Dinastia del mal (XXII)

Anterior

22

La Serra es va quedar com si estigués paralitzada, el seu dit surant just per sobre del botó que confirmaria la seqüència d'autodestrucció de la Presó de Pedra i iniciaria la destrucció de la instal·lació i de tots en el seu interior. Havia estat en aquesta posició exacta durant diversos segons, incapaç de pressionar el botó.

Fes-ho! A qui li importa la Lucia? Ella et va trair! Fes-ho!

La princesa va prendre alè profundament, llavors va deixar caure la seva mà. Però en lloc de colpejar CONFIRMAR, va pressionar la tecla marcada CANCEL·LAR. Hi va haver un suau bip, i el teclat brillant es va tornar fosc mentre s'apagava.

No podia fer-ho. Tant com no volia que el presoner escapés, simplement no podia atrevir-se a condemnar la Lucia a mort. La dona gran havia estat més que el seu guardaespatlles; havia estat la confident de la Serra i la seva més propera amiga. Fes el que fes, havia d'haver un motiu. I ella li devia a la seva amiga esbrinar quin motiu era.

Deixant els petits confins de la sala de control d'emergències darrere d'ella, la Serra es va dirigir de tornada al passadís. Amb les alarmes sonant, no hi havia necessitat de preocupar-se pel so dels seus passos anunciant la seva posició. Es va llançar en un brusc trot, obrint-se pas de tornada al llarg passadís cap a les cel·les on el presoner havia estat retingut a la recerca de la seva amiga.

Ell està buscant-te, i no necessitarà escoltar els teus passos per donar-te caça. De veritat creus que pots trobar la Lucia abans que ell et trobi?

La princesa entenia el risc. Però ja havia perdut el seu marit i al seu pare; no anava a perdre la seva millor amiga també. Fins i tot si això significava enfrontar-se al monstre dels seus malsons un cop més.

Corrent pels passadissos del complex, es va dirigir de tornada cap a on la iktotchi li havia explicat de la traïció de la Lucia. Abans que hi arribés, però, va veure un cos jaient davant, aixafat contra la paret on el passadís es girava darrere d'una cantonada aguda.

-No, -va murmurar ella sota el seu alè mentre trencava a córrer-. No!

Va reconèixer el cos de la Lucia molt abans que s'ajupís davant seu. Els seus braços i cames torts en angles extravagants, els ossos travessant-los. Aquestes ferides no eren res comparat amb el trauma que havia estat infligit sobre la seva cara i crani.

Mentre la Serra s'agenollava sobre el cos de la seva amiga no va plorar ni una llàgrima però. En lloc de pena, només va sentir un estrany buit en la seva ment.

Això és per culpa teva. Si no haguessis estat tan obstinada a buscar venjança, no hauries portat aquí al presoner, res d'això hauria passat. La Lucia encara estaria viva.

La veu de dins del seu cap deia la veritat, però la Serra encara no sentia res. Era com si les seves emocions, tan danyades per les morts d'en Gerran i en Caleb, finalment s'haguessin apagat per complet.

Llavors va ser conscient d'un brunzit estrany d'alta freqüència sota el so de les alarmes, no el so de cap sabre làser que hagués sentit mai, i no un so que les orelles trobessin còmode. Es va aixecar i va caminar més endavant sota el passadís cap a la font del soroll, deixant el cos trencat de la Lucia darrere d'ella.

Mentre s'apropava, va començar a escoltar altres sons: grunyits de cansament, curtes exclamacions de ràbia i dolor, el cop pesat de peus al terra de pedra. Ella els va reconèixer com els sons de batalla.

Sense blàsters, tot i així.

Arribant a la intersecció d'un altre passadís, va veure un parpelleig de moviment des de cua d'ull. Girant-se a l'esquerra va veure dues figures a l'altre extrem del passadís, a menys de vint metres d'on era. Va reconèixer al presoner a l'instant. A la segona figura mai l'havia vist abans, tot i així, sabia qui era.

La dona rossa de qui va parlar la Caçadora.

Estaven enfrontant-se l'un a l'altre, clarament atrapats en una lluita intensa. El presoner era gairebé dues vegades la grandària del seu oponent, però ella clarament era l'agressora. La dona estava armada amb un sabre làser de doble fulla, però el presoner no tenia cap arma pel que podia veure la Serra. Estava retrocedint alerta, els seus ulls fixos en la dona mentre s'aproximava. Estava apropant-se a ell lentament, tractant d'arraconar-lo i tallar-li la retirada.

Just abans que el tingués clavat, però, un raig de llampecs violeta es va disparar cap endavant del seu palmell. La dona va contraatacar atrapant el raig amb una de les fulles del seu sabre làser. Va absorbir l'energia, emetent el brunzit estrany, d'alta freqüència que la Serra havia escoltat abans.

Els dos combatents estaven tan concentrats l'un en l'altre que cap s'havia adonat d'ella. Hauria d'estar terroritzada. S'hauria d'haver donat la volta i fugir, corrent de tornada per on havia vingut. Tot i així, només va sentir la calma buida que s'havia acomodat en ella en descobrir el cos de la Lucia.

Sense cap sensació real d'urgència, es va girar i va caminar de tornada sota el passadís cap a on la seva amiga era a terra. Ajupint-se, va agafar a la dona musculada pels canells i va començar a arrossegar-la sota el passadís, grunyint sota l'esforç mentre caminava cap enrere.

Carregada amb el pes, es va obrir pas lentament de tornada a la sala de control. Els músculs en el seu coll, espatlles, i lumbars van començar a bategar gairebé a l'instant, però la Serra no es va aturar. La sensació era esmorteïda, tan buida i distant com els seus sentiments de pena.

Finalment va aconseguir arribar a la sala de control, però no es va aturar a la consola d'autodestrucció. En el seu lloc, va arrossegar la Lucia a través de la porta a la part posterior i, amb alguna dificultat, la va amarrar a la petita llançadora d'escapament. Llavors va tornar al teclat i va introduir el codi d'autodestrucció. Aquesta vegada no hi va haver dubtes abans que pressionés el botó de CONFIRMAR.

El so de les alarmes va canviar. En lloc de l'incansable Clang-Clang-Clang d'advertència d'un presoner escapant, es va convertir en una sirena llarga, udolant.

La Serra sabia que només tenia un parell de minuts abans que la primera sèrie d'explosions comencés, però no podia atrevir-se a anar-se'n. No encara.

El temps va semblar aturar-se mentre estava al costat de la consola, esperant expectant. Van semblar passar hores, encara que en veritat només va ser qüestió de minuts. I llavors va sentir una petita tremolor sota els seus peus... l'ona de xoc de la primera detonació en el nivell més profund de la instal·lació. Un parell de segons més tard va ser seguida d'una altra tremolor, i llavors una altra després d'aquesta.

Satisfeta, es va girar i es va dirigir cap a la llançadora d'escapament. La destrucció de la Presó de Pedra havia començat.

* * *

La Caçadora mai s'havia enfrontat a un oponent tan frustrant. Malgrat el sabre làser en la seva mà, l'home es va negar a aturar-se i lluitar. S'ajupia i corria enrere i endavant entre els cascos de les naus, movent-se d'un amagatall a un altre, sempre un pas per davant d'ella.

Ella podia haver guardat les seves vibroespases i desenfundat els blàsters bessons ancorats dins dels plecs de la seva capa, però sabia que no li faria cap bé. El seu adversari era massa ràpid com perquè ella tingués un tir net, i fins i tot si ho feia, ell probablement l'apartaria amb el seu sabre làser.

Ella va captar una ullada d'ell corrent pel passadís entre la seva llançadora i la que estava aparcada al costat d'ella. No li va donar caça, tot i així: es va girar i va córrer darrere de la seva pròpia llançadora, prenent un camí paral·lel al seu esperant tallar-lo.

Mastegant el terreny amb llargs passos, sense esforç va córrer al voltant del lateral de la nau, esperant flanquejar al seu oponent sense sospites. En el seu lloc, va arribar a un centímetre de ser decapitada mentre el seu sabre làser arribava volant per l'aire cap a ella.

Es va deixar caure a terra, caient de forma estranya cap enrere i a un costat mentre les cames es disparaven per sota d'ella. La maniobra era maldestre, però li va salvar la vida. La fulla mortal d'energia xiulà al costat de la seva orella, tallant un tros de la mida del polze d'una de les seves banyes abans de retrocedir rodant en un curt arc i tornar a la mà del seu oponent.

Ignorant el dolor punxant, va gatejar per tornar a posar-se dreta, amb les vibroespases preparades. Però el seu oponent no va pressionar en el seu avantatge; va desaparèixer de nou, esvaint-se al voltant del morro de la nau.

La seva ferida no era seriosa; les banyes iktotchi no contenien cap òrgan vital ni artèries principals. Fins i tot si se seccionaven completament la ferida no amenaçaria la seva vida, encara que seria agonitzantment dolorós. Amb el temps el tros que li faltava fins i tot tornaria a créixer, sense deixar cap evidència de com de prop que havia estat de morir a l'hangar.

Però gairebé havia mort. Es va adonar que el seu oponent era astut; havia volgut que ella el veiés, sabent que el doblaria per intentar tallar-li el pas.

Ella li havia subestimat i ell l'havia manipulant, atraient-la cap un error descuidat. Ell havia posat un parany i ella havia caminat de ple cap a ell. No cometria el mateix error dues vegades.

* * *

En Set es va ajupir darrere d'una de les naus, esbufegant buscant alè. Fins a cert punt havia estat capaç de resistir l'estranya habilitat de la iktotchi. Va ser capaç de lluitar a través de la seva habilitat d'atreure la Força, però l'esforç l'havia deixat exhaust.

I encara t'enreda prou com per ser capaç d'esquivar el teu sabre làser.

El Jedi Fosc va arrufar les celles davant el record de com de prop que havia estat d'acabar amb aquesta batalla, fins i tot mentre es forçava a aixecar-se i a començar a moure's de nou. No podia quedar-se en un lloc per més que un parell de segons, no fora que volgués acabar mort. Sabia que ella seria més curosa ara; havia perdut la seva millor oportunitat.

La iktotchi era massa ràpida perquè ell la derrotés en una lluita directa... no amb ella pertorbant la seva connexió amb la Força i ralentitzant-lo. Fins al moment havia aconseguit evitar una confrontació directa, però no podia seguir corrent molt més. Tenia una punxada de dolor en el seu lateral, i els seus pulmons se sentien com si estiguessin a prop d'explotar. A no ser que alguna cosa passés que canviés la situació, el resultat era inevitable.

Com en resposta a les seves pregàries, hi va haver un canvi sobtat en el so de les alarmes. Li va portar a Set només un moment esbrinar el que havia passat, i un nou pla de fugida va començar a prendre forma en la seva ment.

* * *

La Caçadora va escoltar el canvi en el so de les alarmes, i va saber que tenien potser cinc minuts abans que les detonacions comencessin, i potser deu abans que tot el complex fos reduït a enderrocs.

El seu oponent s'havia adonat del canvi també.

-Escoltes això? -va cridar ell des d'alguna part a l'altra banda de l'hangar-. Tot aquest lloc va a enfonsar-se sobre els nostres caps. Per què no saltem cada un en una d'aquestes llançadores i sortim d'aquí abans que això passi?

-Encara tinc temps suficient per trobar-te-, cridà ella, lentament dirigint-se en la direcció de la seva veu. Sonava com si estigués a prop d'una de les llançadores a l'altre extrem de la sala-. T'estàs cansant, desgastant-te. No duraràs molt més.

-Temia que diguessis això, -va respondre mentre sortia de darrera d'una de les naus, donant-li una clara visió de l'home que havia estat caçant.

Estava inclinat casualment contra el lateral d'una de les llançadores, a prop dels propulsors en la part posterior. Va mirar cap a ella però no va fer cap intent d'amagar-se. En el seu lloc simplement es va quedar allà, sostenint el seu sabre làser casualment al seu costat.

Alerta de caure en un altre parany, la Caçadora va començar una aproximació cautelosa. Mentre feia el seu primer pas, l'home de cabells platejats va fer enrere el seu braç i va baixar el seu sabre làser amb força contra el casc de la llançadora. Hi va haver una pluja d'espurnes, i l'espasa va mossegar un centímetre complet a la placa reforçada exterior de la nau.

L'home va portar enrere el seu braç i va colpejar de nou, colpejant amb precisió el mateix punt, la fulla brillant clavant-se fins i tot més profund aquesta vegada. Va ser només en el tercer cop quan la Caçadora es va adonar del que estava fent.

El tercer cop va dur el sabre làser prou profund com per seccionar una de les línies de combustible de la llançadora. El seu oponent es va llançar cap enrere i ella es va llançar a terra mentre una espurna encenia el líquid inflamable. Centenars de fragments diminuts de metall que una vegada havien estat una cèl·lula de combustible van ser llançats volant per l'aire. La llançadora es va inclinar una vegada, la seva cua saltant tot un metre sobre el sòl per la força de l'explosió. Un dens núvol de fum negre greixós es va corbar amunt des de l'esquerda que el sabre làser havia deixat al casc.

-Armes sorprenents, no et sembla? -va assenyalar l'home mentre ella s'aixecava del sòl-. Ho tallen gairebé tot.

La seva cara estava tallada i esgarrapada per la runa que volava, però d'alguna manera -probablement escudant-se amb la Força-havia aconseguit evitar el pitjor de l'explosió. Abans que pogués respondre, s'havia ajupit al voltant de la cantonada de la llançadora, desapareixent de vista un cop més.

Un parell de segons més tard va escoltar l'inconfusible so del sabre làser tallant a través del metall de nou des de l'altre costat de l'hangar.

Ella es va posar a córrer, dirigint-se en direcció al soroll. Estava tan sols a mig camí quan una altra explosió la va colpejar a terra. Quan va tornar a posar-se dreta va veure que una segona llançadora havia estat desactivada.

Coneixent el seu següent objectiu, es va girar i va córrer cap al Sotjador. Ella es va aturar de cop quan va arribar al voltant d'una cantonada i va veure al seu oponent entre la seva llançadora, la seva mà movent-se suaument al costat del casc.

-Què estàs fent? -va cridar la Caçadora.

-Tot el que vull és sortir d'aquí amb vida, -va explicar ell-. Però per algun motiu sembles interessada a matar-me.

-Tu vas donar el primer cop, -li va recordar ella-. Quan et vaig agafar a punt de robar la meva nau.

-Un simple malentès-, va dir ell, movent la seva mà per rebutjar les seves acusacions-. Queden dues llançadores. Tu t'emportes la teva i deixes l'altra per a mi, i mai haurem de veure'ns l'un a l'altre de nou.

-I si dic que no?

-Llavors destruiré la teva llançadora i veurem si pots aturar-me abans que arribi fins a l'última. Aposto a què no pots, i llavors estarem tots dos atrapats aquí quan aquestes parets caiguin aixafant-nos.

-Ets un covard-, va cridar l'assassina-. Ni tan sols aguantaries i lluitaries amb mi. Ara esperes que cregui que et sacrificaries a tu mateix per atrapar-nos a tots dos aquí?

-Sóc realista, -va explicar l'home-. Si lluitem, estic mort. Si ens atrapo aquí, estic mort. De qualsevol forma el resultat és el mateix... però si destrueixo les llançadores, llavors almenys et porto amb mi.

Ella no va respondre immediatament. Era possible que estigués dient la veritat: la gent feia coses desesperades quan estava arraconada.

Els seus pensaments van agafar l'empunyadura corbada en el seu cinturó; ell no era l'únic armat amb un sabre làser. Breument va considerar tractar d'utilitzar l'arma que havia agafat de la mansió del Lord Sith per bloquejar l'atac si intentava danyar la seva llançadora, llavors va rebutjar la idea. No tenia entrenament ni experiència; mai havia sostingut un sabre làser fins feia un parell de dies. Fins i tot si ho hagués fet, per quan ella creués la distància entre ells el dany podia haver estat fet.

Després, va tractar de calcular les seves probabilitats d'arribar a l'última llançadora restant abans que el seu enemic pogués deshabilitar-la. Ella podia ser capaç de derrotar-lo aquí, però tan aviat com grimpés dins de la cabina de comandaments ell seria capaç de córrer i provocar el caos en els motors.

Finalment, va sospesar la possibilitat que ell realment no portés a terme la seva amenaça. Fins i tot quan s'enfrontaven a una situació sense esperances, poca gent tindria la força de voluntat de destruir la seva única oportunitat d'escapar. Hi havia una molt bona probabilitat que estigués fingint.

Però fins i tot si ho estava fent, què guanyava ella empassar-se el farol?

Ella no sabia res sobre aquest home: qui era, com va arribar aquí, o per què s'havia mostrat en primer lloc. Què aconseguia realment matant-lo? I què perdia deixant-li anar?

L'única raó per la qual no s'havia anat encara era la creença que aquí era on trobaria el seu destí. Si aquest home vivia o moria no tenia cap conseqüència en comparació en això.

Un bum profund tamborinejant va rodar per la caverna. L'home de cabells platejats es va balancejar lleugerament sobre els seus peus.

-Ens estem quedant sense temps, -va advertir ell, llançant enrere el seu braç i agafant punteria.

-Tracte fet! -va cridar ella.

-Queda't on pugui veure't, -va advertir l'home, retrocedint d'ella curosament.

Mantenint un ull sobre ella, ell va retrocedir fins a l'altra llançadora. Va desaparèixer al voltant de l'altre costat de la nau. Ella va escoltar furgar amb el panell d'accés mentre piratejava els sistemes de seguretat, seguit per l'inequívoc brunzit de la rampa d'aterratge descendint. Un parell de segons més tard va reaparèixer, visible al port de vistes de la cabina de comandaments.

La Caçadora simplement va observar, sabent que no hi havia res que pogués fer. Al contrari que un sabre làser, ni les seves vibroespases ni els seus blàsters eren capaços d'infligir cap dany seriós en el casc d'una llançadora. Ella momentàniament va considerar empunyar el sabre làser i imitar el truc que havia utilitzat contra ella, però fins i tot si era capaç de danyar el seu navili, simplement significaria que encara estaria aquí, i ella hauria de trobar alguna manera d'arribar a la seva pròpia nau abans que ell li tornés el favor.

Els motors de la llançadora van rugir amb vida mentre s'elevava i es girava per enfrontar la sortida, surant durant un instant just sota l'alt sostre de la cambra. Ella podia veure clarament el blasó reial de Doan al lateral, així com a l'home de pèl platejat dins de la cabina de comandaments. Ell li va fer un gest amb la mà i va mostrar un somriure d'autosatisfacció, i llavors els propulsors van colpejar i la nau se'n va anar, volant fora de l'hangar i desapareixent en el cel nocturn.

Per primera vegada a la vida de la Caçadora, algú que volia matar s'havia anat. Tot i així, seria un petit preu a pagar si aconseguia trobar el que de veritat estava buscant.

 Següent