dimarts, 25 d’octubre del 2016

La Fi de la Pau (VII)

Anterior



CAPÍTOL 7

Qui-Gon ja estava calculant el següent moviment.
-Podem córrer fins al final de la cala per allà. La marea ens atraparà, així que haurem de nedar per envoltar el penya-segat. Almenys no hi ha roques en aquell extrem. Podem aconseguir-ho.
-Jo no sé nedar -va rugir en Taroon-. Els rutanians no nedem. Nedar és per a primitius.
-Ara mateix, nedar és per sobreviure -va dir en Qui-Gon amb aspror. Va escodrinyar la mar. Va veure remolins i una marea extremadament perillosa. Obi-Wan i ell podien aconseguir-ho: eren Jedi, però no podia arriscar la vida d'en Taroon. Tampoc volia posar en perill la d'Obi-Wan.
Van retrocedir ràpidament quan la següent onada els va colpejar a la cintura. La seva força era impressionant. Taroon gairebé va caure a terra, però Qui-Gon va agafar-lo pel braç per mantenir-lo dret.
-Odio el mar -va murmurar en Taroon. Es va treure el pèl mullat dels ulls.
- I què et sembla l'escalada? -li va preguntar Qui-Gon.
Taroon va contemplar el penya-segat.
- Serà una broma! -va exclamar-. No hi ha manera d'escalar aquesta paret.
Qui-Gon no va respondre. Sabia que no hi havia temps a perdre. Es va treure els electrobinoculars del cinturó i va mirar el penya-segat, buscant sortints per als peus i les mans. No n'hi havia molts. I la paret era tan elevada que els seus llançacables no arribarien fins a dalt. Tampoc hi havia res amb el que enganxar-se al mur.
L'aigua s'arremolinava al voltant dels seus genolls i intentava arrossegar-lo cap enrere. Taroon es va agafar a Obi-Wan per recolzar-se.
- Com heu pogut ficar-nos en això? -va preguntar als Jedi- la femella us ha enganyat!
Qui-Gon va ajustar els electrobinoculars. Va veure una petita fissura a la roca, el just perquè la punta del ganxo del seu llançacables pogués agafar-se. Hauria de funcionar.
Es va guardar els electrobinoculars i va treure el llançacables, indicant a Obi-Wan que fes el mateix.
-Espera a què el meu s'enganxi i llança el teu -li va instruir.
Qui-Gon ho va aconseguir a la primera, el que va ser una sort, ja que la següent onada li va arribar al Jedi fins a les espatlles. Obi-Wan va enganxar el seu al segon intent, quan baixava l'aigua. Van tirar per provar i van veure que aguantava.
-Endavant -va dir breument Qui-Gon. Després va indicar a Taroon que s'agafés al cable. Ell es quedaria darrere del príncep per protegir-lo si queia.
Qui-Gon esperava que els llançacables els elevessin prou com per escapar de l'onatge. La vegetació de la paret li va indicar que la major part de la mateixa quedava submergida en pujar la marea. No li venia de gust gens quedar-se penjant en l'aire mentre veien el mar apropant-se cada vegada més.
Va veure pujar al seu padawan arrossegat pel cable. Es gronxava per sobre d'ells.
-Agafa't -va ordenar Qui-Gon a Taroon. El cable va començar a recollir-se, elevant-los per sobre de la platja. Es van quedar suspesos a prop de la paret del penya-segat.
- Creus que l'aigua ens arribarà? -va preguntar Taroon, començant a girar-se.
-No miris avall -li va ordenar Qui-Gon, però era massa tard. Taroon havia vist com d'alt que era. Es va estremir i es va colpejar el genoll contra la paret de roca. Va donar un crit i va tancar els ulls.
-Estic darrere teu, Taroon -li va dir Qui-Gon-. Sortirem d'aquesta si no et deixes portar pel pànic. El cable aguanta el nostre pes. No miris cap avall.
Taroon respirà fondo.
-No passa res -va dir-. És només que m'ha sorprès.
Qui-Gon va admirar la seva compostura. Sabia que Taroon tenia por.
-Busca un sortint per posar el peu -li va indicar Qui-Gon-. Això alleujarà la tensió dels teus braços. No pots caure. Estàs enganxat al cable.
Qui-Gon va mirar cap amunt. No veia cap fissura. Haurien de quedar-se allà penjats i amb l'esperança que el mar no pugés fins ofegar-los. Sabia que Obi-Wan i ell aguantarien hores en cas necessari, però no estava segur que Taroon pogués fer-ho.
-La marea segueix pujant -li va dir Obi-Wan amb calma-. Les onades podrien trencar per sobre de nosaltres. Potser hauríem de posar-nos els respiradors.
Qui-Gon va assentir. Era un bon suggeriment.
-D'aquí a un minut -no volia posar nerviós a Taroon.
- No podem pujar més? -va preguntar Taroon nerviós-. M'estan esquitxant les ones.
-De moment estem bé -va dir Qui-Gon. Però veia que era qüestió de minuts que les onades els colpegessin.
Tot d'una, va veure un altre cable baixant des del cim, a uns cent metres per sobre d'ells, que va quedar penjant entre Qui-Gon i Obi-Wan.
- Agafeu-lo! -va cridar algú-. Us pujarà a tots! La mar està pujant!
Qui-Gon va agafar el cable i el va provar. Després va intercanviar una mirada amb Obi-Wan.
Hauríem de fer-ho?, li va preguntar Obi-Wan en silenci.
No tenim elecció, li va respondre Qui-Gon.
Obi-Wan va assentir i va ser el primer a agafar el cable. Taroon li va seguir. Després Qui-Gon. Ara els tres penjaven d'un cable i havien de confiar en la persona que subjectava l'altre extrem.
El cable va començar a recollir-se lentament, elevant-los amb suavitat per la paret del penya-segat cap al cim. Obi-Wan es va hissar fins a terra, seguit per Taroon. Qui-Gon va ser l'últim a arribar a dalt i es va aixecar immediatament.
Un indígena alt i fort estava enfront d'ells. Portava un collaret i una polsera de coralls roses. Els va somriure.
-M'alegro que ho hagueu aconseguit.
Taroon es va quedar bocabadat.
- Leed!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada