12
El viatge de tornada des de Prakith fins a Ciutric IV
menava encara més que el viatge original. Hauria d'haver estat més ràpid, per
descomptat; Bane ja havia traçat les rutes hiperespacials que li portarien de
tornada fora del Nucli Profund. Però en les hores que havia passat en el món
volcànic adquirint l'holocró dels seguidors de l'Andeddu, diverses de les
carreteres que s'havia utilitzat per al viatge d'anada havien canviat i
s'havien tornat inestables.
Dos ja s'havien col·lapsat, forçant-li a recalcular el
seu viatge. Estadísticament, les probabilitats que això passés en tan poc
termini de temps eren astronòmicament petites. No obstant això, les
estadístiques sovint s'anaven pel lateral quan els esdeveniments eren influenciats
per la Força. Hi havia massa registres d'aquells que havien arribat a tenir
possessió d'artefactes Sith poderosos caient víctimes de la funesta mala
fortuna com per rebutjar aquests relats com a mera coincidència.
Molts creien que els talismans del Costat Fosc portaven
una maledicció; altres clamaven que estaven d'alguna manera vius, com si els
materials inanimats utilitzats per fer un anell, amulet, o holocró poguessin
d'alguna manera aconseguir la consciència. Aquells prou ignorants com per creure
en aquelles supersticions podrien haver clamat que l'holocró de l'Andeddu
estava lluitant contra Bane. Haurien declarat que les rutes hiperespacials
col·lapsant-se eren una evidència de l'esperit venjatiu de l'Andeddu atrapat
dins la piràmide de vidre buscant destruir el lladre que havia profanat el seu
temple sagrat.
En Bane sabia que no hi havia una malvolença inherent a
l'holocró; era merament una eina, un repositori de coneixement. Tot i això,
també entenia l'abast que podien tenir els efectes de la Força. Una tempesta de
violència s'arremolinava al voltant dels objectes imbuïts amb la màgia dels
Sith antics; els forts podien cavalcar sobre la tempesta fins a altures encara
més grans, els febles serien escombrats al seu pas i destruïts.
L'holocró de l'Andeddu era un talismà de poder
innegable; Bane podia sentir les onades d'energia del Costat Fosc radiant
d'ell. Era possible que la fràgil matriu del continu espai-temps del Nucli
profund hagués estat subtilment alterada per aquestes onades durant el seu
viatge de tornada, desestabilitzant les hipercarreteres. Va traçar una ruta de
prop de cent salts breus, minimitzant el perill en passar tant del viatge en
l'espai real com fos possible. Li portaria gairebé dues vegades tornar a casa,
però era millor ser cautelós que arriscar-se a que la seva nau fos
instantàniament aixafada en una singularitat localitzada pel col·lapse sobtat
d'un passadís hiperespacial debilitat.
Afortunadament, tenia una forma d'ajudar-li a passar
l'estona.
-La transferència de l'essència és el secret de la vida
eterna-, li va dir l'holograma.
En Bane estava assegut de cames creuades al terra de la
seva nau, l'holocró descansant a terra davant d'ell. Una imatge tridimensional
d'en Darth Andeddu, vint centímetres d'alta, estava sent projectada just sobre
l'àpex de la piràmide de quatre cares.
-El cos físic sempre es debilitarà i fallarà, així i
tot, no és res excepte una closca o recipient, -va continuar l'holograma-. Quan
arribi el moment, és possible transferir la teva consciència... el teu
esperit... a un nou recipient... com jo he fet amb aquest holocró.
En Bane entenia que la projecció que li parlava no era
l'esperit mort de l'antic Lord Sith; era només una personalitat simulada
coneguda com un guardià. Cada holocró en tenia un. Un guia virtual programat
amb els trets de la personalitat del creador original, el guardià servia com a
protector de la informació emmagatzemada en l'artefacte.
L'aparença del guardià sovint imitava la del creador de
l'holocró... o almenys, la imatge que el creador volia que altres veiessin. En Bane
recordava com el guardià de l'holocró de la Bèlia Darzu sovint canviava
d'aparença, reflectint la seva herència canviant.
El seu propi holocró projectava una imatge d'en Bane
encara vestit amb la seva armadura d'orbaliskos. Tot i que els paràsits havien
resultat ser poc pràctics a la vida real, l'aparença horrorosa del seu cos
cobert per la infestació era més impressionant i intimidatòria visualment.
També feia esment als sacrificis que un havia de fer per abraçar l'autèntic
poder del Costat Fosc, una lliçó valuosa per a qualsevol que seguís els seus
ensenyaments.
Més important, els orbaliskos emmascaraven la seva
aparença i ocultaven la seva autèntica identitat. Si l'holocró alguna vegada
queia en mans dels Jedi mentre encara fos viu, serien incapaços de
reconèixer-li per la imatge del guardià... una consideració encara més gran ara
que era a la cúspide d'aprendre els secrets de la vida eterna. Però primer,
havia de derrotar la petita però imponent figura que ara s'alçava davant seu.
L'Andeddu havia triat representar-se a si mateix com un
home amb una armadura pesada banyada en un ferotge brillantor de vermell i
taronja. Sobre el seu cap descansava un tocat alt i pla, reminiscent d'un alt
sacerdot, envoltat per una fina corona d'or enfilada amb gemmes. La seva cara
estava enfonsada i demacrada, quasi esquelètica.
Durant els últims quatre dies, en Bane havia jugat als
jocs del guardià en un intent de desbloquejar els secrets de la vida eterna. Hi
havia aprofundit en l'holocró de l'Andeddu, aconseguint en menys d'una setmana
el que hauria portat a altres mesos o fins i tot anys. Hi havia patit a través
de les tedioses lliçons; havia escoltat les xerrades filosòfiques pesades de la
figura hologràfica. No havia après res de nou sobre la Força, encara que les
paraules del guardià havien revelat molt sobre la personalitat i creences d'en
Darth Andeddu.
Com molts dels Sith antics, era cruel, arrogant,
centrat en si mateix, i curt de mires. Les seves lliçons s'assimilaven en
aquelles dels instructors d'en Bane a l'Acadèmia Sith de Korriban; lliçons que
en Bane havia rebutjat dècades abans com defectuoses. S'havia mogut més enllà
dels seus ensenyaments. El seu enteniment del Costat Fosc havia evolucionat. En
crear la Regla de Dos, havia guiat una nova era per als Sith. Hi havia
transcendit l'enteniment limitat d'homes com Andeddu, i estava fart d'escoltar
la lletania ignorant del guardià.
-Mostra'm el ritual de la transferència d'essències,
-va exigir en Bane.
-El ritual està forjat amb perills, -va advertir-li el
guardià-. Intentar-ho farà que el recipient actual sigui destruït, el teu cos
serà consumit pel poder del Costat Fosc.
En Bane va estrènyer les seves dents en exasperació.
Havia escoltat aquestes advertències almenys una dotzena de vegades abans.
-Escull el teu nou recipient amb cura. Si selecciones
un ésser viu, tingues en compte que el seu propi esperit lluitarà contra tu
mentre tractes de posseir el seu cos. Si la seva voluntat és forta, fracassaràs
i la teva consciència serà llançada al buit, condemnada a una eternitat de
sofriment i turment.
La menció del buit sempre feia a Bane pensar en la
bomba mental, i els centenars d'esperits Sith i Jedi atrapats per sempre per la
seva detonació. Li recordava allò que havia complert; li recordava qui era.
-No sóc cap estudiant acovardit de por davant
l'inimaginable poder del Costat Fosc, -va deixar anar Bane a l'holograma-. Sóc
el Lord Fosc dels Sith.
-El teu títol no significa res per a mi, -es va mofar
el guardià-. Jo decideixo qui és digne d'aprendre els meus secrets, i tu no
estàs encara preparat. Potser mai ho estiguis.
Durant els últims dies en Bane havia arribat en aquest
punt massa vegades. No anava a deixar que el guardià li frustrés de nou.
En Bane va alçar l'holocró del sòl amb la seva mà
dreta, ignorant la tremolor massa familiar de la seva mà esquerra. Hi havia una
altra forma d'obtenir el coneixement que buscava, però era un camí forjat amb
perills.
En la construcció del seu propi holocró, en Bane havia desenvolupat
un coneixement íntim de com funcionaven els talismans. Cada un era únic, un
repositori de tot el que el seu creador havia après durant la seva llarga vida.
Però hi havia similituds que eren comuns a tots ells, incloent el que estudiava
ara.
L'holocró de l'Andeddu era una piràmide de quatre cares
feta de cristall suau, fosc. Els glifs arcans d'or i vermell estaven gravats en
cada cara, els símbols místics concentrant i canalitzant el poder del Costat
Fosc. A dins hi havia una intricada matriu de vèrtexs i entramats de vidre. Els
filaments fins, entreteixits formaven un sistema de dades capaç d'emmagatzemar
quantitats gairebé infinites de coneixement, així com proveir d'un marc per a
les xarxes cognitives requerides per crear l'aparença del guardià i
personalitat.
Tot el sistema estava controlat per la corona, una
única peça de vidre fosc penjada sobre l'àpex de la piràmide. Imbuït amb un
poder increïble, la corona estabilitzava l'estructura de la matriu, permetent
que les peces individuals de dades poguessin ser accedides instantàniament pel
guardià.
No obstant això, era possible evadir al guardià... però
només per un prou fort com per sobreviure a l'intent. Si la voluntat d'en Bane
flaquejava, o si el poder de l'holocró de l'Andeddu era més del que podia
manejar, llavors la seva ment seria destruïda. La seva identitat seria devorada
pel talismà, deixant al seu cos com una closca sense ment. Era una estratègia
desesperada, però no hi havia una altra forma d'obtenir el que necessitava. No
a temps d'ajudar-lo contra la Zannah.
-Si no em vas a donar el que vull, -va cridar al guardià-,
aleshores ho prendré!
Estenent-se amb la Força, va portar la seva consciència
a les profunditats dels funcionaments interns de la piràmide mentre el guardià
deixava anar un crit d'ira impotent. Llançant la seva consciència directament a
la corona, en Bane va deixar que la seva voluntat envaís el petit talismà de
quatre cares just com havia envaït la fortalesa del culte de l'Andeddu abans a
Prakith.
Per un breu instant va poder sentir l'infern ardent de
poder atrapat dins amenaçant amb consumir la seva identitat. En Bane va agrair
el dolor, alimentant-se d'ell i transformant-lo juntament amb tota la
frustració i ràbia que havia format durant els últims quatre dies en una tempesta
iracunda, arremolinada d'energia del Costat Fosc. Llavors, a poc a poc, va
començar a posar ordre al caos, doblegant-lo a la seva voluntat.
Utilitzant la Força, en Bane va començar a fer subtils
ajustos al vidre de la matriu de l'holocró. Va començar a manipular el conjunt
de filaments, torçant, girant i movent amb subtils i immesurables ajustos
mentre s'obria pas més i més profundament en les dades en persecució del que
buscava. De moltes maneres era com piratejar una xarxa d'ordinadors segura, només
que un milió de vegades més complex.
Amb cada paràmetre, la imatge del guardià parpellejava
i cridava, però en Bane era inconscient del patiment de la simulació
artificial. Durant diverses hores, va continuar el seu treball, el seu cos
suant amb força, fins que finalment va trobar el que buscava: el ritual de
transferència de l'essència; el secret de l'Andeddu de la vida eterna.
Amb una última empenta de la Força, es va estendre amb
la seva ment i va agafar el que havia estat buscant. Amb l'ajuda del guardià,
la informació hauria portat setmanes per absorbir-la i aprendre-la. En Bane,
però, havia anat directament a la font. El coneixement fluïa directament des de
l'holocró cap a la seva ment, cru i sense filtrar. Milers d'imatges inundaven
la seva consciència, una explosió de visions, sons, i pensaments que li van fer
deixar caure l'holocró a terra, trencant la connexió.
La imatge del guardià es va esvair, deixant a Bane sol
a la nau, encara assegut de cames creuades a terra. Estava llançat cap
endavant, el seu alè sortint en panteixos pesats. Les seves robes estaven
amarades de suor; el seu cos tremolava de cansament.
Lentament es va alçar dempeus i es va obrir pas fins al
seient del pilot. Va caminar amb el caminar trontollós d'un home borratxo de vi
mandalorià, descansant la seva mà a la paret per recolzar-se. El seu cap estava
surant, perdut en els secrets que havia agafat de les profunditats de l'holocró.
Mentre es col·lapsava al seient, la consola de control
va començar a bipejar suaument. Li va portar diversos segons adonar-se que
l'últim salt hiperespacial del seu viatge de retorn estava arribant a la seva
fi... tot i que encara hi havia molts més salts a fer.
Necessitava traçar una ruta per al següent tram del
viatge, però no estava en estat de contemplar-la ara. No mentre la seva ment
desconcertada encara estava lluitant amb el que havia après. Necessitava temps
per processar la informació de l'holocró, per embolicar la seva ment al seu
voltant. Per analitzar i compartimentalitzar tots els fets, reunint-los en
alguna cosa similar al pensament racional. En Bane va estendre el braç i va
activar el pilot automàtic, acontentant-se amb deixar que la nau fora a la
deriva lentament mentre es recuperava. Llavors va tancar els ulls i deixar que
la foscor de la son li embolcallés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada