dijous, 20 d’octubre del 2016

La Lluita per la Veritat (V)

Anterior



CAPÍTOL 5

Obi-Wan i Siri no van córrer ni aparentar tenir pressa. Els havien ensenyat a moure's entre la multitud sense ser vistos. Quan algú es tornava per mirar-los, ells ja s'havien endinsat encara més entre la gent.
Van deixar enrere el mercat, segurs que O-Rena i V-Haad ho rastrejarien de cap a cap.
- Anem al Cercle del Jardí -va suggerir Obi-Wan-. Serà més senzill amagar-nos allà.
La Siri va assentir. Es van apressar cap al Cercle i van córrer per un camí que transcorria entre arbres frondosos. Van veure una zona boscosa més endavant i es van dirigir a ella. Van travessar matolls alts, frondosos i plens de mores que omplien l'estret camí. Es van aturar en un clar per recuperar l'alè.
La Siri es va treure una mora del pèl.
- No entenc per què hem hagut d'anar-nos-en -Va grunyir-. Just quan les coses s'estaven posant interessants, a Qui-Gon se li ocorre un pla per desfer-se de nosaltres. Com vaig a aprendre si mai arribo a veure a dos Mestres Jedi en acció?
-La missió és el que importa -va dir Obi-Wan. La Siri es va treure una altra mora del pèl ros.
- A mi no has de repetir-me la saviesa Jedi, Obi-Wan. He tingut les mateixes assignatures que tu.
Tot d'una, va sospirar i es va asseure en l’herba tova.
- És només que estic decebuda. Volia veure com anaven Qui-Gon i Adi a portar això. Hi ha una cosa molt estranya en aquest planeta. Aquests Guies de l'Hospitalitat em donen esgarrifances. No sabia que un somriure pogués fer tanta por.
- Aquesta és la raó per la qual Qui-Gon volia veure els pares a soles -li va dir Obi-Wan.
La Siri va mirar-lo de reüll amb cara de desgrat.
-No has d'explicar-me el pla. Jo hi era.
Es va posar dempeus abans que ell pogués reaccionar. Obi-Wan va pensar que ella sempre feia això. Mai li donava la possibilitat de disculpar-se o explicar-se. Encara que tampoc és que ell volgués fer-ho.
-Anem-nos-en -va dir ella-. No hem de romandre en el mateix lloc molt temps.
- Ho sé -va dir Obi-Wan, començant a caminar.
La Siri va estrènyer el pas i ambdós van avançar entre els camins. Cap deixava que l'altre prengués la davantera.
Això és ridícul, va pensar l'Obi-Wan. És que no he après res en tots aquests anys al Temple? No hauria de competir amb la Siri.
Però tampoc podia retardar-se i deixar que ella anés davant.
- Potser hauríem d'anar al Cercle Tècnic -va suggerir l'Obi-Wan -. Sembla un bon lloc pel qual començar si el que hem de fer és investigar com funciona realment la societat de Kegan.
-Aquest és el primer lloc en el qual ens buscaran -va dir la Siri en to de burla.
Van sortir de la zona de matolls i van recórrer un camp d'herba alta. Hi havia un sender enfangat al costat del camp i el van agafar.
- Tens una idea millor? -va preguntar Obi-Wan.
-Crec que hauríem de barrejar-nos entre la gent -va dir la Siri -. Són humans, així que no cridarem l'atenció. I portem robes semblants. Podrem reunir molta informació només parlant amb ells.
Abans que Obi-Wan pogués respondre, el rugit d'un motor va omplir l'aire. S'acostava un lliscant. Era massa tard per amagar-se entre l'herba.
- Anem a veure si cola -va murmurar a la Siri.
El lliscant es va parar al seu costat. Un home fornit de mitjana edat vestit amb una túnica de cromtela els va somriure amablement.
- Què feu aquí vosaltres dos?
- Fent una passejada -va dir l'Obi-Wan.
- No hi ha col·legi avui? -va preguntar l'home amb amabilitat.
La pregunta era un parany. Obi-Wan no volia dir que eren visitants. Això portaria a O-Rena i V-Haad directament fins a ells.
-Tenim permís per no anar -va dir la Siri -. Els nostres pares necessiten ajuda a casa. I per cert, hem d'anar a ajudar-los.
-Com vulgueu -l'home es va acomiadar amb la mà.
Van començar a caminar, deixant-lo enrere. Però alguna cosa anava malament. La Força va advertir a Obi-Wan un moment abans que un electropunxó li donés als genolls i després a l'espatlla. Tots dos cops van ser suficients perquè Obi-Wan caigués a terra. Un segon després, la Siri va caure al seu costat. La noia estava sense respiració. Mai havia sentit la punxada d'un electropunxó.
L'home els va recollir, els va llançar com si fossin fardells a la part de posterior del lliscant i va marxar amb ells.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada