcilment contra els seus.

A vegades, a la nit, es preguntava què li reservava el futur. Què tenia guardat per a la figura conspiradora d'en Nom Anor? Aconseguiria l'Heretgia Jedi tornar-li a un lloc honorable en la societat al costat dels Avergonyits? Es perdria darrere de la màscara de Yu'shaa el Profeta, atrapat per la mateixa disfressa que adoptés per poder sobreviure?

Quant va poder, la Ngaaluh es va reunir amb ell per discutir els recents esdeveniment de la superfície. La sacerdotessa s'havia empolainat i feia olor d'encens, estava clarament exhausta per un dia esgotador, però mantenia el seu paper amb diligència.

-Tinc notícies de la cort d'en Shimrra -va informar, enfonsant-se en una cadira davant Nom Anor amb un cansat sospir-. El gran sacerdot li ha assegurat a La seva Horrible Majestat que l'aniquilació de l'heretgia és imminent.

-O està massa segur o és un neci -va respondre en Nom Anor sense la seva màscara. La Ngaaluh sabia qui era realment «Yu'shaa», però això no minvava la seva confiança en el Profeta. La seva fe en l'heretgia era tan completa, que creia que podia seduir un vell pocavergonya com l'ex-Executor.

-És un neci -va assentir la Ngaaluh-. L'heretgia ja està massa estesa com per ser aixafada únicament amb optimisme i bones intencions. Però ell té plans.

En Nom Anor va somriure i va jugar amb un ganivet mentre parlaven, tallant primes tires d'una peça de carn i emportant-se a la boca una a una.

-I com pensa Jakan atrapar-me aquesta vegada?

-Està demanant que es prohibeixi totalment l'accés als nivells més baixos. Un cop tot el personal autoritzat sigui evacuat, proposa deixar anar una plaga d'inductors medul·lars en els túnels. Els cuidadors augmentaran la seva mobilitat, la seva fecunditat i la gana perquè engendrin i matin, engendrin i matin. En Jakan prediu que tot el que visqui allà baix desapareixerà en qüestió de setmanes.

En Nom Anor va esclatar en riallades davant la candidesa del pla.

-I com pensa acabar amb els inductors quan hagin complert la seva missió? Com impedirà que arribin als nivells superiors? El molt neci tiraria l'ou juntament amb la placenta si en Shimrra li ho permetés.

-Un altre pla implicava bombar gas corrosiu en els túnels -va seguir la Ngaaluh-, però es van adonar que el gas podria corroir els fonaments i esfondrar la superfície del planeta sota els nostres peus.

En Nom Anor va riure de nou.

-Segur que alguns van trobar acceptable aquest risc -va assentir pensativament, mentre es portava una altra rodanxa de carn a la boca-. És bo que estiguin tan desesperats. Demostra que els hi preocupem molt.

-El mateix crec jo, amo. La força i rectitud de les nostres conviccions minen tots els moviments que planegen contra nosaltres. No poden destruir-nos.

-Però no per això deixaran d'intentar-ho.

La Ngaaluh va ajupir el cap.

-Això és veritat, amo. I jo els detindré com millor pugui.

-Com va el nostre pla? -va preguntar en Nom Anor, aprofitant l'oportunitat per canviar de tema a un altre més immediat-. Has aconseguit introduir-te entre els homes de l'intendent Ash'ett?

-Sí -va admetre ella-. És exactament el que vas dir que era: ambiciós i autosuficient. S'omple la boca de lloances als vells déus i de malediccions contra els Jedi, però si hagués de triar no es quedaria amb cap. S'adora a si mateix.

«S'adora a si mateix». Eren paraules ben triades i una bona descripció d'ell mateix si la Ngaaluh sabés la veritat.

-Llavors, estàs d'acord que ha de caure?

Ella va assentir.

-La seva absència deixarà un buit que omplirem amb algú que simpatitzi amb la nostra causa. Col·locaré als que hem preparat entre el seu personal, garantint així la seva destrucció.

-Excel·lent -va exclamar el Profeta, delectant-se en el seu interior. El Prefecte Ash'ett era un vell rival, algú que mai va mostrar escrúpols en aixafar a quants l'envoltaven per beneficiar-se, en Nom Anor inclòs. Com molts dels seus antics rivals, Ash'ett havia anat ascendint per la piràmide de poder de Yuuzhan'tar, aprofitant-se de les oportunitats que li brindés la caiguda de l'imperi infidel. I la seva posició actual havia d'haver estat per a Nom Anor. Havia arribat l'hora que Ash'ett pagués, i pagués amb interessos.

-He identificat a un altre indigne -va dir Nom Anor-. Quan acabem aquí, anirem a Gileng. Allà viu Drosh Khalii, que ha engreixat massa molt de temps gràcies als beneficis de la guerra.

La Ngaaluh va tornar a assentir, amb els seus ulls brillant a la llum de les grogues torxes de liquen. Si s'acovardia davant la idea de tenir un altre objectiu en el qual centrar-se abans que l'actual fos eliminat, no ho va dir.

-El treball dur en una revolució mai té fi -va advertir en Nom Anor.

-Estem fent progressos, amo.

-Cert -Va resistir l'impuls de preguntar: «cap a on?» - Tens quelcom més a informar?

-Sí, amo.

-Explica'm-ho, llavors -la convidà, mentre oferia una rodanxa de carn a la Ngaaluh. La sacerdotessa la va acceptar, però no se la va ficar a la boca.

-Hi ha molts xiuxiuejos en la cort, amo -va xiuxiuejar.

-Això és normal. En qualsevol moment donat, milers de rumors circulen per la galàxia.

-El nom de les Regions Desconegudes, tal com les anomenen els Jeedai, es repeteix una vegada i una altra en aquests rumors. No obstant això, les missions de les que parlen no semblen relacionades amb els txiss, sinó amb una cosa completament diferent.

-Com què?

-No estic segura, amo. Sé pocs detalls, a part del que ja t'he dit.

-Bah, xafarderies -menyspreà en Nom Anor, movent la mà com si fossin menyspreables-. Xerrada ociosa de la classe governant que només busca desviar les culpes de si mateixa. Ho he vist mil vegades abans.

-Jo també, amo... però els rumors persisteixen. Hi ha alguna cosa en marxa. Els enemics d'en Shimrra són inquiets.

-Bé, en aquest cas potser podrem aprofitar-nos-en. Ens beneficiarà que alguna cosa distregui a Shimrra de la seva obsessió pels heretges.

La Ngaaluh lliscà un tros de carn entre els seus tatuats llavis.

-Una font molt fiable m'ha informat d'un rumor respecte a una missió que va tornar fa poc de les Regions Desconegudes. La missió ha durat molt de temps, i el seu comandant es va sorprendre al seu retorn en descobrir que molts dels seus oficials han estat reemplaçats.

A mi no em sorprèn, va pensar en Nom Anor. L'esperança de vida dels guerrers disminuïa com més s'acostaven al cim.

-Prossegueix -la va encoratjar, esperant que la història resultés d'interès.

-El Comandant, Ekh'm Val, va demanar audiència davant el gran Senyor en persona i va presumir d'haver trobat el món perdut de Zonama Sekot.

-Zonama Sekot? -En Nom Anor va arrufar el gest-. Però, el planeta vivent només és una llegenda.

-No, a jutjar pel que ha dit Ekh'm Val.

-Què va passar després que informés a Shimrra?

-No ho sé -va reconèixer la Ngaaluh, inclinant-se cap a ell amb ulls brillants-. No he pogut esbrinar res més. El comandant Val sembla haver desaparegut.

-De veritat? -En Nom Anor estava ara lleugerament intrigat; no sabia per què la Ngaaluh li estava explicant això, però era una diversió interessant-. Potser mentia i va pagar el preu per això.

-Potser -va concedir ella-. Però la remor persisteix. Potser hi ha alguna cosa de veritat després de tot.

-Creus que és important?

-Els meus instints em diuen que mantingui les orelles obertes. Els Jeedai ens ensenyen que hem de confiar en els nostres instints.

En Nom Anor gairebé va fer rodar els seus ulls.

-Escolta llavors. I informa'm si descobreixes alguna cosa important.

-És clar, amo. Sóc la seva obedient serva.

La Ngaaluh va allisar la seva túnica i va esperar. Ell es va apiadar d'ella i li va dirigir uns quants complerts, com Shimrra podria haver llançat un heretge als yargh'un perquè s'entretinguessin.

-Estàs fent un treball excel·lent, Ngaaluh. La teva habilitat per l'engany és admirable.

-És tot el que puc fer per no cridar la meva ràbia per les atrocitats que Shimrra comet contra la veritat.

-La teva perseverança ens enorgulleix a tots.

La sacerdotessa va fer una pausa, mentre grapejava la resta de la carn entre els seus callosos dits.

-A vegades és molt dur -va dir, llastimosament.

-Has de descansar -va recomanar-li en Nom Anor. La Ngaaluh semblava exhausta, tant físicament com espiritualment. Ell també sentia la necessitat d'una mica de tranquil·litat. Encara que, tècnicament, les nits no existien en les profunditats de Yuuzhan'tar, sentia els seus ritmes biològics-. Torna a les teves estances abans que et trobin a faltar i dorm una mica.

La Ngaaluh va assentir i es va aixecar dolorosament.

-La nostra lluita va bé. Espero que aviat aconseguirem les nostres fites.

-Vés ara, amiga meva -va insistir el Profeta amb un somriure preocupat.

La Ngaaluh va fer una última inclinació de cap i va sortir de l'habitació. Tot just havia desaparegut quan algú va trucar suaument a la porta.

En Nom Anor va sospirar.

-Sí? -va dir, esperant que fos Kunra per confirmar-li que el desplegament dels falsos heretges havia tingut èxit.

El guàrdia va obrir la porta per deixar passar a Shoon-mi. L'Avergonyit va treure el cap amb cautela.

-Perdona'm per venir en aquesta hora tan tardana, amo.

Encara irritat, Nom Anor li va fer senyals perquè entrés.

-Què passa?

-Em preguntava si podia fer alguna cosa per tu, amo.

-No creus que de ser així t'hauria cridat?

En Shoon-mi va assentir mentre feia un pas cap a ell.

-És que... no has demanat el teu menjar i vaig creure que...

-No tenia gana, Shoon-mi, això és tot. He tingut molta feina.

En Shoon-mi va executar una pia reverència.

-Perdona'm, amo, només pensava en el teu benestar.

-T'ho agraeixo, però ara he de descansar.

-Com vulguis, amo -En Shoon-mi va fer una tercera reverència i es va disposar a marxar. Però, quan ja s'acostava a la porta, va retrocedir com si s'hagués oblidat d'alguna cosa-. M'he pres la llibertat de prendre't l'emmascarador perquè el refresquin.

-El meu enmascarador? -En Nom Anor va mirar cap el seu llit, cap a on normalment el penjava. Efectivament, la pell del Profeta no hi era-. Ben fet. Els seus trets començaven a semblar una mica atrotinats. Ben pensat, Shoon-mi.

-Estarà preparat al matí, amo, a temps per a la primera audiència.

La fatiga va recórrer el cos d'en Nom Anor davant la mera idea d'haver de reassumir la seva rutina tan aviat. Estar a l'aire lliure li recordava com de baix que havia caigut. Podia haver-se alçat de nou, aixecat per la marea creixent d'heretges, però encara quedava un llarg camí per recórrer abans de caminar lliurement de nou per la superfície del món.

-Ho sento, amo -es va disculpar en Shoon-mi-. Sóc aquí, xerrant, en comptes de deixar-te descansar. Segur que no hi ha res que pugui fer abans que et retiris?

En Nom Anor va negar amb el cap, acomiadant al seu conseller religiós.

-Et prometo que si necessito alguna cosa et trucaré, Shoon-mi.

L'Avergonyit es va inclinar una última vegada i va marxar.

La porta va tornar a tancar-se, i en Nom Anor va tancar el pesat pestell per assegurar-se de no ser interromput de nou. Va creure sentir veus fora, veus xiuxiuejants -Shoon-mi i Kunra, discutint ràpidament i enfàticament-, però no li quedaven energies per escoltar el que deien. «Que es barallin entre ells -va pensar, reclinant-se al llit entre un cor de tendons que protestaven-. Almenys, això els manté ocupats».

L'esgotament el va portar ràpidament al somni i, un cop submergit en ell, va somiar amb un home que tenia la cara més plena de cicatrius que hagués vist mai, escorxada i salada perquè s'assequés. El nas era una ferida oberta, i la boca una espant sense llavis però amb dents esmolades. Incongruentment, dos empelts vermells de mqaaq'it el miraven fixament des del lloc on haurien d'estar els ulls, donant-li en aquell rostre un estrany aire d'autoritat.

La imatge va grunyir... i en Nom Anor va despertar, comprenent que aquell rostre era el seu propi reflex, encara que els ulls pertanyessin a Shimrra. Es va estremir en l'estret llit i es va embolicar entre les mantes, però el somni havia volat i va jeure en silenci fins que, molt per sobre seu, va despuntar l'alba i el deure el va cridar un cop més.

* * *

-Gairebé hem arribat -va dir en Han, capbussant el nas del Falcó una mica més profundament en la sopa turbulenta que era l'atmosfera d'Esfàndia. El casc del vaixell de càrrega es va estremir sota la pressió extra que estaven demanant-li que suportés. De moment, navegava pels gasos densos i freds amb la gràcia d'un ronto.

La Leia va agafar els costats del seu sotragant seient per impedir que la tirés a terra, mentre mantenia els dits creuats mentalment. En la seva posició de copilot, feia el que podia per ajudar al Han durant la capbussada, com ell l'anomenava. Mai havia entrat en una atmosfera tan densa abans, excepte la d'un gegant gasós. La situació era que la calor del Falcó tendia a fer que l'aire fred, liquat, reaccionés de formes molt diverses i turbulentes al seu voltant mentre descendien, per no esmentar els diferents punts calents creats pel bombardeig yuuzhan vong. Dubtava que Esfàndia hagués experimentat una aportació d'energia com aquella des de feia mil·lennis.

-Gairebé hem arribat -va repetir en Han com una lletania, tot i que la Leia sospitava que parlava més amb la nau que amb els seus passatgers.

Havien passat la flota yuuzhan vong amb força facilitat. En el fragor de la batalla, un vell vaixell de càrrega caient cap al planeta ferit de mort no va atreure massa atenció. Després, només van haver de frenar la caiguda sense efectuar massa canvis de rumb.

-Aquesta és, definitivament, una de les teves pitjors idees -va comentar en Droma darrere d'ells, aferrat al seu seient per seguretat-. T'has tornat més temerari des de l'última vegada que ens vam veure... si és que això era possible.

-De moment funciona, oi? -va protestar en Han, retornant la seva atenció als comandaments.

-Exacte, de moment -va insistir en Droma. Va apuntar als finestrals-. Però aquí fora hi ha molta foscor on perdre's.

-Gràcies al radar tenim un estudi general de la superfície del planeta -va explicar-li serenament en Han-. No és que anem a xocar contra una muntanya o alguna cosa així.

-Així que tot el que hem de fer és trobar l'estació, oi?

En Han mirà cap al ryn, havent detectat l'obvi sarcasme del seu amic.

-Una cosa així, si.

-Abans que algú detecti al Falcó amb els seus escàners i ens deixi caure una bomba a sobre -va rematar en Droma.

-O pot ser que els guiem sense voler fins a l'estació -va agregar la Leia, seguint l'argument del ryn. Els motors del Falcó Mil·lenari destacarien com una nova a la gelada atmosfera del planeta.

En Han va rebutjar la seva preocupació amb una bufada.

-Mira, tot el que hem de fer és llançar un parell de míssils commocionadors. La seva calor confondrà qualsevol lectura des de l'òrbita, oi? A més, les mines vong ja han escalfat una mica les coses aquí baix. L'aire calent ascendeix, recordeu-ho. Si baixem prou, les capes superiors ens cobriran força bé.

-Estàs segur? -va preguntar en Droma.

-Apostaria la meva vida.

-Ho has fet. I de pas també has apostat la meva. Aquest és el problema -va rematar el ryn amb to fúnebre.

-Escolta, confia en mi, d'acord? -la nau va lliscar en silenci uns segons abans que agregués-: Sé el que em faig.

La Leia es va aferrar al seu seient més fermament. En el passat, ja havia sentit aquelles paraules en boca del seu marit. Normalment, en Han sabia el que es feia, però mai resultava fàcil.

-Bé, per on suposeu que hem de començar a buscar? -va murmurar en Han.

La Leia es va inclinar cap endavant, però no va veure més que foscor. Gràcies a un algoritme que potenciava l'escassa llum va ser capaç de veure en les pantalles una boira ataronjada sense trets distintius. El mapa traçat amb el radar poc abans de submergir-se en la sopa, suggeria que estaven creuant el que semblava una immensa conca arterial. Però això no era possible; l'aigua mai havia fluït a Esfàndia, excepte dins de la base de comunicacions. Aquelles gelades profunditats mai havien conegut la vida i, si la bombolla dins de la qual es movia el Falcó esclatava, els mataria quan...

La Leia va fer un salt quan alguna cosa va aparèixer en la foscor, visible només com una taca ataronjada al mapa, formant una espècie de flor enorme i tremolosa. Va desaparèixer abans que tingués l'oportunitat de descobrir el que era.

-Què era això? -va preguntar en Droma, tan sobresaltat com ho estava la Leia.

-No ho sé. I no penso tornar enrere per esbrinar-ho -va reconèixer en Han. Va disposar una reixa de referència arbitràriament sobre el paisatge, i va dirigir al transport per ella-. A l'est d'aquí, hi ha tot un seguit de canals profunds. Reduiré la velocitat i l'altitud per fer-los un cop d'ull de prop. Leia, quan arribem a la vora, vull que llancis un míssil per cobrir les nostres empremtes, d'acord?

-Quants míssils commocionadors tenim? -es va interessar en Droma-. Trobar aquesta cosa podria costar una eternitat.

En Han va arronsar les espatlles.

-És un món petit.

-No tan petit. I recorda, si el que sigui petit fa més fàcil que nosaltres trobem la base, també farà més fàcil que els yuuzhan vong ens trobin a nosaltres.

-Llavors, serà millor que comencem el més aviat possible, no creus? -bufà en Han. Va fer que el Falcó ascendís per sobrepassar un petit turó i el va estabilitzar-. A punt per llançar aquest projectil, amor?

La Leia ho estava. En el radar va veure que s'acostaven a una caiguda a plom. Si apuntava al buit taronja, i gràcies al temporitzador del míssil, podia llançar-lo quan el Falcó es capbussés encara més en la frígida atmosfera. Va disparar el projectil i va veure com el seu deixant traçava un arc suaument corb cap a enlloc.

Mentre baixaven, en Han es va cenyir a la paret del canó tot el possible. La Leia va captar dos més d'aquelles estranyes coses amb forma de flor i es va preguntar què podien ser. Bosses de gas? Aglomeracions de vidre? L'equivalent local de les amebes? Fossin el que fossin, semblaven summament delicades. A la pantalla posterior no veia res, excepte les espirals que deixava el pas del Falcó i el ferotge calor dels motors del vaixell de càrrega evaporant-se ràpidament.

Van arribar al fons del canó amb rapidesa sorprenent, però seguien sense veure res.

-Apagant el motor principal -va anunciar en Han. La seva veu semblava innecessàriament potent en la quasi letal quietud de la cabina-. Canviant la direcció dels repulsors.

La Leia va mantenir la mirada fixa en els sensors mentre el Falcó solcava les profunditats, però hi havia molt poc a veure. El sòl del canó era encara més fosc i erm. La temperatura ambient seguia sent molt freda, encara que una mica més elevada. La superfície d'Esfàndia era un lloc estrany i alienígena que mai veuria les estrelles. Aquell fons pedregós podia estar compost per anhídrid carbònic congelat en formes peculiars, tan fràgils que probablement es dissoldrien davant un sol raig de sol.

-Vosaltres veieu alguna cosa allà fora?

En Han va fer la pantomima d'inclinar-se cap al finestral davanter ajustant els ulls, com si allò fes més fàcil penetrar la foscor exterior.

-Res -va dir en Droma suaument-. A propòsit, quina mida té aquesta base?

-Uns cinquanta metres sense comptar les potes -va explicar la Leia.

-O sigui, que si estigués aquí, destacaria. És possible que no la vegem, però el seu casc no li passaria desapercebut al radar.

La Leia va assentir.

-Si passem prou a prop, la detectarem encara que estigui soterrada.

-Llavors, suposo que no és aquí... almenys, no en aquest canó -En Han va desplaçar el mapa del radar. El seu dit va assenyalar una xarxa de canons molt més grans al sud de la seva actual posició-. Proposo que ascendim i provem aquests d'aquí. A no ser que tingueu una idea millor.

Una sensació de futilitat va créixer dins de la Leia. Ni tan sols podia imaginar-se el nombre de possibles amagatalls a Esfàndia per a alguna cosa com una base de transmissions. Hi havia centenars de canons i, probablement, mil vegades més fissures en les quals lliscar. Podien buscar durant mesos i no trobar-la.

-Potser tinguem sort -va dir en veu alta per a animar-se a si mateixa.

-Alto -va cridar en Droma. Ella va mirar al ryn, esperant. Aquest movia el cap d'una manera que suggeria que intentava escoltar un feble i remot so-. Hi ha alguna cosa...

-Què? Què? -l'apressà la Leia.

-Estem revisant les freqüències de l'intercomunicador?

-Tot el dial -va assegurar en Han-. Per què?

-Retrocedeix una mica i escolta.

Quan Han ho va fer, un feble xiulada va ser audible. Al principi, la Leia va creure que es tractava d'un soroll aleatori, però una inspecció més profunda va revelar que estava dividit en petits fragments, gairebé com un...

-A mi em sembla una transmissió numèrica -aventurà en Han, completant el seu pensament.

-Podria ser la base? -va preguntar la Leia.

-No estic segur. No puc localitzar el senyal, sembla venir de diversos llocs alhora. Hem d'estar captant ressons a les parets del canó.

-És un senyal, oi? -va insistir en Droma.

La Leia el va sentir uns segons més, però va acabar encongint-se d'espatlles.

-Si ho és, no reconec el protocol. Han?

-Per a mi tots em sona a kubazià. On és Lingot d'Or? Potser ell pugui traduir-lo.

-Es va apagar durant el viatge -va informar-lo en Droma-. Està assegut amb els teus guàrdies personals noghri. Aquests tres no són realment molt conversadors, oi?

-Bé, no et quedis aquí balbucejant -va cridar en Han-. Fes alguna cosa útil i desperta'l. I no cal que siguis delicat. Hauria de saber que no és moment de fer una migdiadeta.

Ans al contrari, va pensar la Leia. L'androide sabia molt bé que en arribar a Esfàndia només els esperaven problemes. Era inevitable. No podria culpar-lo per voler romandre al marge. Es va tornar cap al Han.

-De veritat creus que funcionarà?

-Val la pena provar. Pot ser la nostra única oportunitat, mentre tots estan distrets allà dalt. Només necessitem una mica de sort. I si aquest senyal és de la base...

Va ser interromput per un copet a l'espatlla. En Droma va assenyalar una pantalla on es projectaven les lectures de la telemetria.

-Crec que hauries de veure això -xiulà el ryn.

La pantalla mostrava una imatge parpellejant i vertiginosa de la batalla espacial des del punt de vista del Falcó. En ella, dos grups de caces en formació de punta de fletxa s'agrupaven, allunyant-se al mateix temps de la flota yuuzhan vong. Les forces imperials es concentraven en les naus capitals, no podien impedir que entressin a l'atmosfera. Els dos grups de caces yuuzhan vong es van cabussar sota la boira i van desaparèixer.

-Crec que tenim companyia -va anunciar en Han.

La Leia no es va sorprendre. Només era una qüestió de temps que els yuuzhan vong usessin la mateixa tàctica que ells.

-Per què les coses mai són fàcils, Leia? Encara que només fos una vegada, m'agradaria que les coses sortissin tal com es planegen.

La Leia va somriure.

-Si ho fessin, Han, estic segura que ho trobaries sospitós.

* * *

Següent