Passar comptes (III)

Anterior

CAPÍTOL 3

El jove es va posar a riure abans que poguessin respondre.

- És broma! -va cridar-. Al meu entendre, la policia de seguretat s'avorreix bastant. Aquí a Telos gairebé no hi ha delinqüència, així que van a per tu només pel fet que se t'hagi ocorregut tirar a terra una llavor de muja. Fins i tot detenen constantment a les persones innocents com jo. De debò, us semblo mala persona? -es va encongir d'espatlles i es va assenyalar a si mateix, somrient.

-No -va dir Obi-Wan amablement, encara que la seva limitada experiència li havia ensenyat que el mal tenia moltes formes.

El seu company va riure de nou i es va girar cap a Qui-Gon.

-El teu amic menteix bé. Una bona qualitat.

-No ha mentit -va respondre en Qui-Gon-. No sembles mala persona, això és cert, però tampoc sembles el contrari. Ens coneixem des de fa massa poc temps per jutjar això.

El seu rescatador va dirigir la mirada a Qui-Gon i després a Obi-Wan, somrient encantat.

-M'ha tocat la grossa. Quina parella de paios llestos. Sabeu com apostar contra les probabilitats?

-No -va dir Qui-Gon somrient-. Som massa llestos per això.

Aquesta vegada, el seu rescatador esclatà a riure.

- Que bo! Jo sí que sé escollir als meus amics. Per cert, em dic Denetrus, però podeu dir-me Den.

-Encantats de conèixer-te -va respondre Qui-Gon-. Jo sóc Qui-Gon Jinn i aquest és Obi-Wan Kenobi.

- Turistes?

-Viatge de negocis -va respondre en Qui-Gon.

-Aquí a Telos hi ha moltes empreses -va dir en Den-. Jo sóc tècnic, m'acaben d'acomiadar de la millor de totes -els hi va dedicar un somriure alegre.

- Has treballat per Unify? -va preguntar Qui-Gon.

-És clar, qui no? És la major font d'ocupació de Telos. Contracten a treballadors externs constantment. Per això heu vingut?

-No -va dir Qui-Gon lentament-, però tenim una reunió allà.

Den va assentir.

-És una companyia poderosa -va fer un gest amb el braç per abastar les pantalles gegants que emetien imatges dels parcs globals i els bells paisatges de Telos-. Unify està recuperant els nostres parcs naturals. La major part dels guanys de la katharsis s'empren per al manteniment i conservació de la terra. El Govern ho va disposar així quan el poble va protestar per com d'elevats que eren els impostos. Ara gairebé no paguem res. La katharsis ens ho ha estalviat. Per no esmentar que ens fa a tots rics més enllà dels nostres somnis.

-Però només si guanyes -va assenyalar Qui-Gon.

-Ja, però tots els que estem aquí vam planejar guanyar -va dir en Den pujant una cella de manera irònica-. Com jo. Estic convençut que avui és el meu dia de sort.

Es van tornar cap a l'anell central més petit del pavelló, en el qual una plataforma s'elevava des del terra cap al sostre, formant una tarima. Un home alt i de cabells blancs estava en ella, elevant els braços cap a la multitud.

-És el tresorer de Telos, Vox Chun -els hi va dir en Den per sobre de la cridòria.

Un calfred va recórrer a Obi-Wan, que va intercanviar una mirada amb Qui-Gon. Vox Chun era el pare de l'estudiant que havia mort lluitant contra Obi-Wan. Bruck Chun era l'estudiant Jedi que havia caigut sota la influència de Xànatos. Obi-Wan va lluitar amb ell per salvar a la seva amiga Bant. Bruck va perdre l'equilibri i va caure. Obi-Wan va intentar atrapar-lo al vol, però no va poder-ho fer. Bruck es va partir el coll en la caiguda. Obi-Wan va tancar els ulls, recordant aquell terrible moment. En obrir-los, va veure que Qui-Gon li mirava amb expressió compassiva.

-Els jocs no poden començar sense que algun envanit surti i es posi pesat explicant els seus èxits -continuà en Den-. És un bon moment per fer una becaina.

Obi-Wan va tornar ràpidament a centrar la seva atenció en el present. No volia oblidar el passat, però no podia distreure's.

- Benvinguts, telosians i amics de la galàxia! -va cridar Vox Chun. Va rebre un rugit per resposta. Va esperar un moment, somrient, i després va alçar la mà-. Gràcies a tots vosaltres, les belleses naturals del nostre estimat Telos estan sent conservades!

Es va escoltar un altre rugit, aquest cop encara més ensordidor. La música va sorgir dels altaveus i un missatge es va projectar sobre la impressionant imatge d'unes erupcions de vapor en una riba d'aigües blaves: "Katharsis protegeix els nostres espais sagrats".

- Si no hi ha guanyador avui, el pròxim gran premi del sorteig de la katharsis serà el més gran de la història de Telos! -va continuar Chun. Va esperar que acabessin els crits i va alçar una mà-. En honor en aquest esdeveniment, el primer ciutadà de Telos presentarà el premi. El nostre bon amic, el nostre estimadíssim benefactor, l'home de més confiança de Telos... Xànatos!

Qui-Gon va fer un bot mentre el pavelló bullia en crits d'aclamació. En Den ho contemplava tot amb els llavis corbats en el somriure irònic que semblava mostrar en tot moment. Els focus que il·luminaven diferents parts del pavelló es van aturar davant d'una cabina flotant. Un home d'elevada estatura es va aixecar i va saludar.

Era Xànatos.

Qui-Gon contemplava amb incredulitat a la multitud picant a terra i cridant "Xànatos, Xànatos!" una vegada i una altra.

Qui-Gon pensava que estava preparat per a qualsevol gir inesperat o qualsevol situació adversa, però no per això. Xànatos no s'estava amagant. No ho necessitava. Era obvi que el poble de Telos l'estimava.

Però per què?, es va preguntar Qui-Gon. Xànatos era un traïdor. Feia menys de deu anys s'havia confabulat amb el seu pare per robar les riqueses del planeta. Hi havia conspirat per involucrar a Telos en una guerra civil innecessària i destructiva contra un planeta veí. La gent devia estar molt enganyada o manipulada per a ignorar que Xànatos havia estat a punt d'arrossegar-los a la guerra.

Qui-Gon va sentir que Obi-Wan s'estremia al seu costat. El noi estava tan atònit com ell. Li va semblar admirable la capacitat d'Obi-Wan per controlar la veu i com tot just va mostrar una expressió curiosa quan es va tornar cap a Den i va preguntar:

- I qui és aquest Xànatos?

-El nostre estimadíssim benefactor -va dir en Den a manera de burla, i va arronsar les espatlles-. Ha fet molt per Telos.

-Crec que he sentit parlar del seu pare, Crion -va comentar Qui-Gon com per casualitat-. No va ser el governador de Telos?

Den va assentir.

-Es va veure involucrat en un escàndol. Els seus enemics van afirmar que intentava iniciar una guerra contra un planeta veí per enriquir-se, però Xànatos ho va investigar i va demostrar que no era cert. La majoria dels telosians els consideren herois.

Den es va tornar cap a l'anell central quan Vox Chun es va introduir en una cabina flotant i va donar començament la primera competició. Els participants es van posar en cercle a l'interior del pavelló. Tots pilotaven barredores.

-El primer joc es diu Obstacle -va explicar en Den-. Es llancen hologrames d'obstacles cada vegada més difícils cap a les barredores. L'objectiu és esquivar-los, a ells i als altres concursants. Es requereixen excel·lents habilitats de vol. Voleu apostar?

Qui-Gon va negar amb el cap.

-Crec que avui només mirarem, Den.

-El que jo deia -va dir en Den en un xiuxiueig, mentre feia la seva aposta-. Mira que sou llestos.

* * *

A Qui-Gon va sorprendre la ferocitat de les competicions. La multitud semblava més satisfeta com més gran era el perill per als participants. Dues barredores toparen i una fosca energia es va arremolinar dins del gegantesc pavelló. Quan van treure a un dels participants en llitera, la gentada va cridar encantada. Era molt inquietant.

Telos havia estat un planeta tranquil, conegut per la seva innovadora indústria tecnològica i els seus interessos artístics i culturals. Qui-Gon no entenia el que havia passat. Els havia canviat la katharsis?, o els anys de prosperitat els havien esmussat els sentits i els havia aficionat a plaers més sagnants i excitants?

Den no semblava afectat per la commoció que li rodejava. Portava un petit datapad i introduïa números, comprovant l'estat de les apostes constantment. Qui-Gon es va adonar que era un autèntic jugador, encara que feia apostes menors.

I per fi va arribar la mitja part. La tercera ronda de jocs consistia en un duel de vibrofulles amb els participants penjats de diversos cables en tensió. Les vibrofulles no tallaven, però deixaven anar una petita descàrrega elèctrica. El duel havia estat una escaramussa i tres competidors més havien caigut. Un va quedar greument ferit. El grup restant semblava extenuat i aclaparat, però després del descans haurien de passar per una altra esgotadora sèrie de proves.

- Teniu gana? Podem anar a per una mica de menjar -va dir en Den, activant la cabina per tornar a la plataforma de l'estadi.

-Gràcies, però crec que és hora d'anar-nos-en -va dir Qui-Gon amablement-. Hem d'atendre els nostres assumptes. Podries indicar-nos com arribar a Unify?

-No té pèrdua... baixeu pel bulevard principal. El trobareu a l'esquerra. Bona sort -els va dir en Den.

Es van acomiadar i es van unir al corrent d'éssers que es dirigien als llocs de menjar al nivell intermedi del pavelló. No hi havia rastre dels guàrdies. Qui-Gon esperava que s'haguessin rendit d'una vegada. La gentada es va dirigir cap al temptador menjar, i Qui-Gon i Obi-Wan van anar cap a la sortida indicada amb llums blaus.

Mentre passaven pels enormes puntals que suportaven el pavelló, Qui-Gon va sentir una emanació sobtada del Costat Fosc de la Força. Es va aturar alarmat i es va amagar entre les ombres d'un gruix puntal de duracer. Obi-Wan va sentir també l'emanació i es va moure amb ell.

Qui-Gon va mirar al seu voltant. Sabia el que estava buscant.

Una silueta negra va sortir per la fosca porta d'un passadís. Xànatos va caminar per la zona buida, amb el folre blau fosc de la seva capa flotant darrere seu i els cabells negres caient-li fins a les espatlles. Tot d'una, es va aturar.

Com a antic Jedi, Xànatos també era sensible a la Força. S'havia aturat de forma tan abrupta que Qui-Gon va estar segur que havia percebut la presència dels dos Jedi. Però hauria identificat a Qui-Gon?

Xànatos es va parar, tot just il·luminat pels fanals. La cicatriu en forma de mitja lluna de la seva galta es distingia clarament, més blanca que la seva pell pàl·lida i gairebé transparent. Va mirar cap a la gent que uns metres més lluny es dirigia cap als llocs de menjar. La seva mirada va recórrer lentament cadascuna de les formes. Després es va aturar i es va girar. Els seus ulls van recórrer l'espai buit, els corbats puntals i els passadissos que anaven en totes direccions.

Qui-Gon no es va moure. Ni tan sols va respirar. Obi-Wan, al seu costat, intentava fer el mateix. Ni tan sols parpellejaria per no pertorbar les ombres.

Xànatos no els va veure, però un somriure es va esbossar lentament a la seva cara.

Qui-Gon sabia el que significava aquest somriure. Xànatos sabia que ell hi era.

La batalla havia començat.

Següent