dissabte, 29 d’octubre del 2016

La Guerra de l’Eixam (IV)

Anterior



4

Amb dotzenes de transports apallissats penjant de les parets cobertes de cera a cada angle possible i eixams de kílliks obrers taronja fent surar càrregues de guerra a través de la microgravetat, l'hangar lizil semblava fins i tot més ocupat que l'última vegada que en Han i la Leia l'havien visitat. L'amarrador més gran disponible era una falca gairebé a la part alta de l'esfera i fins i tot això tot just semblava prou gran per al gran transport classe Narria que Lando els havia prestat als Solo per a completar la seva disfressa. Han va fer girar al Swiff sobre la seva esquena i va començar a dirigir cap al lloc buit.
La Leia va inhalar sobtadament, després va activar les càmeres d'aterratge i va estudiar la pantalla del copilot.
-Espera. El nostre marge és només de mig metre.
-Tant?
-Han, això no és el Falcó.
-No has de dir-m'ho a mi -va dir en Han-. Aquesta enorme banyera es maneja com un asteroide.
-Crec que la princesa Leia està suggerint que vostè podria no estar prou familiaritzat amb aquesta nau per atracar en un espai tan confinat -va oferir C-3PO des de la part posterior de la coberta de vol-. La seva velocitat de reacció i la seva coordinació de mà i ull s'ha degradat un dotze per cent en l'última dècada.
-Només quan tu ets a prop -va grunyir en Han-. I deixa de dir-me això. La meva memòria està bé, igual que les meves habilitats de pilotatge, boca de metall.
-El que estic suggerint -va dir la Leia- és que estarà molt ajustat i li vas prometre a Lando que no esgarraparies la seva nau.
-I penses que em va creure?
-Penso que hauríem d'esperar que hi hagi un atracador major -va dir la Leia-. No anem a guanyar-nos la confiança de la Colònia causant un accident.
-No necessitem la seva confiança. -Han va apuntar amb un polze cap l'enorme badia de càrrega del Swiff-. Quan vegin aquest magcanó gran que tenim aquí darrere, van a pregar-nos que el portem a primera línia.
-Això és bastant improbable, capità Solo -va dir C-3PO-. Les espècies d'insectes rarament tenen un sentit de caritat, així que simplement no se'ls ocorrerà apel·lar a la seva compassió.
-En Han vol dir que estaran ansiosos per contractar-nos -va dir la Leia-. El que és una raó més per esperar. No volem sobreactuar la nostra mà. Jaina i Zekk encara estaran en primera línia quan arribem allà.
-Esperar? -Han negà amb el cap i va continuar portant el Swiff cap al punt d'aterratge. Un dels transports adjacents, un antic transport classe Correu de Sistemes Sienar, havia estès la seva rampa d'entrada sobre el lloc que ell pretenia ocupar, però no li va preocupar. Els patins d'aterratge del Swiff estaven prou separats per posar-se a cavall sobre la rampa i els treballadors Lizil que pujaven i baixaven pel pendent estaven acostumats a esquivar naus-. Podrien passar dies fins que s'obri un altre atracador.
-No portarà més d'una hora. -La Leia va apuntar a la part superior de la coberta de la cabina-. Aquest vaixell de càrrega Reina s'està preparant per anar-se'n.
En Han va mirar, però en lloc de cap al vaixell de càrrega Reina, la seva mirada va caure sobre un esmolat Peix Espasa Mon Calamari amarrat directament «sota» d'ells a la meitat del sòl de l'hangar. La rampa estava baixada i hi havia dos flakax de guàrdia fora, fent guàrdia sobre una esparracada multitud de verpins, vràtix i fefze que semblaven estar esperant una audiència amb el capità del Peix Espasa. La imatge va enviar un fred sotrac baixant per l'esquena d'en Han. A ell no li agradava veure tantes espècies d'insectes diferents reunides en un lloc. Li feien pensar que estaven planejant alguna cosa.
En lloc d'admetre això (sabia que la Leia ja pensava que estava paranoic quan es tractava de cuques), li va fer una pregunta.
-Això a la part de darrere del plat de la rectena del Peix Espasa és un impulsor UllGran?
-Com vaig a saber-ho? -li va preguntar la Leia, arrufant-li les celles a la nau-. I per què em faria res?
-Perquè això és el que Lando li afegeix al paquet del sensor de totes les seves naus -va dir en Han-. Incloent aquest Peix Espasa que li va vendre a Juun i Tarfang.
-El que li van vendre ells als squibs?
-El mateix -va confirmar en Han.
La Leia va mirar el Peix Espasa durant un moment, ara clarament tan interessada en la nau com ho estava en Han. Al llarg dels anys, els Solo s'havien creuat moltes vegades amb els squibs, un trio emprenedor al que li agradava operar a la vora de qualsevol sistema legal a què estiguessin subjectes. No obstant això, l'última vegada, el trio havia anat massa lluny, ajudant els kílliks a ficar un eixam de cuques comando a bord de l'Almirall Ackbar.
-Estic segura que la Intel·ligència de la Força de Defensa estarà molt interessada en la resposta -va dir la Leia finalment-, i quina podria ser la seva connexió amb tots aquests insectes diferents que ronden fora.
-Així que no sóc l'únic que creu que això és estrany -va dir en Han.
-Realment no està tan fora de l'ordinari -va dir C-3PO-. Quan un considera que el seixanta-set per cent de les tripulacions de naus en aquest hangar són insectes, és tot just una desviació estadística.
-El seixanta-set per cent? -va repetir en Han. Va mirar a l'hangar més acuradament, prestant més atenció a les tripulacions i a les seves naus. Com C-3PO havia apuntat, hi havia moltíssimes cuques i la meitat de les naus havien estat fabricades per Slayn & Korpil, una companyia verpine-. Això està començant a donar-me por.
-Podria ser només la guerra -va dir la Leia-. Potser els kílliks se sentin més segurs tractant amb insectes.
-I això no et preocupa? -va preguntar en Han.
-Vaig dir que potser fos així -va replicar la Leia-. Ens caldrà fer una ullada més de prop.
-Puc suggerir que ho facin després que acabem d'atracar? -va preguntar C-3PO-. Sembla que estem en perill de posar-nos sobre d'una altra nau!
En Han va mirar a la pantalla i va veure que una de les càmeres dels puntals mostrava un patí d'aterratge col·locat per posar-se sobre la bombolla d'observació dorsal del Correu.
-Relaxa't, Cervell de xip. -Han va disparar un impulsor d'altitud per girar el Swiff de nou fins una posició apropiada-. És un lloc estret, així que estic fent servir el gir sluissi.
-El gir sluissi? -va preguntar C-3PO-. No tinc arxius d'aquesta maniobra en els meus bancs de memòria.
-Els tindràs en un segon -va dir en Han.
Va disparar un altre impulsor per frenar la seva rotació i llavors va sentir una dèbil sacsejada quan la vora del patí d'aterratge va fregar el casc del Correu. Les cuques-treballadores es dispersar i, un instant després, el Swift va tocar terra i es va posar sobre els seus puntals. En Han va enfonsar els perns d'ancoratge, va instruir al cervell droide de la nau que iniciés la seqüència d'apagada automàtica i llavors va mirar per veure la Leia mirant cap a fora pel seu costat de la coberta de la cabina.
-No sabia que les mandíbules wasbo es podien obrir tant! -va dir la Leia.
-Això ha estat un gran atracament. -Han es va deixar anar l'arnès de seguretat i després va anar cap a la part posterior de la coberta de vol. Es va tornar en un cercle lent, mostrant les vestidures elaborades, la perruca de pèl llarg i les lents de contacte blanques que portava com a part de la seva disfressa-. Tot és al seu lloc?
-Molt arkanià -va dir la Leia-. Simplement no atreguis l'atenció cap a les teves mans. Aquest dit petit encara sembla massa gruixut.
-Sí, la disfressa seria molt millor si s'hagués tallat el dit anular -va estar d'acord C-3PO-. Les amputacions sempre donen com a resultat una mà de quatre dits més convincent i calculo que les probabilitats actuals que Lizil ens reconegui són de cinquanta-set punt vuit per cent, més mínim quatre punt tres per cent.
-Sí? -va preguntar en Han-. Què passa si et disfressem a tu com un droide netejador d'un sol braç?
C-3PO va tirar el cap cap enrere.
-Això sembla difícilment necessari -va dir, inspeccionant la pàtina verda que li havia estat aplicada a la seva carcassa exterior-. Els droides poques vegades atraiem molt l'atenció de totes maneres. Estic segur que la meva disfressa demostrarà ser perfectament adequada.
-I també ho demostrarà la d'en Han -va dir la Leia reunint-se amb ells. Estava disfressada de dona falleen, amb una cara coberta de fines escates verdes, amb les granadures i pintetes adornant el seu llarg pèl, i una espina dorsal protuberant que es mostrava a través del seu mico molt ajustat-. Quin aspecte tinc?
-Estàs bé. Genial, fins i tot. -Han va deixar veure un somriure luxuriós, admirant obertament al figura atlètica que la Leia estava desenvolupant sota el rigorós règim d'entrenament de la Saba-. Potser tenim temps per...
-Què va passar amb aconseguir el nostre permís per entrar a la zona de guerra? -el va interrompre la Leia. Va empènyer per passar més enllà d'ell, negant amb el cap-. Almenys sé que les feromones artificials estan funcionant.
Han la va seguir, bastant segur que no eren les feromones davant del que estava reaccionant. La Leia i ell havien estat casats durant gairebé trenta anys i encara no passava un dia en què ell no la desitgés. Era com si la seva atracció per ella s'hagués estat fent una mica més forta cada dia, fins que un matí s'havia despertat per descobrir que això era la força que mantenia unida a la galàxia. No era una sensació que ell realment entengués (potser la causa descansava en la seva admiració per l'esperit aventurer d'ella, o en el seu amor cap a ella com a mare dels seus fills), però era una cosa pel que estava profundament i immensament agraït.
-No hi ha de què -va dir la Leia.
-Què? -En Han va arrufar les celles. Ara, cada vegada que algú li la llegia el pensament, això li feia preguntar-se si estava de camí a esdevenir un Unit-. No vaig dir res.
-En veu alta no. -La Leia es va girar i li va dirigir un somriure maliciós reptilià que ell va trobar bastant... pertorbador-. Però soc una Jedi, recordes? Vaig sentir la teva gratitud a través de la Força.
-Oh... Si. -Han es va trobar compromès que li enxampessin sent tan sentimental, fins i tot si era la Leia. Especialment si era la Leia-. Només estava pensant en com d'agraït que estic que volguessis venir.
-I també puc dir quan estàs mentint. -Els talls exteriors de les celles reptilianes de la Leia es van aixecar-. I per què no hauria d'haver vingut? La Jaina també és la meva filla.
-Tranquil·litza't. No pretenia dir res -va dir en Han-. Estava parlant sobre tota aquesta cosa de «els Jedi estan primer» que Luke està imposant. No va poder haver estat fàcil per a tu marxar amb mi.
-Luke ha de fer el que creu que és millor per a l'Orde -va dir la Leia, evitant una resposta directa a la pregunta-. Nosaltres hem de fer el que creiem que és millor per la Jaina i en Zekk. Les dues coses no són mútuament excloents.
-Exacte -va dir en Han-. Però tinc la sensació que en Luke i la Saba s'haurien sentit molt millor sobre això si realment ens haguessin enviat a portar-los de tornada.
-Estic segura que si. -La Leia es va dirigir de nou cap a l'escotilla-. Però no sé si puc donar suport a la decisió d'en Luke de convertir-se a si mateix en Gran Mestre dels Jedi.
-Apa -va dir en Han-. No és que tingués una altra opció. I saps que farà una bona feina.
-És clar -va dir la Leia-. Però què li passarà a l'Orde quan Luke ja no hi sigui? Això és molt poder perquè el tingui un sol ésser i el poder corromp. El pròxim Gran Mestre podria ser més susceptible a la seva influència fosca que en Luke.
-Llavors et preocupes per res -va dir en Han-. Vas veure com estaven els mestres. Sense Luke, l'Orde no durarà un any.
-Ho sé -va dir la Leia-. I això també em preocupa.
Van arribar a l'escotilla principal, on Cakhmaim i Meewalh estaven esperant amb les seves disfresses. Els noghri estaven fent tot el que podien per anquejar i inclinar el cap en aquestes expressions característiques dels ewoks curiosos, però d'alguna manera encara semblaven massa gràcils. Han es va ficar el sintetitzador de veu a la boca, després es va girar i els va parlar als noghri amb un to profund i ressonant.
-Intenteu ser una mica maldestres -va dir ell-. Tireu potser alguna cosa i ensopegueu un cop o dos.
La parella va mirar al Han com si ell els hagués demanat als ewoks que volessin.
-Bé, feu el que pugueu -va dir en Han.
Va baixar la rampa d'entrada i gairebé es va ennuegar amb l'aire enganxós i massa dolç que va entrar per l'escotilla. La cacofonia d'espetecs i brunzits era fins i tot més alta que l'última vegada que van estar aquí. Una dotzena de kílliks que li arribaven a la cintura amb tòrax taronja fosc i abdòmens blaus va aparèixer a la part inferior de la rampa i van començar a ascendir sense demanar permís.
Han es va apartar i, serrant les dents davant la seva falta d'etiqueta a les naus, els va fer senyals a les cuques perquè pugessin a bord. Ells li van passar fregant i immediatament van començar a separar-se a través del Swiff, passant les seves antenes plomoses per qualsevol superfície disponible i fent petar les seves mandíbules per l'interès.
Han els va fer senyals cap a la popa.
-Per aquí, amics meus -va dir, intentant donar la millor impressió d'un senyor de la tecnologia arkaniana vingut a menys-. Tenim alguna cosa realment especial per a vosaltres.
Tres dels kílliks van brunzir amb el pit i es van acostar, però la resta va continuar explorant la nau. Han va fer gestos a Cakhmaim i Meewalh perquè els fessin una ullada als altres, després va somriure i va obrir el camí cap a la bodega de càrrega principal. Sabent que els insectes investigarien cada metre de la nau, Leia, els noghri i ell s'havien esforçat per tirar qualsevol rastre de la seva autèntica identitat pel tub de les escombraries, però ell encara tenia gotetes de suor nerviosa baixant-li per les costelles. Atès com havien anat les coses a la Nebulosa Utegetu, semblava improbable que Lizil reaccionés bé en descobrir qui eren realment la Leia i ell.
Quan van arribar al celler de càrrega, Han va fer un gest exagerat per prémer el botó que obria l'escotilla.
-Us presento, el Magcanó Max, la millor peça d'artilleria de bobina magnètica de la galàxia.
Els tres kílliks van entrar per l'escotilla, després es van aturar dins i van estirar els colls per aixecar la mirada cap a la carcassa blindada de l'arma. Cap als tres pisos que tenia. Han va assentir cap a la Leia, que es va acostar a la base de l'arma i va començar a repassar acuradament el discurs de vendes amb la veu aclaparadora, encara que completament artificial, d'una falleen.
-L'econòmic Magcanó Max ofereix un poder de foc de defensa planetària en un paquet autocontenidor. Amb una carcassa totalment blindada i un sensor intern, aquesta noia entremaliada pot trobar un destructor estel·lar que t'estigui bombardejant amb la mateixa facilitat amb què pot escampar les seves entranyes.
La Leia va desplegar un atractiu somriure falleen i llavors es va tornar per obrir el camí cap als gegantins canons telescòpics de l'arma. En comptes de seguir-la, els kílliks es van tornar cap al Han i van començar a brunzir amb els seus tòrax.
-Els agradaria saber com mouen una arma d'aquesta mida -traduí C-3PO-. Té el seu propi sistema de propulsió?
Han es va dirigir directament a les cuques.
-Vosaltres no la moveu. Nosaltres la transportem i la instal·lem on sigui que la necessiteu. Fins i tot en zona de guerra. -Han els hi va dirigir un regi somriure arkanià-. El nostre paquet de servei és superior.
Les tres cuques es van girar i van deixar el celler.
Han va arrufar les celles i es va dirigir darrere seu.
-Llavors us la quedeu?
L'últim kíllik de la fila es va girar i va fixar en Han els seus bulbosos ulls verds.
-Rrrub Uur. -Negà amb el cap emfàticament-. Buubb rruuur uubbu, RBO UBB rur.
-Ai mare -va dir C-3PO-. Diu que a la Colònia no li serveixen de res els emplaçaments d'armes. Els txiss estan envaint els seus mons massa ràpidament.
La kíllik es va dirigir de nou pel corredor amunt, amb el pit brunzint.
-Però els rifles làser repetidors i els detonadors termals de l'armari d'armes secrets dins de la paret darrere del terminal de màquines principal demostraran ser molt útils -traduí C-3PO-. Lizil ha deixat una dotzena de boles brillants i cinquanta envasos de cera de membrosia daurada als peus de la rampa d'entrada a canvi.
-Això és tot? -Han els va seguir fins a la rampa, on Cakhmaim i Meewalh ja estaven pujant les boles brillants i la membrosia a bord, encara semblant massa gràcils per ser ewoks-. No vam venir fins aquí...
L'objecció d'en Han es va aturar de cop quan ell es va trobar incapaç de continuar per la rampa darrere de les cuques, sostingut immòbil per la Força.
La Leia es va acostar i el va agafar pel braç.
-Lord Rysto, no servirà de res forçar la situació -li va acaronar amb la seva veu falleen-. Si Lizil no vol l'arma, simplement haurem de trobar una altra manera de vendre-la.
Les paraules de la Leia van començar a calmar-lo immediatament. Ell estava permetent que la seva frustració afectés al seu judici. I això podia ser realment molt perillós, donat quant s'havien endinsat en el territori enemic.
Han va col·locar la seva mà sobre la de la Leia.
-Gràcies, Syrule, tens raó. -Va mirar cap avall en direcció al Peix Espasa Mon Calamari posat sota ells a la meitat del sòl de l'hangar-. I crec que sé exactament on començar a buscar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada