La Reina Invisible (V)

Anterior

5

La ruta cap al laboratori de la Cilghal a Ossus era tan serpentejant com qualsevol a través dels terrenys de l'acadèmia, girant a través d'un laberint de matolls i desviant-se més enllà de vistes acuradament planejades, seguint un camí de graons ajustadament col·locats que forçava deliberadament als caminants a frenar i contemplar el jardí. Fins i tot així, la mirada de la Leia va seguir tornant-se cap al contenidor d'estasi a les mans. La gota suspesa dins estava bategant com un cor platejat, fent-se més gran cada vegada que s'expandia, tremolant una mica més notablement cada vegada que es contreia. Ella es va estremir en pensar què podria passar si la misteriosa escuma explotava a l'interior del contenidor. Qualsevol cosa que bategava dins d'un camp d'estasis probablement podria obrir-se camí menjant set mil·límetres de vidre de seguretat no reactiu.

El camí va envoltar una suau corba i una dotzena de metres més endavant, la forma trapezoïdal de la Porta de la Claredat va emmarcar un tranquil pati accentuat per una petita font. La Leia va passar sota les peces creuades sense aturar-se i després es va tornar cap a una obertura a un costat de la font... i va sentir un xiuxiueig desaprovador darrere seu.

-Aquezta eztà zorpreza per l'oblit del zeu eztudiant -va dir la Saba amb veu rasposa-. Què ha de fer una Jedi quan entra en elz terrenyz de l'acadèmia?

La Leia va posar els ulls en blanc i es va tornar per mirar de front la barabel.

-No tenim temps per meditar en aquest moment, Mestra.

La Saba va parpellejar dues vegades, després va ajuntar les seves urpes i va romandre dreta a l'altre costat de la porta.

-De veritat. -La Leia va tornar a creuar la porta i li va donar un copet al costat del contenidor-. Mira aquesta cosa.

La Saba la va mirar.

-Això no éz excuza per ignorar lez reglez -va dir llavors.

-No tenim temps per a les regles -va dir la Leia-. Necessitem portar aquest contenidor a la Cilghal.

-I com méz aviat completiz lez tevez meditacionz, abanz ho farem.

-Saba...

Un rugit va sonar sota a la gola de la Saba.

-Mestra Sebatyne -es va corregir la Leia-, no creus que en Luke voldria que ens donéssim pressa?

La barabel inclinà el cap i va mirar la Leia amb un ull.

-Ho eztàz fent una altra vegada.

-Fent què?

-Raonar. Aquezta éz una habilitat que ja haz dominat. -El to de la Saba es va tornar sever-. El que encara no haz aprèz éz obediència.

-Ho sento, Mestra. -La Leia s'estava exasperant-. Prometo treballar en això més tard, però just ara em preocupa més que aquesta cosa quedi lliure dins de l'acadèmia.

-Éz quan eztem alarmadez quan la meditació éz més important. -La Saba va allargar la mà cap al contenidor d'estasi-. Aquezta zoztindrà l'ezcuma de manera que puguiz concentrar-te.

Comprenent que la seva determinació no era rival per a la tossuderia d'una barabel, la Leia va cedir a contracor el contenidor d'estasi. Va centrar la seva atenció en la font, mirant el seu paraigua d'esquitxades platejades en l'aire, escoltant-la ploure sobre l'estany, i va començar un exercici de respiració Jedi. Es va fer conscient de la fresca aroma dels agents anti-algues i la frescor de la boira sobre la seva pell. Però fins i tot això es va esvair després d'un moment i li va quedar només la respiració per concentrar-se... inspirar pel nas... expirar per la boca... i els nusos del seu interior van començar a desfer-se.

La Leia va començar a comprendre que no estava gens preocupada per l'escuma. Havia vist a Woteba que no desintegrava res instantàniament. Fins i tot si la gota fora a explotar dins del contenidor d'estasi, encara tindria molt de temps per arribar fins al laboratori de la Cilghal i contenir-lo en una altra cosa.

El que li preocupava era Han. O, més aviat, l'absència d'en Han. Se sentia culpable per haver-lo deixat a Woteba, especialment per honorar una promesa que Luke havia fet... i especialment sabent el que ell sentia per les «cuques». Fins i tot més que això, tot simplement li semblava malament. Era la primera vegada en anys que ella havia viatjat més d'uns quants centenars de milers de quilòmetres sense Han i sentia com si li faltés una part de si mateixa. Era com si un droide MD li hagués tret la part graciosa del seu cervell o com si ella hagués perdut de sobte un tercer braç.

I la Leia sabia que la seva cunyada sentia el mateix pel Luke. Després d'aterrar a Ossus, el primer que la Mara havia fet era dirigir-se a l'apartament dels Skywalker per veure si Ben havia tornat del seu viatge de campament amb Jacen. Hi havia clamat que només volia assegurar-se que el ràdio rum-rum de l'acadèmia no l'alarmava amb una versió intricada de perquè en Luke no havia tornat amb el Falcó, però la Leia havia sentit el mateix buit en la seva cunyada que sentia en si mateixa. La Mara havia estat intentant omplir l'incòmode buit causat en deixar-lo, per assegurar-se a si mateixa que la vida de la seva família tornaria ràpidament al normal... just tan aviat com la Cilghal els hi digués com aturar l'escuma.

La Leia estava a punt d'acabar la seva meditació quan la veu gutural d'en Corran Horn la va acabar per ella.

-On és el Mestre Skywalker? -Corran va entrar al petit pati per via de la senda que portava des de l'edifici d'administració de l'acadèmia. Vestia pantalons, túnica i armilla, tots en diversos tons de marró-. El cap de l'hangar va dir que no va desembarcar del Falcó.

-Ni tampoc en Han -va dir la Leia. A jutjar per l'expressió de sorpresa que va creuar la cara d'en Corran, ella no se les havia arreglat completament per ocultar la irritació que sentia en ser localitzada fins i tot abans que les seves cames s'haguessin acostumat de nou a la gravetat ossana-. Es van quedar a Woteba per garantir les nostres bones intencions.

Corran va baixar les seves gruixudes celles.

-Garantir?

-Woteba està tenint un problema Efervescent.

La Saba va aixecar el contenidor d'estasi cap a la cara d'en Corran.

Ell va arrufar les celles davant l'escuma platejada de l'interior.

-Un problema Efervescent?

-És corrosiu... i molt. -La Leia li va explicar el que els hi estava passant als Saras i el seu niu i llavors va afegir-: La Colònia creu que els Jedi coneixíem el problema tot el temps, abans que els convencéssim que recol·loquessin els seus nius de Qoribu.

La cara d'en Corran es va enfonsar i l'alarma va començar a omplir la Força voltant seu.

-Així que el Mestre Skywalker es va quedar enrere per convèncer-los que no ho sabíem?

-No exactament. -La pròpia Leia va començar a alarmar-se-. I Han també es va quedar. Què passa?

-Més del que vaig pensar. -Va agafar la Leia pel colze i va intentar guiar-la cap un banc prop de la font-. Potser hagi d'anar a recollir la Mara. Ella també necessita sentir això.

La Leia es va deixar anar i es va aturar.

-Maleïda sigui, Corran, només digues-me què passa!

La Saba va rugir baix en la seva gola, un recordatori amable que seguís les regles.

-Ho sento. -La Leia va mantenir els ulls fixos en Corran-. D'acord, Mestre Horn... digues-me què chubba està passant!

La Saba va assentir aprovadora i Corran va assentir amb cura.

-Molt bé. El Cap Omàs ha estat intentant contactar amb el Mestre Skywalker per l'HoloRed tot el matí. Els txiss estan furiosos. Hi ha transports deixant a kílliks en planetes al llarg de tota la seva frontera. -El to d'en Corran es va tornar preocupat-. Està començant a semblar que els kílliks tenien tot això planejat.

-O ho té el Niu Fosc. -La Leia es va girar cap a la Saba i després va apuntar a l'escuma dins el contenidor-. Pots pensar en una manera millor de destruir la nostra relació amb la Colònia?

-Potzer -va dir ella-. Però l'Efervezcent eztà funcionant força bé. Ja ha tornat a Raynar i a Unu contra nosaltrez.

-I ara la Colònia té al Han i al Luke com a ostatges -va dir en Corran. Fent-los senyals perquè el seguissin, es va tornar cap al sender que portava cap a l'administració de la acadèmia-. El Cap d'Estat Omàs necessita sentir això tan aviat com sigui possible.

-No, no ho necessita. -La Leia es va dirigir cap al racó oposat del pati, cap al sender que portava a l'ala científica de l'acadèmia-. Hauríem d'encarregar-nos d'això nosaltres mateixos.

-No tinc dubtes que ho farem -va dir en Corran, parlant en direcció de la Leia a través de diversos metres de pedra de paviment-. Però el nostre primer deure és informar de la situació al Cap Omàs.

-De manera que l'Aliança Galàctica pugui començar a bramar i a fer amenaces? -La Leia negà amb el cap-. Això només polaritzarà les coses. El que necessitem fer és portar aquesta cosa a la Cilghal de manera que pugui dir-nos com l'està produint el Niu Fosc. I ens doni suficients proves per convèncer a Raynar i a Unu.

Corran va arrufar les celles, però es va dirigir a contracor cap al costat del pati de la Leia.

-No -va dir la Saba. Va col·locar una mà escamosa sobre l'espatlla de la Leia i la va empènyer cap a Corran-. Aquezta z'encarregarà de l'ezcuma. Tu potz ajudar al Mestre Horn amb el zeu informe.

-Informe? -La Leia es va aturar i es va girar de nou cap a la barabel-. Has sentit el que acabo de dir?

-Éz clar -va dir la Saba-. Però tu no vaz zentir el que va dir aquezta. No et correzpon a tu qüeztionar la decizió del Meztre Horn.

Això va sorprendre fins i tot a Corran.

-Uh, no passa res, Mestra Sebatyne. La princesa Leia és un cas especial...

-I tant. Ja zap com donar ordrez. -La mirada de la Saba es va tornar cap a la Leia-. Ara ha d'aprendre a acatar-lez. T'ajudarà amb el teu informe, zi encara creuz que això éz el millor.

-Sé com acatar ordres -es va enfurismar la Leia-. Vaig ser una oficial a la Rebel·lió.

-Bé. Llavorz aquezta no zerà una lliçó difícil per a tu.

La Saba es va dirigir pel sender cap al laboratori de la Cilghal, deixant-la dempeus al costat d'en Corran amb l'estómac tan fet un nus per la fúria que va ser gairebé com si li haguessin donat un cop de puny. Sabia el que estava fent la Saba (ensenyant-li com lluitar des d'una posició de debilitat), però ara no era el moment per a lliçons. Les vides del seu marit i el seu germà estarien en risc si perdia i Corran Horn podia ensenyar-li fins i tot als barabels una cosa o dues sobre la tossuderia.

Una vegada que la Saba va estar fora de l'abast de les seves veus, Corran es va inclinar per apropar-s'hi.

-És una Mestra dura -va observar ell amb veu tranquil·la-. Realment la vas triar tu mateixa?

-Sí -va admetre la Leia-. Volia algú que em desafiés de noves maneres.

-Hmm. -Corran va considerar l'explicació durant un moment i després va preguntar-: Bé, entrenar amb ella és el que esperaves?

-Més regles i menys entrenament. -La Leia va guardar silenci durant un moment i llavors es va tornar seriosa-. Corran, Mestre Horn, realment no pretens enviar aquest informe al cap Omàs, oi?

Corran la va estudiar durant un moment i després va parlar.

-Sempre ho vaig pretendre. -Es va dirigir pel sender cap a l'administració de l'acadèmia-. Ara que la Saba ha imposat la meva autoritat, crec que no farà mal admetre que simplement no vaig veure raó per discutir amb tu sobre això.

La Leia va assentir.

-El silenci no és estar d'acord. -Sentint-se una mica ximple per oblidar una de les primeres lliçons que havia après com a Cap d'Estat, va començar a seguir-lo-. Però saps què passarà quan el Cap Omàs senti que en Luke ha estat pres com a ostatge pels kílliks.

-Demanarà que l'alliberin.

-I els kílliks s'hi negaran. Ell els amenaçarà i ells es tancaran en si mateixos i nosaltres no tindrem oportunitat de convèncer la Colònia de retirar-se pacíficament de la frontera txiss.

-Si fossis la Cap d'Estat, series lliure de manejar-ho de manera diferent -va dir en Corran-. Però no ho ets. Cal Omàs es mereix saber què està passant.

-Fins i tot si això significa sacrificar el control de l'Orde Jedi?

Corran es va aturar.

-De què estàs parlant?

-Crec que ho saps -va dir la Leia-. El cap d'Estat ha estat frustrat amb els Jedi des de la crisi de Qoribu. Creu que hem posat el bé dels kílliks per sobre del bé de l'Aliança. Amb Luke fora de contacte, no creus que Omàs es llançaria davant l'oportunitat de fer-se amb el control de l'Orde i assegurar-se que les nostres prioritats són el que ell creu que han de ser?

Corran va arrufar les celles, però més en pensament que per alarma.

-Podria fer això?

-Si els Jedi estiguéssim dividits, si. Sé com de fermament que creus que la nostra missió és servir a l'Aliança. Però veus com de perillós que seria per a l'Orde caure sota el control directe del Cap d'Estat?

-I tant. La voluntat del govern no sempre és la voluntat de la Força. -Corran va guardar silenci durant un moment, després finalment va negar amb el cap i va començar a caminar de nou-. T'estàs preocupant per res, princesa. Omàs mai assumirà el control directe de l'Orde Jedi.

La Leia va començar a caminar darrere seu.

-No pots saber això.

-Puc -va insistir Corran-. Els Mestres podem estar en desacord sobre moltes coses, però mai sobre això. Això podria portar als Jedi a convertir-se en una eina política.

La Leia va seguir per un passeig estret flanquejat per més arbres de cedre, maleint a la Saba per insistir que continuessin entrenant fins i tot enmig d'una crisi. Què esperava la Saba que fes ella, que copegés a Corran al cap amb una roca? Hauria estat una qüestió tan simple per a la barabel exercir la seva autoritat sobre ell en comptes d'incitar-lo a ell a fer el mateix amb ella. Després de tot, Corran era el Mestre més nou, promocionat sobre la base de les seves accions durant la guerra contra els yuuzhan vong, la disrupció de diversos anells pirates i d'haver entrenat a un aprenent, un jove Jedi anomenat Raltharan amb qui la Leia mai s'havia trobat. La Saba, d'altra banda, era un membre altament respectat del Consell Assessor que havia produït més d'una dotzena de Cavallers Jedi altament qualificats abans de fins i tot haver vist al Luke Skywalker.

El sender descendia fins a un rierol poc profund i continuava a través de l'aigua per via d'un camí en ziga-zaga de pedres, però la Leia es va aturar a la vora i simplement mirà l'esquena d'en Corran. En els entrenaments de pràctica, la Saba sempre li deia amb veu rasposa que deixés de posar-se les coses difícils a si mateixa. Que estalviés la seva pròpia fortalesa en utilitzar la de l'atacant contra ell.

La Leia va somriure i després va parlar.

-Mestre Horn?

Corran es va aturar amb els peus equilibrats precàriament sobre dues roques.

-No té sentit discutir més això -va dir ell, mirant cap enrere per sobre de la seva espatlla-. He pres la meva decisió.

-Ho sé. -La Leia va mirar cap al seu costat, on una retorçada passarel·la de trossets de pedra serpentejava al llarg de la vora del riuet cap a les residències de l'acadèmia-. Però abans que facis el teu informe, no hauries de dir-ho a la Mara? Li deus com a mínim això, si estàs determinat a posar en perill la vida del seu marit.

-En perill? -La cara d'en Corran es va enfonsar, amb els seus ulls verds espurnejant pel conflicte mentre comprenia que dur a terme el seu deure envers el Cap Omàs significaria trair la seva lleialtat personal cap al Luke-. El Cap Omàs no portaria les coses tan lluny.

-Jo no sóc la Mestra aquí -va dir la Leia encongint-se d'espatlles-. Hauràs de decidir això per tu mateix.

Corran ni tan sols va necessitar temps per pensar. La seva barbeta simplement va caure i llavors ell va girar una cama i va començar a tornar per les pedres.

-Tu guanyes -va dir ell-. Això no és una cosa que hagi de decidir per mi mateix.

-Potser no -va concedir la Leia.

Corran va deixar l'última pedra i li va dirigir un arrufament de nas exagerat.

-No te’n refotis dels Mestres -va dir ell-. És que la Saba no t'ha ensenyat res?

 Següent