Dinastia del mal (XXIII)

Anterior

23

La Zannah no estava acostumada a ser l'agressora. En totes les vegades que ella i en Bane havien lluitat ell havia estat el que estava pressionant l'acció. El seu estil de sabre làser estava construït a base de bloquejos i contraatacs, ocultant-se darrere de la seva virtualment impenetrable defensa mentre esperava que el seu oponent cometés un error.

Aquest enfrontament era completament diferent. Tot i així, encara que en Bane no tenia sabre làser, no significava que estigués indefens. La Zannah sabia que no podia simplement llançar-se: malgrat la seva massa, en Bane era increïblement ràpid i àgil. També havia après tàctiques de combat a curt abast durant els seus dies com a miner i soldat. Ella havia tractat d'estar alerta de deixar-li acostar-se prou com per agafar-la; no podia deixar-li l'oportunitat d'utilitzar la seva grandària i força contra ella.

També estava el seu increïble comandament de la Força per enfrontar-s'hi. Les tàctiques simples com empènyer a un oponent per l'habitació eren poc pràctiques contra qualsevol enemic amb un entrenament apropiat. Tant ella com Bane sabien com envoltar-se amb un camp invisible d'energia que absorbia o repel·lia els trucs més bàsics ensenyats a qualsevol Jedi o Sith. Però en Bane podia deslligar raigs devastadors de llampecs del Costat Fosc de la seva mà gairebé a voluntat.

Mentre anés amb compte, seria capaç d'evitar-los o interceptar-los amb el seu sabre làser. Aquesta precaució, però, permetia al seu Mestre mantenir-la fora d'equilibri prou com per mantenir-lo amb vida.

El parell estava enredat en una intricada dansa. Ella va escombrar per baix, girant i torçant el seu sabre làser. Ell va saltar alt, plantant els seus peus a la paret al seu costat i empenyent-se amb força, enviant-lo amb un gir just més enllà de l'abast de l'arc de la seva espasa.

De nou dret, va saltar cap enrere mentre la Zannah apunyalava amb la seva espasa directament cap endavant, mantenint-se just fora del seu abast. Ella el va perseguir sota la longitud del passadís, punxant i llançant la seva arma i fent que el Lord Fosc fos en una completa retirada. En Bane contraatacava amb explosions curtes, concentrades, de llampecs, apuntant a les seves botes per interrompre el seu pas i mantenir-la fora d'equilibri.

La Zannah feia ràpids passos vacil·lants per evitar l'atac i evitar que guanyés un indult. En Bane va fingir com si anés a caure a la dreta, llavors es va llançar cap endavant, fent una tombarella sobre el seu cap i estenent el braç cap avall amb una enorme mà per agafar-li el canell.

Ella es va ajupir fora del seu camí, tallant-lo amb un cop de peu mentre ell aterrava darrere d'ella. En Bane va girar, va agafar el seu turmell, i va llançar la bota al lateral, tractant de trencar l'os. La Zannah va rodar amb un moviment violent, tot el seu cos girant en un pla horitzontal. Al mateix temps ella va portar el seu sabre làser de volta cap amunt per sobre de la seva espatlla per tallar el braç d'en Bane a l'altura del colze, però agafant només aire mentre alliberava la seva adherència i queia enrere una vegada més.

Ella el tenia arraconat contra la paret sense cap lloc on anar. Mentre es movia per apagar una altra explosió de raigs que arribava cap a ella. La va atrapar amb el seu sabre làser, però l'impacte la va llançar un pas cap enrere, donant-li a Bane el lloc suficient com per ajupir-se sota el seu cop de gràcia i arrossegar-se fora de la paret. Havien intercanviat posicions, cadascun enfrontant-se de la forma oposada a la que havien començat el ball de nou. El flux i reflux de la seva batalla va caure en un ritme de fintes i contraatacs, la seva dansa al temps de les alarmes sonant mentre ella li forçava de tornada amunt del passadís pel qual li havia donat caça només uns moments abans.

La Zannah sospitava que si les seves posicions s'haguessin invertit, en Bane podria haver acabat ja amb l'enfrontament. Tot i això, sabia que la seva victòria era inevitable. El seu Mestre estava en una situació impossible. Necessitava fer-ho tot exactament bé només per mantenir-la a ratlla una altra passada. No tenia marge d'error, i fins i tot el Lord Fosc dels Sith no podia sustentar la perfecció per sempre. L'única forma en què ella podia perdre era cometent un error descuidat.

El millor que podia esperar en Bane era tractar de frustrar-la amb les seves evasives. Però la Zannah comprenia la paciència. Hi havia esperat vint anys en aquest moment, i es conformava amb jugar la seva batalla tant com fos necessari.

Van arribar al final del passadís, i la Zannah va pensar que tenia a Bane atrapat. Aquesta vegada va utilitzar el seu sabre làser per colpejar a un costat els raigs violetes de llampecs més que tractar d'absorbir-los i trontollar. En Bane encara tenia un truc més sota la màniga però.

Ella estava a menys d'un metre de distància, la seva fulla ja tallant per al cop mortal, quan va sentir tot el pèl del seu clatell estarrufar-se. Un capoll brillant morat d'energia del Costat Fosc embolicà a Bane, una closca fràgil contenint una tempesta de pur poder.

Ella va tractar de retrocedir però era massa tard. Mentre la seva espasa mossegava el capoll l'energia va ser alliberada en una explosió sobtada que els va enviar a tots dos volant d'esquena. En Bane va colpejar amb força contra la paret amb la seva esquena i va caure a terra. La Zannah va ser llançada deu metres més lluny, aterrant amb força sobre el terra de pedra.

Es van aixecar drets a la mateixa vegada, cap seriosament ferit. Però tot i així, en Bane havia aconseguit frustrar el seu atac i sortir d'una cantonada.

La Zannah merament va arronsar les espatlles i va començar un altre avanç lent, sense descans. Ella es va aturar un moment quan el so de les alarmes va canviar.

Va saber gairebé a l'instant el que havia passat. Només tenien un parell de minuts per escapar abans que les explosions els enterressin vius.

Hi havia dues opcions: trencar la batalla i fugir cap a la nau, o aprofitar el vent favorable i fer una última càrrega implacable cap al seu Mestre. Ella no podia deixar que en Bane marxés. Havia de posar fi en això ara!

Mentre es recomponia per carregar, en Bane va disparar un altre raig de llampecs. Ella es va ajupir a un costat i aquest xiuxiuejà al costat de la seva oïda, colpejant la paret i enviant una pluja de pols i trossos de pedra.

Malgrat fallar la primera vegada, en Bane va seguir amb una altra explosió de la mateixa trajectòria exacta. Girant el cap per seguir la ruta del seu raig desviat, la Zannah va veure on el primer havia colpejat la paret. La pedra s'havia desintegrat en un forat de la mida d'un puny, revelant una cosa que semblava plàstic brillant sota ella.

La va reconèixer com la carcassa d'una càrrega de demolició just a temps de llançar-se cap enrere, utilitzant la Força per escudar-se de la pitjor part de l'explosió. Va ser llançada lluny mentre tota la paret volava pels aires, enviant trossos enormes de pedra dispersant-se pel passadís. El sostre estava esquerdat, llançant enormes blocs solts que van caure a terra.

Ennuegant-se amb el núvol de pols i fum, la Zannah es va aixecar. El passadís de davant d'ella estava completament bloquejat per enderrocs i restes de l'explosió. Podia percebre a Bane a l'altre costat de les roques; havia sobreviscut a l'explosió, igual que ella. Però ara estaven separats per tones de pedra impassables.

Ella va caminar lentament cap a la secció col·lapsada del passadís i va posar una mà a la vora d'una de les enormes pedres que bloquejaven el seu camí. Fins i tot utilitzant la Força li portaria hores aclarir un camí. No hi havia manera de negar la veritat: l'havia tingut, i l'havia deixat escapar.

Les vibracions d'una altra explosió, aquesta lluny en alguna càmera profunda de la masmorra, van vibrar a través del sòl, recordant-li que es quedava sense temps. Maleint la seva oportunitat perduda, es va girar i va córrer de tornada pel camí pel qual havia vingut, corrent a per la seva nau.

Per sobre, les alarmes d'evacuació continuaven sonant.

* * *

En Bane esperava que la seva aprenenta hauria estat agafada amb la guàrdia baixa per la seva tàctica inesperada. Hi havia una petita probabilitat que realment fos assassinada per l'explosió, enterrada sota la roca col·lapsant. Però mentre s'aixecava després de la lluita, va poder percebre que encara era viva. Malgrat el fet que havia estat tractant de matar-lo, el coneixement li va donar una petita mesura de satisfacció. L'havia entrenat bé.

L'objectiu principal de l'explosió no era matar-la, en qualsevol cas. El pla desesperat era realment l'última oportunitat d'en Bane d'escapar d'una batalla que sabia que no podia guanyar. En això havia tingut èxit... encara que si volia sobreviure encara havia de trobar una sortida de la presó abans que tot el lloc caigués aixafant.

No tenia una noció real d'on era a la masmorra laberíntica. Abans que la Zannah li trobés, havia estat seguint a la filla d'en Caleb, deixant que la Força li guiés sense cap pensament conscient real excepte el camí que estava prenent.

Estenent-se amb la seva ment, va percebre que la princesa s'havia anat ara. Però en Bane havia massacrat més d'una dotzena de guàrdies durant la seva fugida; havien de tenir llançadores en algun lloc de la instal·lació. I fins i tot si no sabia on trobar-les, sabia que podia confiar en la Força.

Va trencar a córrer, precipitant-se a esquerra i dreta per passadissos mentre s'obrien sense cap dubte o vacil·lació, fent el que podia per ignorar l'incessant udol de l'alarma d'evacuació.

Durant la seva vida, fins i tot abans d'haver sabut qui i què era, havia estat guiat per la Força. Durant la seva carrera militar havia portat una vida encantadora, d'alguna manera liderant als Caminants de la Penombra virtualment sense una rascada a través d'algunes de les campanyes de guerra més sagnants. Ell simplement s'havia considerat afortunat, o beneït amb bons instints.

Patinà al voltant d'una cantonada, les seves botes perdent tracció durant un segon. Alhora, va sentir una ona de xoc d'una enorme explosió que estripava des de les càmeres d'alguna part lluny cap avall. Va lluitar pel seu equilibri i va aconseguir mantenir-se dempeus, accelerant sota el següent passadís.

Era impossible dir si anava en la direcció correcta; les parets de pedra sense adornar semblaven les mateixes a cada passadís. Va sentir les reverberacions d'una segona explosió distant, recordant-li que s'estava quedant sense temps. Tot i així, la costa del passadís l'estava portant cap amunt, el que li encoratjava.

Va ser només després que comencés el seu entrenament a l'Acadèmia Sith de Korriban que es va adonar que el seu increïble cop de sort havia estat realment una manifestació de la Força. Fins i tot abans que estigués al corrent del seu poder havia actuat a través d'ell, donant-li forma als esdeveniments de la seva vida en guiar i dirigir les seves eleccions i accions.

Aprendre a dominar aquest poder -a prendre el control del seu destí, en lloc de deixar que ell li controlés- li havia permès ascendir a la seva posició actual. La Força s'havia convertit en una eina; el seu poder era seu per comandar-la i doblegar-la a la seva voluntat.

Però aquí, només a minuts de la completa aniquilació, en Bane es va permetre revertir als camins de la seva joventut. Centrar-se en tractar de trobar una sortida requeriria un esforç i concentració que només li alentirien. No podia pensar i planejar; havia de reaccionar i esperar.

Va envoltar una altra cantonada, va córrer sota un curt passadís, i va carregar cap a un balcó d'acer que sobrevolava una càmera enorme, de sostre alt. Va arribar just a temps per veure una llançadora amb el blasó reial de Doan alçant-se i volant lluny. Per un instant va pensar que la princesa podria estar a bord. No obstant això, quan es va estendre va percebre a una presència molt diferent pilotant el navili... algú amb una connexió poderosa al Costat Fosc. En Bane no podia permetre que la seva atenció fos atreta per l'individu misteriós que escapava a la llançadora, però... tenia un problema més urgent.

Des del seu punt de vista sobre la balconada podia veure clarament a la iktotchi que havia liderat l'emboscada contra ell abans a la seva mansió. Anava vestida amb la mateixa capa negra, i estava dreta al costat d'una llançadora negra i vermella.

Ella havia estat mirant al vehicle escapar, però mentre accelerava es va girar per encarar-lo. En veure'l, una expressió de satisfacció va sorgir pels seus trets.

-He estat esperant! -li va cridar ella.

L'última vegada que havien lluitat ella li havia superat; aquesta vegada ell estava desarmat i drenat per la seva batalla amb la Zannah. Tot i així, estava bastant confiat de poder-la derrotar. Sense l'avantatge de la sorpresa i vint mercenaris protegint-la, ella no era rival per a ell en un un a un. I si ella li tallava amb les seves fulles enverinades altra vegada, estaria preparat per cremar la toxina abans que aclaparés el seu sistema.

En Bane va agafar la barana del balcó i va tirar de si mateix per sobre, ignorant la tremolor causada per una altra explosió de l'interior de la instal·lació.

Els seus peus ja estaven movent-se mentre donava cops al terra de sota, portant-lo cap a la seva enemiga. Per a la seva sorpresa, la iktotchi no es va retirar mentre ell queia sobre ella. Ella ni tan sols va empunyar les seves armes. En el seu lloc, va caure sobre un genoll i va inclinar el seu cap, alçant les mans amb els palmells cap amunt com si li presentés una ofrena.

La reacció inesperada va fer que s'apartés de cop un parell de metres d'ella. En aquesta distància podia veure clarament que estava portant l'empunyadura corbada del seu sabre làser perdut i el que semblava ser el seu propi holocró a les mans.

-Un regal, milord-, va dir ella, inclinant el seu cap per mirar amunt cap a ell.

-Vas tractar de matar-me-, va dir en Bane alerta, sense treure-li els ulls de sobre.

-Vaig ser contractada per capturar-lo, -li va corregir ella-. Només era una feina. Ara aquest treball ha acabat.

Estenent el braç, en Bane va prendre l'empunyadura de la seva mà. Els seus dits van lliscar al voltant de l'adherència corbada familiar, i va encendre la fulla.

La iktotchi es va alçar dempeus però no va mostrar por.

-Per què estàs encara aquí? -va preguntar en Bane.

-Sabia que s'havia alliberat, -va explicar ella-. Esperava que vingués aquí durant la seva fugida.

-Vas tenir una premonició de què et trobaria? -En Bane estava al corrent que se suposava que els iktotchi tenien habilitats precognitives, però només tenia la més vaga idea del com de poderoses o precises que poguessin ser les seves visions.

-Nit rere nit l'he vist en les meves visions, -va respondre ella-. Les nostres destinacions estan entrellaçades.

-I si el teu destí és morir a la meva mà? -va preguntar ell, alçant la seva espasa.

-Cap de nosaltres està destinat a morir en aquest lloc, milord.

Com en oposició a les seves paraules, una altra explosió de dins de la instal·lació va fer tremolar la càmera.

-Què vols de mi?

-Deixi'm estudiar sota el seu comandament, -va implorar ella, aparentment ignorant del perill ràpidament acumulant-se de la presó col·lapsant-. Instrueix-me en el Costat Fosc. Ensenyi'm els camins dels Sith.

-Te n'adones del que estàs demanant? -va exigir en Bane.

-La meva existència no té sentit, -va explicar la iktotchi-. Vostè pot donar-li propòsit a la meva vida. Vostè pot guiar-me al meu destí.

-Què pots oferir a canvi?

-Lleialtat. Devoció. Una llançadora per escapar d'aquesta presó abans que es col·lapsi. I la filla d'en Caleb.

La següent explosió va estar prou a prop com per poder-la sentir realment fent ressò pel passadís.

-Accepto, -va dir en Bane, apagant el seu sabre làser després d'un moment de consideració.

Menys d'un minut després estaven a bord de la llançadora de la iktotchi, abandonant la Presó de Pedra i les últimes agonies, violentes de la seva destrucció darrere d'ells.

* * *

La Zannah estava retrocedint els seus passos, seguint la llarga ruta de tornada a través de la masmorra i cap amunt, cap al petit hangar on esperava que en Set i la seva llançadora estiguessin encara esperant-la. Tot el seu cos estava imbuït amb la Força, les seves cames impulsant-la tan ràpid que el vent feia que el seu pèl surés darrere d'ella.

Mentre corria podia sentir les tremolors alçant-se des de les profunditats de la masmorra, cada explosió una mica més a prop que la d'abans. L'explosió que en Bane havia provocat havia estat una única càrrega activada pel seu espurnejant raig de llampecs. Aquestes explosions eren de lluny més poderoses: vuit o deu càrregues en proximitat totes detonant alhora, col·lapsant no un petit sector d'un passadís sinó tota una secció de la instal·lació.

Per quan va creuar des dels passadissos il·luminats de les àrees reobertes de la masmorra cap als passadissos enfosquits de l'ala sense utilitzar on havia anat per primera vegada, les explosions estaven prou a prop com per escoltar-les així com sentir les vibracions a través del sòl. Estaven arribant amb més freqüència ara també. En comptes de cada deu segons, irrompien en un ritme regular.

Ella es va ficar en la negror, sense molestar-se ni tan sols amb un bastó de llum. El seu alè estava rebregat i era irregular, però el seu pas mai va flaquejar. Cada múscul i nervi en el seu cos estava espetegant amb el poder de la Força, els seus sentits augmentats a nivells sobrenaturals. Ella no necessitava veure per trobar el seu camí: com una ratapinyada podia escoltar les alarmes fent ressò a les parets, sòl, i sostre, pintant una imatge sonar dels seus voltants. El vibrant bum-bum-bum de les càrregues va sonar en contrapunt amb el crit de les alarmes.

Quan va irrompre a l'hangar on la seva llançadora esperava, va ser sorpresa per dues coses. La primera era com de brillants que els llums de la seva llançadora semblaven després de la total foscor dels passadissos subterranis pels quals havia estat corrent. La segona va ser que en Set Harth havia desaparegut.

Ella sempre havia sospitat que tallaria i correria, però no podia pensar en un motiu pel qual en Set desapareixeria deixant tot i així la seva llançadora enrere. No obstant això, no tenia temps de preocupar-se per això ara. Va escoltar el rugit d'una altra explosió, aquesta tan propera que realment va fer que les parets de l'hangar se sacsegessin.

Saltant dins de la llançadora, la va encendre mentre una altra detonació va fer que tot el navili es llancés cap enrere i cap endavant en les seves traves. Lluitant per no ser llançada de la cadira del pilot, la Zannah tirà cap enrere de la palanca i la nau es va elevar de la terra. Inclinant-se de forma aguda, ella la va girar cap a l'entrada i va colpejar amb el puny els propulsors.

El Victòria va saltar cap endavant, precipitant-se a través de la boca de la caverna mentre que l'última explosió detonava les càrregues construïdes a les parets de l'hangar, col·lapsant tota l'estructura darrere d'ella.

Fora de perill, lluny, la Zannah va introduir una trajectòria i va activar el pilot automàtic, deixant que la nau sobrevolés per la superfície de Doan mentre tractava de recuperar l'alè. La cursa boja cap a la llibertat l'havia deixat tant mentalment com físicament exhausta. El seu cos estava cobert de suor, i els músculs de les seves cuixes i panxells estaven tremolant mentre col·lapsava en el seu seient, amenaçant amb tenir una estrebada en qualsevol segon.

Hi havia sobreviscut, però difícilment podia dir a la missió un èxit. Havia deixat que en Bane se li esmunyís entre els dits, i no tenia dubtes que el seu Mestre trobaria una forma d'escapar de la destrucció de la Presó de Pedra igual que ella ho havia fet. A més d'això, havia perdut al seu aprenent.

Ella no sabia si en Set havia escapat o si hi havia perit en l'explosió, i no tenia cap forma fàcil d'esbrinar-ho. La connexió que havia forjat amb Bane durant vint anys era prou forta com per estendre's al llarg de l'amplitud de la galàxia: percebria la seva mort sense importar on o quan passés. En Set només havia estat el seu aprenent durant un parell de dies. Ella li percebria si estigués a prop, com ho faria ella amb qualsevol individu que fos propietari d'una poderosa afinitat amb la Força, però no hi havia cap vincle especial entre ells.

Però en Set era l'últim dels seus problemes. En Bane encara estava allà fora, i tan aviat com trobés un altre sabre làser aniria a buscar-la... a no ser que ella li trobés primer.

El problema era, que la Zannah no tenia ni idea de per on començar la seva recerca.

Següent