CAPÍTOL 16
Obi-Wan i Siri van tornar entre els estudiants que
s'amuntegaven al voltant de la gran pantalla, mentre els endarrerits acabaven
la carrera. O-Bin va llegir les puntuacions amb el seu perpetu somriure a la
cara, però aquest es va esvair uns instants.
- O-Siri i V-Obi, un pas endavant.
Obi-Wan i Siri van fer un pas endavant.
-Heu fet trampes amb la pantalla -va exclamar ella-.
Deu marques de càstig per cap...
-Perdoni, Guia O-Bin -va dir la nena de veu suau,
O-Iris -. V-Obi i O-Siri no han fet trampes. Els vaig veure saltar sobre el mur
de duracer.
- I jo els vaig veure passar pel raig fent ziga-zaga en
només tres segons -va dir un altre noi -. Ningú ho havia fet abans.
- Ja havien acabat la primera volta quan jo anava pel
primer terç -va dir algú més.
El somriure d'O-Bin va desaparèixer. Es va aclarir la
gola.
- Ja veig. Bé. Vegem si O-Siri i V-Obi poden igualar la
seva puntuació en la carrera amb la seva obediència a classe.
Se'n va anar ràpidament. Els estudiants es van posar en
fila per seguir-la. Molts observaven a Obi-Wan i la Siri, i especulaven.
Obi-Wan no va tenir en compte que la seva proesa en la carrera cridaria
l'atenció sobre ells. Era evident que ningú ho havia fet tan ràpid.
De tornada a la classe, O-Bin va començar la lliçó.
-Avui donarem el sistema de govern de Kegan en
comparació amb el d'altres mons. Després d'estudiar altres societats en la
galàxia, V-Tan i O-Vieve han dissenyat la millor forma de govern. Cap ciutadà
de Kegan és més important que un altre...
- De debò? -va dir la Siri -. I llavors per què us
diuen V-Tan i O-Vieve el que heu de pensar i el que heu de fer?
-Tres marques, O-Siri. Tens una autèntica col·lecció
-va dir O-Bin amb el somriure tens-. Suposo que t'agrada treballar a la cuina.
-És millor que estar a classe, per descomptat -va
replicar la Siri.
Aquest cop, Obi-Wan va escoltar les rialletes d'alguns
alumnes.
-Dues marques més -va dir O-Bin-. Tornant a la lliçó,
les llibertats que gaudim aquí a Kegan són incomparables...
La Siri va tornar a interrompre.
- Aquesta és la raó per la qual els nens són tancats en
un recinte tancat i no poden sortir sense que soni l'alarma?
- O-Siri!
- I per què no es permet als ciutadans sortir del
planeta? -va intervenir Obi-Wan.
- V-Obi! Quatre marques per a cada un!
-Però, Guia O-Bin, tenen raó -va dir O-Iris-. Podria
explicar-nos-ho?
Els llavis d'O-Bin es van estrènyer.
-No, no puc. No és un comentari vàlid.
-A mi em sembla vàlid -va dir V-Anat.
-I si som lliures, per què no podem triar la feina que
més ens agradi? -va preguntar un altre estudiant.
-El meu pare volia treballar al Cercle Tècnic, però li
van assignar a Control de Trànsit -va dir algú-. Ho odia.
-Diuen que no són d'aquest planeta -va dir O-Iris-. I
els hi diu mentiders. Però nosaltres vam veure com van fer la carrera. Ningú a
Kegan té aquestes habilitats.
- Ja n'hi ha prou! -O-Bin estava vermella. Es va girar
cap a Siri i Obi-Wan. Per una vegada, la seva ira era evident, i no estava
coberta pel seu fals somriure-. És tot culpa vostra! -va cridar ella-. No podeu
qüestionar l'Aprenentatge! Ha estat dissenyat per persones molt més sàvies que
vosaltres i l'imparteixen persones que en saben molt més que vosaltres.
-Aleshores hauria de ser capaç d'explicar-ho -va
assenyalar la Siri.
- Si som tan lliures, per què no podem parlar? -Va
preguntar O-Iris.
- Prou! -va cridar O-Bin, i va prémer amb fúria un botó
vermell a la porta. Uns segons després, van aparèixer uns Guies de Seguretat.
Ella va assenyalar a Obi-Wan i a la Siri.
- Emporteu-vos-los! Han alterat la meva classe! Són
enemics del Bé General!
Obi-Wan i Siri van ser trets de l'aula i portats al
centre d'administració. Allà, un sever Guia de Control els va dir que anaven a
ser reassignats, a causa de les seves contínues alteracions.
El seu destí era el Cercle de Reaprenentatge.
Obi-Wan i Siri van intercanviar una mirada de
satisfacció. Era exactament el que volien.
Els van portar pel pati cap al camp, i van baixar per
la rampa fins a les instal·lacions. Tot d'una, l'aire i la llum van ser
bloquejats. El Cercle de Reaprenentatge era humit i fred, amb les parets i el
terra del mateix i monòton color gris.
Els van separar immediatament. Obi-Wan va ser conduït a
una cel·la i tancat en ella. Tot just entrava llum. Hi havia una màrfega a
terra. I res més.
No sabia el que anava a passar, però això no era el que
s'havia imaginat.
Al cap d'uns minuts, la porta es va obrir. Un Guia, que
portava uns pantalons i una túnica blau marí de cromtela, va entrar amb un
fardell als braços.
- Sóc el Guia que et portarà pel camí del Reaprenentatge
-va dir-. Posa't això -li va apropar un vestit de privació sensorial.
Obi-Wan va saber que de moment hauria de fer el que li
diguessin, fins que pogués trobar a Davi. Es va ficar en el vestit i el Guia l'hi
va cordar. No podia veure ni sentir. El món va desaparèixer. Només escoltava la
seva pròpia respiració.
Va començar a escoltar una classe en els auriculars que
cobrien les seves orelles. No podia desfer-se'n per molt que es mogués. Era
semblant a la caputxa que havia portat al Temple per a l'exercici de
cooperació. La diferència era que aquesta no podia treure-se-la ell sol. Estava
atrapat.
Kegan és una
societat perfecta dedicada al Bé General. Els Guies estan per ajudar-te. No
confiïs en ningú més. Només en els Guies.
Els planetes del
Nucli Interior estan plens de perills...
Viatjar és difícil i
innecessari...
La medicina a Kegan
és la més avançada de tota la galàxia...
- Malament! -va cridar Obi-Wan desesperat-. Està tot
malament!
Però no va poder apagar aquella veu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada