dimarts, 11 d’octubre del 2016

La Reina Invisible (III)

Anterior



3

Els assistents al funeral portaven tabards de vistosos estampats més brillants que qualsevol altra cosa que Cal Omàs hagués imaginat mai que posseïa un sullustà, però es van aproximar a la cripta en ombrívol silenci, cada home col·locant un únic transparibloc en les unions soldades que el mestre de la cripta havia repartit per a ells i amb cada dona agafant el raspall de soldadures a la mà esquerra i suavitzant les unions.
Sent això Sullust, i amb els sullustans sent sullustans, la cerimònia de tapiar la tomba seguia un protocol rígid, amb el mestre de la cripta convidant als assistents a què s'apropessin segons el seu estatus social i la seva relació amb el mort. Els nens i les set esposes actuals de l'almirall Sovv havien col·locat els primers blocs, seguits pels seus fills adults i els altres marits del seu cau, després pels seus parents de sang, els seus amics íntims, els dos mestres Jedi que assistien (Kenth Hamner i Kyp Durron) i la branca executiva al complet de la corporació governant de Sullust, SoroSuub. Ara, quan només quedava un forat a la paret, el mestre de la cripta va cridar a Cal Omàs per què s'acostés.
El droide de protocol de l'Omàs li havia advertit que abans de col·locar l'últim bloc, s'esperava que la persona cridada en aquest punt fes un breu comentari d'exactament tantes paraules com l'edat del mort en anys estàndard. Això no havia de ser un panegíric: narrar la vida del difunt hauria estat considerat una ofensa pels presents, implicava que els altres assistents al funeral no havien conegut a la persona difunta tan bé com creien. En el seu lloc, havia de ser un discurs senzill de tot cor.
Omàs va ocupar el seu lloc davant de la cripta i va acceptar el transparibloc. La cosa era molt més pesada del que semblava, però la va col·locar prop del seu cos i va fer tot el que va poder per no fer una ganyota mentre es tornava cap a l'assemblea.
La concurrència era enorme, omplint completament la Catacumba dels Eminents i sortint per les portes cap a la Galeria dels Ancestres. La multitud contenia més de cent dignataris de l'Aliança, però gairebé passaven desapercebuts al mar de cares sullustanes. Com Comandant Suprem de la força que havia derrotat als yuuzhan vong, Sien Sovv havia estat un heroi de proporcions mítiques a Sullust, un administrador i organitzador que rivalitzava amb l'estatura que fins i tot Luke Skywalker i Han i Leia Solo tenien en altres parts de la galàxia.
Omàs va agafar aire profundament i llavors va parlar.
-Parlo per tots en l'Aliança Galàctica quan dic que compartim la sorpresa i la pena de Sullust per la col·lisió que li va prendre la vida a l'almirall Sovv i a tants d'altres. En Sien era un bon amic meu, de la mateixa manera que era l'estimat comandant de l'exèrcit de l'Aliança Galàctica i els hi prometo que portarem a aquells que són realment responsables d'aquesta tragèdia davant la justícia... sense importar en quina nebulosa intentin amagar-se.
Els sullustans van romandre en silenci, amb els seus ulls foscos parpellejant cap a Omàs enigmàticament. Si hi havia sorprès els assistents al funeral amb el seu suggeriment de joc brut o si havia comès algun gran error de protocol, Omàs no podia dir-ho. Només sabia que havia parlat amb el cor, que havia arribat als límits de la seva paciència amb els problemes que estaven causant els kílliks i que pretenia actuar. Amb el suport dels Jedi o sense.
Després d'un moment, un murmuri aprovador es va elevar des del fons de la multitud i va començar a córrer cap endavant, creixent en volum mentre s'aproximava. Kenth Hamner i Kyp Durron van arrufar les celles i van mirar per sobre de les seves espatlles a l'assemblea, però si els assistents sullustans es van adonar de la desaprovació, no li van prestar atenció. Ja hi havia hagut murmuris sobre la sospitosa absència del Mestre Skywalker en el funeral, així que ningú a la multitud estava inclinat a prestar molta atenció a les opinions d'un parell de Jedi amants de les cuques.
Una vegada que el murmuri arribà a la part davantera de la multitud, el mestre de la cripta va silenciar a la sala amb un gest. Va fer que Omàs aixequés el pesat transparibloc fins al seu lloc i després va convidar els assistents a retirar-se fins a la Galeria dels Ancestres, on la Corporació SoroSuub estava pagant un festí funerari que realment no tenia rival en la història del planeta.
Mentre Omàs i els altres dignataris esperaven que les catacumbes es buidessin, ell es va acostar als dos Mestres Jedi. Kenth Hamner, un home guapo amb una gran cara aristocràtica, servia com a enllaç de l'Orde Jedi amb l'exèrcit de l'Aliança Galàctica. Estava vestit amb el seu uniforme de gala d'enllaç, semblant tan immaculat i polit com només podia un antic oficial. Kyp Durron almenys s'havia afaitat i havia soniplanxat la seva túnica, però les seves botes estaven plenes de rascades i el seu pèl romania just prou rebel perquè els sullustans ho consideressin una fallada en una ocasió tan formal.
-M'alegro de veure que els Jedi van ser capaços d'enviar a algú -li va dir Omàs a la parella-. Però em temo que els sullustans poden llegir alguna cosa desfavorable en l'absència del Mestre Skywalker. És una pena que ell no pogués estar aquí.
En comptes d'explicar l'absència d'en Luke, Kenth va romandre en silenci i merament va semblar incòmode.
Kyp es va llançar a l'atac.
-Vostè no va ajudar a l'assumpte en suggerir que els kílliks eren responsables de l'accident.
-Ho eren -va respondre l'Omàs-. Els vratix que pilotaven aquest vaixell de càrrega estaven tan borratxos de membrosia negra que dubto que alguna vegada sabessin que havien xocat amb el transport de l'almirall Sovv.
-Això és cert, Cap Omàs -va dir en Kenth-. Però això no vol dir que els kílliks siguin responsables de l'accident.
-Amb certesa si ho vol dir, Mestre Hamner -va dir l'Omàs-. Quantes vegades ha demanat l'Aliança que la Colònia deixi d'enviar aquest verí als nostres planetes d'insectes? Quantes vegades he d'advertir-los que prendrem accions?
Kyp va arrufar les celles.
-Sap que el Niu Fosc...
-Sé que he estat assistint a funerals tota la setmana, Mestre Hamner -es va enfurismar Omàs-. Sé que el Comandant Suprem de l'exèrcit de l'Aliança i més de dos-cents membres del seu alt comandament són morts. Sé qui és responsable, i en definitiva, completament i innegablement responsable, i sé que els Jedi els han estat protegint des de Qoribu.
-La situació kíllik és complicada. -Kenth va parlar amb una veu calmant que va començar immediatament a suprimir la fúria de l'Omàs-. I inflamar l'assumpte amb acusacions precipitades...
-No t'atreveixis a utilitzar la Força amb mi. -Omàs es va acostar a Kenth i va parlar en un to baix i gelat-. Sien Sovv i la majoria dels éssers del seu alt comandament estan morts, Mestre Hamner. I no em calmaré.
-Les meves disculpes, Cap Omàs -va dir en Kenth-. Però aquesta manera de parlar només farà que les coses siguin més difícils.
-Les coses ja són difícils. -Omàs va baixar la veu fins a un xiuxiuejar enfadat-. Tu mateix em vas dir que el Mestre Horn sospitava que això era quelcom més que un accident.
-Ho vaig dir -va admetre en Kenth-. Però ell no ha trobat cap evidència que suggereixi que els kílliks eren els que estaven darrere d'això.
-Ha trobat alguna evidència que suggereixi que era algú altre? -demanà l'Omàs.
Kenth negà amb el cap.
-Potser això és perquè només va ser un accident -va suggerir en Kyp-. Fins que el Mestre Horn trobi alguna prova, les seves sospites són només això, sospites.
-Unides al que ja sabem, les sospites del Mestre Horn són més que suficient per a mi -va dir l'Omàs-. S'ha de tractar amb els kílliks. I és hora que vostès els Jedi comprenguin això.
-Escolti, escolti! -li va cridar una bombollejant veu rodiana.
Omàs va mirar i va trobar a Moog Ulur, el senador de Ròdia, escoltant d'amagat amb diversos dels seus col·legues des de tot just la distància d'un braç. Per ser educats, els dignataris sullustans s'havien apartat fins a una distància d'una dotzena de metres o així, però, per descomptat, els sullustans tenien millor oïda.
Omàs es va estirar les seves vestidures.
-Cavallers, crec que és hora que em dirigeixi al festí. -Es va girar cap a l'Ulur i els altres senadors i després va parlar per sobre de la seva espatlla cap als dos mestres-. Facin que el Mestre Skywalker contacti amb mi tan aviat com li sigui possible.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada