CAPÍTOL
4
Xànatos va riure i va tornar a
l'interior del pavelló.
-Sap que som aquí -va dir Obi-Wan en
veu baixa.
-Sí -va assentir Qui-Gon-. Anem a
Unify. Hem de moure'ns el més ràpid possible.
Van sortir del pavelló i van baixar
pel bulevard principal. Els carrers estaven estranyament deserts. Qui-Gon va
imaginar que la majoria de la població estaria al pavelló de katharsis. Serien
els Dies de Katharsis festa oficial?
Obi-Wan i ell van passar per davant
d'un impressionant edifici de grans dimensions amb columnes blaves a l'entrada.
Sobre una placa platejada podia llegir-se: "Institut de salut Xànatos".
-És tota una celebritat -va murmurar
Qui-Gon.
-Mira la biblioteca d'aquí davant -va
dir Obi-Wan senyalant-. També la va fundar ell.
-Evidentment, el problema no serà trobar-lo
-va dir Qui-Gon-. El més difícil serà desemmascarar-lo. La gent l'adora. Ell
s'ha assegurat que així sigui. Donant la cara s'ha protegit més que
ocultant-se.
Obi-Wan va contemplar un anunci que
deia que Xànatos estava proporcionant els fons per recuperar un gran parc de la
ciutat.
-Ha de tenir una raó oculta per tot
això -va afirmar.
-Sempre en té una -va assentir en Qui-Gon-.
És obvi que vol exercir la seva influència sobre Telos, però és un objectiu que
li queda gran. Haurem de descobrir exactament el que intenta.
- Ei, genis!
Es van tornar per mirar i van veure a
Den dirigint-se cap a ells.
-Vaig pensar que necessitaríeu ajuda
per trobar Unify -va dir-. M'he adonat que l'edifici no està senyalitzat.
- I què passa amb el sorteig? -va preguntar
Obi-Wan-. Que potser no era el teu dia de sort?
-Tots són els meus dies de sort, nano
-va dir en Den arribant fins a ells-, però no sempre tinc l'oportunitat de fer
una bona acció.
-Estàvem parlant sobre la quantitat
d'edificis que Xànatos ha construït a Thani -va dir Qui-Gon-. Ha estat un
autèntic benefactor.
Den va fer un gest amb el braç.
-En els últims anys ha promogut la
creació de parcs, biblioteques, centres mèdics, el gran institut de salut... Va
guanyar una fortuna dedicant-se a la mineria per tota la galàxia, però no la
guarda, la reparteix. I això és molt més del que farà qualsevol guanyador del
sorteig, per descomptat.
Van passar per davant d'una de les
casetes blaves d'informació. Qui-Gon va mirar el panell informatiu principal i,
sorprès, va reconèixer la seva pròpia cara.
- És aquest el parc principal de
Thani? -va preguntar a Den assenyalant amb el braç cap a l'altre costat del
carrer, on un camí s'introduïa entre arbres disseminats.
Den va girar el cap, com Qui-Gon
volia que fes.
-No, és un dels més petits. El major
està a la part est de la ciutat.
La distracció li va proporcionar a
Qui-Gon el temps suficient per examinar la notícia. Quan la seva foto va
desaparèixer de la pantalla, va aparèixer la d'Obi-Wan. Qui-Gon va llegir les
intermitents paraules: "Es busquen. Criminals galàctics. Recompensa".
Aquesta era la raó per la qual els
guàrdies no es donaven per vençuts!
Només hi havia una explicació
possible: Xànatos. Ell ho havia tramat. Qui-Gon va comprendre el motiu d'aquell
somriure. Xànatos sabia que era qüestió de temps que els capturessin.
Mentre caminava i xerrava amb Den,
Qui-Gon considerava minuciosament les seves opcions. El carrer no era un lloc
segur. Era una sort que gairebé tothom estigués al Pavelló de Katharsis.
Altrament haurien corregut el risc de què els reconeguessin. Necessitaven
trobar un lloc segur i la forma de disfressar-se.
Qui-Gon es va posar la caputxa.
D'alguna manera, ocultaria el seu rostre.
-Està refrescant -va dir.
-Ja gairebé hem arribat -va respondre
en Den.
Els va portar unes quantes illes més
endavant. Hi havia una elevada torre grisa envoltada per un gran portal de
bronze lluent.
-Bé, ja hem arribat. Teniu cita? -va preguntar
en Den-. No us deixaran entrar sense etiqueta identificativa. Hi ha màxima seguretat.
Qui-Gon va contemplar la resplendent
façana de l'edifici. No hi havia finestres i, aparentment, només tenia un
accés. Si entraven, haurien de sortir pel mateix lloc.
-La cita és demà -va dir-. Només
volíem saber on era.
- Teniu on dormir? -va preguntar en
Den-. Jo visc en una casa d'hostes. És a prop.
Qui-Gon va dubtar. No li passava
desapercebut el fet que Den apareixia sempre que necessitaven ajuda, i encara
que no percebia perill, seguia desconfiant.
No obstant això, un malestar que no
tenia res a veure amb Den s'havia instal·lat al seu interior. Obi-Wan era ara
un criminal buscat. Tot just portaven una hora a Telos i la situació ja se'ls
havia escapat de les mans. A Coruscant, Qui-Gon estava convençut que si alguna
cosa no anava bé podria ordenar a Obi-Wan que tornés al Temple, però ara el noi
estava atrapat al planeta i no passaria els controls de seguretat per marxar.
Hi havia posat al noi en perill, i ho
havia fet conscientment. Es va sentir molt culpable. Ara havia de protegir a
Obi-Wan. No podia deixar que la seva obsessió per ajusticiar a Xànatos
interferís amb la seguretat del noi.
-Bé, de tota manera podeu venir a fer
una ullada -els hi va instar Den amablement-. Està a un parell d'illes d'aquí.
Qui-Gon va assentir. Sabia que
Obi-Wan estava cansat, i de sobte es va adonar que el jove no havia menjat res
des de l'esmorzar. Obi-Wan necessitava descansar i menjar. Almenys això sí
podia oferir-li.
Es fiaria dels seus instints. Den
podia ser un jugador, però no semblava mala persona.
Den va sortir de l'avinguda principal
i els va portar per un petit carrer que es torçava després dels enormes
edificis. Les construccions eren més modestes en aquella zona residencial. Den
els va conduir fins a un atrotinat edifici pintat en tons verds, blaus i vermells.
-La mestressa em paga per pintar-lo,
però no acaba de decidir-se amb el color -els va explicar amb una ganyota.
Va obrir la porta i els va portar
fins a una avantsala.
- Riva? -va cridar cap al darrera de
la casa-. Tinc convidats. Dels que paguen -es va acostar a ells - Això farà que
vingui corrent.
Al moment, Qui-Gon va escoltar el
suau so d'uns peus corrent.
Den va somriure.
- Ho veieu?
-El so ve de fora -Qui-Gon es va
acostar a la finestra i va moure lleument la cortina per mirar.
Els guàrdies de seguretat omplien el
carrer. Un oficial va fer senyals perquè els altres envoltessin l'edifici.
Qui-Gon va posar la mà a
l'empunyadura del seu sabre làser. Els seus instints no havien funcionat. Den
els havia traït i els havia parat una trampa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada