dilluns, 17 d’octubre del 2016

La Reina Invisible (XVIII)

Anterior



18

En la ment de la Leia, l'alba era etern.
Estava flotant a la vora d'un riu xiuxiuejant, delectant-se amb el suau frec d'una brisa càlida a la cara i veient elevar-se el sol d'Alderaan en la vora del congost. Els havia estat veient durant hores, dies potser, i ell mai es movia. Aquesta era la qüestió de la meditació, tranquil·litzar-ho tot: pensaments, emocions i ment.
Però l'aigua s'estava tornant agitada. Hi havia fúria entre en Jacen i la Jaina, una sensació de traïció i... acceptació. La Leia es va obrir a ells en la Força, esperant que el seu amor pogués ajudar a curar l'abisme que els va dividir. Estaven tan lluny, tan endins en les Regions Desconegudes, on només els kílliks i els txiss podien trobar-los. Això era tot el que ella podia fer per ells. Havien de dependre l'un de l'altre. Necessitaven tenir cura l'un de l'altre... per la Leia, si no ho feien per si mateixos.
La sensació d'acceptació, Jacen, es va tancar sobre si mateix i la sensació de traïció de la Jaina va començar a tornar-se menys amargada. Per la Leia, protegiria al seu germà.
La Leia es va relaxar de nou, intentant tornar a les seves meditacions, però l'aigua va començar a embolicar-la, a aixecar-la i arrossegar-la amb el corrent. No va intentar quedar-se prop de la riba. Hi havia una calidesa familiar en l'adherència de l'aigua, una fortalesa honesta que va reconèixer com la presència del seu germà en la Força. Es va rendir al riu i les parets del congost van començar a passar ràpidament. El sol groc va pujar fins a dalt del cel, la brisa es va esvair i l'aire es va tornar serè i ranci i de sobte la Leia va tornar a la seva cel·la de detenció, asseguda amb les cames creuades sobre el seu llit, mirant al mateix lloc buit de la paret que havia estat mirant durant... va comprovar el seu crono... divuit hores estàndard.
La Leia va començar a respondre al Luke, però ell ja havia sentit el seu retorn al regne del temporal i l'estava advertint que alguna cosa estava escapant, que les coses anaven terriblement malament dins de la nebulosa. Ella va poder sentir que ell estava en alguna classe d'agitació i que en Han estava amb ell. Però no gaire més. El seu cor se li va pujar a la gola i ella va imaginar el niu Saras en la seva ment i es va preguntar si encara estaven a Woteba.
L'única resposta va ser la colpidora impressió que una amenaça s'acostava, que la Leia havia de fer sonar l'alarma. Es va obrir buscant més, intentant descobrir si Han i Luke estaven en perill i necessitaven ajuda, però tot el que va sentir va ser una por nua que podia haver estat la seva pròpia. I llavors la presència d'en Luke va desaparèixer.
La Leia va romandre al seu llit, prenent-se un moment per reunir els seus pensaments. Han i Luke estaven enmig d'una mala situació i ella no podia evitar reprendre's a si mateixa per deixar que Bwua'tu les detingués. Hi havia romàs empresonada a bord de l'Almirall Ackbar sense preocupar-se per la relació deteriorada entre els Jedi i l'Aliança Galàctica i ara Han i Luke podrien pagar el preu.
Però Luke no havia demanat ajuda. Hi havia contactat amb ella com a Cavaller Jedi, dirigint-la a què portés a terme una acció en nom de l'Orde. Havia de fer sonar l'alarma i aviat.
La Leia va començar per obrir-se a la Mara, que encara estava en una hibernació de la Força. Tant si la Leia i la Saba convencien a Bwua'tu del perill o merament partien en el Falcó, la Mara i els altres pilots d'InvisibleX necessitaven estar preparats.
Tan aviat com la Leia va haver-la alertat, es va obrir a la Saba i va sentir... res. O la barabel no desitjava ser molestada o no estava desperta. La Leia va dubtar si intentar-ho de nou. La Saba una vegada li havia confiat que quan sentia la presència d'algú mentre estava dormint, sovint despertava amb la terrible urgència de donar-li caça.
Encara asseguda al seu llit amb les cames creuades, la Leia es va obrir a la Força i va agafar la càmera de seguretat oculta dins de la llum del sostre. Va localitzar el cable del senyal i va tirar. Un suau clack va sonar des de dins de la instal·lació i llavors va sentir la moderada irritació d'un guàrdia estacionat a l'àrea de processament en la part davantera del bloc de cel·les.
Movent-se ara ràpidament, la Leia va desencreuar les cames i va anar fins la porta. No podia sentir cap presència viva a l'altra banda, però estava segura que hi hauria un droide SempreAlerta (una variant del Sistema de Justícia, de la sèrie CYV molt reeixida d'en Lando) al corredor entre la seva cel·la i la de la Saba. Va pressionar la seva orella contra de la porta, després va aixecar la mirada cap a la paret lateral de la seva cel·la, fixant la seva atenció aproximadament sobre l'última cel·la del bloc, i va utilitzar la Força per projectar un alt boom al sostre.
Una sèrie de xiuxiuejos ofegats i cops metàl·lics van sonar fora de la seva porta quan un enorme droide va carregar pel corredor de sota per investigar el soroll. La Leia va col·locar la seva mà sobre el pany magnètic que havia vist quan la porta estava oberta, després es va obrir a la Força i va deixar anar el pestell intern. La porta es va obrir amb un xiuxiueig massa audible.
Va sortir fora i va trobar al SempreAlerta girant per enfrontar-s'hi.
-La porta de la seva cel·la ha funcionat malament. -El droide va plantar el seu peu i va començar a aixecar el seu pesat rifle atordidor del seu braç dret-. Torni a la seva cel·la i romangui...
La Leia va moure el seu dit cap al cap del SempreAlerta i va utilitzar la Força per prémer l'interruptor del circuit principal. El botó estava ocult en l'armadura del seu coll, però això no era un obstacle per a una Jedi.
-... Estaaaacionaaaar...
La barbeta del droide va xocar amb el seu pit i el tret atordidor que havia estat preparant rebotà inofensiu a terra.
Un clanck metàl·lic sonà darrere de la Leia quan les portes blindades de la part davantera del bloc de cel·les es van retreure. Ella es va girar per veure a un parell de sorpresos guàrdies drets a l'altra banda del llindar, amb les seves pistoles làser encara enfundades.
-Maleïda sigui! -va dir el gran-. S'està...
La Leia va girar el seu braç en direcció a ells, utilitzant la Força per tirar de tots dos guàrdies cap endavant. Els va estavellar contra les portes blindades i després els va deixar caure travessats sobre el llindar de manera que el bloc de cel·les no pogués ser segellat sense aixafar-los.
El més gran, un canós sergent humà, va treure el comunicador de la butxaca de la seva màniga. El seu company, un durosià amb la pell blava suau i ulls vermells que s'engrandien per l'alarma, va cometre l'error d'allargar la mà cap a la seva pistola làser.
La Leia es va obrir a la Força i li va colpejar el cap contra la paret, després va invocar la pistola làser de la seva cartutxera oberta. Per quan va apuntar el canó en direcció al sergent, ell estava aixecant el comunicador fins als seus llavis.
-Tot està bé aquí -va dir ella, tocant la seva ment a través de la Força-. No hi ha necessitat d'alarmar-se.
-E-El que vostè digui, p-princesa. -El sergent va anar amb compte de mantenir el seu dit lluny del botó d'activació del comunicador-. Vostè és la que sosté la pistola làser.
La Leia va sospirar. Anava a haver de treballar en les seves habilitats de persuasió de la Força amb algú més a part de la Saba. La intimidació de la Força estava bé per als barabels, però els humans necessitaven una cosa una mica més subtil.
Ella va fer un gest cap al comunicador.
-Digui-li a l'oficial de guàrdia. I res de bromes. Sóc Jedi. Ho sabré si utilitza un codi d'alarma.
El sergent va assentir i després va activar el comunicador.
-Tot està bé aquí, Vigilància.
-Llavors com és que ella t'està apuntant amb una pistola làser? -va arribar la rèplica metàl·lica.
La Leia va aixecar la mirada cap a la cúpula de seguretat al sostre.
-Perquè Junior va ser prou ximple com per allargar la mà cap a ella. -Va treure la carrega d'energia de l'empunyadura de la pistola làser i després va llançar la pistola a un costat-. No estic interessada en fer-li mal a ningú. Només necessito parlar amb l'almirall Bwua'tu. Tinc informació important per a ell.
-Bé -va dir l'oficial de guàrdia-. Torni a la seva cel·la i li demanaré una audiència.
-No ho estic demanant. -La Leia va aixecar una mà cap a la cúpula de seguretat i després va localitzar els cables d'energia amb la Força-. I no vaig a esperar. És urgent.
Va tirar per arrencar els cables i després es va acostar a la cel·la de la Saba. Mantenint un ull en el sergent i el seu assistent, va col·locar la seva mà a la porta freda i va utilitzar la Força per deixar anar el pestell intern.
La cel·la estava buida, tret per un parell d'urpes trencades a terra i un comunicador descansant al llit. Una secció del tauler de duracer estava penjant d'un cantó del sostre, deixant simplement lloc suficient perquè una barabel es premés per passar.
La Leia va invocar el comunicador fins a la seva mà, després va baixar el volum perquè el sergent i el seu assistent no fossin capaços de sentir la part de la conversa de la Saba.
-Mestra? -va murmurar Leia al micròfon.
Hi va haver una pausa curta i després la Saba va respondre.
-Maleïda zigui! Elz has espantat.
-Espantat a qui? -va preguntar la Leia.
-Alz gankerz -va respondre la Saba-. Aquezta té gana.
-No podies haver demanat un...? No importa. -L'últim que la Leia volia fer era començar una discussió sobre la cuina del centre de detenció amb una barabel-. Pots reunir-te amb mi al pont? Necessitem parlar amb Bwua'tu.
-No. -La Saba va tocar-la a través de la Força, iniciant un agrupament de combat-. Això no zervirà de rez.
-Saba, Luke s'ha obert a mi -va dir la Leia. Es va obrir a si mateixa a l'agrupament i una impressió de vasta obertura va aparèixer en la seva ment-. Alguna cosa està passant a la nebulosa.
-Zí -va dir la Saba-. Elz kíllikz ze'n van.
-I hem d'advertir a la flota -va dir la Leia. Va reconèixer la vasta obertura com un hangar i va comprendre que la Saba estava deixant la veritat sense dir, sens dubte perquè temia que algun tècnic de comunicacions de l'Aliança estigués escoltant la seva conversa-. Luke va ser molt clar sobre això.
-Bwua'tu no et creurà.
-Hem d'intentar-ho -va dir la Leia.
La imatge del Falcó, descansant a la coberta de l'hangar envoltat per una esquadra de tropes de l'Aliança, centellejà a través de la seva ment.
-Llavorz intenta-ho -va dir la Saba-. Aquezta encara té gana. Ella continuarà amb la zeva cacera.
* * *

La ferralla que una vegada havia estat el DR919a descansava trenta metres més endavant, una massa irreconeixedora de metall encegadorament brillant resplendint des del cràter que havia fet a la nau niu Gorog. Un torrent continu de derelictes estava sortint de l'immens forat de les cobertes circumdants, kílliks i trossos petris d'escupcret i tres trams de duracer retorçat que s'assemblaven sospitosament a canons de turbolàser. Rajant de les parets circumdants hi havia diversos cons de vapor d'aire blanc o aigua o alguna altra substància vital que sortia disparada dels conductes trencats en el buit fred de l'espai.
En Luke no va sentir res en el propi cràter, però la Força era plena d'ondulacions de l'àrea circumdant, totes molt punxegudes i erràtiques mentre les atordides Gorog lluitaven per descobrir que acabava d'ocórrer. Desafortunadament, la confusió no s'estenia a la Lomi Plo. Ella encara l'estava tocant a través de la Força, omplint-lo amb el mateix dolor fred que havia estat experimentant des que van entrar a l'Ull del Tusken.
Luke es va apartar del finestral de la càpsula d'escapament, després es va pujar la túnica i va girar l'esquena al Han.
-Fes-ho, Han.
-Estàs segur d'això? -va preguntar en Han-. Fins i tot en atordir, en aquesta distància vas a cremar-te.
-Ara, Han! -li va ordenar -. Abans que Gorog comenci a comprendre les coses.
-D'acord -va dir en Han-. No hi ha necessitat de posar-se...
Un dolor abrasador va explotar a l'esquena d'en Luke i ell va caure de genolls. Fins i tot invocant la Força per sostenir-se, li va fer falta tot el seu poder de voluntat per romandre conscient. Va deixar que el dolor li omplís, reunint-lo i dirigint-lo cap avall fins al buit de l'estómac on ell sentia el toc gelat de la Lomi Plo.
Alguna cosa es va alliberar dins seu, com un nus desfent-se, i el dolor fred es va esvair completament a l'instant. En Luke es va obrir als seus companys, reunint les seves presències en un únic munt i després les va apagar totes en la Força.
Ells van deixar escapar un panteix de sorpresa. Tarfang de sobte va caure sobre el seu seient de col·lisió i va començar a barbotejar en un to espantat.
-Tarfang està convençut que hem mort en la col·lisió i encara no ho sabem -va explicar C-3PO-. I he de dir que sento alguna cosa estranya en els meus propis circuits.
-Ens estic ocultant de la Lomi Plo -va explicar en Luke. Va deixar caure la seva túnica. La seva esquena encara estava turmentada pel dolor, però almenys el pes fred en el seu interior va desaparèixer-. Amb una mica de sort, ella creurà que també hem mort en la col·lisió.
Tarfang el mirà acuradament, després es va asseure i va començar a balbucejar enfadat, colpejant alternativament amb els seus punys i clavant un dit pelut en l'aire.
-Amb la major certesa, jo no li diria això a l'amo Luke -va replicar C-3PO-. I no veig el mal si ell està intentant fer-nos sentir millor. Amb certesa és millor que posar l'accent en la part negativa.
-No estem morts -va dir en Luke entre les dents premudes. Va anar fins al costat d'en Juun i va apuntar pel finestral del pilot cap a una secció de cobertes penjant just dins de la vora del cràter-. Posa la càpsula per allà. Necessitem sortir d'aquesta cosa abans que Gorog la vegi.
Juun els va deixar en el cràter. La temperatura dins va pujar ràpidament quan es van acostar a les restes foses del DR919a i la càpsula va donar un notable estirada quan va entrar en la gravetat artificial de la nau niu.
-Sistema de gravetat Hoersch-Kèssel -va observar en Han-. Noi, se'n penediran d'això.
Tarfang xerrà una pregunta indignada.
-A Tarfang li agradaria saber què creu vostè que va malament amb...
-Tot -Va dir en Han-. Només espero que puguem evitar que aquesta roca activi l'hipermotor. Realment odio el que aquests rots G li fan a les meves articulacions.
Juun va posar la càpsula en la vora corbada d'una secció de la coberta envoltada per antenes i plats i cables de dades, tots d'un aspecte molt poc kíllik i tots ordenats al voltant d'un post de repetició mig fos.
-Van tenir ajuda per construir aquestes coses -va dir en Han, mirant pel finestral de la càpsula-. I molta. El sensor de calor sembla balmorrà i el paquet de senyals és definitivament un Badoc de Kuat Drive Yards.
-Probablement van tenir ajuda dels pirates. Finançada pel comerç de membrosia negra -va dir en Luke-. Però aclarirem això després. Just ara, ens cal acabar amb aquests hipermotors.
-Bona idea. -Han va obrir el paquet de supervivència de la càpsula i va ruixar l'esquena d'en Luke amb ungüent de bacta i després li va passar una pistola làser i va agafar una altra per a ell mateix-. Alguna idea de com hi arribarem a través d'un niu ple de cuques?
-No anirem a través d'elles -va dir en Luke. Es va pujar la part superior del seu vestit de buit sobre les seves espatlles i va començar a segellar els tancaments-. Anirem al voltant d'elles.
En Juun va arrufar les celles i es va aturar abans de baixar el visor del seu casc.
-No ho entenc.
-Per fora de la nau. -En Luke es va assegurar el seu propi casc a l'anell del coll-. Avançarem lentament pel nucli.
-Em temia que això era el que tenies en ment -va dir en Han.
Luke es va baixar el visor, després va agafar el pesat paquet de supervivència i es va tornar cap a l'escotilla. Han i els altres van segellar els seus propis vestits de buit, llavors tots van deixar la càpsula d'escapament i van començar a empènyer cap al cràter encara brillant.
Un sotrac va recórrer la coberta. Tots van lluitar per retrocedir, tement que estigués a punt d'esfondrar-se. Però la coberta va romandre on era. Mentre que es blegava lleugerament, tampoc corrien clarament cap perill que s'ensorrés, fins i tot amb la pesada càpsula d'escapament descansant a només un metre o així de la seva vora.
El sotrac es va fer més fort. Les línies tallades i l'equipament penjant de les parets va rebotar silenciosament i llavors la veu d'en Han va arribar pel sistema de comunicació del vestit de buit.
-Serà millor que esperem una mica. -Va apuntar a través del forat del cràter, on el planeta sense nom dels pirates estava començant a allunyar-se cada vegada més ràpidament-. No estic segur que vulgui estar arrossegant-me per fora quan aquesta cosa entri a l'hiperespai.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada