La Fi de la Pau (V)

Anterior

CAPÍTOL 5

L'habitatge vermell i blau del clan Banoosh-Walore formava part de la ciutat de Senali, que s'aixecava sobre plataformes flotants. Les diferents illes estaven connectades entre si mitjançant elegants ponts de plata que s'arquejaven sobre les aigües blaves.

La brillant construcció s'estenia per una àmplia zona. L'àrea principal de l'habitatge no era més que una estructura formada per parets de fulles entreteixides que s'enrotllaven per deixar córrer la brisa marina. Una de les parets estava desplegada per protegir del sol l'interior del domicili. Les altres tres estaven obertes. No calia trucar. Podien veure els membres del clan reunits a la gran sala central.

Una femella senalita d'elevada estatura i amb coralls roses units als seus curts cabells els va convidar a entrar.

-Meenon em va dir que veníeu. Benvinguts, benvinguts! Deixeu-me que us presenti. Jo sóc Ganeed, la germana d'en Meenon. Aquests són els meus fills, Hinen i Jaret, i aquesta és la dona d'en Jaret, Mesan, i la seva filla, Tawn. Aquells són Drenna, la meva filla petita; Wek, el fill de la meva germana; Nonce, el meu marit; Garth i Tonai, el meu pare. Ah, i ella és la meva nodrissa, Nin; i el nadó, a la qual anomenem Bu.

Un nen petit va tirar a Ganeed de la túnica.

- I jo! -va dir.

Ella li va posar una mà sobre el cap.

-És clar, Tinta. No t'he oblidat. T'he deixat per al final perquè ets molt important.

Obi-Wan va saludar amb una inclinació de cap al nodrit i animat grup. Sabia que seria incapaç de recordar-se de tots els noms. Hi havia començat feia poc el seu entrenament de memòria en el Temple. Podia dibuixar de memòria un esbós tècnic que tot just havia contemplat durant deu segons, o recitar una complicada fórmula que havia sentit feia temps, però encara no se li donava bé recordar els noms d'un grup d'éssers vius. Esperava que Qui-Gon si fos capaç.

Un dels fills de la Ganeed, Jaret o Hinen, es va asseure en una llarga taula. Estava pelant fruita al costat d'una jove femella senalita. Seria Wek o Mesan? La senalita de més edat es trobava davant d'un fogó, remenant en un pot una cosa que feia una olor deliciosa. Un jove bressolava el nadó, i una bella jove senalita de pèl platejada estava asseguda en una cantonada, arreglant una xarxa de pesca. Tots semblaven parlar al mateix temps i no es podia distingir cap veu, excepte la de la Ganeed, que demanava a tots que guardessin silenci. Al final va optar per agafar una cassola i la va colpejar amb una cullera. Els membres del clan van callar.

-Així -va dir ella satisfeta.

Taroon seguia rígid al costat d'Obi-Wan, que també se sentia incòmode. Va admirar la forma en què Qui-Gon va recolzar una cama sobre una banqueta i va començar a parlar tranquil·lament amb Tinta, lloant una joguina que el petit tenia a la mà. Obi-Wan no tenia aquesta facilitat per parlar amb estranys.

-El primer que hauria de dir-vos és que no tenim ni idea d'on està Leed -va dir la Ganeed sense esperar que Qui-Gon li preguntés-. Va deixar una nota dient que el millor per al seu clan era que no ho sabéssim.

Qui-Gon va assentir.

-Entenc.

Un dels fills de la Ganeed va prendre la paraula.

-Leed és així. No li agrada causar problemes.

La seva dona va assentir.

-És molt considerat.

El marit de la Ganeed, Garth, va intervenir al seu torn.

-Fins i tot quan era un nen, la seva bondat feia que tots l'apreciessin. És una veritable llàstima que li hagi passat això.

-És una llàstima que el seu pare no entri en raó -va dir Hinen. O era Jaret?

Obi-Wan va veure els punys d'en Taroon ocults sota la túnica. El príncep estava lluitant per controlar-se. Qui-Gon li havia advertit que deixés que els Jedi s'ocupessin de tot.

L'anciana Nin els va mirar des del fogó.

-Ell sempre feia les coses a la seva manera, el nostre Leed. Wek, si us plau, posa la taula per menjar. Els nostres convidats es quedaran?

-Ho sento, no podem, però gràcies -va dir en Qui-Gon amablement.

El jove Wek va començar a posar la gran taula. Tot just semblava un o dos anys menor que en Leed. Obi-Wan es va preguntar si serien amics.

Qui-Gon devia pensar el mateix.

- Hi ha algun lloc especial on li agradi anar a Leed, Wek? -li va preguntar en to cortès.

Wek va col·locar un bol a la taula.

-Bé, li agrada nedar -va dir.

-I això quan no està navegant -va dir Jaret o Hinen.

-És cert, Jaret -va dir l'altre fill. Per fi, Obi-Wan va saber qui era qui.

- M'encanta navegar! -va cridar en Tinta-. Leed em va ensenyar a fer-ho i...

-Però no oblideu que sempre estava donant passejades pel bosc -va interrompre Mesan mirant a Jaret-. Aquí és on buscaria jo... -es va aturar de cop i volta per agafar el nadó, Bu, que havia començat a plorar.

-Allà només va a la primavera -va dir Nonce per sobre del plor del nadó. Va anar fins al fogó i va començar a ajudar la Nin, tallant el pa per a la menjar-. A ell...

- També va a l'estiu! Tothom va a l'estiu! -va replicar en Wek-. Tu no ho saps perquè...

- Qui va a l'estiu? Fa massa calor -va intervenir Tawn-. A Leed li agrada l'aigua fresca i els llargs banys. I...

-El menjar -va intervenir Hinen, acostant-se al taulell per agafar un tros de pa-. A Leed li encanta el menjar. Aviat estarà de tornada... Ai! -va cridar quan Nonce li va donar en els artells amb una cullera de fusta.

El nadó va començar a plorar de nou, i Jaret el va agafar dels braços de Mesan. Tinta començar a barallar-se amb l'altre nen.

-Hi estic d'acord amb Jaret -va dir Tonai amb veu serena per sobre dels plors i els crits de la baralla-. Jo buscaria al bosc, no al mar.

- Jo vaig dir al mar, i no en el bosc! -va protestar Jaret-. Mai escoltes una paraula del que...

-De tota manera, jo què sabré -va interrompre en Tonai, encongint-se d'espatlles.

-Tu saps molt, vell -va dir l'anciana Nin-. Excepte quan has d'anar al llit.

-Sé quan he de menjar -va dir en Tonai, seient a la taula amb gran satisfacció. Nin va servir una mica de sopa en un bol.

-Jo crec que va tornar a Rutan pel seu compte -va dir Garth-. Això tindria sentit. No volia que ens preocupéssim.

Aquest últim comentari va provocar nombroses intervencions. Jaret i Hinen van començar a cridar. Tinta tirà la safata de pa. Bu va començar a sanglotar, i Jaret va lliurar la petita a Ganeed.

Ganeed va somriure als Jedi per sobre l'espatlla del nadó, mentre li donava copets a l'esquena.

- Veieu? No tenim ni idea d'on pot estar.

-Ni tan sols la Drenna ho sap -va dir Tinta.

Qui-Gon va clavar la seva amable mirada en el nen.

- Drenna és molt amiga d'en Leed, Tinta?

-Són gairebé de la mateixa edat -va dir la Ganeed, lliurant el nadó a Mesan.

Obi-Wan va contemplar a Drenna per primera vegada. La seva densa cabellera semblava gairebé tan platejada com la seva pell blava fosca. La noia va alçar els ulls de plata per mirar als Jedi.

-Ja veieu que aquest lloc és una mica caòtic -va dir, fent una ganyota-. Potser l'únic que Leed buscava era una mica de pau per aclarir les seves idees. Jo crec que tornarà aviat.

-Drenna, ajuda a Wek a parar taula -va exclamar la Nin-. Vés a seure, noi, estàs molt cansat.

-Anem a menjar -va dir Jaret-. Tinc gana.

-Bé, doncs vine a la taula -li va reprendre la Nin-. Jo no puc fer-ho tot.

La Drenna es va aixecar d'un salt i va començar a posar el menjar en els bols.

-Sí, és probable que Leed torni aviat -va dir en Qui-Gon-. Trobarà a faltar el seu clan. Així com vosaltres a ell.

Els ulls de la Ganeed es van omplir de llàgrimes.

-Com nosaltres a ell -va dir ella en veu baixa.

El silenci es va fer en el clan per primera vegada. Obi-Wan percebia dolor en els rostres. Va veure que estimaven sincerament a Leed.

Durant un instant, l'únic que es va escoltar van ser els petits singlots de Bu, que recolzava el seu caparró a l'espatlla de la seva mare.

-Això és una pèrdua de temps -va dir en Taroon de sobte-. No ens diran res.

-Us deixem perquè pugueu menjar -va dir en Qui-Gon educadament i inclinant-se per saludar el clan.

-Us desitgem pau i serenitat -va dir la Ganeed, somrient amb els ulls plorosos-. I si trobeu a Leed, si us plau, protegiu-lo.

-Així ho farem -va prometre en Qui-Gon.

Van sortir pel passadís que unia l'estructura amb l'embarcador principal, de tornada a la residència d'en Meenon.

-No han estat de cap ajuda -es va queixar en Taroon-. No entenc com Leed podia aguantar viure amb tanta gent.

-Ells semblen gaudir de la companyia -va comentar en Qui-Gon.

-I tant, els encanta parlar -va afegir l'Obi-Wan. S'havia sentit incòmode entre el clan, però també havia sentit la calidesa i el visible afecte que sentien els uns pels altres.

-Però no han dit res -va dir en Qui-Gon-. T'has adonat, padawan?

Obi-Wan va pensar en això.

-Es contradeien els uns als altres. Era com si estiguessin tractant de donar-nos pistes, però no ho feien.

-Exactament. I després, quan vam desviar la nostra atenció cap a la Drenna, a tots els va entrar molta pressa per menjar. Per aquí.

Qui-Gon va baixar per una petita plataforma perpendicular a la principal. Hi havia un petit jardí flotant per al gaudi dels habitants de la ciutat. Qui-Gon es va aturar darrera d'un arbust ple de capolls de flor del taronger.

- Què estem fent? -va preguntar en Taroon irritat-. No tenim temps d'agafar flors.

Qui-Gon no va respondre. Obi-Wan va veure que des d'aquest punt veien perfectament l'entrada de la residència del clan. Un moment després, Drenna va sortir. Es va aturar a l'embarcador, va mirar a la dreta i després a l'esquerra. S'havia col·locat un cenyidor amb provisions per sobre de la túnica, i Obi-Wan va veure que portava la butxaca plena.

La jove va girar i es va allunyar ràpidament per la plataforma en direcció oposada.

-Anem -va dir Qui-Gon.

- Per què anàvem a seguir a una senalita en els seus inútils encàrrecs? -va protestar en Taroon.

-Perquè ens conduirà fins a Leed -va respondre en Qui-Gon.

Següent