CAPÍTOL 21
-Allà, amic meu -va dir en Qui-Gon al drac. Apuntant a
les cavernes. La dotzena de passadissos que portaven a la cova donaven al
mateix costat de la muntanya i, des del cel, les entrades de les coves
semblaven forats de cucs.
Qui-Gon es va esforçar per controlar la ment del drac i
així obligar-lo a baixar a terra sense perill. Estava preocupat. Fins on li
arribava la vista, veia dracs que es dirigien en esbarts cap a les coves. Quan
es cridaven els uns als altres, els seus crits eren ensordidors.
En Qui-Gon havia vist arbres gegants al Bosc platejat
dels Somnis, al planeta Kubindi. Algunes de les seves enormes fulles podien
mesurar vint metres d'ample, i quan queien a la tardor, flotaven en l'aire com
basses gegants. Això era el que li recordaven els dracs. Volaven pel cel com
queien les fulles en el bosc de Kubindi.
No obstant això, aquestes criatures eren mortíferes, i
com Qui-Gon, s'encaminaven cap a les cavernes.
Qui-Gon va cridar mentalment al jove Obi-Wan per
advertir-lo del perill. Després va esperar a què el drac volés cap avall, fins
a situar-se prop de l'estreta vora que hi havia fora de les coves. Qui-Gon va triar
aquest moment per saltar de l'esquena de la bèstia i va aterrar a la vora,
subjectant-se amb una mà a la paret interior de la cova. El drac es va allunyar
volant, emetent un xiscle suau i confús en quedar alliberada la seva ment.
Qui-Gon havia donat dos passos cap a l'interior de la
cova quan va veure a l'Obi-Wan que sortia corrent cap a fora, amb el seu sabre
làser en alt.
* * *
L'Obi-Wan va córrer fora de la cova, es va parar en sec
i va mirar al cel horroritzat. Al principi va creure estar veient només núvols
foscos, però després es va adonar que bandades de dracs ocultaven el sol, i que
tots venien volant cap a les cavernes.
Mai en la seva jove vida havia experimentat tant
terror. Les cames li van flaquejar i la ment se li va quedar de sobte en blanc.
No sabia què fer.
Llavors va veure a Qui-Gon que venia cap a ell, i es va
sentir alleujat. El Jedi semblava estar ferit i sagnava, agafant-se a una
espatlla. Però estava viu.
- Vas aconseguir els dàctilus? -va preguntar l'Obi-Wan.
Qui-Gon va afirmar amb el cap.
- Els arcones?
-Encara són vius, però agonitzen. Anem, Qui-Gon. Jo
m'ocuparé de l'entrada de la cova.
L'Obi-Wan esperava que Qui-Gon discutís l'ordre i que
li manés a ell de tornada amb els dàctilus. El Cavaller Jedi es va limitar a
mirar-lo durant una dècima de segon. Obi-Wan va veure respecte i acceptació en
els ulls del Mestre.
-Tornaré -va prometre Qui-Gon, i va córrer cap a les
cavernes. Segons després, centenars de dracs es van abalançar sobre l'Obi-Wan.
El seu sabre làser acoltellava i cremava, crepitava i brunzia. Els dracs rugien
i queien cap a enrere. Lluitava millor i amb més força del que havia lluitat
mai, fins i tot millor del que ell pensava que era capaç.
Però sabia que no anava a mantenir els dracs allunyats
durant molt més temps.
* * *
Qui-Gon va córrer amb la bossa de dàctilus a través
dels passadissos i entre els guàrdies hutts i whíphids.
La determinació que es veia en els seus ulls era tal,
que ningú es va atrevir a aturar-lo. Els guàrdies d'en Jemba es van apartar
espantats fins que enmig del túnel i a meitat de camí, el mateix Jemba li va
sortir al pas.
- Alto! -va ordenar l'enorme hutt-. On vas?
En Qui-Gon va mirar-lo fixament.
-Serà millor que enviïs als teus guàrdies a la sortida
de les coves -va advertir-lo Qui-Gon -. Tenim problemes.
- Ha, ha! -va riure en Jemba-. El teu boig pupil ja va
intentar aquest truc abans!
Tot d'una, un drac va rugir prop de l'entrada d'un dels
túnels. El so era esgarrifós. La cova va tremolar i diversos trossos de pedra van
caure del sostre.
-Ja han començat -va dir en Qui-Gon seriosament.
Després, va decantar l'espatlla per passar al costat
del hutt i va córrer a portar els dàctilus als arcones.
* * *
En Grelb es va estrènyer entre dues roques planes,
estirat durant un moment, amb el seu rifle làser a la mà i mirant avall, cap a
les cavernes. Havia perdut la seva oportunitat de matar a Qui-Gon Jinn. El Gran
Jedi havia arribat a les coves, però el seu pupil guardava l'entrada de la
caverna, sabre làser en mà.
Preferia al Mestre, però de moment hauria de
conformar-se amb l'alumne.
Els dracs queien com rajos del cel i enfilaven cap al
noi. Fins i tot Grelb va haver de reconèixer les habilitats del jove Jedi. El
seu sabre làser colpejava una vegada i una altra, i el noi no mostrava cap
signe de cansament. Gairebé seria una pena matar-ho.
Els raigs creuaven el cel. La pluja refermava sobre les
pedres que en Grelb tenia sobre el seu cap. Era la part positiva d'amagar-se
sota d'aquestes pedres, almenys es mantenia sec.
Va aixecar l'arma i va intentar apuntar al jove Jedi.
El sabre làser del noi relluïa entre els dracs.
Tot el que necessito, va pensar en Grelb,
és un petit instant per disparar. Només
un...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada