EPÍLEG
En Set Harth era massa llest com per tornar al seu
estat a Nal Hutta. Si la Zannah hagués sobreviscut a la destrucció de la Presó
de Pedra només era qüestió de temps fins que fos allà a buscar-lo, i no tenia
desitjos de topar-se amb ella de nou.
Afortunadament, en Set havia construït la seva vida
sota el principi subjacent que hagués d'estar en fugida en qualsevol moment.
Tenia altres mansions en altres mons, des de Nar Shaddaa fins a la pròpia
Coruscant, i almenys una dotzena d'identitats falses que podia assumir si no
volia ser trobat. No es preocupava per la Zannah, no quan tenia una cosa molt
més interessant davant d'ell.
Estava assegut de cames creuades a terra de la
llançadora que havia robat de la Presó de Pedra, l'holocró de l'Andeddu
descansant en una petita taula a un parell de metres de distància. Tota la seva
atenció estava concentrada a la petita figura hologràfica sent projectada des
del cim de la piràmide negra.
-Et portarà anys aprendre les lliçons que he d'ensenyar-te,
-li va advertir el guardià, els seus trets esquelètics seriosos i funestos-.
Has de demostrar ser digne abans que et reveli el ritual de la transferència
d'essències.
-Per descomptat, Mestre-, va dir ell assentint ansiós-.
Ho entenc.
S'havia queixat sota la tutela del Mestre Obba i els
Jedi. Hi havia sentit serioses reserves sobre servir d'aprenent sota la Zannah.
Però en Set estava més que disposat a fer el que fos que el guardià requerís
d'ell.
Per començar, sabia que només havia de respondre davant
el guardià quan l'holocró estigués actiu. Al contrari que amb un Mestre viu, en
Set era qui decidiria on i quan començaria cada lliçó.
Més important, tot i així, l'holocró li estava oferint
una cosa que realment volia. La Zannah havia intentat temptar-lo amb promeses
de poder i l'oportunitat de destruir als Jedi i dominar la galàxia. Però en Set
ja tenia poder més que suficient per obtenir el que necessitava de la vida.
A més, ets encantador,
llest, i atractiu. Què més podria demanar ningú?
L'última cosa que volia era dominar la galàxia. Deixa
que els Jedi i els Sith lluitin en la seva guerra sense fi. El resultat no feia
cap diferència per a ell. Ell era un supervivent; tot el que volia era viure
una vida llarga i pròspera. I si aprenia els secrets de la transferència
d'essències, la seva vida seria molt llarga certament.
Hauria de tenir molta cura, és clar. Mai atreure massa
atenció cap a si mateix. Tractar de no creuar-se amb els Jedi o amb gent
poderosa com la Zannah.
No hi ha problema.
Bàsicament, simplement fes el que ja estàs fent.
Això, i protegir l'holocró com si la seva vida -la seva
llarga, llarga vida- depengués d'això.
-Estàs preparat per començar la teva primera lliçó? -va
preguntar el guardià.
-No té ni idea, Mestre, -va respondre en Set amb un
somriure irònic-. No té ni la més remota idea.
FI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada