Duel (I)

Duel

Timothy Zahn

4 mesos després de la batalla de Geonosis.

La batalla per aquesta part de la ciutat havia acabat. Les forces de la República havien perdut.

Havien perdut per molt.

El Comandant Brolis va despertar de sobte d'un somni intranquil amb l'alarma de proximitat brunzint, les seves mans van buscar el seu rifle blàster DC-15. Fent una ganyota pel dolor interior al costat, va aixecar el cap del seu pit i va espiar fora per un dels esvorancs oberts a la paret de l'edifici en ruïnes en el qual s'havia refugiat. El dia havia donat pas a la primerenca tarda mentre ell dormia. Però amb la llum de dia restant, la resplendor dels focs cremant en una altra part de la ciutat, i els centelleigs de les armes de les batalles que encara rugien en la distància, hi havia més que suficient llum per veure a l'escaire d'androides de batalla avançant per entre les restes de la plaça del poble cap a ell.

Amb un grunyit de dolor, Brolis es va posar dempeus a la força. En certa manera, semblava una completa pèrdua de temps, les dues coses, que els androides seguissin atacant i que ell seguís combatent. Tota la seva força ara era morta, les últimes dues esquadres cosides a trets mentre esperaven aquí en aquest edifici en ruïnes per reforços que mai van arribar. Era només qüestió de temps, sabia, abans que també acabessin amb ell.

Excepte que no el volien mort. El volien viu; i el volien prou com per seguir enviant androides de batalla, esperant agafar-lo adormit.

Encara que, no aquesta vegada. Mentre tingués un blàster carregat i l'habilitat de prémer el gallet, ell continuaria embrutant el terra de parts d'androides socarrimats. Un lleuger moviment per la plaça darrere dels androides de batalla va atreure la seva mirada, i Brolis va fer una ganyota. Eventualment, per descomptat, es cansarien de malgastar androides i decidirien acabar el joc d'una vegada per totes. I quan ho fessin, tenien el màxim acaba-jocs esperant a les ombres: un androide calamarsa de foc, sobresortint per sobre de la runa sobre les seves dues rodes gegantines com cèrcols, les seves beines llançamíssils bessones apuntant grollerament en la seva direcció.

Aquest androide en particular havia estat equipat amb míssils antipersones de menor potència, ho sabia, perquè pogués eliminar soldats sense esfondrar tota la ciutat sobre d'ell. De totes maneres, un sol d'aquests míssils a través de la paret, i tot hauria acabat.

Però fins llavors, Brolis tenia feina a fer. Recolzant el rifle blàster a l'espatlla, va centrar la seva mira en el primer androide de batalla.

-La teva arma, aparta.- Brolis va girar sobre si mateix, gairebé perdent l'equilibri en la seva pressa. La veu ronca havia vingut des del darrere d'ell, on no hi havia res més que la runa de la fila d'edificis que havien estat destruïts en la batalla anterior. Això havia de ser algun tipus de truc.

Si ho era, era un de molt bo. La criatura dreta allà era baixeta, de pell verda, ulls grans, i orelles encara més grans. Recolzant-se en un bastó nuós, vestia el senzill tipus de túnica usat per la gent de les classes baixes per tota la República.

I d'alguna manera, semblava familiar.

-El comandant Brolis, ets?- preguntà la criatura.

-Sí,- va dir en Brolis, arrufant les celles. -Qui ets tu?

-Els reforços que vas demanar, jo sóc,- va dir secament la criatura. -Digues-me: a la Fortalesa d’Axion, has penetrat?-

Brolis va fer una ganyota. Això eren els seus reforços?

-Breument,- va confirmar. -És per això que els Separatistes d'allà fora em volen viu, volen esbrinar com vam entrar per així poder tapar aquest forat en les seves defenses.-

-Certament.- La criatura va somriure, aplanant les seves llargues orelles mentre ho feia. -Per aquesta mateixa raó viu també nosaltres et desitgem. Per això és que aquí jo estic.- Va aixecar el seu pal i va apuntar a l'obertura.

-A una banda, mou-te. Dels androides, a encarregar-me vaig.- Sense esperar permís, va coixejar cap endavant. Brolis el va mirar, el seu cervell massa congelat pel desconcert i el dolor de les seves ferides per intentar aturar-lo. La criatura simplement es va aturar fora del buit, deixant caure el seu pal a terra i estenent una mà de tres dits davant seu. Hi va haver un parpelleig de moviment, i un petit cilindre va semblar saltar cap a ell des de sota de la seva túnica.

I amb un espetec i un xiuxiueig, una brillant fulla verda va brollar a l'existència. Brolis va contenir la respiració quan el record finalment va aparèixer. Kamino - l'embarcament de l'exèrcit clon de la República -una petita criatura vista a la distància mentre guiava les tropes als transports. Reforços, certament. Aquest era el Mestre Jedi Yoda en persona.

Potser els androides de batalla que s'aproximaven també el van reconèixer, o potser va ser la visió del sabre de llum el que va convertir el seu acostament furtiu en un sobtat atac total. Però si esperaven aclaparar-lo amb el nombre, la seva estratègia va ser un fracàs. Yoda mai es va moure del punt on s'havia plantat, la fulla giratòria del sabre de llum desviant cada tret de blàster de la tempesta que venia cap a ell. Alguns dels trets van rebotar a través de la plaça per impactar en les ruïnes del costat llunyà, però la majoria va rebotar directe de tornada als mateixos androides, convertint-los en ferralla metàl·lica. Mig minut més tard, havia acabat. Brolis va parpellejar sorprès, preguntant-se si sempre era així de fàcil per als Jedi.

I llavors, a l'altre costat de la plaça, l'androide calamarsa de foc es va agitar i va començar a rodar endavant.

-Compte!- Va advertir Brolis. -Hi ha un ...

La resta de la seva advertència es va dissoldre en un dolorós atac de tos. Però Yoda ja avançava diagonalment per la plaça allunyant-se d'ell, amb el sabre de llum preparat mentre lliscava d'un munt de runes a un altre. La calamarsa de foc va canviar de direcció cap al petit Mestre Jedi, girant per mantenir els seus llançamíssils apuntant cap a ell.

I llavors, a meitat de camí entre dues piles de runes, Yoda es va aturar, enfrontant-se a l'androide com desafiant-lo a un duel privat. L'androide es va aturar, també, i per un moment van semblar estar-se avaluant l'un a l'altre. Llavors, gairebé delicadament, l'androide va baixar les seves beines i va enviar un sol míssil grinyolant a través de l'aire. Brolis es va tensar, mirant impotent com el coet ratllava l'espai obert.

Els sabres de llum Jedi, sabia, podien defensar-se força bé contra els trets de blàsters o armes de plasma. Però intentar bloquejar un míssil d'aquesta forma merament el faria explotar. Si Yoda no feia alguna cosa ràpid, moriria.

Llavors, quan semblava que ja no hi havia cap oportunitat, Yoda va botar gairebé casualment a un costat. El coet va passar cremant per l'espai que acabava de deixar vacant, explotant sense fer mal a una dotzena de metres darrere d'ell.

D'alguna part en el més profund de l'androide calamarsa de foc va venir un murmuri que sonava fastiguejat, era la primera vegada que Brolis sentia fer un soroll així. Per un segon o dos va semblar estar planejant el seu pròxim moviment. Llavors, en una ràpida successió, tres míssils més van sortir amb esclats, obrint-se en una estreta dispersió mentre volaven.

Yoda estava llest. Botà enrere cap a la seva posició anterior per deixar passar al primer, es va tirar a terra mentre el segon volava per sobre del seu cap, llavors va rodar i va saltar cap a dalt a temps per evitar al tercer. Va aterrar a terra, va alçar el seu sabre de llum de nou en una posició d'alerta, i va esperar. Brolis va forçar les orelles, tractant d'escoltar alguna pista del que l'androide faria.

I llavors, a la distància, va sentir una sèrie de clics de calibratge.

-Està fixant un blanc!- va cridar cap a Yoda.

Els seus pulmons es van agitar amb un nou espasme de tos, i només podia esperar que l'altre hagués sentit la seva advertència. En activar el sistema de fixació de blanc, l'androide estava fent que els seus míssils seguissin al seu blanc independentment el que passés. L'única esperança d’en Yoda ara era posar-se a cobert abans que els míssils fossin fixats en ell.

Però es va quedar on era, esperant. Baixant els seus llançadors de nou, l'androide va disparar.

De nou, Yoda va botar cap amunt quan el míssil es va aproximar. Però aquesta vegada quelcom va ser diferent. En comptes de traçar un arc per l'aire, va retorçar seu cos en una desesperant sèrie de girs, retorçant-se d'un costat a un altre com un gimnasta que realitza una complicada rutina aèria.

L'efecte en el míssil va ser extraordinari. Va semblar tremolar mentre volava, el seu nas s'agitava d'un costat a un altre com completament confós. Va passar més enllà d’en Yoda, encara agitant-se, i va continuar fins a explotar a l'altra banda de la plaça.

Brolis va somriure entre dents. Era la mateixa classe d’erràtica maniobra evasiva que havia vist fer a pilots de caces estel·lars per treure’s de sobre un míssil fixat. Mai va suposar que cap ésser, ni tan sols un Mestre Jedi, pogués reproduir semblant tècnica per si mateix.

Tampoc, pel que semblava, ho havia fet l'androide. Un altre grunyit va retrunyir al llarg de la plaça; i llavors, de sobte, estava rodant cap endavant, omplint l'aire d'una nova andanada de míssils mentre avançava.

Yoda ja estava en moviment, botant i girant, colpejant el terra i saltant de nou en angles inesperats, tornant-se un blanc impossible d'encertar fins i tot per a l'armament d'un calamarsa de foc.

Brolis es va trobar fent una ganyota de dolor quan míssil rere míssil passaven sense fer mal més enllà del Mestre Jedi, sacsejant terra i il·luminant la plaça amb detonacions distants. Un dels míssils que semblava que no podia possiblement errar, d'alguna manera es va apartar del seu camí només prou per col·lisionar amb un altre de la salva, detonant-se tots dos a meitat de camí entre Yoda i l'androide.

I mentre aquesta explosió prematura momentàniament bloquejava la vista de l'androide, Yoda va canviar abruptament de la defensa a l'atac. Va llançar el seu sabre de llum cap a la màquina, l'arma girant cap al fosc núvol de fum de la col·lisió dels míssils i sortint de l'altre costat.

Però el blanc ja no hi era. Tot i que els míssils havien topat, l'androide s'havia aturat i havia invertit la seva direcció per rodar ràpidament cap enrere per la plaça. La fulla del sabre de llum va tallar l'espai on havia estat; i mentre l'arma titubejava enmig de l'aire, l'androide va disparar un altre míssil directe cap a ella. A l'últim segon, el sabre de llum es va apartar del seu camí, tornant directe a la seguretat de la mà d’en Yoda. El mateix míssil va passar sense fer mal per afegir un altre cràter més al paisatge distant.

Amb això la cortina de foc va cessar. Per uns segons Yoda i l'androide de nou van semblar mirar-se l'un a l'altre. Llavors, movent-se ràpidament però cautelosament, Yoda desencaminà els seus passos de tornada a l'edifici rebentat.

-Et va deixar allunyar?- preguntar en Brolis, sense creure-ho realment.

-Astut, aquest androide calamarsa de foc és,- Yoda va esbufegar mentre caminava a través de l'obertura i recuperava el seu bastó. –Acostar-me prou per enfrontar-lo en batalla directa, no em permetrà. Ni en atacs fútils gastar tots els seus míssils vol. Per això que ara detingut s'ha, per la situació avaluar més.

-Així que, què fem nosaltres?- preguntar en Brolis.

Les orelles d’en Yoda es van aplanar.

-Deixar-lo destruir-se a si mateix, devem,- va dir, tancant el seu sabre de llum i gesticulant a Brolis. -Vine.- Brolis no havia anat al fons de l'edifici en ruïnes per tres dies, no des que havia confirmat que no hi havia cap ruta d'escapament per allà per a ell i el seu esquadró. Va caminar ara més enllà dels cossos escampats de les seves tropes, lluitant contra el dolor de les seves ferides, preguntant-se què era exactament el que tenia en ment el Mestre Jedi.

Ho va esbrinar aviat. On una vegada només hi havia hagut piles de material esfondrat de la paret i el sostre, hi havia ara un petit túnel, de la mida d’en Yoda, estenent-se a través de la runa. Així que així va ser com l'altre havia aparegut tan inesperadament darrere d'ell.

-Una sèrie de grans cavernes hi ha, en els precipicis darrere d'aquesta part de la ciutat,- va dir en Yoda. -Més enllà d'elles, el meu transport està.

-Sí, conec les cavernes,- va dir en Brolis, arrufant les celles. El Jedi s'havia aturat al costat de l'entrada al túnel i estava mirant enrere.

-No estic segur que pugui arrossegar-me tant,- li va advertir Brolis, mirant el túnel. -El meu costat ...- Es va interrompre quan, de sobte, es va trobar elevant-se suaument del sòl, girant enmig de l'aire, i surant de cap cap al túnel.

-Però les cavernes no tenen cap altra sortida -, va afegir, determinat a no mostrar sorpresa o pànic davant d'aquesta criatura de la meitat de la seva mida, -així que vam decidir que no tenien cap ús estratègic per a nosaltres.- Va arrufar les celles mentre era portat amb destresa pel túnel estret. -O potser hi ha un camí de sortida que jo no conec?

-Cap sortida hi ha,- va confirmar Yoda mentre baixaven pel túnel junts. -Pel costat de l'edifici esfondrat, vaig venir. Però l'androide això no sabrà.- El túnel va ser sacsejat de sobte per una terrible explosió darrere d'ells. Els munts de runes a través dels quals estaven viatjant es van agitar violentament, la pressió de l'ona expansiva va enviar una nova onada de dolor a través de les lesions d’en Brolis.

-Què va ser això?- ploriquejà.

-L'androide calamarsa de foc, és,- va dir en Yoda, la seva veu sonava feble i distant mitjançant el tust de la sang a les orelles d’en Brolis. -Ja no, em temo, viu atrapar-te vol. Ara, crec, a matar vindrà.- Una altra explosió va sacsejar el túnel. Aquesta vegada, quan l'ona expansiva va passar per sobre d'ell, Brolis va caure de nou en la foscor.

Va despertar per trobar-se jaient al costat d'una gran roca, mirant fixament cap amunt a un distant sostre de pedra en penombra. Rodant acuradament, es va aixecar sobre els seus genolls i va posar els seus ulls sobre la gran roca.

Estava en una vasta caverna, en forma de dom, una del grup que Yoda havia esmentat just abans que l'androide calamarsa de foc hagués atacat. Escampats per terra hi havia un grapat de pals de llum, prou per mostrar al Mestre Jedi dempeus al costat de la caverna. Ell estava escurant la paret amb el seu sabre de llum sota d'una ampla banda de roca que s'estenia al llarg de la paret encorbant-se pel sostre i baixant a l'altra banda, formant una espècie d'arc groller al centre de la caverna.

Brolis li va arrufar les celles a la formació. No recordava cap arc allà quan havia explorat aquestes cavernes feia dues setmanes. Podien els seus ulls estar jugant-li males passades?

Es va posar rígid. Sobre el brunzit del sabre de llum podia sentir un altre so: les rodes cruixents d'un androide calamarsa de foc aproximant-se.

El que volia dir que el pla d’en Yoda havia fracassat. Òbviament, havia esperat que l'androide intentés seguir-los i es retardés en els edificis ensorrats prou perquè ell pogués tallar una sortida a través de la paret de la caverna. Però amb persistència i probablement alguns míssils acuradament col·locats, l'androide se les havia manegat per obrir-se camí a través de la runa, engrandir l'entrada a les cavernes, i perseguir-los.

Ara s'aproximava. I estaven atrapats.

Yoda també va sentir el so. Apagant el seu sabre de llum, va botar a través de la caverna per aterrar al costat de la roca d’en Brolis.

-Ah!, despert, ets,- va dir el Jedi. -Bé. Queda't callat, ara, i observa.

 A través de la caverna, la calamarsa de foc va rodar a la vista. El seu ciclopi ull fotoreceptor va situar a Yoda de seguida, i va girar per enfrontar-lo. Amb les beines de míssils apuntades i llestes, va continuar endavant.

Hi havia arribat al centre de la caverna quan, del costat dels dos extrems de l'arc de pedra, un parell de soldats clon es van alçar de cop i volta des del seu amagatall darrere de grans roques i van obrir foc.

La boca d'en Brolis es va obrir amb incredulitat mentre el foc de blàster castigava a l'androide. Però totes les seves tropes havien estat mortes en la lluita. On en aquest món havia trobat Yoda aquests homes?

L'androide va respondre instantàniament a la sobtada nova amenaça. Girant ràpidament a la seva dreta, va disparar un míssil al soldat clon d'allà, llavors va rotar per apuntar en la direcció oposada i va llançar un altre al segon soldat. Els míssils van donar de ple en els seus blancs i van explotar.

Amb un horrible doble cruixit, les seccions inferiors de l'arc van esclatar.

Les ones expansives van córrer cap amunt al llarg de les parets, destrossant l'arc en cascades bessones de pedres esfondradores. Les ones van aconseguir el cim del dom, i amb un rugit la resta de l'arc i tot el centre del sostre es va desplomar. Enterrant l'androide calamarsa de foc sota d'un gegantí munt de roca.

I Brolis finalment ho va entendre. No hi havia hagut cap soldat, merament armadures buides animades pel mateix poder misteriós que l'havia portat abans a través del túnel. Yoda no havia estat intentant tallar una sortida amb el seu sabre de llum, però en canvi havia estat donant-li els tocs finals a un parany caça-babaus de roca solta que sabia que s'esfondraria sota l'atac de l'androide.

Com havia promès, havia deixat a la calamarsa de foc que es destruís a si mateix.

-Vine, comandant,- va dir en veu baixa el Mestre Jedi.

-Esperant, el meu transport està.

FI