La Lluita per la Veritat (XIX)

Anterior

CAPÍTOL 19

El servei d'àpats s'oferia en una gran sala plena d'estudiants. Obi-Wan no podia veure'ls la cara. Igual que ell, portaven màscares. Hi havia un silenci estricte. Els Guies de Seguretat patrullaven els passadissos entre les llargues taules, assegurant-se que ningú comencés una conversa.

El Cercle d'Aprenentatge era disciplinat. No permetien fer amistats. Si un estudiant intimava amb un altre, era traslladat a una altra zona; però la conversa es permetia al menjador, i els estudiants podien interactuar.

Aquí, tot estava pensat per desanimar els alumnes. L'aïllament era l'eina clau.

Obi-Wan va intentar mirar per sota de les màscares per comprovar si la Siri l'estava buscant. Va buscar a algú prim per veure si trobava a Davi. No podia endevinar si algun dels seus dos amics hi eren.

Un timbre estrident va ressonar. Les cadires van cruixir quan tots es van aixecar, haguessin acabat o no. Obi-Wan es va posar en fila amb els altres. Com podria posar-se en contacte amb la Siri? Havia de trobar la forma de fer-ho. Podia fer veure que estava malalt. Hi havia molts guàrdies metges en aquell edifici...

Els seus ulls van captar un ràpid moviment més endavant.

Una cua sortint de la butxaca d'una túnica. L'estudiant va ficar la mà dins de la butxaca ràpidament.

Davi!

Van recórrer el llarg passadís gris en una fila. Un a un, els alumnes es van anar introduint en les cel·les. Obi-Wan va abaixar el cap, però no va treure la vista d'en Davi. Es va fixar en la cel·la en la qual es ficava. No estaven numerades, així que va comptar les portes fins que va arribar a la seva.

Aquesta nit es posaria en contacte amb ell. No hi havia temps per perdre. Davi era sensible. Li feia por estar sol. Què li estaria provocant aquell lloc?

I com anava a trobar la Siri? Obi-Wan va considerar el problema. Hauria de confiar en la Força per guiar-lo. No podia esperar ni un segon més. Empraria el sabre làser per obrir la porta quan s'apaguessin els llums.

Aquesta nit, va cronometrar el passeig regular dels Guies de Seguretat. Va calcular la distància del passadís. Tindria el temps just per anar a per Davi, ficar-se a la seva cel·la fins a la següent patrulla, i després sortir a buscar la Siri. Seria arriscat. Havia de confiar que el Guia no s'adonés de les portes trencades. Però la llum era tan tènue que era probable que no ho veiés.

Un brunzit va anunciar l'hora de dormir, i tres segons després la llum es va apagar. Obi-Wan es va asseure amb les cames creuades al terra de la cel·la. Esperaria fins que estigués segur que els alumnes estaven adormits.

Tot just feia uns minuts esperant quan va sentir un va xiuxiuejar que li resultava familiar.

- Obi-Wan! Què fas? T'estàs fent una migdiadeta?

- Siri?

- Qui havia de ser, V-Tarz? Allunya't de la porta.

La resplendor del metall fos va il·luminar l'habitació. La Siri estava tallant un forat a la porta amb el seu sabre làser. Obi-Wan va anar a ajudar-la. Al cap d'una estona, havien obert un forat prou gran com perquè ell sortís.

Els ulls de la Siri van brillar en veure'l.

- A què estaves esperant? T'està començant a agradar això?

Obi-Wan ja estava acostumant al seu sentit de l'humor.

-Anem -va dir ell-. Sé on està Davi.

Van baixar corrent pel passadís.

-Crec que Qui-Gon està en alguna part del Cercle d'Aprenentatge -va dir ell-. Puc sentir-lo.

-Jo no sento res -va dir la Siri-, però encara no tinc aquesta connexió amb l'Adi. Potser algun dia funcionem juntes tan bé com tu i Qui-Gon.

Era un complert un tant ambigu, però era la primera vegada que ella reconeixia que Obi-Wan tenia més experiència.

Van arribar a la porta d'en Davi. Van tallar un forat ràpidament i van entrar. Davi es va recolzar en els colzes, atònit de veure a Obi-Wan i la Siri colant-se en la seva cel·la.

- Què feu aquí? -xiuxiuejà-. Ens aneu a ficar a tots en problemes.

- Més problema que això? -va preguntar la Siri, passant el sabre làser per la cel·la buida.

Davi no va somriure. Es va tornar a tombar i es va fer un cabdell.

- Segur que sí -va dir -. Marxeu-vos d'aquí.

-Davi, has de venir amb nosaltres -va dir Obi-Wan ràpidament.

-Has de confiar en nosaltres -va afegir la Siri.

- Jo només confio en els Guies -va dir en Davi -. Ells em mostren el camí cap al Bé General. Ells el controlen. Ells el coneixen. Jo confio en ells.

-És aquesta veu la que parla -va dir Obi-Wan.

-No confio en els meus amics ni en els meus veïns - va xiuxiuejar en Davi-. Confio en els Guies -els va mirar amb gest suplicant-. Això és tot el que sé. Si us plau, marxeu.

La Siri va fer un pas endavant i es va asseure a terra al costat d'en Davi.

-Hi ha moltes coses bones a la galàxia, Davi. Si Kegan deixés entrar les coses bones, seria un lloc millor. Potser hi hagi ja una cura per a alguna de les malalties que seguiu tenint aquí. Com el virus Toli-X.

Davi es va recolzar de nou en els colzes.

-Pe... Però això és incurable. Els meus pares van morir d'això.

-Es va descobrir la vacuna poc després que el virus comencés a propagar-se per la galàxia -va dir la Siri amb suavitat-. Si Kegan hagués estat en contacte amb la resta de la galàxia, s'haurien salvat moltes persones. Sento haver d'explicar-t'ho.

-No et crec -Davi va moure el cap d'un costat a un altre-. Els Guies no menteixen. Els Guies no menteixen.

-Davi, per què hi ha tants metges aquí al Cercle de Reaprenentatge? -li va preguntar Obi-Wan.

-Perquè no es pot curar els nens -va dir en Davi -. Si estan a la vista dels altres, és dolent per al Bé General.

-Si un animal estigués ferit, el tancaries o intentaries curar-lo? -li va preguntar Obi-Wan-, Aquest lloc està malament, Davi. I tu ho saps.

Davi els va mirar, consternat.

- Som els teus amics -va dir la Siri ràpidament-. Nosaltres no et mentiríem. Saps que venim d'un altre planeta. Hem vist aquestes coses de les que et parlem -es va aixecar-. Vens amb nosaltres?

Davi va dubtar. Van sentir els passos d'un guàrdia al passadís. Els delataria Davi?

Van sentir les petjades passar de llarg i desaparèixer.

Davi es va aixecar.

-Vaig amb vosaltres.

Obi-Wan i Siri li van posar una mà a l'avantbraç a Davi i van somriure.

-Espereu -Davi els va mirar insegur-. Em puc dur a Wali?

Siri i Obi-Wan es van mirar. Rescatar algú els portaria temps i podria posar-los en perill. Però no podien dir-li a Davi que no.

Van assentir.

Davi es va recolzar a la paret. Va extreure acuradament una pedra del mur, va treure a una petita criatura peluda i se la va ficar a la butxaca.

-D'acord. Ja estic llest.

Van baixar pel passadís en silenci. De sobte, un petit crit ofegat trencà el silenci.

-Davi, has de fer que Wali estigui en silenci -li va aconsellar Obi-Wan.

- No ha estat Wali -va xiuxiuejar en Davi.

Van tornar a escoltar el petit crit. Un soroll sord, i Obi-Wan es va adonar que procedia d'una de les habitacions del passadís. Llavors ho va percebre.

-És un nadó -va xiuxiuejar la Siri.

-És O-Lana -va dir l'Obi-Wan.

Següent